Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12197episodis
Just Blues del 2/3/2015 - episode art
Just Blues

Just Blues del 2/3/2015

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 2/3/2015 - episode art
l'Audició

l'Audició del 2/3/2015

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Babilònia del 26/2/2015 — Òscars 2015, American Sniper, Ida, Timbuktu i Relatos salvajes: debat de cinema + Foxcatcher, Babadook i el llibre “Catherine Certitude” - episode art
Babilònia

Babilònia del 26/2/2015 — Òscars 2015, American Sniper, Ida, Timbuktu i Relatos salvajes: debat de cinema + Foxcatcher, Babadook i el llibre “Catherine Certitude”

Panorama general Programa eminentment cinematogràfic amb una taula que alterna criteri i humor. Els temes principals giren entorn dels Òscars 2015 (valoració de la gala i principals guanyadors), crítiques de pel·lícules destacades com American Sniper, Ida, Timbuktu, Relatos salvajes, Foxcatcher i la recomanació de The Babadook. També hi ha un bloc literari dedicat a “Catherine Certitude” de Patrick Modiano amb il·lustracions de Sempé, efemèrides musicals (Bruce Springsteen i Wham!) i el comentari del biopic El cònsol de Sodoma. "Hi ha una crítica potentíssima amb el tema de les seqüeles de la guerra" (sobre American Sniper) "És que és ell" (sobre l’interpretació d’Eddie Redmayne com Stephen Hawking) "La intolerància... és el que hem de saber viure" (a propòsit de Timbuktu) Òscars 2015: valoració i guanyadors Gala: presentació de Neil Patrick Harris percebuda com a massa encotillada; contingut globalment agradable amb un moment molt emotiu de la cançó “Glory” (Selma). Guanyadors clau: Millor pel·lícula i direcció: Birdman (Alejandro G. Iñárritu). També premi a fotografia. Actor: Eddie Redmayne (La teoria del tot), interpretació mimètica i molt estudiada de Stephen Hawking. Actriu: Julianne Moore (Sempre Alice), lectura elegant i continguda de l’Alzheimer, molt creïble. Actor secundari: J.K. Simmons (Whiplash), professor implacable que treu el millor del deixeble. Actriu secundària: Patricia Arquette (Boyhood). Debat a taula sobre si el paper “naturalista” evidencia prou evolució del personatge. Animació: Big Hero 6 per davant d’opcions molt celebrades com Los Boxtrolls o How to Train Your Dragon 2. Pel·lícula de parla no anglesa: Ida (Polònia). Anecdotari: moment viral de Michael Keaton guardant discretament el seu discurs a la butxaca quan no guanya. Idees destacades Boyhood: valoració dividida; s’aprecia el dispositiu de 12 anys i la naturalitat, però es qüestiona la consistència evolutiva d’alguns personatges. La gala ha estat repartida i sense grans sorpreses. Crítica: American Sniper (Clint Eastwood) Lectura allunyada del simplisme patriòtic: es defensa que Eastwood és puntillós i crític amb les conseqüències de la guerra. Doble muntatge: front a l’Iraq i vida domèstica; destaca la seqüència de comunicació interrompuda per un atac. Bradley Cooper: transformació física i gestual molt convincent; paper contingut i creïble. Apunts sobre entrenament i seqüeles psicològiques, connectant amb referents com Full Metal Jacket. Cinema internacional Ida (Paweł Pawlikowski) Joia petita (1h20’) i minimalista; blanc i negre exquisit que evoca Dreyer i Bergman. Novícia amb dubtes identitaris en una Polònia de postguerra; silencis, tempos i espiritualitat molt ben mesurats. Timbuktu (Abderrahmane Sissako) Retrat del xoc entre la vida quotidiana de comunitats sahelianes i la imposició jihadista (kalàixnikovs, bans de música, codis vestimentaris, flagel·lacions i lapidacions). L’imam local contraposa als zelots la tradició islàmica de perdó i comprensió. Denúncia de la intolerància i del poder d’una minoria armada sobre una majoria que vol viure en pau. Relatos salvajes (Damián Szifron) Sàtira en episodis sobre la pèrdua de nervis en situacions límit: avió, carretera desèrtica, burocràcia (“Bombita”), casament, etc. Humor negre, mala bava i ritme eficaç; produïda per El Deseo (els Almodóvar). Foxcatcher (Bennett Miller) Drama fred i inquietant sobre la lluita grecoromana d’elit i la dependència emocional amb un multimilionari excèntric. Trio protagonista: Steve Carell (transformació física i to deshumanitzat), Channing Tatum (vulnerabilitat, descontrol) i Mark Ruffalo. Explora vincles paternals distorsionats, control i identitat; basada en fets reals. Recomanació: The Babadook (Jennifer Kent) Etiquetada de “por”, però és sobretot un thriller psicològic sobre dol i maternitat. El “monstre” és una metàfora del trauma de la mare; relació mare-fill com a eix únic i potent. Bloc literari: “Catherine Certitude” (Patrick Modiano, il·lustracions de Sempé) Llibre amable i delicat per a adults i nens: vida a París, somni de ballet, relació pare-filla; il·lustracions de Sempé (el del “Petit Nicolas”). Tò de relax i encant naïf; ideal per llegir a la tauleta de nit i desconnectar. Apunts biogràfics d’autor i il·lustrador; edició en francès. Altres temes Efemèrides musicals: 20 anys del primer grans èxits de Bruce Springsteen i 30 anys de la separació de Wham! (sona “Wake Me Up Before You Go-Go”). Exposició: “Rostres i estats de la consciència” de Joan Vidal Llargués (Club Social Espai 3, Cornellà). El cònsol de Sodoma (Sigfrid Monleón): biopic de Jaime Gil de Biedma amb Jordi Mollà i Vicky Peña; interessant com a document d’època, tot i irregular. Referències a In Bruges per parlar de codis d’honor mafiosos en una secció sobre “L’últim cop”. Claus i conceptes • Òscars 2015: repartiment de premis, debats sobre interpretacions i direcció • Guerra i aftermath: seqüeles, crítica implícita, contrast front-domèstic • Identitat i fe: Ida (espiritualitat), Timbuktu (intolerància vs convivència) • Sàtira social: trànsit de la burocràcia a la catarsi (Relatos salvajes) • Psique i dol: metàfores visuals a The Babadook • Lectures amables i art gràfic: Modiano + Sempé; exposició local

← Torna a tots els podcasts