Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12197episodis
Veus Parròquia del 4/3/2015 — Cohabitatge sènior, 6 hores laborals, aigua i religió - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 4/3/2015 — Cohabitatge sènior, 6 hores laborals, aigua i religió

Resum general Programa magazine amb debat social que aborda quatre eixos: cohabitatge sènior com a alternativa a residències, models laborals més flexibles (6 hores, 3-4 dies), gestió i preus de l’aigua (global i a Catalunya) i canvis a la religió a l’escola. El to és crític amb el centralisme, les desigualtats i les prioritats tecnològiques davant necessitats bàsiques. "Benvinguda a totes aquestes noves alternatives" (sobre cohabitatge sènior) "Ara es consumeixen 150 litres per persona i dia... però l’aigua és més cara" (sobre consum i preus) Temes principals Cohabitatge sènior i alternatives a residències • Idees clau: Startup Joiners proposa compartir pis entre gent gran per reduir costos, evitar la soledat i permetre serveis compartits (neteja, assistència). • Context: pensions ajustades i cost alt de residències; convivència com a via per mantenir autonomia i vida activa. • Punt de vista: el centre de dia “ajuda però no soluciona”; calen models mixtos i suport públic a la conciliació familiar. Jornada i organització del treball • Proves de 6 hores diàries (cas de Suècia) i setmanes de 3-4 dies agrupant hores contractuals. • Exemple: una ciutat d’Iowa reporta +35% de productivitat amb 3 dies setmanals per a funcionaris. • Missatge: cal repartir el treball al llarg de la vida i adaptar-lo a salut i productivitat, no a presencialisme. Governança i desigualtat • Crítica al centralisme i al desconneximent de l’administració estatal de la realitat perifèrica. • Falta de perfil tècnic i competència lingüística d’alguns dirigents. • Denúncia de l’empobriment i la desaparició de la classe mitjana en un capitalisme salvatge sense contrapesos socials. Tecnologia vs necessitats bàsiques al Sud global • Contradicció assenyalada: impulsar internet al tercer món (MWC) sense garantir aigua potable, sanitat, educació i seguretat alimentària. • Recordatori: explotacions com el coltan mostren el cost humà de la tecnologia. Aigua: dret, negoci i factura • Dada dura: moren diàriament 20.000 persones per manca d’aigua o per aigües contaminades. • Exemples positius: projectes de sanejament (Cuba, Buenos Aires, Santiago de Xile). • Riscos: privatització i captura de fonts naturals (cas Patagònia amb drets concedits a una empresa estrangera). • Catalunya: tot i reduir consum (de ~300 a ~150 l/persona/dia), la factura puja pels cànons i peatges; es demana debat parlamentari i transparència tarifària. Llei Wert i religió a l’escola • Canvi clau: la religió passa de “assignatura Maria” a avaluable (compta a la mitjana). • Manté opcionalitat: centres poden oferir ètica o història de les religions; en escoles religioses pot haver-hi pregària, però als instituts públics no és l’objecte. • Enfoc docent: sovint es treballa ètica i cultura religiosa comparada (cristianes, islàmica, budista, animistes) amb docents titulats. Punts destacats • Cohabitatge sènior: més companyia, menys despesa, possibilitat d’assistència compartida. • Models laborals: evidències de millora de productivitat reduint dies/hores. • Aigua: cal prioritzar sanejament i dret humà vs. mercantilització; revisar estructura de preus a Catalunya. • Educació: la religió avaluable reobre el debat, però no implica catequesi obligatòria als centres públics.

M de Música del 3/3/2015 - episode art
M de Música

M de Música del 3/3/2015

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 3/3/2015 — Bollywood, Lagaan i la indústria índia; “Red Army” i Steve McQueen: esport, política i cinema - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 3/3/2015 — Bollywood, Lagaan i la indústria índia; “Red Army” i Steve McQueen: esport, política i cinema

Panorama de l’episodi Episodi amb tres blocs principals: • Documental “Red Army” i la Guerra Freda a través de l’hoquei sobre gel. • Focus en Steve McQueen: Hunger, Shame i 12 anys d’esclavitud. • Gran monogràfic del cinema de l’Índia: indústria, trets de Bollywood, clàssics, autors de la diàspora, música (A. R. Rahman), estrelles i l’anàlisi de “Lagaan”. “Som els millors en hoquei perquè el sistema comunista és el millor del món” — lema que sintetitza l’ús polític de l’esport a “Red Army”. “Red Army”: esport com a geopolítica • Documental àgil i potent sobre l’equip soviètic d’hoquei i el capità Slava Fetisov; ofereix un retrat de 40 anys d’història soviètica (anys 70–80, Perestroika, fins a l’era Putin). • Temes clau: amistat i perseverança, propaganda, control estatal (KGB), disciplina extrema, i com l’esport serveix de vitrina ideològica. • Comparacions reveladores: el joc coral dels soviètics amb el Barça de Guardiola; paral·lelismes amb l’ecosistema d’elit dels escacs soviètics (equips d’entrenadors, psicòlegs, mètode). • Influències estètiques en els entrenaments: balet rus i escacs (coreografia i estratègia traslladades al gel). • Arc de Fetisov: marginat als EUA per estil “no violent”, recuperat al Canadà amb els “cinc russos”, i finalment ministre d’Esports el 2002. • Mirada percebuda com crítica però equilibrada, amb ric material d’arxiu i entrevistes. Idees potents • L’esport com a propaganda durant la Guerra Freda (espai, medaller, hoquei). • Tensions entre talent individual, estil d’equip i instrumentalisme polític. • Efecte anestèsic del triomf esportiu en societats diverses (paral·lelismes amb seleccions i clubs occidentals). Steve McQueen: cos, trauma i ètica a càmera fixa • “Hunger” (2008): retrat immersiu de la vaga de fam dels presos de l’IRA; escena central de 20 minuts de diàleg fix presoner-capellà que condensa la filosofia i la moral de l’acció. • “Shame” (2011): addicció al sexe tractada amb una sensibilitat extrema; mateix actor protagonista que a “Hunger” (Michael Fassbender). • “12 Years a Slave” (2013): la consagració; estil visual sobri que contrasta violència i intimitat. Claus estètiques i temàtiques • Plans llargs, austeritat formal, focus en el cos i els límits (físics i morals). • Cinema que interpel·la l’espectador més per la posada en escena que no per l’excés narratiu. La indústria del cinema de l’Índia: magnitud i diversitat Dades clau • L’Índia és el primer productor mundial: ~1.000 pel·lícules/any, amb unes ~400 de Bollywood (hindí). • 14.000 sales i un mercat intern que absorbeix la producció; baix pes del cinema USA. • 16 idiomes principals: cada zona té la seva indústria (p. ex. Tollywood — bengalí, Mollywood — malaiàlam). Trets de Bollywood • Música i dansa al centre: números musicals poden ocupar fins a una quarta part del metratge; ús habitual de playback i doblatge posterior per adaptar idiomes. • Gènere masala: barreja d’espècies narratives (romanç, melodrama, comèdia, crim) en una sola pel·lícula. • Durada llarga (sovint >3 hores), to relativament conservador (pocs petons o sexe explícit) i final feliç freqüent. • Funció social: cohesió en un país sovint a la vora de la tensió; convivència representada a pantalla (hindús, musulmans, sikhs, intocables). Música com a motor industrial • Influència del musical britànic (tradició teatral). • A. R. Rahman com a figura clau: “Lagaan”, “Slumdog Millionaire”, “Water”… • Estratègia de llançament: bandes sonores publicades abans de l’estrena per crear expectatives i, sovint, finançar part del film. Clàssics i títols destacats (recomanats) Clàssic absolut • “Mother India” (1957, Mehboob Khan): drama èpic d’una mare camperola que sosté la família enmig d’adversitats i deutes; música integrada i ritme sostingut. Bollywood clàssic i d’autor • Raj Kapoor — “Awaara” (1951): icònic (Chaplin indi), selecció Cannes. • Guru Dutt — “Pyaasa” (1957): sovint qualificat com l’“Orson Welles” indi. • Yash Chopra i escola: melodrames i romanç modern. Èxits moderns i estrelles • “Devdas” (2002, Sanjay Leela Bhansali): amors impossibles, castes i matrimonis pactats; gran desplegament musical i visual. • “My Name Is Khan” (2010): romanç i identitat en context global. • “Dilwale Dulhania Le Jayenge (DDLJ)” — “El valent s’emportarà la nòvia” (1995): fenomen cultural. • “3 Idiots” (2009): comèdia sobre el sistema educatiu i les pressions socials. • Estrelles: Shah Rukh Khan, Aamir Khan, Amitabh Bachchan; actrius com Kajol i Aishwarya Rai. Diàspora i cinema independent • Parallel Cinema i autors NRI (Indian Non-Residents): Deepa Mehta (“Water”, “Fire”), Mira Nair, Gurinder Chadha; temes sovint vetats a Bollywood (p. ex. homosexualitat) tractats amb sensibilitat. Remakes i “plagis” • L’endemesa local i el tancament del mercat van facilitar versions no oficials: “Scarface”, “The Godfather”, “Léon”, “Mar adentro”, i fins i tot “Carne trémula”. • Motiu al·ludit: ritmes de producció molt alts i necessitat de guions “a punt”. Anàlisi de “Lagaan” (2001) Trama i context • Poble hindú sotmès a l’impost agrari (lagaan) en època colonial britànica. • Repte central: partit de cricket entre pagesos novells i soldats experts; si guanyen, s’eximeix l’impost durant anys. Allò més destacat • Fotografia i posada en escena excel·lents; ús de grans conjunts, color i exteriors. • Números musicals que il·lustren estats emocionals i, a estones, fan avançar el relat. • Guió clàssic i accessible, pensat per arribar a públic intergeneracional. Capes socials i polítiques • Castes i inclusió: el personatge “intocable” admesa a l’equip simbolitza un gest d’igualtat. • Cinema com a cohesió nacional: equip mixt (hindús, musulmans, intocables) jugant junts; missatge de convivència. • Mirada al colonialisme: el cricket com a camp de batalla simbòlic contra l’abusiva fiscalitat i el poder britànic. Tancament • Comentari final sobre la duresa de “Slumdog Millionaire” com a retrat social. • Avanç del pròxim programa: “Nightcrawler” com a pel·lícula del mes.

← Torna a tots els podcasts