
Music Club Mix Sessions del 11/3/2015
Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House
Episodis etiquetats amb Altres

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Context i convidats Programa «Veus de la parròquia» (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) dedicat als reptes del Papa Francesc. Convidat principal: Vicenç Lozano (corresponsal a Roma de TV3). També hi participa Ima Periques. Idees clau del capítol De Bergoglio a Francesc: la necessitat de canvi • El col·legi cardenalici, després d’escàndols i divisió, veu en Bergoglio una opció de transformació. • Referències al pes de Ratzinger i Martini als conclaves previs i a la curta però decisiva intervenció de Bergoglio a les congregacions prèvies. Transparència informativa • S’obre una etapa menys opaca al Vaticà, amb millores a la comunicació sota el P. Lombardi. Full de ruta: Evangeli i Vaticà II • Francesc no presenta un «programa» tancat: la base és l’Evangeli i l’«esperit» del Concili Vaticà II (més col·legialitat i veu de l’Església de base). • Estil pastoral: humilitat i proximitat. Primer missatge: > "Pregueu per mi". I una consigna inaugural: > "Vull una església pobra per als pobres". Dona i Església • El sacerdoci femení no és dogma, sinó tradició; procés lent. No hi haurà «dones cardenals» a curt termini. • Més presència femenina en càrrecs (dicasteris, àrees econòmiques) i reconeixement del paper clau de la dona a l’Església. Reformes concretes i pastorals • Economia/IOR: neteja de ~3.000 comptes sense relació eclesial (tràfic, màfia) per sanear la banca vaticana. • Sínode de la família: orientat a la pràctica pastoral (no canvis doctrinals): Reinserció dels divorciats tornats a casar als sagraments (especialment la comunió). Acollida i reconeixement de parelles homosexuals i la seva realitat familiar. > "Qui sóc jo per jutjar?" • Les propostes guanyen però sense assolir els 2/3; s’obre un any més de discerniment i debat. Celibat sacerdotal • No és dogma; tema «a l’agenda». Podria ser una sorpresa futura si es concreta alguna flexibilització. Reforma de la Cúria i resistències • La Cúria Romana és objecte de reforma (G8→G9, racionalització de dicasteris). Francesc denuncia els «15 pecats» (arrogància, burocràcia...). • Hi ha resistències, però el Papa és tossut, dialogant i constructor de consensos. Lideratge, seguretat i continuïtat • Francesc combina proximitat (abraça, s’atura amb malalts) amb risc controlat per seguretat. • Nomenaments de cardenals alineats amb la reforma per assegurar continuïtat del rumb. Anècdota i projecció pública • Grafiti del «Superman Francesc» a Roma: malgrat ser elogiós, el Papa demana esborrar-lo per humilitat. • Lideratge ètic i moral global més enllà del món catòlic (reconeixements internacionals). Tancament • Missatge d’esperança i imatge del vaixell que lentament surt del port: la reforma és pausada però sostinguda cap a l’adaptació al segle XXI. Cites destacades "Vull una església pobra per als pobres" "Pregueu per mi" "Qui sóc jo per jutjar?" (Sobre la Cúria) "la lepra de l’Església" [atribució informada, no textual] Conceptes clau Evangeli, Concili Vaticà II, col·legialitat, Cúria Romana, IOR (banca vaticana), Sínode de la família, Vatileaks, pastoral vs doctrina.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Panorama general del programa • Episodi amb quatre blocs principals: descoberta d’un film israelià sobre identitat àrab, crítica de Maps to the Stars (Cronenberg), anàlisi profunda de Nightcrawler (Dan Gilroy) i debat sobre patriotisme i autoconsciència a Hollywood. • Tancament amb recomanacions i anuncis de properes temàtiques. Tema 1 — A Borrowed Identity (Mis Hijos / Dancing Arabs) De què va i per què importa • Film d’Eran Riklis basat en la primera novel·la, en bona part autobiogràfica, de Sayed Kashua (àraboisraelià que escriu en hebreu). • Trama: un noi palestí de Tira, superdotat, és acceptat en un internat prestigiós de Jerusalem i queda atrapat entre dues identitats (àrabs/jueus). • Sorpresa destacada: producció israeliana que aborda amb matisos la vida àrab dins Israel, un angle poc habitual. Clau creativa • Kashua és descrit com un dels autors hebreus vius més reconeguts, tot i ser àrab; també creador de la sèrie de gran èxit a Israel, Arab Labor (subtitulada en hebreu quan els personatges parlen àrab). • El valor del film rau en un guió humanista i ambiciós que explora la dicotomia identitària i la pressió d’assimilació. Lectura i debat d’un testimoni "20 anys d’escriure en hebreu i res no ha canviat... He de trobar un altre llenguatge per escriure el que penso, i els meus fills han de trobar un altre idioma per viure." • Es comparteixen passatges de l’article de Kashua a The Guardian (2014) sobre la seva decisió d’emigrar als EUA per por, desengany i assetjament. • El grup reflexiona sobre el paper de l’art, la literatura i el cinema per canviar realitats i sobre els límits d’aquesta fe quan la realitat política es torna asfixiant. Idees clau • La pel·lícula i el testimoni de Kashua obren un debat sobre: - Identitat i llengua com a espais de resistència i dolor. - Ètica de la convivència i viure com a minoria dins d’un Estat que no et reconeix plenament. - La potència i la fragilitat de l’art com a eina de transformació social. Tema 2 — Maps to the Stars (David Cronenberg) El millor • Retrat ferotge de l’ecosistema de Hollywood: competitivitat, narcisisme, neurosi i buit moral sota aparadors llampants. • Interpretacions excel·lents: Julianne Moore (una actriu en envelliment), Mia Wasikowska (ambigua, pertorbadora), John Cusack (coach/guru d’autoajuda). El més fluix • El “secret” de la trama es percep poc consistent. • Cronenberg prioritza, com sovint, la perversió de la ment i l’atmosfera sobre una trama clàssica robusta (filmo: Crash, A Dangerous Method, etc.). Tema 3 — Nightcrawler (Dan Gilroy) Context i recepció • Pel·lícula considerada massa incòmoda i crítica per a part de Hollywood: reconeixement limitat als premis (eclipsada per Birdman), tot i un guió molt intel·ligent i una interpretació superlativa de Jake Gyllenhaal. • Nota cinèfila: Gyllenhaal té gossos anomenats “Atticus” i “Boo Radley” (referència a To Kill a Mockingbird), senyal d’una cultura cinematogràfica/literària arrelada. De què va • Un ambiciós solitari sense escrúpols descobreix negoci filmant accidents i crims nocturns per vendre’ls a televisions que busquen morbo immediat. • El personatge manipula policies, editors i col·laboradors: obsessió per escalar com a empresa personal, sense empatia ni límits. Temes clau i comparacions • Crítica als incentius estructurals dels mitjans: “si el morbo ven, es programa”, i la frontera ètica es desplaça. • Debat sobre si és un psicòpata o un producte d’un ecosistema que premia la deshumanització. • Contrast amb arquetips nocturns: - Taxi Driver (Scorsese): solitari amb una moral primària; - Drive (N. W. Refn): criminal amb espurnes d’humanitat; - A Nightcrawler, el protagonista és tota ombra. Idees en debat • Responsabilitat individual vs. responsabilitat sistèmica (editors, audiència, competència televisiva). • El film funciona com a metàfora social extrapolable: la “llei de la selva” corporativa i mediàtica. Tema 4 — Patriotisme, guerra i autoconsciència a Hollywood • Discussió sobre American Sniper (Clint Eastwood): recepció massiva als EUA i lectura com a film conservador/patriòtic; contraposició amb obres que practiquen autocrítica. • Recordatori de Coppola i Gardens of Stone com a exemple de com el cinema pot oscilar entre denúncia i cerimònia patriòtica. • Idea central: la indústria nord-americana és capaç del doble gest: exhibir els seus monstres i, alhora, celebrar mites nacionals. Tancament i pròximes cites • Refs ràpids a Steve McQueen i a les primeres obres de Nicolas Winding Refn (interès per personatges i formes postmodernes). • Temes anunciats: postmodernisme, la importància dels perdedors, i Astronomia i Cinema en el proper tram.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House