Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12197episodis
Veus Parròquia del 11/3/2015 — Reptes del Papa Francesc: reformes, sínode i cúria - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 11/3/2015 — Reptes del Papa Francesc: reformes, sínode i cúria

Context i convidats Programa «Veus de la parròquia» (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) dedicat als reptes del Papa Francesc. Convidat principal: Vicenç Lozano (corresponsal a Roma de TV3). També hi participa Ima Periques. Idees clau del capítol De Bergoglio a Francesc: la necessitat de canvi • El col·legi cardenalici, després d’escàndols i divisió, veu en Bergoglio una opció de transformació. • Referències al pes de Ratzinger i Martini als conclaves previs i a la curta però decisiva intervenció de Bergoglio a les congregacions prèvies. Transparència informativa • S’obre una etapa menys opaca al Vaticà, amb millores a la comunicació sota el P. Lombardi. Full de ruta: Evangeli i Vaticà II • Francesc no presenta un «programa» tancat: la base és l’Evangeli i l’«esperit» del Concili Vaticà II (més col·legialitat i veu de l’Església de base). • Estil pastoral: humilitat i proximitat. Primer missatge: > "Pregueu per mi". I una consigna inaugural: > "Vull una església pobra per als pobres". Dona i Església • El sacerdoci femení no és dogma, sinó tradició; procés lent. No hi haurà «dones cardenals» a curt termini. • Més presència femenina en càrrecs (dicasteris, àrees econòmiques) i reconeixement del paper clau de la dona a l’Església. Reformes concretes i pastorals • Economia/IOR: neteja de ~3.000 comptes sense relació eclesial (tràfic, màfia) per sanear la banca vaticana. • Sínode de la família: orientat a la pràctica pastoral (no canvis doctrinals): Reinserció dels divorciats tornats a casar als sagraments (especialment la comunió). Acollida i reconeixement de parelles homosexuals i la seva realitat familiar. > "Qui sóc jo per jutjar?" • Les propostes guanyen però sense assolir els 2/3; s’obre un any més de discerniment i debat. Celibat sacerdotal • No és dogma; tema «a l’agenda». Podria ser una sorpresa futura si es concreta alguna flexibilització. Reforma de la Cúria i resistències • La Cúria Romana és objecte de reforma (G8→G9, racionalització de dicasteris). Francesc denuncia els «15 pecats» (arrogància, burocràcia...). • Hi ha resistències, però el Papa és tossut, dialogant i constructor de consensos. Lideratge, seguretat i continuïtat • Francesc combina proximitat (abraça, s’atura amb malalts) amb risc controlat per seguretat. • Nomenaments de cardenals alineats amb la reforma per assegurar continuïtat del rumb. Anècdota i projecció pública • Grafiti del «Superman Francesc» a Roma: malgrat ser elogiós, el Papa demana esborrar-lo per humilitat. • Lideratge ètic i moral global més enllà del món catòlic (reconeixements internacionals). Tancament • Missatge d’esperança i imatge del vaixell que lentament surt del port: la reforma és pausada però sostinguda cap a l’adaptació al segle XXI. Cites destacades "Vull una església pobra per als pobres" "Pregueu per mi" "Qui sóc jo per jutjar?" (Sobre la Cúria) "la lepra de l’Església" [atribució informada, no textual] Conceptes clau Evangeli, Concili Vaticà II, col·legialitat, Cúria Romana, IOR (banca vaticana), Sínode de la família, Vatileaks, pastoral vs doctrina.

M de Música del 10/3/2015 - episode art
M de Música

M de Música del 10/3/2015

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 10/3/2015 — Israel, identitat i Nightcrawler; Hollywood fosc - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 10/3/2015 — Israel, identitat i Nightcrawler; Hollywood fosc

Panorama general del programa • Episodi amb quatre blocs principals: descoberta d’un film israelià sobre identitat àrab, crítica de Maps to the Stars (Cronenberg), anàlisi profunda de Nightcrawler (Dan Gilroy) i debat sobre patriotisme i autoconsciència a Hollywood. • Tancament amb recomanacions i anuncis de properes temàtiques. Tema 1 — A Borrowed Identity (Mis Hijos / Dancing Arabs) De què va i per què importa • Film d’Eran Riklis basat en la primera novel·la, en bona part autobiogràfica, de Sayed Kashua (àraboisraelià que escriu en hebreu). • Trama: un noi palestí de Tira, superdotat, és acceptat en un internat prestigiós de Jerusalem i queda atrapat entre dues identitats (àrabs/jueus). • Sorpresa destacada: producció israeliana que aborda amb matisos la vida àrab dins Israel, un angle poc habitual. Clau creativa • Kashua és descrit com un dels autors hebreus vius més reconeguts, tot i ser àrab; també creador de la sèrie de gran èxit a Israel, Arab Labor (subtitulada en hebreu quan els personatges parlen àrab). • El valor del film rau en un guió humanista i ambiciós que explora la dicotomia identitària i la pressió d’assimilació. Lectura i debat d’un testimoni "20 anys d’escriure en hebreu i res no ha canviat... He de trobar un altre llenguatge per escriure el que penso, i els meus fills han de trobar un altre idioma per viure." • Es comparteixen passatges de l’article de Kashua a The Guardian (2014) sobre la seva decisió d’emigrar als EUA per por, desengany i assetjament. • El grup reflexiona sobre el paper de l’art, la literatura i el cinema per canviar realitats i sobre els límits d’aquesta fe quan la realitat política es torna asfixiant. Idees clau • La pel·lícula i el testimoni de Kashua obren un debat sobre: - Identitat i llengua com a espais de resistència i dolor. - Ètica de la convivència i viure com a minoria dins d’un Estat que no et reconeix plenament. - La potència i la fragilitat de l’art com a eina de transformació social. Tema 2 — Maps to the Stars (David Cronenberg) El millor • Retrat ferotge de l’ecosistema de Hollywood: competitivitat, narcisisme, neurosi i buit moral sota aparadors llampants. • Interpretacions excel·lents: Julianne Moore (una actriu en envelliment), Mia Wasikowska (ambigua, pertorbadora), John Cusack (coach/guru d’autoajuda). El més fluix • El “secret” de la trama es percep poc consistent. • Cronenberg prioritza, com sovint, la perversió de la ment i l’atmosfera sobre una trama clàssica robusta (filmo: Crash, A Dangerous Method, etc.). Tema 3 — Nightcrawler (Dan Gilroy) Context i recepció • Pel·lícula considerada massa incòmoda i crítica per a part de Hollywood: reconeixement limitat als premis (eclipsada per Birdman), tot i un guió molt intel·ligent i una interpretació superlativa de Jake Gyllenhaal. • Nota cinèfila: Gyllenhaal té gossos anomenats “Atticus” i “Boo Radley” (referència a To Kill a Mockingbird), senyal d’una cultura cinematogràfica/literària arrelada. De què va • Un ambiciós solitari sense escrúpols descobreix negoci filmant accidents i crims nocturns per vendre’ls a televisions que busquen morbo immediat. • El personatge manipula policies, editors i col·laboradors: obsessió per escalar com a empresa personal, sense empatia ni límits. Temes clau i comparacions • Crítica als incentius estructurals dels mitjans: “si el morbo ven, es programa”, i la frontera ètica es desplaça. • Debat sobre si és un psicòpata o un producte d’un ecosistema que premia la deshumanització. • Contrast amb arquetips nocturns: - Taxi Driver (Scorsese): solitari amb una moral primària; - Drive (N. W. Refn): criminal amb espurnes d’humanitat; - A Nightcrawler, el protagonista és tota ombra. Idees en debat • Responsabilitat individual vs. responsabilitat sistèmica (editors, audiència, competència televisiva). • El film funciona com a metàfora social extrapolable: la “llei de la selva” corporativa i mediàtica. Tema 4 — Patriotisme, guerra i autoconsciència a Hollywood • Discussió sobre American Sniper (Clint Eastwood): recepció massiva als EUA i lectura com a film conservador/patriòtic; contraposició amb obres que practiquen autocrítica. • Recordatori de Coppola i Gardens of Stone com a exemple de com el cinema pot oscilar entre denúncia i cerimònia patriòtica. • Idea central: la indústria nord-americana és capaç del doble gest: exhibir els seus monstres i, alhora, celebrar mites nacionals. Tancament i pròximes cites • Refs ràpids a Steve McQueen i a les primeres obres de Nicolas Winding Refn (interès per personatges i formes postmodernes). • Temes anunciats: postmodernisme, la importància dels perdedors, i Astronomia i Cinema en el proper tram.