
Music Club Selecció Migdia del 19/3/2015
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Panorama general Programa de «Veus de la Parròquia» amb una lectura de l’Evangeli (Joan 12,20-33), un ampli bloc de Notícies d’Església (amb focus en els 35 anys de l’assassinat de Mons. Òscar Romero i una agenda parroquial molt completa), la secció Fe i Actualitat amb reflexions de Quaresma (Montserrat) i el Ressó de la Paraula del bisbe Agustí Cortés sobre la humanitat resplendent de Crist a la llum de Santa Teresa. Cloenda amb pregàries de Michel Quoist i de la Mare Teresa de Calcuta. Temes principals Lectura de l’Evangeli (Jo 12,20-33) • El gra de blat: morir per donar fruit; crida al seguiment de Jesús i promesa d’honor del Pare. • Glorificació i veu del cel: «Pare, glorifica el teu nom»; anunci del judici del món i de l’atracció universal de Crist enaltit (la Creu). Notícies d’Església i agenda • Òscar Romero (35è aniversari): record de l’assassinat (1980), perfil profètic i evangèlic, i reconeixement com a màrtir que impulsa la beatificació. Accent en l’opció preferencial pels pobres i la denúncia dels extremismes. • Pregària de Taizé i xerrada (Nostra Dona): «Teresa Cepeda y Ahumada, ser mujer en tiempos recios». • Via Crucis: dates al Monestir de Montsió (Esplugues) i residència Ntra. Sra. de Lourdes. • iParty (iMisión): trobada col·laborativa d’evangelització digital (no un congrés formal); projecte premiat als Premis Bravo 2014. • Exercicis de Setmana Santa: Casa de Betània (1–5 d’abril), predica P. Miquel Coll SJ. • Cap església sense Bíblia: invitació a l’entronització de la Paraula i nova edició bíblica gran de l’Associació Bíblica de Catalunya. • Musical «Si Teresa de Jesús tornés avui»: funcions i equip creatiu; gira prevista a Àvila. Fe i Actualitat (Quaresma – Montserrat) • Conversió real i humil: mitjans al servei del fi (no el revés), confessió sincera i acollida del perdó de Déu. • Llibertat i responsabilitat: Déu ofereix, no imposa; alerta contra l’autocomplaença i el fariseisme. • Solidaritat: veure la Quaresma com a camí de tota la humanitat cap al destí volgut per Déu. Ressó de la Paraula (Bisbe Agustí Cortés) • «Jesucrist, llum i bellesa»: contemplació de la humanitat de Crist on ja resplendeix la seva glòria camí de la Creu. • Santa Teresa de Jesús: defensa el camí segur de la humanitat de Crist contra espiritualismes desencarnats; la seva «conversió» davant un Crist sofrent. • Resposta humana a l’amor: l’oració, els sagraments, el servei, l’alegria i les llàgrimes compartides: la «meravellosa normalitat» cristiana. Pregàries finals • Michel Quoist: presència nua davant Déu, portant-hi també la «multitud» dels altres. • Mare Teresa de Calcuta: pregària per un infant malalt i per la unitat de l’Església. Cites destacades «Si el gra de blat, quan cau a la terra no mor, queda ell tot sol; però si mor, dona molt de fruit.» «Em costa acceptar una mort violenta… però… estava disposat a donar la vida.» (Mns. Òscar Romero) «Com jo i el Pare som una sola cosa… l’Església hauria de ser igualment una cosa.»

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Introducció i canvi de plans Imprevist d’última hora: l’Andreu Ferran està malalt i no pot presentar el tema del dia (“La importància dels perdedors”). L’equip improvisa continguts i reestructura el programa. Música inicial i referència a Paul Thomas Anderson i la banda sonora d’Inherent Vice (Johnny Greenwood). Estrenes i agenda Capa caída: superheroi “km 0”, molt lligat a la realitat social. Estrena als Cinemes Girona (divendres, 22:00) amb equip present. • To proper i d’esdeveniment de proximitat. Documental destacat: Camí de l’Escola Premi César al millor documental. Direcció de Pascal Plisson. Quatre històries reals d’infants (6-12 anys) que recorren llargs trajectes diaris per anar-hi. Eix temàtic: l’educació com a única via d’ascens en contextos adversos. Les 4 rutes que emocionen Jackson (10, Kènia): • 15 km per la sabana amb la germana, esquivant elefants. Ritme “de marató”. Samuel (11, Índia): • 4 km en 1h15 amb cadira de rodes, per camins de fang i pedres. Discapacitat i resiliència familiar. Zahira (12, Marroc, Atles): • 22 km (4 h) dilluns matí fins a l’internat; torna divendres. • Somni: ser metgessa, malgrat el context tradicional que desincentiva l’estudi de les noies. Carlos (11, Argentina, Pampa): • 15 km a cavall portant la germana. • Aprenentatge i autonomia com a fita. Per què impacta Imatges de gran bellesa que contrasten amb la duresa del trajecte. Sense narrador: només diàlegs reals; autenticitat i intimitat. Missatge potent per a infants del primer món: > "l’escola per ells és un honor, no un càstig". Curtmetratges socials Amunt (Berta Oliveras Page) Documental sobre eufòria bipolar i salut mental. • Testimoni vital de la directora i 9 veus més. • Publicat a Vimeo amb bona factura tècnica. 10-3.000 entrepans (Jordi Oriola, Transforma Films) Curt de 10’ sobre bullying; to desacomplexat i crític. • Metàfora del deute sobirà (arrenca amb notícies econòmiques). • Distribuït via Observatori del Deute en la Globalització. Revisió d’un clàssic: El Dorado (Howard Hawks) Western amb John Wayne i Robert Mitchum. • Construcció d’espais humans i ritmes (nit, ronda, xèrifs) com a motor narratiu. • Música i crèdits que ja defineixen el to. Valoració: el clàssic sedueix pel domini dels elements cinematogràfics i l’equilibri entre ambientació i personatges. Clàssic vs modern: tendències i autors Crítica negativa de Focus (estrena imminent): bona foto i actors, però guió feble. Elogi del cinema negre clàssic 40s per coherència i solidesa. Autors contemporanis que imposen una altra volada artística: Steve McQueen: Hunger, Shame, 12 anys d’esclavitud. • Pausa, profunditat psicològica i magnetisme. Nicolas Winding Refn: Bleeder, Bronson, Drive. • Estètica potent, personatges ambigua moral i thriller minimalista. Discussió d’encaix: films contemporanis no busquen l’enlluernament clàssic, sinó l’estranyament i la lectura social/filosòfica; requereixen esforç de l’espectador. Inherent Vice (Puro Vicio): opinions enfrontades Paul Thomas Anderson adapta Thomas Pynchon. Recepció polaritzada: de l’obra mestra a l’avorriment. A favor: síntesi de l’excés pynchonià; melancolia i romanticisme; retrat del final d’una època (contracultura, por i paranoia). • Valor d’“escenes aïllades”: química Phoenix–Owen Wilson, atmosfera i fotografia al·lucinada. En contra: trama enrevessada i difusa que indueix a la desconnexió; diàlegs que es perden en subtrames; contradiccions narratives. Cita crítica contundent (Carlos Boyero): > "El tormento dura dos horas y media y crees que no se acabará nunca". Meta: crítica, gustos i política Debat sobre la subjectivitat i els “absoluts” (ni tot Godard és meravella, ni tot PTA és buit). El pes del temps com a jutge de l’“obra mestra”. Referències creuades: Nightcrawler (guió sòlid), Birdman, The Artist, Blancanieves i Angelopoulos. Conclusió: més anàlisi i menys dogma; distingir obertura/experimentació vs tancament/clàssic; reconèixer biaixos ideològics i d’expectativa. Tancament i proper programa Tema ajornat: La importància dels perdedors amb “The Misfits (Vides rebels)” de John Huston, per a quan torni l’Andreu. Avanç: Astrofísica, astronomia i cinema amb convidat (economista i aficionat estudiós). Pel·lícules: Ultimàtum a la Terra (1951 i remake), Planeta Roig, etc. • Tema: La Terra, planeta privilegiat dins l’univers.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.