Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12197episodis
Just Blues del 23/3/2015 - episode art
Just Blues

Just Blues del 23/3/2015

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 23/3/2015 - episode art
l'Audició

l'Audició del 23/3/2015

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Babilònia del 19/3/2015 — Baztán, infantesa dislocada i cinema punyent - episode art
Babilònia

Babilònia del 19/3/2015 — Baztán, infantesa dislocada i cinema punyent

Panorama general del programa Babilònia dedica el capítol a una ruta cultural variada: literatura negra amb folklore basc, una reflexió filosòfica sobre la infantesa i un bloc de cinema social i de gènere amb títols recents i clàssics. També hi ha espai per a una exposició d’art, curiositats neurològiques, una sèrie de televisió i un apunt musical final. "Quan jo era un nen, pintava com el Rubens. I m’he passat tota la vida aprenent a pintar com un nen." — Picasso Introducció i apunts culturals • Salutacions i to distès, amb mencions a la temporada de grips. • Invitació a l’exposició “Rostres i Estats de Consciència” (Cornellà); el públic és convidat a parlar-ne amb el comissari. • Curiositat neurològica: un home, després d’una agressió amb cops al cap, desenvolupa una percepció visual de patrons matemàtics a la natura (suggerida hiperactivació de circuits cognitius). • Música del dia: record a Chris Rea (66 anys) i el hit Believe de Cher (1999; ~20M còpies), que tanca el programa. Llibres Trilogia del Baztán — Dolores Redondo • Títols: El guardián invisible; Legado en los huesos; Ofrenda en la tormenta. • Protagonista: Amaya Salazar, inspectora de la policia foral de Navarra. • Clau de la trilogia: equilibri entre el procedimental policial modern (forense, anàlisi) i el misticisme local (bruixeria, natura, Basajaun), amb vincles a la infantesa i traumes. • Punts forts: prosa àgil, personatges secundaris sòlids (especialment la tia Engràcia), i trama familiar que enllaça els tres llibres. • Matís crític: alguna situació “grinyola” per la implicació personal de l’inspectora; moments extensos. • Adaptacions: circulen rumors de trilogia cinematogràfica en preparació. Pensament i societat “La infantesa dislocada” — Article d’Anna Lanfrancori (Ara) • Idea central: la família moderna (segles XVII–XVIII) recentra el nen com a subjecte a cuidar i educar; la infantesa és “tresor” i “malaltia” que cal deixar enrere. • Amb Walter Benjamin: el joc infantil com a arxiu de la facultat mimètica, incorporant el món material i simbòlic (de botiguer a locomotores, drons o dinosaures). • Tesi intergeneracional: cada infantesa normalitza allò que la generació anterior visqué com a trasbals. • Debat al programa: contrast entre una generació que va accedir a educació i benestar i una de jove percebuda com més acomodatícia; importància de posar límits i educar amb atenció (crítica a la distracció digital i al WhatsApp). • Psicologia del nen: “el nen viu el seu món com un dictador”; educar és delimitar i responsabilitzar. Cinema Dioses y perros (2014) • Retrat realista i cru de barri (Vallekas): un home fa de sparring per necessitat econòmica mentre cuida el seu germà amb discapacitat després d’un accident. • Temes: culpa, redempció, amistat i oportunitat de canvi; sense moralismes, mostra situacions límit i vincles fràgils. Nightcrawler (2014) • Thriller nocturn sobre un freelance de vídeo-sensacionalisme a Los Angeles. • Eix temàtic: ambició sense límits, ètica vs. resultats, i paral·lel amb la ferocitat empresarial. • El protagonista flirteja amb la psicopatia (manca d’empatia instrumental) i capitalitza la violència mediàtica. • Final “incòmode”: prospera sense càstig per manca de proves i per ser “producte útil” del sistema. Sherlock Holmes i Freud (TV/film clàssica) • Encreuament entre el detectiu addicte (cocaïna) i Freud (hipnosi, subconscient), per explorar addiccions, neurosis i mètodes terapèutics. La novena puerta (1999) • Polanski adapta lliurement el Club Dumas (Pérez-Reverte): bibliofilia, ocultisme i elitismes sense escrúpols. • Intriga amb llibres “únics”, falsificacions i obsessió pel poder; final efectiu, joc tramós però suggeridor. La isla mínima (2014) • Thriller als 80 a les marismes de Doñana: parella de policies (vella escola vs. nova) investiguen feminicidis. • Virtuts: ambientació meticulosa, tensió sostinguda, crítica al caciquisme i a les impunitats de l’època. Clàssics 90s • Lady Bird, Lady Bird (1994, Ken Loach): duresa del servei social britànic, violència de gènere i retirada de custòdies; realisme colpidor d’era Thatcher. • Mary Shelley’s Frankenstein (1994, Kenneth Branagh): ambició gòtica i teatral, fidelitat parcial al text, però desbordament i megalomania formal. Televisió El Ministerio del Tiempo (TVE) • Premissa: un ministeri secret gestiona portes al passat per evitar canvis a la història; humor meta (Velázquez dibuixant retrats-robot) i capítols històrics (Himmler a Montserrat, Sant Graal, Franco–Hitler a Hendaia). • Polèmica: bones crítiques i share moderat, rumors de no renovació malgrat la qualitat. Música i tancament • Record a Chris Rea i cloenda amb Believe de Cher (1999), fita dance-pop que marcà època. Idees clau • Literatura negra que integra tecnologia forense i mitologia. • La infantesa com a motor simbòlic que reprocessa el trauma social. • Cinema que denuncia precarietat, moralisme mediàtic i poder desigual. • La memòria històrica, entre divulgació i ficció especulativa.

← Torna a tots els podcasts