Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12197episodis
Just Blues del 16/3/2015 - episode art
Just Blues

Just Blues del 16/3/2015

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 16/3/2015 - episode art
l'Audició

l'Audició del 16/3/2015

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Babilònia del 12/3/2015 — Baztan, infantesa i cinema: Nightcrawler i més - episode art
Babilònia

Babilònia del 12/3/2015 — Baztan, infantesa i cinema: Nightcrawler i més

Panorama general Programa cultural amb ritme de tertúlia que combina literatura, cinema, filosofia i música. Els moments més rellevants se centren en la Trilogia del Baztan, l’article filosòfic Infantesa dislocada, un bloc de cinema molt extens (de Dioses y perros a Nightcrawler, La isla mínima, Polanski i Ken Loach), i apunts musicals (Chris Rea i Cher). També s’esmenta una exposició d’art i un cas curiós de “savant” accidental. Llibres Trilogia del Baztan (Dolores Redondo) Protagonista: Inspectora Amaya Salazar, policia foral de Navarra, atrapada entre la raó policial i la mitologia local. Força de la trilogia: • Escriptura àgil i enganxosa (enganxa a la 2a plana, diuen). • Trama detectivesca sòlida i trama familiar intensa que es connecten. • Ambientació a Elizondo i la vall del Baztan; pes de la bruixeria i la deessa mari (misticisme de la zona). Ambigüitat clau: visions i elements sobrenaturals com a trauma d’infantesa o com a realitat? Queda obert i ben resolt. Personatges destacats: Amaya i la seva tia Engràcia. Adaptació: Rumors de tres pel·lícules en preparació (no estrenades en el moment del programa). Pensament i societat “Infantesa dislocada” (Anna Lanfrancori, UB) Idees fortes: • El concepte modern de família (F. Ariès) situa el nen al centre de la cura i l’educació. • Walter Benjamin: el nen incorpora al món simbòlic allò que l’adult viu com a novetat. • Debat generacional: abundància i acomodament vs. impuls d’estudi i superació de generacions anteriors. • Educació: límits clars i exemple; crítica a la desatenció (pares absorts al mòbil). Cita recordada: "El nen viu el seu món com un dictador." Tesi final: la infantesa com a “porta estreta” per sortir de la catàstrofe si “les coses continuen així”, repensant valors i pràctiques. Cinema Dioses y perros (David Marqués) Tono i temàtica: drama social dur i realista a Vallecas. Protagonista: un “sparring” de gimnàs que carrega una culpa enorme per un accident que va deixar el germà invàlid. Temes: sacrifici, redempció, amistat i l’oportunitat d’una nova vida. Nightcrawler (Dan Gilroy) Retrat demolidor dels mitjans sensacionalistes. Jake Gyllenhaal encarna un escalador amoral (autodidacta, sense límits ètics) que ven imatges de successos nocturns a TV. Metàfora empresarial: “tauró” que avança sense escrúpols; l’ètica és un fre que ell no té. Final sense redempció: el sistema recompensa el producte, encara que sigui tòxic. Sherlock Holmes i Freud (8TV) Hipnosi i psicoanàlisi per explorar les addiccions (Holmes) i les neurosis. Contraposa psicopatia vs. neurosi; actualitza el llegat de Freud (amb matisos i crítiques modernes). Connexions amb altres peces: “La vida privada de Sherlock Holmes” i el diàleg Jung–Freud. La novena porta (Roman Polanski) – basada en El club Dumas (Pérez-Reverte) Intriga d’elitismes, lògies i llibres “únics” on el desig de poder i la falsificació es confonen. Final solvent; adaptació discutida per l’autor del llibre. La isla mínima (Alberto Rodríguez) Thriller als anys 80 a les marismes de Huelva: ambientació excel·lent. Parella policial vell estil vs. nova escola; caciquisme i impunitat del poder. Resolució amarga: s’atrapa el cap de turc, els instigadors queden impunes. Lady Bird, Lady Bird (Ken Loach) Drama social sobre violència de gènere, serveis socials i pèrdua de custòdia dels fills. Realisme colpidor sobre l’Anglaterra de la Thatcher; basada en fets reals. Mary Shelley’s Frankenstein (Kenneth Branagh) Adaptació amb ambició megalòmana: fidelitat relativa al text, energia visual, però excessos de to i d’ego. Bon ritme com a espectacle; comparacions amb altres obres de Branagh. Televisió El ministerio del tiempo (TVE) Paradoxes temporals com a “ministeri secret” per preservar la història. Episodi destacat: Himmler a Montserrat i Franco amb Hitler a Endaia. To àgil i humor metareferencial (Velázquez fent “retrats robot”). Una de les millors sèries recents de TVE. Arts i curiositats Exposició a Cornellà: “Rostres i Estats de Consciència”. Cas real: home que, després d’una lesió cerebral, “veu” matemàtiques a la natura (eco de savantisme adquirit). Música Chris Rea: efemèride (66 anys); rock-blues elegant, encara en actiu. Cher – “Believe” (1999): canvi d’estil cap a la pista i èxit massiu (~20M còpies).

← Torna a tots els podcasts