Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12197episodis
Just Blues del 9/3/2015 - episode art
Just Blues

Just Blues del 9/3/2015

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 9/3/2015 - episode art
l'Audició

l'Audició del 9/3/2015

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Beats del 6/3/2015 - episode art
Beats

Beats del 6/3/2015

Un repàs a l’actualitat de la música electrònica i les seves variants.

Babilònia del 5/3/2015 — Rostres, Ànima i Sosa; 'Magical Girl' i més - episode art
Babilònia

Babilònia del 5/3/2015 — Rostres, Ànima i Sosa; 'Magical Girl' i més

Panorama de l’episodi Temes clau del dia: • Art i estats de consciència en pintura (Joan Vidal Llargués) • Exposició de Miracle Serra a Can Ginestà • Literatura: Ànima de Wajdi Mouawad (relat narrat per animals, violència i dol) • Pensament: Les malalties de la normalitat (Santiago López Petit) • Cinema documental: Mercedes Sosa: La voz de Latinoamérica i Les mestres de la República • Cinema de ficció: Magical Girl, Kingsman: The Secret Service i The Interview Art i exposicions Joan Vidal Llargués — “Rostres i Estats de Consciència” (Cornellà) Claus: • Pintura de grans formats centrada en el rostre com a “retrat de l’ànima”: dolor, patiment i serenor acceptada. • Color com a llenguatge emocional: blaus, ocres, terres i vermells treballats en gama i intensitats. • Pinzellada lliure i vigorosa, amb ecos de postimpressionisme (Van Gogh, Gauguin), creant cromatismes i ritmes que transmeten estats de consciència. • Iconografia que travessa mitologia, pors i misticisme, tot despullant la “màscara” del rostre per accedir a l’interior. Detalls pràctics: • Lloc: Club Social Espai 3 (C/ Marquès de Cornellà, 15, baixos). Fins al 20 de maig. • Recomanat concertar visita per explicació guiada: 659 96 10 16. "No són retrats convencionals; són retrats de l’ànima que no deixen indiferent." Miracle Serra — “Mengem-nos l’art” (Celler de Can Ginestà) Claus: • Mostra refinada i molt ben presentada: motius botànics, llavors i naturalesa en composicions harmòniques. • Un “quadre màgic” articula variants i il·luminació cuidada. • Context: la sala manté un nivell regular d’exposicions de qualitat. Apunt extra: menció d’una exposició al CaixaForum sobre l’expressió artística de persones amb trastorn de l’espectre autista. Literatura Wajdi Mouawad — “Ànima” Eix temàtic: • Novel·la colpidora sobre el dol i la recerca, narrada per animals (aranya, gos, cavall, rata...) que observen el protagonista en una mena de road movie vital cap a una fugida endavant. • Punt de partida: assassinat morbós i insuportable de la seva dona; el protagonista busca mirar a la cara l’assassí protegit en una reserva indígena (ambient francòfon del Quebec i EE. UU.). • Jocs de llengua (francès/anglès sense traducció) i trames que vinculen memòria de Beirut i guerres civils amb la venjança final. Valoració: • Gran combinació de forma i contingut; narració exigent, no apte per a sensibilitats fràgils. "Per llegir-lo cal una distància emocional; és intens i pertorbador, però d’una potència literària incontestable." Pensament i societat Santiago López Petit — “Les malalties de la normalitat” (Diari Ara) Idees fortes: • El cos que diu prou davant d’un capitalisme desbocat; la malaltia com a forma límit de resistència. • Captura del temps vital i del treball: “presó oberta” autogestionada. • Dades: repunt d’absentisme (fins al 37% en un període recent esmentat) i pressió laboral extrema; automatització (exemple del Japó) que amenaça ocupacions. "Viure és treballar la teva pròpia vida i, alhora, acceptar dia rere dia que aquesta vida no val res." Cinema documental Mercedes Sosa — “La voz de Latinoamérica” Retrat d’una veu imprescindible: • Orígens humils a Tucumán, compromís social i polític, i una veu poderosa (grave i cristal·lina) que esdevé símbol de llibertat i poble. • Exili durant dictadures (Videla), èxits internacionals (Olimpia de París), i col·laboracions amb figures com Pavarotti, Sting, Serrat, Fito Páez, Milton Nascimento i d’altres. • Etapes de depressió i posterior renaixement gràcies a l’afecte i a la música; últimes col·laboracions intergeneracionals (fusió amb rap). • Mort el 2009; llegat de cançó de consciència i defensa dels desvalguts. Cita que sintetitza el seu ethos: "Solo le pido a Dios que el dolor no me sea indiferente..." “Les mestres de la República” (Pilar Pérez Solano) Eixos: • Homenatge a les mestres formades en la Institución Libre de Enseñanza (Giner de los Ríos), promotora d’una escola laica, coeducativa i amb mètodes renovadors (Montessori, Piaget). • Reivindicació de la dona com a subjecte educador i ciutadana plena: autonomia, universitat i vocació al servei del bé comú. • Després, la depuració franquista: assassinats, desterraments, inhabilitacions i silenci forçat. • Importància de la memòria històrica per preservar educació, cultura i ciutadania. Testimoni colpidor: una filla de mestres afusellats que afirma que només ara pot cridar allò que no va poder ni plorar. Cinema de ficció Magical Girl (Carlos Vermut) Retrat fosc i minimalista: • Drama d’intimitats i silencis, estructura en dues parts, posada en escena austera (estil que recorda a un cert cinema autoral espanyol). • Interpretacions potents: Bárbara Lennie (Goya), Luis Bermejo, José Sacristán; gir final de gran impacte. • Temes: malaltia, desajustos socials, límits del desig i intercanvi; subtrama del vestit d’anime (la “Màgica Alguel”) com a desig obsessiu. Kingsman: The Secret Service (Matthew Vaughn) Espionatge pop i hipercoreografiat: • Acció espectacular i muntatge àgil; Colin Firth sorprèn en clau física; Samuel L. Jackson, dolent carismàtic. • Entreteniment sòlid, però amb descens de sorpresa a meitat de metratge. The Interview (Seth Rogen) Sàtira desinhibida sobre Corea del Nord: • Dúo James Franco–Seth Rogen en un late-night convertit en operació impossible. • Humor groller i punxant que caricaturitza el règim: façanes de prosperitat, propaganda i fam real. • Comèdia que fa riure i punxa, entenent l’enrenou diplomàtic que va generar. Idea final Un recorregut per l’art, la paraula i el cinema que connecta dolor i consciència amb memòria i llibertat. De la pinzellada que revela l’ànima a les veus que no s’apaguen, passant per relats que incomoden i ens obliguen a pensar com vivim, treballem i recordem.

← Torna a tots els podcasts