Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12197episodis
Veus Parròquia del 11/2/2015 — Com comunica l’Església avui: xarxes, valors i fe - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 11/2/2015 — Com comunica l’Església avui: xarxes, valors i fe

Context i focus Programa “Veus de la parròquia” dedicat a la comunicació: com ens afecten les noves tecnologies, com educar en valors davant la saturació informativa i com comunica l’Església avui. Es contrasta la comunicació externa (mitjans, xarxes, llenguatge) amb la comunicació interna o espiritual (silenci, pregària, introspecció). Temes principals • Les tecnologies són eines neutres: poden ampliar vincles i informació, però també fomentar addiccions, superficialitat i desinformació. • Plaer vs alegria: citant el Papa Francesc, es distingeix entre satisfaccions immediates i alegria autèntica, que es cultiva des de dins. • Educació crítica i valors: cal formar criteri per discernir informació, amb pares i educadors com a agents clau. • Jesús com a gran comunicador: llenguatge planer, paràboles, autoritat moral, ús del silenci i del context; franquesa davant la hipocresia. • Reptes de l’Església avui: més acollida humil, llenguatge actual, coherència i exemple; menys paternalisme i carrincloneria; connexió amb la realitat i la ciència. • Comunicació amb Déu: recuperar silenci i pregària per parlar amb Ell i fonamentar la comunicació cap enfora. Desenvolupament del debat Eines digitals: oportunitats i riscos • Tota tecnologia és un mitjà; el seu impacte depèn de l’ús i de l’ètica personal. • Exemples positius: mantenir lligams a distància i retrobar comunitats (p. ex., amistats familiars via Facebook que generen alegria íntima). • Riscos: addicció, trivialitat i fake news que degraden el debat públic. “La societat tecnològica ha lograt multiplicar les ocasions de plaer, però troba molt difícil engendrar alegria.” — Papa Francesc Saturació informativa i educació en criteri • Vivim en una societat que satura de dades al mateix nivell, cosa que porta a superficialitat moral. • Cal educació per pensar críticament i valorar fonts; responsabilitat dels mitjans en veracitat i qualitat. • La vida familiar es veu erosionada quan pantalles i televisió substitueixen el diàleg a taula. Jesucrist, model de comunicació • Parlava amb llenguatge planer i paràboles; arribava a multituds i “amb autoritat”. • Comunicava també amb el silenci (p. ex., amb l’adúltera) i preparava missatges amb pregària. • Buscava contextos simbòlics (muntanya) i exercia franquesa davant la hipocresia, encara que fos incòmode. L’Església avui: què falta i què sobra • Falta: acollida humil i autèntica, presència al “món real”, llenguatge actual, pedagogia pràctica dels valors; coherència i menys parafernàlia. • Sobra: paternalisme, fariseisme i hipocresia; excés de formalismes i dogmes que allunyen del nucli evangèlic. • Força de l’exemple: figures com Maria Victòria Molins o Casaldàliga convençen més que molts sermons. • Repte institucional: una “organització elefantina” que costa de moure i d’actualitzar-se en ciència i cultura. Comunicació vertical: silenci i pregària • Recuperar silenci, meditació i pregària per “empapar-se” de Déu i parlar-ne amb veracitat. “Els teòlegs, predicadors i catequistes parlem molt de Déu, però parlem poc amb Ell.” — José Antonio Pagola Rigor i cultura • Alerta sobre la mediocritat cultural (Ramon Folch): sense coneixement profund, és difícil comunicar bé la fe i els valors. Conclusions • Tecnologia amb criteri: sí a les xarxes, però amb educació i virtuts que guiïn l’ús. • Comunicació eclesial renovada: llenguatge clar, proximitat, coherència i testimoni. • Arrel espiritual: el silenci i la pregària fonamenten la comunicació que transforma.

M de Música del 10/2/2015 - episode art
M de Música

M de Música del 10/2/2015

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 10/2/2015 — Wild, Nightcrawler i el debat innocents/culpables - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 10/2/2015 — Wild, Nightcrawler i el debat innocents/culpables

Introducció Programa amb to distès però exigent, dedicat a comentar estrenes vistes, una repassada als Goya i un bloc central molt potent sobre innocents i culpables al cinema. El tram més analític es reserva per la segona meitat, amb comparatives i referents clàssics. Crítiques de la setmana Wild (2014) — Jean-Marc Vallée • Actuacions: Reese Witherspoon (protagonista i productora) i Laura Dern (nominada a l’Òscar) destaquen pels matisos i primers plans. • Escriptura i estructura: guió de Nick Hornby amb ús de flashbacks molt ben dosats que reconstrueixen el passat de la protagonista (addiccions, dol i redempció). • Imatge i to: fotografia “magnífica” que casa amb l’epopeia del Pacific Crest Trail; celebració de la individualitat i la resiliència molt del gust nord-americà. • Peros: certa dissonància entre la fisicitat del personatge real i la imatge “urbana” de l’actriu en pantalla. “És una història real de redempció explicada amb flashbacks impecables.” • Connexions: record a 127 Hours (Danny Boyle) i el seu epíleg amb el protagonista real; alerta que aquestes imatges finals poden “desmuntar una mica” la il·lusió cinematogràfica. Nightcrawler (2014) — Dan Gilroy • Valoració global: entusiasme unànime; definida com a thriller nocturn rodó i “candidat a film del mes”. • Interpretació: Jake Gyllenhaal “brutal”, primat 14 kg; sorprèn que no estigués nominat a l’Òscar (la pel·lícula sí ho està a guió original). • Temes clau: crítica ferotge als mitjans de comunicació i al capitalisme d’autoajuda (manuals d’èxit), amb una mirada “crua i sense concessions” sobre l’ambició sense escrúpols. • Estil: ritme sostingut, escalada de tensió, clímax impactant; música de James Newton Howard; paper destacat de Rene Russo. “Estem davant d’una obra que podria ser de culte.” • Referents i contrastos: de Wilder (El gran carnaval) a Network o Taxi Driver; es defensa que Nightcrawler és més incòmode i contemporània que aquests clàssics. Actualitat: Premis Goya • Conducció: Dani Rovira “eficaç”. • Moments: discurs d’Antonio Banderas com a punt àlgid (“autèntic, profund”); Almodóvar remarca la crítica al ministre de Cultura. • Guardons: reconeixement a La isla mínima; mencions a 10.000 km i Ocho apellidos vascos (premis d’interpretació), amb debat sobre sobre-recompenses. Tema central: Innocents i culpables al cinema Eixos d’anàlisi • Tres punts de vista: 1) des del suposat culpable, 2) des de l’innocent, 3) des de qui jutja (advocats, fiscals, jurat). • Dos enfocaments: - Thriller d’enigma (Hitchcock/Agatha Christie): el “joc d’escacs”. - Cinema com a reflex social (Lumet/Lang): prejudicis, garanties del sistema i responsabilitat col·lectiva. Pel·lícules comentades i què aporten • The Wrong Man (Hitchcock): la impotència de l’innocent davant d’un sistema que no el protegeix. • 12 Angry Men (Sidney Lumet): el jurat com a mirall social; garanties processals vs. prejudicis. • The Trial (Orson Welles, sobre Kafka): la culpabilitat difusa i opressiva del sistema; del post-I GM al post-II GM. • Anatomy of a Murder (Otto Preminger): revisió crítica; percepció de pel·lícula “sobrevalorada” en la revisita. • The Verdict (Lumet): advocat (Paul Newman) que es redimeix creient en el cas; ètica professional. • Primal Fear (Gregory Hoblit): gir sobre engany i performativitat (Edward Norton descomunal) que deixa en fals la supèrbia del defensor. • The Rainmaker (Francis Ford Coppola): David vs Goliat jurídic (Matt Damon) contra asseguradora; arquetip nord-americà del petit contra el gegant. • Extres clau: - Fritz Lang: M (culpabilitat certa) i Fury (culpabilitat ambigua) per explorar la multitud i el linxament. - Judgment at Nuremberg: capes de responsabilitat i culpabilitat històrica. Focus: Testigo de cargo / Witness for the Prosecution (Billy Wilder) • Adaptació d’Agatha Christie que transcendeix el simple trencaclosques gràcies al cos dels personatges i diàlegs amb sorna. • Trio estel·lar: Charles Laughton (advocat malalt irreverent), Tyrone Power i Marlene Dietrich (paperàs). • Wilder juga amb l’espectador, però afegeix matís i profunditat que superen el model Christie o el mecanicisme hitchcockià. Proper programa • Monogràfic sobre Theo Angelopoulos i la música d’Eleni Karaindrou. Propostes de visionat: El pas suspès de la cigonya, La mirada d’Ulisses, Eleni i L’eternitat i un dia.

← Torna a tots els podcasts