Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Babilònia del 6/11/2014 — Batalla de l’Ebre, distopies i cinema: ‘La fi és el meu principi’, Hoffman, Robocop, Tràfic, El Cavaller Fosc i el fiasco ‘Supernova’ - episode art
Babilònia
1h

Babilònia del 6/11/2014 — Batalla de l’Ebre, distopies i cinema: ‘La fi és el meu principi’, Hoffman, Robocop, Tràfic, El Cavaller Fosc i el fiasco ‘Supernova’

Introducció • Presentació de l’equip: Xesco Ramos, Rosa Alcalà i Jaume Vidal. Avanç de temes: memòria històrica (Batalla de l’Ebre), literatura de distopia, reflexions sobre cultura i empresa, i una tanda de cinema (2010 i clàssics recents), amb pausa musical de Boyz II Men. “L’art i la política sempre han anat de la mà.” Ruta històrica: Batalla de l’Ebre Context i claus històriques • La batalla (25/07/1938 – 14/11/1938) s’emmarca en la Guerra Civil espanyola i en el clima internacional del Pacte de Munic. • Alemanya i Itàlia hi proveeixen armament i aviació als nacionals; la zona de la Terra Alta pateix bombardejos massius (Corbera d’Ebre, Gandesa, Pinell de Brai, Miravet, Mora d’Ebre, Vilalba dels Arcs, la Fatarella...). • El front esdevé un camp de proves de tàctiques i armes que anticipen la Segona Guerra Mundial. La ruta i els espais visitats • Pas de barca a Miravet per comprendre el repte del creuament del riu sense ponts. • Poble Vell de Corbera d’Ebre (ruïnes, església de Sant Pere), i el Museu “115 dies” sobre la durada de la batalla. • Trinxeres de la Fatarella: recuperació arqueològica amb camps de treball juvenils (Universitat Rovira i Virgili). • Memorial de les Camposines: espai de memòria i identificació de restes, amb plaques i homenatge als desapareguts. La lleva del Biberó i el cost humà • Mobilització de reservistes i, posteriorment, de joves de 16–18 anys (“lleva del Biberó”). • Xifra aproximada: 30.000 víctimes entre ambdós bàndols. • Idea central: sacrifici, resistència i devastació; memòria familiar i col·lectiva. Reflexions paral·leles • Debat sobre si les guerres funcionen com a mecanismes d’“eliminació” i sobre la capacitat dels països (Alemanya, Japó, Xina) de reconstrucció basada en disciplina i organització. • Crítica a la corrupció d’arrel franquista i a l’individualisme versus el bé comú. Literatura: “Mañana Todavía – Doce distopías para el siglo XXI” Què és una distopia • Societat fictícia indesitjable, inversa de la utopia. Contes destacats • “We Kids” (Laura Gallego): pares que registren els fills en una xarxa social des del naixement; fama precoç, ansietat i expulsió als 16 anys. Crítica al cult a la notorietat digital. • “Neteja de sang” (Juan Miguel Aguilera): retorn hegemònic de la religió islàmica en una València futura; instrument de domini a través de la incultura; retrocés en drets de les dones. • “Gràcia” (Susana Vallejo): un Sants d’aquí 100 anys, mig buit; societat entropòfaga que ven nadons com a menjar; metàfora d’autodestrucció social i col·lapse demogràfic. Idees clau • Distopies com a mirall de temors presents: control social, fanatisme, mercantilització de la intimitat, i erosió de la cultura. Opinió: empresaris sense cultura • A partir de Francesc Cabana: la cultura és el que diferencia un robot d’una persona; sense cultura, ningú —ni empresaris, ni professionals públics— pot fer bé la seva feina. “La cultura és imprescindible per pensar millor i actuar millor.” • Avertiment contra una societat deliberadament inculta com a base del totalitarisme. Pausa musical • Escolta de “End of the Road” de Boyz II Men: R&B vocal amb harmonies impecables; gran èxit dels 90. Cinema 1: “La fi és el meu principi” (2010) • Basada en la novel·la homònima d’un periodista italià; pel·lícula en format conversa pare–fill sobre el sentit de la vida després d’una trajectòria intensa (Àsia, guerres, espiritualitat). • Interpretació destacada de Bruno Ganz; to humanista, íntim i reflexiu. • Punt feble: paper difuminat de l’esposa; punt fort: honestedat del llegat vital i ètic. Cinema 2: “Una cita per l’estiu” (2010) • Debut (i única direcció) de Philip Seymour Hoffman, que també protagonitza amb Amy Ryan. • Història de dos éssers fràgils que s’exploren amb tendresa i torpesa; humor discret i moments d’encant quotidià. • Paralllelismes amb “Marty”: persones no “atractives” que busquen un lloc on encaixar. • Valoració: peça menuda però sòlida, que revela un potencial director. Cinema 3: Revisió de “Robocop”, “Tràfic” i “El Cavaller Fosc” • Debat sobre què fa clàssic un film: referencialitat vs. pas del temps. • “Robocop”: icona vuitantera amb estatus de referent popular. • “Tràfic” (Soderbergh): moralina i desfasament temporal; impactant en el seu moment, avui grinyola per alguns. • “El Cavaller Fosc”: Batman fosc i creïble fins a un punt; la darrera part perd coherència per un dels tertulians; contrast amb els Batman pop i coloristes del passat. Cinema 4: “Supernova” (1993) • Recordatori d’un fiasco del cinema espanyol dels 90 (dir. Juan Miñón), amb Marta Sánchez i un repartiment coral. • Estètica futurista kitsch (paper d’alumini), guió incongruent; recomanable només en clau friqui de “dolenta de culte”. Cloenda • Tancament amb menció d’una recomanació pendent (títol oblidat) sobre amistat i salut mental; cita per a la setmana vinent. — Idees força • La memòria de l’Ebre com a eina de record i educació cívica. • La distopia alerta sobre derives contemporànies (xarxes, fanatismes, incultura). • Sense cultura, la gestió —pública i privada— es degrada. • El cinema com a espai per revisitar clàssics i reivindicar joies petites.

Veus Parròquia del 5/11/2014 — Crisi de vocacions i futur del ministeri a Catalunya: celibat opcional, capellans casats, dones i laïcat - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 5/11/2014 — Crisi de vocacions i futur del ministeri a Catalunya: celibat opcional, capellans casats, dones i laïcat

Tema i context Programa “Veus de la parròquia” dedicat als reptes pastorals que afronta l’Església a Catalunya, especialment la davallada de vocacions i d’ordenacions. A partir d’un repàs de dades reals (Girona i Sant Feliu), es debat sobre possibles camins de renovació: celibat opcional, reintegració de capellans casats, ministeris femenins i empoderament del laïcat, amb atenció a la diferència entre el món rural i urbà. Dades clau sobre la manca de preveres • Bisbat de Girona: pèrdua del 20% de capellans en 10 anys (de 246 a 196 entre 2000 i 2010). • Ordenacions a Girona (bisbe Francesc Pardo): només 2 (2009 i 2011). • Bisbat de Sant Feliu: 122 parròquies, 287 temples (parròquies + esglésies i oratoris) atesos per 95 preveres diocesans + 20 de fora; 2 diaques en camí, 18 + 1 diaques permanents; 26 preveres emèrits; defuncions recents: 2 (2013) i 3 (2014 fins al moment). • La renovació natural (ordenacions – defuncions/jubilacions) és negativa. Diagnosi de causes • Canvi social i familiar: antigament famílies nombroses i vida espiritual domèstica (rosari, educació cristiana) afavorien vocacions; ara hi ha menys pràctica i menys comunitats vives. • Història recent: en postguerra i amb el moviment social, molts capellans van tenir un paper clau i valorat; revalorització post Concili Vaticà II. • Factors de davallada: exigència formativa més alta, menys candidats, impacte de la ciència en creences, consumisme i recerca d’una vida més còmoda. • Mirada del papa Francesc: aposta per una jerarquia propera, acollidora i senzilla; el repte no és només la manca de preveres sinó també la disminució de fidels practicants. Debats i propostes Celibat i capellans casats • El papa Francesc recorda que el celibat no és dogma de fe, sinó disciplina; hi ha capellans casats en ritus orientals. • Proposta: opcionalitat del celibat i reintegració de preveres que van marxar per casar-se. • Coherència ecumènica: l’Església ha acollit pastors anglicans casats; es planteja per què no obrir la porta als catòlics casats. Dones i ministeris • Reivindicació d’una comunitat d’iguals: avui, de facto, “7 sagraments per als homes i 6 per a les dones” (sense accés a l’orde). • Argument canònic i pastoral: és una qüestió de dret canònic revisable, no d’evangeli. Bisbes com Casaldàliga i Martini hi eren favorables. • Casos límit en persecució (p. ex. Ludmila Javorová a l’Europa de l’Est): mostra de la tensió entre necessitat pastoral i disciplina. • Crítica a la visibilitat limitada de les dones en litúrgia (exemple: Sagrada Família, tasques subalternes). Laïcat i nous models pastorals • Celebracions de la Paraula i distribució de la comunió en absència de prevere, especialment en entorns rurals. • Ampliar ministeris laicals: acompanyament a malalts, exèquies, catequesi, coordinació comunitària. • Idees en debat: elecció comunitària de ministres, serveis temporals, formació sòlida i supervisió. Urbà vs rural • En ciutats: concentració en esglésies grans amb pocs capellans pot sostenir l’atenció. • En rural: un sol prevere atén múltiples parròquies i sovint no es pot garantir la Eucaristia dominical, element central i no prescindible per a la comunitat. Cites destacades “El no ser un dogma de fe, sempre hi ha la porta oberta.” — Papa Francesc (sobre el celibat) Conclusions • La crisi de vocacions és estructural i més aguda a Catalunya que en altres regions del món. • Vies d’acció prioritàries: - Revisar la disciplina del celibat i obrir la porta a capellans casats. - Reconèixer i potenciar els ministeris de les dones i el laïcat. - Formació robusta de laics per a serveis pastorals i litúrgics. - Dissenyar solucions específiques per al món rural. • Context històric: el celibat obligatori en el ritu llatí s’estableix plenament al Concili II del Laterà (1139); anteriorment, molts capellans eren casats.

← Torna a tots els podcasts