Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
M de Música del 4/11/2014 - episode art
M de Música

M de Música del 4/11/2014

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 4/11/2014 — Diplomàcia, Nolan i Interstellar, Alpha, Jia Zhangke i un especial Park Chan-wook: JSA i la Trilogia de la Venjança - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 4/11/2014 — Diplomàcia, Nolan i Interstellar, Alpha, Jia Zhangke i un especial Park Chan-wook: JSA i la Trilogia de la Venjança

Panorama de l’episodi Un episodi ric en recomanacions i debats que transita del directe simfònic al cinema d’autor. Es revisen estrenes i recuperacions, es contrasta la dialèctica cinematogràfica amb l’“excessivitat” de l’espectacle i s’ofereix un ampli bloc sobre el nou cinema coreà, culminat amb un perfil aprofundit de Park Chan-wook (JSA i Trilogia de la venjança). Recomanació musical en directe Film Symphony Orchestra (FSO): experiència impactant a l’Auditori de Barcelona, amb 70 músics i un programa centrat en bandes sonores. S’esmenta l’emblemàtic tema de Tiburón (John Williams) com a exemple de la potència simfònica en cinema. Crítica destacada: “Diplomàcia” (Volker Schlöndorff) Context històric: Agost de 1944, París ocupada; el general Dietrich von Choltitz rep l’ordre de destruir la ciutat. Focus dramàtic: duel dialèctic entre Choltitz (Niels Arestrup) i el cònsol suec Raoul Nordling (André Dussollier). Valoració: interpretacions majúscules i ritme cinematogràfic malgrat l’origen teatral. Direcció sòlida de Volker Schlöndorff (Palma d’Or i Oscar per El tambor de hojalata). Referent: paral·lelismes amb el best-seller i film clàssic “Arde París” (1966). Debat: Christopher Nolan i el límit entre dialèctica i espectacle Punts clau: Expectativa per Interstellar, però crítica a l’“excés” en trams finals del seu cinema. Contrapunt: Memento com a obra d’alta originalitat i coherència formal. Idea força: el cinema de Nolan oscil·la entre la dialèctica narrativa i l’espectacle “gratuït”. Descoberta local: “Alpha” (2013), de Joan Cutrina Estètica molt coherent i personal; narrativa amb desajustos (confusió entre personatges i arcs). Director bàsicament documentalista; la pel·lícula es recupera a televisió després d’una trajectòria discreta a sales. Jia Zhangke i el cinema xinès contemporani Visionat: A Touch of Sin (2013). Quatre històries sobre corrupció, desigualtat i violència. Filmografia destacada: Naturaleza muerta (Still Life), Platform, The World, Pickpocket. Contrast amb Zhang Yimou: dels drames socials (p. ex. La linterna roja) al wuxia estètic (Héroe, La casa de las dagas voladoras), percebut com menys profund per alguns tertulians. Violència, gustos i límits personals Tema central: quan la violència sembla “gratuïta”, genera rebuig i trenca l’empatia. Evolució del gust: la revisió pot canviar percepcions. Exemple: Pulp Fiction no va convèncer en un primer visionat i després es valora com una de les millors de Tarantino. Altres cites: Stoker (Park Chan-wook), The Tree of Life, i el paper de la conversa i la crítica per reconfigurar lectures. Nou cinema coreà: context i accés Corea del Sud: Polítiques de quota d’exhibició nacional (80–90 dies/any) i liberalització progressiva respecte als anys 70. Boom econòmic (postguerra fins avui) i consolidació tecnològica i cultural. Corea del Nord: producció tancada, de caràcter pamfletari, sense circulació internacional. Distribució: aquí arriben sobretot thrillers i drames; les comèdies romàntiques coreanes són menys accessibles. Perfil d’autor: Park Chan-wook Origen i formació: estudis de filosofia; fascinació per Hitchcock (Vertigo); crítica i assistències fins a debutar. Primers films: The Moon Is the Sun’s Dream (1992) i Trio (1997), sense èxit; reconeixement massiu amb JSA (2000). JSA (Joint Security Area) i el desig d’unificació Clau temàtica: amistat truncada entre soldats del nord i del sud a la frontera; metàfora del somni d’unificació. Recepció: gran èxit a Corea; ressona amb gestos com la desfilada conjunta a Atenes 2004 i Torí 2006. Ecosistema coreà i trilogies Trilogia de la venjança (Park Chan-wook): Sympathy for Mr. Vengeance (2002) Oldboy (2003) Lady Vengeance (2005) Oldboy: trama de captivitat i revenja; el remake nord-americà de Spike Lee fracassa en replicar-ne el to i la potència. Autors afins: Kim Jee-woon i Bong Joon-ho (Memories of Murder, Mother, The Host, Snowpiercer), amb grans interpretacions de Song Kang-ho. Focus: “Sympathy for Mr. Vengeance” Sinopsi: un noi sord-mut deixa els estudis d’art per salvar la seva germana (trasplantament de ronyó). Després d’una estafa al mercat negre, opta per un segrest que desemboca en tragèdia i desencadena una cadena de venjança. Moment clau: > "Sé que ets un bon noi, però t’he de matar." Lectura: no busca “simpatia”, sinó empatia; el film planteja dilemes morals i la inexorabilitat de la violència. Catarsi, western i vigilants Comparatius morals amb el western clàssic i el vigilantisme (Dirty Harry): la ficció com a catarsi per canals que la realitat no permet. Preferència dins la trilogia: per alguns, la primera és la més rodona; altres destaquen matisos de les següents. Cloenda Avanç: pròxim programa sobre el paper del maquillatge en la construcció d’identitats al cinema (repte: veure “Benjamin Button”). Idees força Interpretacions i dialèctica com a motors del gran cinema (cas “Diplomàcia”). La violència i l’“excés” com a línies que separen espectadors i escoles estètiques. El temps i la revisió transformen la recepció de les obres. El nou cinema coreà combina indústria, polítiques públiques i autories potents, amb Park Chan-wook com a figura central del període.

Just Blues del 3/11/2014 - episode art
Just Blues

Just Blues del 3/11/2014

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 3/11/2014 - episode art
l'Audició

l'Audició del 3/11/2014

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts