
l'Audició del 12/5/2014
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
Episodis etiquetats amb Altres

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Resum general Programa magazine amb ritme i molts temes culturals. Destaquen dues exposicions a Barcelona, una crònica musical d’alt nivell amb Mahler 8 a L’Auditori, crítica literària de Zafón, i una roda de cinema amb peces d’identitat, mite i dol. A l’inici, píndoles pop: tornada de Swans a Barcelona i còmic de The Walking Dead. "Aquí no es contempla ni molt menys la possibilitat d'error" — sobre la Sinfonia dels Mil de Mahler Art i exposicions Josep Tapiró al MNAC: el pintor de Tànger • Aquarel·lista reusenc (1836–1913), amic de Marià Fortuny, amb 30 anys de vida i obra a Tànger. • Retrats hiperrealistes de santons, núvies i gent de carrer, color i detall exquisit (aquarel·la densa, gairebé oli). • Exposició commemorativa del centenari de la mort: 25 peces, moltes de col·leccions privades (Londres, Nova York…). • Activitats: tallers d’aquarel·la, simposi d’orientalisme, poesia sobre Tànger i La Nit dels Museus. • Clau de context: auge de l’orientalisme a Europa (gust pel que és exòtic) i debat tècnic amb Fortuny; Tapiró, molt virtuós. CaixaForum: “Mediterrani, del mite a la raó” • Exposició extensa i didàctica: mites grecollatins (Europa, Prometeu, Hèracles), filosofia i política. • Peces: ceràmica de figures negres/vermelles, mosaics i frescos (Pompeia); la qualitat és irregular però il·lustrativa. • Enfoc didàctic (sales i guiatges) i cicle de cinema que enllaça mites amb films (p. ex. Eduardo Manostijeras ≈ Prometeu, La mirada d’Ulisses, 8½, El odio…). • Idea força: del cicle mític (etern retorn) a l’ús de la raó; arrels comunes de la cultura europea. Literatura Carlos Ruiz Zafón — “El prisionero del cielo” • Més àgil i amè que El juego del ángel, però lluny de l’embranzida de “La sombra del viento”. • Fermín Romero guanya protagonisme però es torna massa caricaturesc; subtrames (Montjuïc) interessants, motivacions difuses. • Sensació de trilogia tancada amb pressa; lectura ràpida i entretinguda. Música Sinfonia núm. 8 de Mahler (“dels Mil”) a L’Auditori • Concert de 70è aniversari de l’OBC: espectacular desplegament de cors (Orfeó Català, Lieder Càmera, Madrigal, cors infantils…) i solistes. • Obra monumental de 80 minuts sense pausa, d’alta complexitat; mesos d’assajos intensos. • L’Auditori anuncia baixada de preus i projectes de cinema amb banda sonora en directe. Apunts pop • Aniversaris: Dave Gahan (Depeche Mode) i Billy Joel; s’escolta “Honesty”. Conferència Fòrum Local d’Educació i Convivència (Sant Boi) • Projecte coral d’escoles i xarxa comunitària sobre salut mental, amb gran participació juvenil i sensibilitat. • Format cuidat, vivències i arts escèniques per visibilitzar la problemàtica i compartir bones pràctiques. Cinema Guillaume y los chicos, ¡a la mesa! • Autobiogràfica; el director interpreta ell mateix i la seva mare. Identitat i gènere marcats per la mirada materna. • L’heroi creix adoptant maneres “femenines” i travessa confusions (homosexualitat, rol, desig) fins a definir-se per si mateix. "Cuídate, mi niña grande" — una frase clau que condensa la projecció materna Noé (Darren Aronofsky) • Relectura mítica i moral: el Creador traspassa a Noè la responsabilitat de decidir sobre la continuïtat humana. • Tensions entre deure, fe i família; trauma postdiluvi. Toc autoral, efectes continguts i metàfora ecològica. Alabama Monroe (The Broken Circle Breakdown) • Amor, bluegrass i el dol per la pèrdua d’una filla. Música captivadora, drama sec i contundent. • Fractura per diferències de fe i culpa; retrat honest del dol i la parella. Miel (Valeria Golino) • Retrat sobri de l’eutanàsia activa: una dona ajuda malalts terminals a morir amb dignitat. • Xoc ètic quan un no-terminal li demana ajuda per suïcidar-se; crisi personal i debat sobre límits i autonomia. Tren de nit a Lisboa • Professor (Jeremy Irons) sacsejat per un encontre amb una noia; viatge a Lisboa i a la Revolució dels Clavells. • Investigació de vides a la resistència i reflexió sobre sentit vital i memòria europea. Altres destacats • Obertura: Swans tornen a Barcelona (1 d’octubre, Sala Apolo), nou disc. • Còmic: The Walking Dead — primer volum de “Guerra sin cuartel” (Negan vs Rick); ritme que s’agilitza. • Tancament amb falques i butlletí de notícies (economia ebrenca, comerç dominical a Barcelona, cas Ester Quintana).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...


Panorama general Aquest audio llarg teixeix diversos blocs informatius i magazins locals i nacionals. Hi trobareu: agenda i titulars de Sant Just Desvern, el programa Veus de la Parròquia (evangeli, notícies i una extensa peça sobre el finançament de l’Església i l’assignació de l’IRPF), un tram de Catalunya Vespre amb política i economia (empresariat, procés, mobilitat laboral), i el magazín 60 i més amb conversa de temporada, salut i agenda cultural. Temes principals Notícies i agenda local (Sant Just) • Continuïtat del cicle de jazz a l’Ateneu i activitats de cap de setmana • Excursió a Fumanya i mines de Peguera • Campanya de les eleccions europees i acte de CiU amb Lluís Coromines • Titulars: McDonald’s a Sant Just, repunt de l’atur, Festa de la Pau, trobada de Fedenatur sobre gestió de l’aigua Veus de la Parròquia: fe, comunitat i recursos • Lectura de l’evangeli del Bon Pastor i breu homilia de vida cristiana • Agenda sacramental i vida parroquial • Peça central: campanya per marcar la X a favor de l’Església a l’IRPF; dades per comunitats i fonts de finançament (aportacions fidels, assignació tributària, patrimoni, altres ingressos) • Espai de silenci interreligiós al Parc Sanitari Sant Joan de Déu • Pregària pasqual i reflexió ètica sobre com ajudar amb respecte i eficàcia Catalunya Vespre: economia i política • Empresariat i govern espanyol: previsions de creixement i suport a reformes • Debat sobre la consulta: declaracions de Rosa Díez i rèplica d’Alfred Bosch • Alemanya: el programa “The Job of My Life” es reprèn amb quotes anuals • Patrimoni: restauració de la campana Mònica de la Seu Vella de Lleida 60 i més: salut, hàbits i cultura • Maig i vida activa: hort, fruita de temporada, primers banys amb prudència • Alimentació: llegums 2 cops/setmana i opció vegetariana • Agenda cultural: cant gregorià (Sant Pere de les Puel·les), Saló del Còmic, BioCultura Destaquem El cicle de jazz de l’Ateneu continuarà al setembre: l’organització confia en la consolidació d’un públic fidel per programació de primer nivell. Impacte social i finançament eclesial: • El percentatge de contribuents que marquen la casella de l’Església a l’IRPF és del 34,87% a l’Estat; a Catalunya, prop de 700.000 declarants (19,95%) aporten gairebé 31 M€. • Fonts de finançament: 50% aportacions de fidels, 25% assignació tributària, 5% patrimoni, 20% altres. Política i estat de dret: "Las urnas en las calles sin que el referéndum haya sido autorizado? ... pediré al gobierno que la retire la Guardia Civil" — Rosa Díez Espiritualitat i pluralitat: "Jo soc la porta de les ovelles... Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida" — Evangeli de Sant Joan Cultura i comunitat: del cant gregorià i el còmic a la bioalimentació, el magazín per a gent gran promou vida saludable i participació cultural. Notes per blocs Sant Just • Activitats inclusives (ball per a persones amb discapacitat intel·lectual) i astronomia popular • Titulars locals: obertura d’un McDonald’s, atur a 788 persones, Festa de la Pau, Fedenatur (parcs periurbans i aigua) Veus de la Parròquia • Agenda sacramental (primeres comunions, baptismes) i visita pastoral a residència • Campanya xifrada i pedagògica per a l’autofinançament i l’acció social (Càritas, menjadors, habitatge) Catalunya Vespre • Empresariat: Consell per a la Competitivitat millora la previsió de PIB a 1,3% (2014) i 2% (2015) • Consulta: tensió política i apel·lació als instruments de l’estat de dret; defensa del vot com a via democràtica • Mobilitat juvenil: Alemanya reobre programa amb límit de 2.000 places/any 60 i més • Consells de temporada i llegums com a base saludable (hidrats + proteïna) • Cultura: cant gregorià, Saló del Còmic (Còmic en guerra), BioCultura

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Panorama general En aquest episodi, el grup entra en tres blocs centrals: Crítiques d’estrenes i cartellera: valoracions de “Tren de medianoche a Lisboa”, “Todos están muertos”, recomanacions com “Nebraska”, “Her”, “Filomena”, “Ida”, “Carmina o amén”, i curiositats com “Lunchbox” i “El desconegut del llac”. Monogràfic: illes de pel·lícula: com el recurs de l’illa defineix to, temes i personatges (dureses, edèn, presons, atzar) amb exemples clàssics. Anàlisi a fons de Papillon (1973): adaptació, interpretacions, estructura, fortaleses i limitacions. “La llibertat és un dels béns més preuats” — idea clau rere l’obsessió d’evadir-se a Papillon Crítiques i cartellera “Tren de medianoche a Lisboa” (Bille August) Valoració global: fluixa malgrat un Jeremy Irons solvent; bona fotografia de Lisboa però adaptació literària poc creïble en llenguatge cinematogràfic. Punts febles: atmosferes que no arrelen, decisions del protagonista poc versemblants, subtrama històrica (Salazar) que no convenç. “Todos están muertos” (Beatriz Sanchís) Crítica negativa: història tancada i sense interès; l’Elena Anaya eleva el material però el conjunt no s’aguanta. Context: coproducció amb recepció festivalera; debat col·lateral sobre any de producció i trajecte de la directora. Farhadi, “El passat (Le passé)” i comparatives Direcció d’actors excelsa, ritmes serens i profunditat íntima; final amb enginy però excessiu “folletó” per alguns. Interpretacions destacades: Bérénice Bejo, Tahar Rahim; mencions a “About Elly” i “Una separació”. Altres títols i tendències Recomanades: • “Nebraska” • “Filomena” • “Her” • “Ida” • “Miele” • “El vent s’aixeca” • “Matterhorn” • “Noè” (com a curiositat). Conversa “blockbuster”: Capità Amèrica (fluixa) vs Els Venjadors (millor valorada); menció a Scarlett Johansson. Espanyoles: “Carmina o amén” (continuïtat fresca de la primera, to de comèdia negra, èxit de passes gratuïtes). “Lunchbox” (Índia): interès i opinions dividides. “El desconegut del llac”: intriga per l’enfoc minimalista del desig i el temps; rebuda crítica positiva. Debat cultural: “Azul y no tan rosa” (Veneçuela) Èxit local i Goya a hispanoamericana, però percep decalatge cultural en el tractament de l’homosexualitat, vist des d’Europa. Contrast amb Iran a Farhadi (classe mitjana alta amb codis “occidentals”); discussió sobre diferències de context vs generalitzacions. Illes de pel·lícula: usos i significat Per què una illa? L’illa imposa aïllament, autosuficiència i un hàbitat que modela els personatges. Com a decisió de posada en escena, condiciona el to: supervivència, utopia, càstig o fatalitat. Duresa i autosuficiència “Hombres de Aran” (Flaherty, 1934): epopeia de subsistència en roca i mar; pagesia inventada a cop de mar i pedra. “L’illa desnuda” (Kaneto Shindô): rituals de vida elemental (aigua, cultiu) filmats amb lirisme auster. Extensió temàtica: aïllaments no marítims que funcionen com illes socials/mentals: “Dogville” (von Trier), “El bosc” (Shyamalan). Edèn o cel a la terra “Queimada” (Pontecorvo): xoc entre utopia tropical i colonialisme; Brando com a agent del desordre. “El motí de l’‘Bounty’”: el paradís polinesi com a contrapunt a la disciplina naval. “The Descendants”: Hawai com a paisatge-valor a preservar davant l’especulació. “Mediterraneo”: després de la guerra, la nostàlgia d’una illa com a lloc d’última pertinença. Aïllament forçat (presons) “Birdman of Alcatraz”: redempció intel·lectual en captivitat (Burt Lancaster i l’ornitologia). “Escape from Alcatraz”: enginy i claustrofòbia amb Clint Eastwood (Don Siegel). Referències: Alcatraz, Illa del Diable (Guaiana Francesa), Château d’If… L’aigua com a mur infranquejable. Atzar i nàufrags “Náufrago (Cast Away)”: l’illa com a prova existencial i reconstrucció d’identitat per atzar. Papillon (1973) a fons Context i adaptació Basada en el ‘best-seller’ autobiogràfic de Henri Charrière (àlies “Papillon”), èxit global a finals dels 60. Guió de Dalton Trumbo; direcció de Franklin J. Schaffner; música de Jerry Goldsmith (nominació a l’Oscar). Debat: la novel·la és molt més ampla; el film condensa 500-600 pàgines i alguns lectors el veuen millor com a minisèrie. Temes i lectura Eix central: obstinació per la llibertat davant condicions infrahumanes a la Guaiana Francesa i l’Illa del Diable. Amistat i lleialtat: contrapunt vital entre Papillon (instint d’evasió) i Dega (supervivència adaptativa). Denúncia implícita del colonialisme i les seves pràctiques penitenciàries. Interpretacions Steve McQueen (Papillon): presència carismàtica, estoica, físicament compromesa. Dustin Hoffman (Dega): per alguns, més matisat i subtil, miopia moral amb humanitat; aporta ritme i contrapès dramàtic. El llibre vs la pel·lícula Diferències remarcables (p.ex., estada “idíl·lica” fora de presó té més pes al llibre). Crítiques: Pel·lícula massa llarga (2h30) amb tram potser allargat; Costures del resum visibles entre episodis; Tot i així, film entretingut i sostingut per la dupla protagonista. El director i l’ofici Franklin J. Schaffner: recorregut sòlid (“El planeta dels simis”, “Patton”, “Els nens del Brasil”). Aquí aplica classicisme vigorós al subgènere carcerari. Conclusions Les illes funcionen com a dispositiu cinematogràfic potent: del quadrat psicològic a la utopia i la condemna. A la cartellera, poca brillantor global però diverses joies autorals i populars. “Papillon” persisteix per temes universals (llibertat, amistat, dignitat), malgrat els límits de l’adaptació.