Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
l'Audició del 12/5/2014 - episode art
l'Audició

l'Audició del 12/5/2014

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Beats del 9/5/2014 - episode art
Beats

Beats del 9/5/2014

Un repàs a l’actualitat de la música electrònica i les seves variants.

Babilònia del 8/5/2014 — Orientalisme, mites, Mahler, Zafón i cinema - episode art
Babilònia

Babilònia del 8/5/2014 — Orientalisme, mites, Mahler, Zafón i cinema

Resum general Programa magazine amb ritme i molts temes culturals. Destaquen dues exposicions a Barcelona, una crònica musical d’alt nivell amb Mahler 8 a L’Auditori, crítica literària de Zafón, i una roda de cinema amb peces d’identitat, mite i dol. A l’inici, píndoles pop: tornada de Swans a Barcelona i còmic de The Walking Dead. "Aquí no es contempla ni molt menys la possibilitat d'error" — sobre la Sinfonia dels Mil de Mahler Art i exposicions Josep Tapiró al MNAC: el pintor de Tànger • Aquarel·lista reusenc (1836–1913), amic de Marià Fortuny, amb 30 anys de vida i obra a Tànger. • Retrats hiperrealistes de santons, núvies i gent de carrer, color i detall exquisit (aquarel·la densa, gairebé oli). • Exposició commemorativa del centenari de la mort: 25 peces, moltes de col·leccions privades (Londres, Nova York…). • Activitats: tallers d’aquarel·la, simposi d’orientalisme, poesia sobre Tànger i La Nit dels Museus. • Clau de context: auge de l’orientalisme a Europa (gust pel que és exòtic) i debat tècnic amb Fortuny; Tapiró, molt virtuós. CaixaForum: “Mediterrani, del mite a la raó” • Exposició extensa i didàctica: mites grecollatins (Europa, Prometeu, Hèracles), filosofia i política. • Peces: ceràmica de figures negres/vermelles, mosaics i frescos (Pompeia); la qualitat és irregular però il·lustrativa. • Enfoc didàctic (sales i guiatges) i cicle de cinema que enllaça mites amb films (p. ex. Eduardo Manostijeras ≈ Prometeu, La mirada d’Ulisses, 8½, El odio…). • Idea força: del cicle mític (etern retorn) a l’ús de la raó; arrels comunes de la cultura europea. Literatura Carlos Ruiz Zafón — “El prisionero del cielo” • Més àgil i amè que El juego del ángel, però lluny de l’embranzida de “La sombra del viento”. • Fermín Romero guanya protagonisme però es torna massa caricaturesc; subtrames (Montjuïc) interessants, motivacions difuses. • Sensació de trilogia tancada amb pressa; lectura ràpida i entretinguda. Música Sinfonia núm. 8 de Mahler (“dels Mil”) a L’Auditori • Concert de 70è aniversari de l’OBC: espectacular desplegament de cors (Orfeó Català, Lieder Càmera, Madrigal, cors infantils…) i solistes. • Obra monumental de 80 minuts sense pausa, d’alta complexitat; mesos d’assajos intensos. • L’Auditori anuncia baixada de preus i projectes de cinema amb banda sonora en directe. Apunts pop • Aniversaris: Dave Gahan (Depeche Mode) i Billy Joel; s’escolta “Honesty”. Conferència Fòrum Local d’Educació i Convivència (Sant Boi) • Projecte coral d’escoles i xarxa comunitària sobre salut mental, amb gran participació juvenil i sensibilitat. • Format cuidat, vivències i arts escèniques per visibilitzar la problemàtica i compartir bones pràctiques. Cinema Guillaume y los chicos, ¡a la mesa! • Autobiogràfica; el director interpreta ell mateix i la seva mare. Identitat i gènere marcats per la mirada materna. • L’heroi creix adoptant maneres “femenines” i travessa confusions (homosexualitat, rol, desig) fins a definir-se per si mateix. "Cuídate, mi niña grande" — una frase clau que condensa la projecció materna Noé (Darren Aronofsky) • Relectura mítica i moral: el Creador traspassa a Noè la responsabilitat de decidir sobre la continuïtat humana. • Tensions entre deure, fe i família; trauma postdiluvi. Toc autoral, efectes continguts i metàfora ecològica. Alabama Monroe (The Broken Circle Breakdown) • Amor, bluegrass i el dol per la pèrdua d’una filla. Música captivadora, drama sec i contundent. • Fractura per diferències de fe i culpa; retrat honest del dol i la parella. Miel (Valeria Golino) • Retrat sobri de l’eutanàsia activa: una dona ajuda malalts terminals a morir amb dignitat. • Xoc ètic quan un no-terminal li demana ajuda per suïcidar-se; crisi personal i debat sobre límits i autonomia. Tren de nit a Lisboa • Professor (Jeremy Irons) sacsejat per un encontre amb una noia; viatge a Lisboa i a la Revolució dels Clavells. • Investigació de vides a la resistència i reflexió sobre sentit vital i memòria europea. Altres destacats • Obertura: Swans tornen a Barcelona (1 d’octubre, Sala Apolo), nou disc. • Còmic: The Walking Dead — primer volum de “Guerra sin cuartel” (Negan vs Rick); ritme que s’agilitza. • Tancament amb falques i butlletí de notícies (economia ebrenca, comerç dominical a Barcelona, cas Ester Quintana).

Veus Parròquia del 7/5/2014 — Agenda local, finançament eclesial i actualitat política - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 7/5/2014 — Agenda local, finançament eclesial i actualitat política

Panorama general Aquest audio llarg teixeix diversos blocs informatius i magazins locals i nacionals. Hi trobareu: agenda i titulars de Sant Just Desvern, el programa Veus de la Parròquia (evangeli, notícies i una extensa peça sobre el finançament de l’Església i l’assignació de l’IRPF), un tram de Catalunya Vespre amb política i economia (empresariat, procés, mobilitat laboral), i el magazín 60 i més amb conversa de temporada, salut i agenda cultural. Temes principals Notícies i agenda local (Sant Just) • Continuïtat del cicle de jazz a l’Ateneu i activitats de cap de setmana • Excursió a Fumanya i mines de Peguera • Campanya de les eleccions europees i acte de CiU amb Lluís Coromines • Titulars: McDonald’s a Sant Just, repunt de l’atur, Festa de la Pau, trobada de Fedenatur sobre gestió de l’aigua Veus de la Parròquia: fe, comunitat i recursos • Lectura de l’evangeli del Bon Pastor i breu homilia de vida cristiana • Agenda sacramental i vida parroquial • Peça central: campanya per marcar la X a favor de l’Església a l’IRPF; dades per comunitats i fonts de finançament (aportacions fidels, assignació tributària, patrimoni, altres ingressos) • Espai de silenci interreligiós al Parc Sanitari Sant Joan de Déu • Pregària pasqual i reflexió ètica sobre com ajudar amb respecte i eficàcia Catalunya Vespre: economia i política • Empresariat i govern espanyol: previsions de creixement i suport a reformes • Debat sobre la consulta: declaracions de Rosa Díez i rèplica d’Alfred Bosch • Alemanya: el programa “The Job of My Life” es reprèn amb quotes anuals • Patrimoni: restauració de la campana Mònica de la Seu Vella de Lleida 60 i més: salut, hàbits i cultura • Maig i vida activa: hort, fruita de temporada, primers banys amb prudència • Alimentació: llegums 2 cops/setmana i opció vegetariana • Agenda cultural: cant gregorià (Sant Pere de les Puel·les), Saló del Còmic, BioCultura Destaquem El cicle de jazz de l’Ateneu continuarà al setembre: l’organització confia en la consolidació d’un públic fidel per programació de primer nivell. Impacte social i finançament eclesial: • El percentatge de contribuents que marquen la casella de l’Església a l’IRPF és del 34,87% a l’Estat; a Catalunya, prop de 700.000 declarants (19,95%) aporten gairebé 31 M€. • Fonts de finançament: 50% aportacions de fidels, 25% assignació tributària, 5% patrimoni, 20% altres. Política i estat de dret: "Las urnas en las calles sin que el referéndum haya sido autorizado? ... pediré al gobierno que la retire la Guardia Civil" — Rosa Díez Espiritualitat i pluralitat: "Jo soc la porta de les ovelles... Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida" — Evangeli de Sant Joan Cultura i comunitat: del cant gregorià i el còmic a la bioalimentació, el magazín per a gent gran promou vida saludable i participació cultural. Notes per blocs Sant Just • Activitats inclusives (ball per a persones amb discapacitat intel·lectual) i astronomia popular • Titulars locals: obertura d’un McDonald’s, atur a 788 persones, Festa de la Pau, Fedenatur (parcs periurbans i aigua) Veus de la Parròquia • Agenda sacramental (primeres comunions, baptismes) i visita pastoral a residència • Campanya xifrada i pedagògica per a l’autofinançament i l’acció social (Càritas, menjadors, habitatge) Catalunya Vespre • Empresariat: Consell per a la Competitivitat millora la previsió de PIB a 1,3% (2014) i 2% (2015) • Consulta: tensió política i apel·lació als instruments de l’estat de dret; defensa del vot com a via democràtica • Mobilitat juvenil: Alemanya reobre programa amb límit de 2.000 places/any 60 i més • Consells de temporada i llegums com a base saludable (hidrats + proteïna) • Cultura: cant gregorià, Saló del Còmic (Còmic en guerra), BioCultura

M de Música del 6/5/2014 - episode art
M de Música

M de Música del 6/5/2014

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 6/5/2014 — Illes de pel·lícula, Papillon i cartellera - episode art
Cinema sense condicions
58'

Cinema sense condicions del 6/5/2014 — Illes de pel·lícula, Papillon i cartellera

Panorama general En aquest episodi, el grup entra en tres blocs centrals: Crítiques d’estrenes i cartellera: valoracions de “Tren de medianoche a Lisboa”, “Todos están muertos”, recomanacions com “Nebraska”, “Her”, “Filomena”, “Ida”, “Carmina o amén”, i curiositats com “Lunchbox” i “El desconegut del llac”. Monogràfic: illes de pel·lícula: com el recurs de l’illa defineix to, temes i personatges (dureses, edèn, presons, atzar) amb exemples clàssics. Anàlisi a fons de Papillon (1973): adaptació, interpretacions, estructura, fortaleses i limitacions. “La llibertat és un dels béns més preuats” — idea clau rere l’obsessió d’evadir-se a Papillon Crítiques i cartellera “Tren de medianoche a Lisboa” (Bille August) Valoració global: fluixa malgrat un Jeremy Irons solvent; bona fotografia de Lisboa però adaptació literària poc creïble en llenguatge cinematogràfic. Punts febles: atmosferes que no arrelen, decisions del protagonista poc versemblants, subtrama històrica (Salazar) que no convenç. “Todos están muertos” (Beatriz Sanchís) Crítica negativa: història tancada i sense interès; l’Elena Anaya eleva el material però el conjunt no s’aguanta. Context: coproducció amb recepció festivalera; debat col·lateral sobre any de producció i trajecte de la directora. Farhadi, “El passat (Le passé)” i comparatives Direcció d’actors excelsa, ritmes serens i profunditat íntima; final amb enginy però excessiu “folletó” per alguns. Interpretacions destacades: Bérénice Bejo, Tahar Rahim; mencions a “About Elly” i “Una separació”. Altres títols i tendències Recomanades: • “Nebraska” • “Filomena” • “Her” • “Ida” • “Miele” • “El vent s’aixeca” • “Matterhorn” • “Noè” (com a curiositat). Conversa “blockbuster”: Capità Amèrica (fluixa) vs Els Venjadors (millor valorada); menció a Scarlett Johansson. Espanyoles: “Carmina o amén” (continuïtat fresca de la primera, to de comèdia negra, èxit de passes gratuïtes). “Lunchbox” (Índia): interès i opinions dividides. “El desconegut del llac”: intriga per l’enfoc minimalista del desig i el temps; rebuda crítica positiva. Debat cultural: “Azul y no tan rosa” (Veneçuela) Èxit local i Goya a hispanoamericana, però percep decalatge cultural en el tractament de l’homosexualitat, vist des d’Europa. Contrast amb Iran a Farhadi (classe mitjana alta amb codis “occidentals”); discussió sobre diferències de context vs generalitzacions. Illes de pel·lícula: usos i significat Per què una illa? L’illa imposa aïllament, autosuficiència i un hàbitat que modela els personatges. Com a decisió de posada en escena, condiciona el to: supervivència, utopia, càstig o fatalitat. Duresa i autosuficiència “Hombres de Aran” (Flaherty, 1934): epopeia de subsistència en roca i mar; pagesia inventada a cop de mar i pedra. “L’illa desnuda” (Kaneto Shindô): rituals de vida elemental (aigua, cultiu) filmats amb lirisme auster. Extensió temàtica: aïllaments no marítims que funcionen com illes socials/mentals: “Dogville” (von Trier), “El bosc” (Shyamalan). Edèn o cel a la terra “Queimada” (Pontecorvo): xoc entre utopia tropical i colonialisme; Brando com a agent del desordre. “El motí de l’‘Bounty’”: el paradís polinesi com a contrapunt a la disciplina naval. “The Descendants”: Hawai com a paisatge-valor a preservar davant l’especulació. “Mediterraneo”: després de la guerra, la nostàlgia d’una illa com a lloc d’última pertinença. Aïllament forçat (presons) “Birdman of Alcatraz”: redempció intel·lectual en captivitat (Burt Lancaster i l’ornitologia). “Escape from Alcatraz”: enginy i claustrofòbia amb Clint Eastwood (Don Siegel). Referències: Alcatraz, Illa del Diable (Guaiana Francesa), Château d’If… L’aigua com a mur infranquejable. Atzar i nàufrags “Náufrago (Cast Away)”: l’illa com a prova existencial i reconstrucció d’identitat per atzar. Papillon (1973) a fons Context i adaptació Basada en el ‘best-seller’ autobiogràfic de Henri Charrière (àlies “Papillon”), èxit global a finals dels 60. Guió de Dalton Trumbo; direcció de Franklin J. Schaffner; música de Jerry Goldsmith (nominació a l’Oscar). Debat: la novel·la és molt més ampla; el film condensa 500-600 pàgines i alguns lectors el veuen millor com a minisèrie. Temes i lectura Eix central: obstinació per la llibertat davant condicions infrahumanes a la Guaiana Francesa i l’Illa del Diable. Amistat i lleialtat: contrapunt vital entre Papillon (instint d’evasió) i Dega (supervivència adaptativa). Denúncia implícita del colonialisme i les seves pràctiques penitenciàries. Interpretacions Steve McQueen (Papillon): presència carismàtica, estoica, físicament compromesa. Dustin Hoffman (Dega): per alguns, més matisat i subtil, miopia moral amb humanitat; aporta ritme i contrapès dramàtic. El llibre vs la pel·lícula Diferències remarcables (p.ex., estada “idíl·lica” fora de presó té més pes al llibre). Crítiques: Pel·lícula massa llarga (2h30) amb tram potser allargat; Costures del resum visibles entre episodis; Tot i així, film entretingut i sostingut per la dupla protagonista. El director i l’ofici Franklin J. Schaffner: recorregut sòlid (“El planeta dels simis”, “Patton”, “Els nens del Brasil”). Aquí aplica classicisme vigorós al subgènere carcerari. Conclusions Les illes funcionen com a dispositiu cinematogràfic potent: del quadrat psicològic a la utopia i la condemna. A la cartellera, poca brillantor global però diverses joies autorals i populars. “Papillon” persisteix per temes universals (llibertat, amistat, dignitat), malgrat els límits de l’adaptació.

← Torna a tots els podcasts