
M de Música del 29/4/2014
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.
Episodis etiquetats amb Altres

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Panorama de l’episodi Eix central: un monogràfic sobre Atom Egoyan —amb èmfasi en Exotica i The Sweet Hereafter— travessat per crítiques de novetats (Miele i Le Passé) i relectures de clàssics moderns (Miyazaki, Kiarostami, Malick i Sorrentino). El programa juga entre el debat estètic (control vs. abandonament), la representació del dol i la culpa, i la bellesa com a via de comprensió. Temes principals • Atom Egoyan: estil, temes recurrents i anàlisi d’Exotica i The Sweet Hereafter • Estrenes/crítiques: Miele (Valeria Golino) i Le Passé (Asghar Farhadi) • Relectures: Miyazaki (El viento se levanta), Kiarostami (El sabor de las cerezas) i Malick (The Tree of Life) • Sorrentino: La grande bellezza i altres títols • Debat creatiu: cineastes del control vs. de l’abandonament • Música i atmosfera: Leonard Cohen i la banda sonora de Mychael Danna a Exotica "Ningú no vol morir; una altra cosa és no suportar la vida." — idea clau emergida arran de Miele Monogràfic Atom Egoyan Signatura i obsessió temàtica • Relacions complexes, secrets i memòria; el relat com a puzle emocional. • Atmosferes melancòliques, un to gairebé oníric i muntatge que retarda el sentit per implicar l’espectador. • Mirada vivencial (més que existencialista): com ens relacionem i com el trauma modela el vincle. Exotica • Ambient d’un club eròtic on “no es pot tocar”: la distància física reflecteix ferides afectives. • Un inspector d’impostos (Francis) repeteix un ritual amb la ballarina Cristina: dol enquistat i projeccions. • Estructura de puzle: fragments de passat (batuda al camp, botiga d’animals exòtics), gelosia i malentesos que desvien fins a l’últim tram. • Música: Leonard Cohen (Everybody Knows) i partitura melancòlica de Mychael Danna potencien el clima de pèrdua i desig. The Sweet Hereafter (El dulce porvenir) • Tragèdia col·lectiva (accident d’autobús escolar): dol comunitari i la figura d’un advocat que vehicula—i qüestiona—la recerca de reparació. • Egoyan posa en escena l’ambivalència moral i el pes dels no dits, evitant la tesi fàcil. Crítiques d’actualitat Miele (Valeria Golino) • Tema: eutanàsia a la clandestinitat. Retrat d’una jove sense arrels que ajuda malalts terminals i entra en crisi davant un cas que desafia el seu codi. • Tractament contingut i no morbós; càmera i personatges molt ben treballats. • Idea-força: defensa de la vida en la seva complexitat; el límit entre voler morir i no poder viure. Le Passé (Asghar Farhadi) • París com a escenari de famílies “líquides”: exmarit iranià, nova parella, fills d’unions prèvies. • Eix temàtic: culpa (vivencial, circumstancial, paradoxal, fins i tot construïda). • Personatges sòlids i no estereotipats; continuïtat amb la mirada analítica de Farhadi sobre les dinàmiques domèstiques. Relectures i comparatives Miyazaki — El viento se levanta (The Wind Rises) • Biografia ficcionada d’un enginyer aeronàutic: somni de volar vs. ús bèl·lic de la tècnica. • Clàssica, poètica i elegant; lleugerament llarga per a alguns, però emocionalment rica. • Fil conductor: cita de Paul Valéry: “Le vent se lève… il faut tenter de vivre.” Kiarostami i Malick • Kiarostami (El sabor de las cerezas; A través de los olivos): minimalisme i densitat moral. • Malick (The Tree of Life): família, memòria i transcendència; l’espectador completa el fora de camp i el sentit, més enllà del pur virtuosisme visual. Sorrentino • La grande bellezza: commoció per l’excés i la bellesa; parentiu formal amb Malick en el moviment de càmera i el tractament d’espais. • Reivindicació d’Il Divo i This Must Be the Place com a peces a recuperar. Debat estètic i musical Control vs. abandonament • Distinció (Assayas) aplicada al cinema: grans cineastes solen articular un control coral sobre l’equip i l’obra, sense anular espais d’imprevist. Música i atmosfera • En Egoyan, la música és estructural: Leonard Cohen i Mychael Danna teixeixen la melancolia d’Exotica. • La tria musical no és ornamental: diu i condueix. Cloenda i agenda • Novetat: Egoyan presenta The Captive a competició a Cannes (segrest i memòria vuit anys després). • Proper programa: Illes de pel·lícula (Papillon) i connexions amb cinema iranià. • Recordatori: es pot reescoltar el programa a “senzacondicions.blogspot.com”.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Programa Especial de Sant Jordi en directe des dels Jardins de Can Ginestar.


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Resum general Episodi molt complet i coral on l’equip recorre patrimoni romànic de Barcelona, folklore i jocs tradicionals, dues lectures que aborden solitud, família i adolescència, i un bloc de cinema que va de la sàtira gamberra de Movie 43 a l’elegància de El Gran Hotel Budapest, acabant amb dos clàssics: Chuka i Corazón salvaje. També hi ha efemèrides i homenatges (Paul McCartney, Miki Rooney, Subirachs) i una agenda cultural amb documentals i cicles de música i cinema. Temes principals Patrimoni romànic a Barcelona: Sant Pau del Camp i més • Visita guiada al monestir de Sant Pau del Camp, amb una vivència acústica de cant gregorià que evidencia el paper de l’absis i la cúpula en la propagació del so. • Context arquitectònic: al romànic la bona acústica sembla més intuïtiva que calculada; al gòtic ja es teoritza més sobre llum i so (p. ex., Concil de Trento, estudis posteriors). • Claustre d’arcs lobulats: únic a Europa, peça singular del recinte. • Itinerari romànic a la ciutat: Sant Pau del Camp; capella de Sant Llàtzer; portades laterals del Pi i la Catedral (capitells); Santa Llúcia; capella d’en Marcús; Sant Pere de les Puel·les (interior amb reminiscències romàniques). • Urbanisme i implantació monàstica: importància d’aigua, sol i comunicacions; sovint extramurs per pressió urbana. «Una façana del dolor»: sobre la Façana de la Passió de la Sagrada Família (record a Josep Maria Subirachs). Folklore i tradicions: l’almanac, el mussol i la baldufa Dies manllevats de març i abril • Llegenda dels dies manllevats: març demana dies a abril per tornar fred i pluja després que una vella se’n burlés. • Sabiesa popular i clima: observació empírica transmesa en refranys i contes. Natura: el mussol pirinenc • Hàbitat i posta; crits nocturns que espanten caminants: natura i imaginari. Socialització d’abans • Conversa a la fresca, cadireta al carrer i vida veïnal: comunitat versus consumisme de terrasses. La baldufa • Orígens antics (fins al 4000 aC); peces trobades a Troia i Pompeia; una inscripció a Tebes (c. 1250 aC) la documenta. • Materials: de fusta (joc i destresa, també confrontació) a plàstic modern. «És l’humor gros»: metàfora que apareixerà al bloc de cinema, però aquí el joc tradicional és també aprenentatge, hàbits i convivència. Lectures La cambrera (Markus Orths) • Retrat d’una protagonista jove, solitària i amb trets d’obsessiu-compulsiu: neteja compulsiva, s’amaga sota llits d’hotel per «compartir» vides alienes. • Sexualitat i identitat: relació amb una prostituta; afecte i límits (li continua cobrant; refusa viatges). • Relació mare-filla distant; diàlegs mínims; final obert amb retorn simbòlic a l’«úter» (sota el llit de la mare). • Estil: capítols curts, llenguatge sec; fredor «nòrdica» que descol·loca i interpel·la. El adolescente cautivo (Asunción Soriano i Rubén Gualtero) • Quatre eixos: - Mercantilització del cos (El cuerpo robado): ideals estètics canviants i pressió publicitària. - Noves famílies: monoparentals, reconstituïdes, homoparentals, maternitat/paternitat en solitari. - Emancipació i feina: trajectòries trencades, crisi i mobilitat exterior; incertesa i frustració. - Equilibri emocional: dol de deixar la infantesa i redefinir els vincles amb els adults. • Llibre de reflexió, no de receptes: escolta activa i missatge d’esperança per a adolescents i entorn. Cinema Movie 43 (Razzies) • Pel·lícula antologia d’esquetxos provocadors, amb repartiment estel·lar (Kate Winslet, Hugh Jackman, Halle Berry, Richard Gere…). • Gags passats de voltes (p. ex., cita amb «peculiaritat» corporal; gadgets sexualitzats) i humor groller. • Valoració: entreteniment xocant, no és bona però il·lustra els límits de la comèdia grossa. El Gran Hotel Budapest (Wes Anderson) • Estil Anderson: coral, visualment mil·limètric, homenatges clàssics. • Lectura des de Recursos Humans (segons Expansión): - Organització centrada en el client: servei, empatia i fidelització. - Compromís i contracte psicològic: implicació més enllà del sou (mentoratge Gustave–Zero). - State of Flow / coaching: motivació intrínseca i recompensa interna en la feina. - Networking: col·laboració entre hotels per resoldre problemes del servei. Clàssics Chuka • Western clàssic amb fort avançat, soldats castigats i codi moral en crisi; protagonista antiheroi i tensió amb classes socials. Corazón salvaje (David Lynch) • Road movie passional amb Nicolas Cage i Laura Dern; sogra antagonista i galeria de personatges inquietants. • Banda sonora d’Angelo Badalamenti i «Wicked Game» (Chris Isaak); final feliç poc habitual a Lynch. Efemèrides i homenatges • Paul McCartney: 44 anys de carrera en solitari (més els 10 amb The Beatles). • Miki Rooney (93 anys): record d’una carrera prolífica i icònica. • Josep Maria Subirachs (87 anys): Façana de la Passió de la Sagrada Família; obra debatuda però clau. Agenda cultural • Documental Les Maestras de la República (Goya 2014 documental): homenatge a mestres pioneres de l’escola laica i mixta truncada per la guerra. • Filmoteca de Catalunya: cicle «La música en el cinema» comissariat per Benet Casablancas (Vertigo, Ascenseur pour l’échafaud, 2001, Saraband, etc.). Cites destacades «És tan bona que sembla avorrida» — sobre El vent s’aixeca (obertura prèvia). «Avril, gentil, deixa-me’n un, deixa-me’n dos, deixa-me’n tres…» — llegenda dels dies manllevats. «Una organització centrada en el client» — clau de gestió observada a El Gran Hotel Budapest. Notes i crèdits musicals • Chris Isaak – Wicked Game (leitmotiv a la conversa sobre Corazón salvaje). • Fons de Paul McCartney per l’efemèride dels 44 anys en solitari.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
