Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
M de Música del 29/4/2014 - episode art
M de Música

M de Música del 29/4/2014

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 29/4/2014 — Atom Egoyan i Exotica, Miele i Le Passé, Miyazaki, Malick i Sorrentino: pèrdues, culpa i bellesa - episode art
Cinema sense condicions
56'

Cinema sense condicions del 29/4/2014 — Atom Egoyan i Exotica, Miele i Le Passé, Miyazaki, Malick i Sorrentino: pèrdues, culpa i bellesa

Panorama de l’episodi Eix central: un monogràfic sobre Atom Egoyan —amb èmfasi en Exotica i The Sweet Hereafter— travessat per crítiques de novetats (Miele i Le Passé) i relectures de clàssics moderns (Miyazaki, Kiarostami, Malick i Sorrentino). El programa juga entre el debat estètic (control vs. abandonament), la representació del dol i la culpa, i la bellesa com a via de comprensió. Temes principals • Atom Egoyan: estil, temes recurrents i anàlisi d’Exotica i The Sweet Hereafter • Estrenes/crítiques: Miele (Valeria Golino) i Le Passé (Asghar Farhadi) • Relectures: Miyazaki (El viento se levanta), Kiarostami (El sabor de las cerezas) i Malick (The Tree of Life) • Sorrentino: La grande bellezza i altres títols • Debat creatiu: cineastes del control vs. de l’abandonament • Música i atmosfera: Leonard Cohen i la banda sonora de Mychael Danna a Exotica "Ningú no vol morir; una altra cosa és no suportar la vida." — idea clau emergida arran de Miele Monogràfic Atom Egoyan Signatura i obsessió temàtica • Relacions complexes, secrets i memòria; el relat com a puzle emocional. • Atmosferes melancòliques, un to gairebé oníric i muntatge que retarda el sentit per implicar l’espectador. • Mirada vivencial (més que existencialista): com ens relacionem i com el trauma modela el vincle. Exotica • Ambient d’un club eròtic on “no es pot tocar”: la distància física reflecteix ferides afectives. • Un inspector d’impostos (Francis) repeteix un ritual amb la ballarina Cristina: dol enquistat i projeccions. • Estructura de puzle: fragments de passat (batuda al camp, botiga d’animals exòtics), gelosia i malentesos que desvien fins a l’últim tram. • Música: Leonard Cohen (Everybody Knows) i partitura melancòlica de Mychael Danna potencien el clima de pèrdua i desig. The Sweet Hereafter (El dulce porvenir) • Tragèdia col·lectiva (accident d’autobús escolar): dol comunitari i la figura d’un advocat que vehicula—i qüestiona—la recerca de reparació. • Egoyan posa en escena l’ambivalència moral i el pes dels no dits, evitant la tesi fàcil. Crítiques d’actualitat Miele (Valeria Golino) • Tema: eutanàsia a la clandestinitat. Retrat d’una jove sense arrels que ajuda malalts terminals i entra en crisi davant un cas que desafia el seu codi. • Tractament contingut i no morbós; càmera i personatges molt ben treballats. • Idea-força: defensa de la vida en la seva complexitat; el límit entre voler morir i no poder viure. Le Passé (Asghar Farhadi) • París com a escenari de famílies “líquides”: exmarit iranià, nova parella, fills d’unions prèvies. • Eix temàtic: culpa (vivencial, circumstancial, paradoxal, fins i tot construïda). • Personatges sòlids i no estereotipats; continuïtat amb la mirada analítica de Farhadi sobre les dinàmiques domèstiques. Relectures i comparatives Miyazaki — El viento se levanta (The Wind Rises) • Biografia ficcionada d’un enginyer aeronàutic: somni de volar vs. ús bèl·lic de la tècnica. • Clàssica, poètica i elegant; lleugerament llarga per a alguns, però emocionalment rica. • Fil conductor: cita de Paul Valéry: “Le vent se lève… il faut tenter de vivre.” Kiarostami i Malick • Kiarostami (El sabor de las cerezas; A través de los olivos): minimalisme i densitat moral. • Malick (The Tree of Life): família, memòria i transcendència; l’espectador completa el fora de camp i el sentit, més enllà del pur virtuosisme visual. Sorrentino • La grande bellezza: commoció per l’excés i la bellesa; parentiu formal amb Malick en el moviment de càmera i el tractament d’espais. • Reivindicació d’Il Divo i This Must Be the Place com a peces a recuperar. Debat estètic i musical Control vs. abandonament • Distinció (Assayas) aplicada al cinema: grans cineastes solen articular un control coral sobre l’equip i l’obra, sense anular espais d’imprevist. Música i atmosfera • En Egoyan, la música és estructural: Leonard Cohen i Mychael Danna teixeixen la melancolia d’Exotica. • La tria musical no és ornamental: diu i condueix. Cloenda i agenda • Novetat: Egoyan presenta The Captive a competició a Cannes (segrest i memòria vuit anys després). • Proper programa: Illes de pel·lícula (Papillon) i connexions amb cinema iranià. • Recordatori: es pot reescoltar el programa a “senzacondicions.blogspot.com”.

Just Blues del 28/4/2014 - episode art
Just Blues

Just Blues del 28/4/2014

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 28/4/2014 - episode art
l'Audició

l'Audició del 28/4/2014

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Babilònia del 24/4/2014 — Del romànic barceloní al cinema: cordill i baldufa, La cambrera, El adolescente cautivo, Movie 43, El Gran Hotel Budapest, Chuka i Corazón salvaje - episode art
Babilònia

Babilònia del 24/4/2014 — Del romànic barceloní al cinema: cordill i baldufa, La cambrera, El adolescente cautivo, Movie 43, El Gran Hotel Budapest, Chuka i Corazón salvaje

Resum general Episodi molt complet i coral on l’equip recorre patrimoni romànic de Barcelona, folklore i jocs tradicionals, dues lectures que aborden solitud, família i adolescència, i un bloc de cinema que va de la sàtira gamberra de Movie 43 a l’elegància de El Gran Hotel Budapest, acabant amb dos clàssics: Chuka i Corazón salvaje. També hi ha efemèrides i homenatges (Paul McCartney, Miki Rooney, Subirachs) i una agenda cultural amb documentals i cicles de música i cinema. Temes principals Patrimoni romànic a Barcelona: Sant Pau del Camp i més • Visita guiada al monestir de Sant Pau del Camp, amb una vivència acústica de cant gregorià que evidencia el paper de l’absis i la cúpula en la propagació del so. • Context arquitectònic: al romànic la bona acústica sembla més intuïtiva que calculada; al gòtic ja es teoritza més sobre llum i so (p. ex., Concil de Trento, estudis posteriors). • Claustre d’arcs lobulats: únic a Europa, peça singular del recinte. • Itinerari romànic a la ciutat: Sant Pau del Camp; capella de Sant Llàtzer; portades laterals del Pi i la Catedral (capitells); Santa Llúcia; capella d’en Marcús; Sant Pere de les Puel·les (interior amb reminiscències romàniques). • Urbanisme i implantació monàstica: importància d’aigua, sol i comunicacions; sovint extramurs per pressió urbana. «Una façana del dolor»: sobre la Façana de la Passió de la Sagrada Família (record a Josep Maria Subirachs). Folklore i tradicions: l’almanac, el mussol i la baldufa Dies manllevats de març i abril • Llegenda dels dies manllevats: març demana dies a abril per tornar fred i pluja després que una vella se’n burlés. • Sabiesa popular i clima: observació empírica transmesa en refranys i contes. Natura: el mussol pirinenc • Hàbitat i posta; crits nocturns que espanten caminants: natura i imaginari. Socialització d’abans • Conversa a la fresca, cadireta al carrer i vida veïnal: comunitat versus consumisme de terrasses. La baldufa • Orígens antics (fins al 4000 aC); peces trobades a Troia i Pompeia; una inscripció a Tebes (c. 1250 aC) la documenta. • Materials: de fusta (joc i destresa, també confrontació) a plàstic modern. «És l’humor gros»: metàfora que apareixerà al bloc de cinema, però aquí el joc tradicional és també aprenentatge, hàbits i convivència. Lectures La cambrera (Markus Orths) • Retrat d’una protagonista jove, solitària i amb trets d’obsessiu-compulsiu: neteja compulsiva, s’amaga sota llits d’hotel per «compartir» vides alienes. • Sexualitat i identitat: relació amb una prostituta; afecte i límits (li continua cobrant; refusa viatges). • Relació mare-filla distant; diàlegs mínims; final obert amb retorn simbòlic a l’«úter» (sota el llit de la mare). • Estil: capítols curts, llenguatge sec; fredor «nòrdica» que descol·loca i interpel·la. El adolescente cautivo (Asunción Soriano i Rubén Gualtero) • Quatre eixos: - Mercantilització del cos (El cuerpo robado): ideals estètics canviants i pressió publicitària. - Noves famílies: monoparentals, reconstituïdes, homoparentals, maternitat/paternitat en solitari. - Emancipació i feina: trajectòries trencades, crisi i mobilitat exterior; incertesa i frustració. - Equilibri emocional: dol de deixar la infantesa i redefinir els vincles amb els adults. • Llibre de reflexió, no de receptes: escolta activa i missatge d’esperança per a adolescents i entorn. Cinema Movie 43 (Razzies) • Pel·lícula antologia d’esquetxos provocadors, amb repartiment estel·lar (Kate Winslet, Hugh Jackman, Halle Berry, Richard Gere…). • Gags passats de voltes (p. ex., cita amb «peculiaritat» corporal; gadgets sexualitzats) i humor groller. • Valoració: entreteniment xocant, no és bona però il·lustra els límits de la comèdia grossa. El Gran Hotel Budapest (Wes Anderson) • Estil Anderson: coral, visualment mil·limètric, homenatges clàssics. • Lectura des de Recursos Humans (segons Expansión): - Organització centrada en el client: servei, empatia i fidelització. - Compromís i contracte psicològic: implicació més enllà del sou (mentoratge Gustave–Zero). - State of Flow / coaching: motivació intrínseca i recompensa interna en la feina. - Networking: col·laboració entre hotels per resoldre problemes del servei. Clàssics Chuka • Western clàssic amb fort avançat, soldats castigats i codi moral en crisi; protagonista antiheroi i tensió amb classes socials. Corazón salvaje (David Lynch) • Road movie passional amb Nicolas Cage i Laura Dern; sogra antagonista i galeria de personatges inquietants. • Banda sonora d’Angelo Badalamenti i «Wicked Game» (Chris Isaak); final feliç poc habitual a Lynch. Efemèrides i homenatges • Paul McCartney: 44 anys de carrera en solitari (més els 10 amb The Beatles). • Miki Rooney (93 anys): record d’una carrera prolífica i icònica. • Josep Maria Subirachs (87 anys): Façana de la Passió de la Sagrada Família; obra debatuda però clau. Agenda cultural • Documental Les Maestras de la República (Goya 2014 documental): homenatge a mestres pioneres de l’escola laica i mixta truncada per la guerra. • Filmoteca de Catalunya: cicle «La música en el cinema» comissariat per Benet Casablancas (Vertigo, Ascenseur pour l’échafaud, 2001, Saraband, etc.). Cites destacades «És tan bona que sembla avorrida» — sobre El vent s’aixeca (obertura prèvia). «Avril, gentil, deixa-me’n un, deixa-me’n dos, deixa-me’n tres…» — llegenda dels dies manllevats. «Una organització centrada en el client» — clau de gestió observada a El Gran Hotel Budapest. Notes i crèdits musicals • Chris Isaak – Wicked Game (leitmotiv a la conversa sobre Corazón salvaje). • Fons de Paul McCartney per l’efemèride dels 44 anys en solitari.

← Torna a tots els podcasts