
Smooth Jazz Club del 12/12/2013
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...


Resum general Un mosaic radiofònic amb trams informatius, religiosos i de tertúlia. Es combina la previsió meteorològica i titulars locals, el magazine parroquial amb Evangel i agenda d’Església, la finestra de Justícia i Pau centrada en educació en drets humans, consum responsable, producte de proximitat i conflictes per l’aigua, i el programa «60 i més» amb Nadal, gastronomia i memòria històrica. Notícies locals i meteorologia Anticicló persistent amb boires i humitat alta; temperatures sense canvis (màx. 13 ºC, mín. 7 ºC). Pressupost 2014 a Sant Josep: prioritat a serveis socials i més inversió en via pública i equipaments. Remodelació del barri Centre: enderroc de l’antic Correus, l’antiga escola i el gimnàs (c/ Creu amb Bataneu). 2a Fira d’artesans i artistes de Sant Just al Parador: més parades i activitats familiars. Veus de la parròquia Lectura de l’Evangeli (Diumenge) Eix temàtic: Joan Baptista i el testimoni de Jesús. Senyals del Regne: cecs hi veuen, invàlids caminen, leprosos purificats, sords hi senten, morts ressusciten, pobres reben la Bona Nova. "Aneu a anunciar a Joan el que veieu i sentiu..." "Entre tots els nascuts de dona, no n'hi ha cap de més gran que Joan Baptista." Agenda i comunitat Vespres d’Advent (laborables, 20 h). Recapte d’aliments (Càritas) i voluntariat pel pessebre vivent. Trobades i recessos: ACO, GOA. Curs online ciència–fe (Facultat de Teologia + Vaticà): donar raó de la fe davant la ciència. Finestra de Justícia i Pau Educació i drets humans al llarg de la vida La formació contínua per mantenir-nos «activats» davant el món i promoure drets humans. "Un grano no hace granero, pero ayuda al compañero." Consum responsable i comerç just Reflexió crítica sobre consumisme i impacte social i ambiental. Impuls del comerç just i criteris per comprar amb responsabilitat. Parc Agrari del Baix Llobregat i producte de proximitat El parc (xarxa d’espais protegits) dona protecció i orientació al pagès i promou el quilòmetre zero. Beneficis del producte local: • Frescor i sabor reals (sense càmeres ni maduracions artificials) • Teixit agrari viu i preus justos per a qui produeix • Sobirania alimentària davant mercats globals volàtils Exemples locals: mercat de Torreblanca (diumenges) i cistelles ecològiques de proximitat. Crisi, energia i economia productiva El cost creixent del transport (petroli) fa menys viable importar fruita llunyana; oportunitat per al cultiu periurbà i nova ocupació agrària. Crida a la banca i governs: apostar per economia productiva (crèdits a pimes/autònoms) i acotar l’especulació. Alertes sobre especulació alimentària Risc que els grans distribuïdors desplacin el producte local i després encareixin el bàsic. Testimonis sobre fruita importada (p. ex., pomes d’Austràlia) més cara i menys saborosa que la local. L’aigua com a conflicte i dret humà L’aigua, “or blanc”, sovint usada com eina de poder i dominació. Casos: • Palestina: control d’aqüífers i desigualtat d’accés. • Kurdistan turc: desviaments de rius i marginació. • Xijoi (Guatemala): violència extrema contra comunitats per una presa. • Conflictes locals per privatització de fonts: trencament de convivència. Missatge clau: l’aigua ha de ser bé comú, no motiu de guerra. Anuncis i falques Promos de programació («Cara B»), CPNL (català), InformatiuComarcal i Servei Català de Trànsit. 60 i més: Nadal, memòria i cuina Tema d’entrada: torrons, neules, tradició i solidaritat; reflex sobre anys de crisi i esperances de millora. Línies obertes per a oients; presentació de l’equip i salut a pioners del programa. Tradició i devoció: Montserrat i la Moreneta. Consell de cuina: farcit del gall/capó (pinyons, prunes en remull amb conyac) i recordatori de la Fira de Vilafranca. Efemèride: Fray Luis de León, alliberat l’11/12/1576.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Panorama general Programa coral amb crítiques d’estrena, una recomanació destacada, novetats de la cartellera local i dos blocs de fons: un perfil complet de Daniel Day-Lewis i un debat estructurat sobre adaptacions literàries al cinema. Destacats clau • Recomanació de la setmana: “Lore” (2012) — drama alemany d’època que ofereix una mirada íntima i inquietant sobre la fi del nazisme. Proposada com a possible “film del mes”. • “Tres bodas de más” — comèdia espanyola efectiva però convencional, amb bona feina d’Inma Cuesta i moments còmics de Quim Gutiérrez. • “Carrie” (2013) — nova versió de Kimberly Peirce que aposta per una lectura reflexiva i menys terrorífica del clàssic de Stephen King i Brian De Palma; destaca Julianne Moore. • Sud-àfrica al cinema — documental “Plot for Peace” i repàs a Invictus (Clint Eastwood) i District 9/Elysium (Neill Blomkamp) per abordar l’apartheid des de registres molt diferents. • Daniel Day-Lewis — retrat de trajectòria i mètode: únic actor amb tres Oscars (Mi pie izquierdo, There Will Be Blood, Lincoln), col·laboracions amb Scorsese, períodes d’autoexili i artesania. • Adaptacions literàries — idees força: moltes grans adaptacions provenen del teatre (Shakespeare); el cinema requereix materials audiovisualment traslladables; saviesa de Hitchcock: és millor millorar una novel·la menor que competir amb una obra mestra. • Cartellera local — obertura del Cinema Balmes amb promoció inaugural; i focus en la revista KinetosCat sobre cinema català, festivals i filmoteca. Estrenes i crítiques “Tres bodas de más” (comèdia) • Ritme i humor comercials, to de sitcom; entreteniment sense sorpreses. • Inma Cuesta i Quim Gutiérrez aporten carisma; direcció de Javier Ruiz Caldera. “Lore” (2012, Cate Shortland) • Relat de supervivència d’una família nazi després de la caiguda del Tercer Reich. • Tons inquietants, estètica cuidada i ritme mesurat; perspectiva íntima sobre la transició alemanya de postguerra. “Carrie” (2013, Kimberly Peirce) • Menys “sustos” i més clima i subtext: repressió, religiositat i maduració. • Julianne Moore brilla com a mare; diàleg intertextual amb la versió de De Palma i afinitats amb la indie May. Sud-àfrica a pantalla • “Plot for Peace” — peça convencional però informativa sobre xarxes discretes que van facilitar l’alliberament de Mandela. • Recordatoris: Invictus (reconciliació via rugbi) i District 9 (metàfora sci-fi de l’apartheid), amb crítica a Elysium per simplisme maniqueu. Focus: Daniel Day-Lewis • Carrera i premis: 3 Oscars (Mi pie izquierdo; There Will Be Blood; Lincoln), Globus d’Or i BAFTA. • Mètode i immersió: transformacions físiques i vocals, períodes d’aturada per ofici artesà; col·laboracions amb Jim Sheridan (The Boxer, En el nombre del padre) i Scorsese (Gangs of New York, The Age of Innocence). • Papers i adaptacions: El crisol (Les bruixes de Salem), La insoportable levedad del ser (Kundera), treball teatral i primers papers en Room with a View i aparició a Gandhi. Dossier: Literatura i cinema Orígens i influències creuades • De “atracció de fira” a art amb llenguatge propi; novel·la com a mirall (Stendhal) i intuïció de Tolstoi sobre l’impacte del cinema en la literatura. • Griffith i el muntatge inspirats en tècniques narratives (acció paral·lela) de Dickens. Reptes d’adaptació • Les grans llistes (Sight & Sound) rarament inclouen “grans novel·les” filmades; en canvi, Shakespeare domina el terreny teatral adaptat. • Obstacles: interioritat psicològica i densitat conceptual; el cinema exigeix síntesi i visualitat. • Consell de Hitchcock: millor adaptar i potenciar una obra mitjana que competir amb una obra mestra literària. Bones pràctiques i exemples • Adaptacions que es complementen: “La insoportable levedad del ser” (Kundera/Kaufman) — novel·la i film diuen el mateix amb llenguatges diferents. “La flaqueza del bolchevique” (Silva/Martín Cuenca) — canvis intel·ligents que preserven l’essència. • Transposicions reeixides: West Side Story com a variació de “Romeu i Julieta”; Hamlet filmat íntegre i no obstant, plenament cinematogràfic. Casos i paradoxes • El Padrí: novel·la percebuda com fluixa que al cinema esdevé clàssic. • 2001: A Space Odyssey: simbiosi guió/novel·la (Arthur C. Clarke) que aclareix el simbolisme del film. Cites destacades “El film és inquietant, desconcertant, té un ritme supermesurat, una estètica preciosa.” “És una pel·lícula que no busca fer-te por gratuïta.” “No totes les novel·les són susceptibles de l’adaptació cinematogràfica.” “La veritable gran obra cinematogràfica… ha de ser per força una versió particular del director.” Nota de cartellera i comunitat • Obertura del Cinema Balmes (promo d’inauguració). • Revista KinetosCat: seguiment de cinema català, festivals, Filmoteca i cobertura de rodatges. Avanç • Proper programa: Guerra Civil espanyola amb focus en Jaime Camino (La vieja memoria).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Audició de sis (gairebé sempre) sardanes amb uns petits comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Panorama general Programa de cultura “Babilònia” amb un menú variat i ben travat: des de música simfònica a l’Auditori fins a teatre i llengua, passant per homenatges musicals i un extens bloc de cinema amb terror i un especial de cinema oriental. El to és proper, amb reflexions culturals i exemples concrets. Al tram final, s’escolten talls musicals i arrenca un altre programa (“Godiva Bonaparte”). "L’ànima d’aquest país s’ha construït gràcies a la continuïtat... i a la indesinenter." Música clàssica a l’Auditori: OBC en gran format El programa “espectacular” • George Benjamin – Dance Figures: peça contemporània; debat sobre la dificultat d’“entrar-hi” per a l’oient no avesat a l’experimentació. • Johann Nepomuk Hummel – Concert per a trompeta en Mi♭ major: solista Mireia Ferrés (OBC). Interpretació celebrada i trencament de tòpics de gènere a la trompeta. • Gustav Holst – Els Planetes: suite simfònica per a gran orquestra, amb 7 moviments associats a sentiments i mitologia (Mart–guerra; Venus–pau; Mercuri–missatger; Júpiter–joia; Saturn–vellesa/temps; Urà–mag; Neptú–místic). - Punt culminant: cor femení del Lieder Càmera col·locat fora d’escena a “Neptú”, efecte sonor “místic”. - Comentaris sobre la influència d’Holst en bandes sonores de cinema. Teatre i inclusió “El perro verde” (teatre + màgia) • Espectacle amb pretensions teatrals i recursos de màgia (mocadors, papers, llapisos) per vehicular un missatge d’integració social: “si estem tots junts, hi arribarem”. • Valoració: funcionament sostingut durant els 70’ i discurs humà i accessible. Curt de Sol i Dansa (Sant Joan Despí) • Projecte audiovisual fet per persones amb discapacitat: mostra de capacitat creativa i treball col·lectiu. Llengua: mots per recuperar (Espriu com a far) • Encems: ‘simultàniament’. Reivindicada per Santiago Vidal; alternativa genuïna a “simultàniament”. • Manyaga / manyagar: ‘carantolla’; com a adjectiu, ‘suau, dòcil’. Ús afectiu i domèstic. • Indesinenter: adverbi llatí ‘sense aturar-se’. Defensat per Maria Mercè Roca i explicat per Carles Duarte com a idea de continuïtat identitària. Homenatges i efemèrides • Joana Raspall (poetessa de Sant Feliu de Llobregat) mor als 100 anys: proposta de dedicar-li espai la setmana vinent. • Fernando Argenta (Clásicos Populares, RNE): reconeixement per la seva tasca didàctica apropant la clàssica al gran públic i als joves. • Maria Callas hauria fet 90 anys: record i anècdotes radiofòniques. • Crítica a l’anunci de la Loteria de Nadal: to i estetització “fantasmagòrica” poc reeixida. La Marató: música i solidaritat • Disc “La solidaritat no degenera” (malalties neurodegeneratives): versions en català i col·laboracions diverses. • Moment destacat: Lluís Llach + Estrella Morente a “Vida” (text relacionat amb Espriu), fusió respectuosa i emotiva. Agenda • Circuit Contrabaix (Baix Llobregat): Juan Perro (Santiago Auserón), Dani Nelo (saxo), etc. Cinema (I): terror amb debat de fons L’últim exorcisme (2010) i L’últim exorcisme 2 • Primer film en clau de “fals documental” a l’entorn d’un predicador-exorcista i una jove (Ashley Bell) d’elasticitat corporal extrema. • Debat: salut mental vs possessió. El relat juga amb l’ambigüitat fins al tram final, on decanta la balança al sobrenatural; reflexió sobre pràctiques obsoletes d’internament i tractament. • Seqüela: deriva cap al vodú i l’espectacle; barreja discutible de temes sensibles. Cinema (II): especial oriental Like Father, Like Son (Hirokazu Kore-eda) • Intercanvi de nadons: natura vs criança (sang vs educació), i què defineix “ser pare”. • Importa més el procés emocional i les preguntes ètiques que no pas el desenllaç. El sabor del sake (Yasujiro Ozu) • Retrat costumista del Japó del 1962, entre tradició i modernització: rols familiars, treball femení, amistats masculines al voltant del saquê. • Valor principal: instantània social d’un país en transformació després de la segona guerra mundial. El vent ens portarà (Abbas Kiarostami) • Equip de periodistes en un poble rural iranià esperant un ritual de dol; film de paisatge, llum i gestos quotidians. • Simbologia de la mort (cementiri al turó, animals, absència d’homes en època de collita) i reflex sobre comunitat i ritus. Sorgo roig (Zhang Yimou) • Melodrama rural amb Gong Li, costums locals i irrupció de l’exèrcit japonès. • Valoració crítica: estètica irregular i trencada respecte de la poesia visual habitual de Yimou; interès temàtic amb límits. • Nota: la conversa sobre Atracció fatal queda ajornada per a la setmana següent. Tancament i transició de programa • Bloc musical final; múltiples “Fins demà!”. • Inici del programa “Godiva Bonaparte” dedicat al twist i al rock and roll (temes curts i energia per combatre el fred).