Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Babilònia del 31/10/2013 — Teatre, cinema i natura: del Crèdit al Most - episode art
Babilònia

Babilònia del 31/10/2013 — Teatre, cinema i natura: del Crèdit al Most

Panorama general Un episodi variat i àgil que recorre teatre, literatura històrica, música i cinema, amb una incursió a la natura i un avanç del Most Festival. El to és proper i crític, amb recomanacions clares i algun «palo» contundent. Punts clau • Teatre actual amb mordent: “El crèdit” és enginyosa i vigent, tot i que s’allarga i perd intensitat a la segona meitat. • Clàssics llegits i vigents: De la crueltat de Strindberg a la realitat social de Buero Vallejo; reflexions sobre valors, comunitat i precarietat. • Història visual de 1714: Llibre il·lustrat altament recomanable i divulgatiu sobre el setge de Barcelona. • Tribut musical: Record a Lou Reed i la Velvet Underground; influència clau del rock alternatiu a la música moderna. • Natura com a cultura: Excursió al Santuari de Bellmunt i defensa de l’excursionisme com a part de la cultura del país. • Cinema amb contrastos: De la intimitat de Mar Coll i Gloria a l’espectacle de Baz Luhrmann; viatge beat amb On the Road i crítica demolidora a “El Gran Blau”. • Most Festival: Cinema del vi a Vilafranca amb seccions curades i maridatges. Teatre El crèdit (Jordi Galceran, dir. Sergi Belbel) • Argument: un particular (J. Boixaderas) demana un crèdit sense aval a un director de banc (J. Bosch); el xantatge personal capgira els rols i la seva vida. • Posada en escena: escenari rodó, dinamisme d’angles i proximitat amb el públic. • Valoració: comèdia actual i divertida; la part inicial (origen com a peça de 40’) és molt potent; l’allargament escènic redueix intensitat i deriva cap a un to de vaudeville. • Repartiments paral·lels: estrena simultània a Madrid (Carlos Hipólito, Luis Merlo) i Bilbao. “A vegades és millor una cosa condensada i curta que no pas allargar per allargar.” Teatre llegit Senyoreta Júlia (August Strindberg, 1888) • Relació de poder entre classe alta i servent; teatre de la crueltat amb moments fetitxistes i límits morals que van sacsejar el públic de l’època. • Tò realista i cru, antecedent d’un modernisme escandinau que influirà l’univers de Bergman. Historia de una escalera (Antonio Buero Vallejo, 1949) • Realisme social de la postguerra espanyola; tres actes al llarg de dècades en una escala de veïns. • Valors i tensions universals: solidaritat, enveja, amor, frustració; mirada crítica i atemporal. “Ens adonem de moltes mancances que avui caldria recuperar: civisme i solidaritat.” Apunt social • Referència a Pérez-Reverte a Salvados i la “pobresa del miserable”. “El sistema dona petites coses perquè la gent no es rebel·li.” Llibres 1714. El setge de Barcelona (Guillem H. Pongiluppi, Francesc Xavier Hernández) • Llibre il·lustrat i didàctic: cronologia clara 1700–1714, infografies sobre moneda, uniformes, organització militar i la Coronela. • Inclou desplegable amb mapa dels baluards i la muralla superposada al plànol actual de Barcelona. • Molt recomanable per comprendre els escenaris urbans del setge. Música Tribut a Lou Reed • Perfil de l’icònic líder vinculat a la Velvet Underground i a Andy Warhol. • Influència decisiva en punk, rock 70s i grunge 90s. • Escolta: “Walk on the Wild Side”. Efemèride disco: Chic i Bernard Edwards • Record de Bernard Edwards (Chic) com a pioner de la música dance/disco 70–90. Natura i excursionisme Santuari de Bellmunt (Vidrà) • Ruta circular amb desnivell +552 m, panoràmiques de Montserrat i Pedraforca. • Ambient de tardor esplèndid (fagedes, catifa de fulles) i salt del Molí com a punt d’aigua destacat. • Cultura excursionista: sortides familiars, GR, vies ferrades i pessebre biodegradable al desembre. • Reivindicació de la natura com a cultura (botànica, ornitologia, paisatge). Cinema Tots volem el millor per a ella (Mar Coll) • Protagonista: Nora Navas. Després d’un accident, afronta seqüeles i una dinàmica de sobreprotecció familiar. • Temes: autonomia, soledat, desajust entre el “ser d’abans” i el present, i fugida com a via d’afirmació. • Recomanable: naturalista, propera i empàtica; final obert. The Great Gatsby (2013, Baz Luhrmann) • Espectacle visual dels anys 20: art déco, festes, opulència i modernització musical (barreja de sons actuals i d’època). • Temes: ascens social, llei seca, màfia i el cost de perseguir un amor idealitzat. • DiCaprio i Maguire solvents; primera meitat especialment brillant. On the Road (Walter Salles) • Adaptació de Jack Kerouac; viatge iniciàtic per la Ruta 66 i el batec de la generació beat. • Viure intensament: amistat, literatura, drogues, sexe, misticisme i llibertat. Gloria (Sebastián Lelio) • Paulina García (Ós de Plata) com a dona de 58 anys que busca companyia i reafirmació. • Naturalitat interpretativa, to contemplatiu i missatge vitalista: viure plenament cada etapa sense impostures. El Gran Blau (Luc Besson) — Crítica • Veredicte del programa: demolició. Argument feble, direcció d’actors desafinada i esteticisme buit; mite dels 80 sobrevalorat. “Pretén ser una pel·lícula visual… però què estic veient?” Festival Most Festival (Vilafranca del Penedès) • Dates: 7–10 de novembre. Cinema vinculat al vi i la vinya. • Seccions: Gran Reserva (llargmetratges destacats), Collita 2013 (competició internacional), Brot (curts), Minimost (infantil). • Maridatges post-projecció: tast de vins i caves amb formatges. • Premiats: Pere Arquillué, Candela Peña, Sergi López.

Veus Parròquia del 30/10/2013 — Tots Sants, Càritas i el rumb del Papa Francesc - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 30/10/2013 — Tots Sants, Càritas i el rumb del Papa Francesc

Panorama de l’episodi Programa informatiu i espiritual de la parròquia: lectures i reflexions bíbliques, agenda litúrgica i pastoral de novembre, i editorials sobre Càritas i el pontificat del papa Francesc. La conducció alterna notícies locals amb textos del full dominical i comentaris de bisbes i cardenals. Temes destacats Evangeli de Zaqueu (Lluc): conversió, justícia i salvació a casa seva. Agenda de Tots Sants (1/11) i Fidels Difunts: horaris de missa, concert i pregària al cementiri. Novembre eclesial: romeria a Montserrat, jornades de formació pastoral, cadena de pregària per les vocacions, trobada d’animadors de litúrgia. Fe i Actualitat (Tots Sants): les benaurances com a programa de vida cristiana. Ressò de la Paraula (bisbe Agustí Cortés): "veure i creure", Eucaristia i primacia de la caritat; poema d’Ernestina de Champourcín. Càritas: 1r aniversari de la gran trobada de voluntariat; crida a la formació i a la denúncia profètica. Papa Francesc: claus del pontificat (Església missionera i pobra, diàleg amb la cultura, testimoni coherent, no proselitisme). Card. Martínez Sistach: com edificar avui la comunitat cristiana: "caminar, edificar, confessar". Selecció de cites clau "Avui s’ha salvat aquesta casa" (Lluc 19:9) "Les joies i esperances… dels homes d’avui… són també les joies i esperances… dels deixebles del Crist" (Gaudium et Spes) "No mireu, Senyor, els nostres pecats, sinó la fe de l’Església" (litúrgia) Apunts i idees força Conversió personal que es tradueix en justícia: Zaqueu restitueix i comparteix. Santedat quotidiana: les benaurances com a camins diversos (pobresa d’esperit, mansuetud, misericòrdia, pau, persecució per la justícia). Primacia de la caritat: allò que perdura i sosté la fe i l’esperança. Església missionera i diàleg: força del testimoni més que del proselitisme. Comunitats vives a les ciutats: pedra sobre pedra, fonament en Crist, i vida compartida. Agenda resumida de novembre • 1/11 Tots Sants: misses (11h CAT, 13h CAST) i, a les 20h, missa solemne pels difunts. • 1/11 12h Cementiri: concert de la Coral Harmonia. • 2/11 17h Cementiri: pregària comunitària pels difunts. • 10/11: Romeria a Montserrat (40 €; inscripcions al despatx o a la sortida de missa). • 11–14/11: Jornades de formació pastoral (fe i conversió, reformes del Papa, art i espiritualitat, fe i ciència). • Tot novembre: Cadena de pregària per les vocacions (diòcesi: dies 9, 19 i 29) — web correcta: cadenadepregària.cat. • 9/11 10–13h: Trobada d’animadors de litúrgia; ponència del P. Ignasi Fossas sobre els 50 anys de la Constitució de litúrgia del Vaticà II. Nota S’evita situar les seccions al resum inicial: els temps indicats apunten a l’inici efectiu de cada tema.

M de Música del 29/10/2013 - episode art
M de Música

M de Música del 29/10/2013

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 29/10/2013 — Adèle, Trueba i Pie de pàgina + apunt Kieslowski - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 29/10/2013 — Adèle, Trueba i Pie de pàgina + apunt Kieslowski

Resum general Programa de “Cinema sense condicions” (29/10/2013) amb tres blocs principals: debat sobre La vida d’Adèle (Blue Is the Warmest Color), crítica de la nova estrena de David Trueba i anàlisi en profunditat de Pie de pàgina (Footnote) de Joseph Cedar. Es tanca amb un breu apunt sobre Kieslowski i recordatori final dels Cinemes Bolitx. Temes principals • La vida d’Adèle: amor, classe social i representació de l’erotisme; comparacions amb Fassbinder, Pasolini i Kieslowski; debat sobre si és “obra mestra”. • Vivir es fácil con los ojos cerrados (David Trueba): road movie amable ambientada el 1966, amb Javier Cámara; s’acusa d’excessiva nostàlgia i guió “a brotxa gorda”. • Pie de pàgina (Footnote): duel pare-fill en el món acadèmic jueu sobre el Talmud, el Premi Israel i el reconeixement; to de tragèdia amb aparença de comèdia; escenes clau magistrals (sala del Ministeri, superprimer pla del pare, “docent”). • Apunt Kieslowski: perfil ràpid del director polonès, la seva trilogia i el Decàleg; eixos de culpa i transcendència. “És una tragèdia amb aparença de comèdia… no hi ha clars bons ni clars dolents.” La vida d’Adèle (Blue Is the Warmest Color) Què s’hi destaca • Història d’amor entre dues joves on el valent no és l’erotisme sinó el retrat de la classe i dels codis socials: una és de medi privilegiat i “no cal dissimular”, l’altra ha d’“amagar-ho tot”. • Comparacions: moral i profunditat a l’estil Kieslowski, però s’argumenta que s’acosta més a Fassbinder en el conflicte social i a Pasolini en el to més poètic. • Debat sobre les escenes sexuals: explícites però justificades per l’arc amorós; es rebutja el qualificatiu de “pornogràfica”. • Expectatives i recepció: entusiasme crític “pels núvols”, però el programa matisa el rang d’“obra mestra” i defensa que ho dirà el temps. • Detalls temàtics: la paradoxa d’un personatge “lliure” que al final actua de manera convencional davant una infidelitat; excessiva presència de “festes” vs. el treball com a valor dramàtic. Vivir es fácil con los ojos cerrados (David Trueba) Valoració • Ambientada el 1966: professor (Javier Cámara) que ensenya anglès amb cançons dels Beatles viatja a Almeria per veure John Lennon; s’hi afegeixen un noi fugat i una jove que amaga un conflicte. • To amable i nostàlgic, però es critica un guió massa grosser (“a brotxa gorda”), tòpics seixanteros i humor forçat. • Tot i l’esforç de Cámara i repartiment, el personatge resulta massa naïf i poc creïble. Participació a Sant Sebastià sense ressò. “Li falta una història que sigui emotiva de debò… i que te la creguis.” Pie de pàgina (Footnote), de Joseph Cedar Context i premissa • Director nascut a Nova York i format a Jerusalem; temàtiques arrelades al món jueu. Aquí, duel entre pare i fill filòlegs del Talmud quan esclata la polèmica pel Premi Israel (màxim guardó cultural). To i conflicte • Tragèdia vestida de comèdia gràcies a la música i al ritme; no hi ha herois ni vilans: cada personatge (pare, fill, president del tribunal) té motivacions sòlides. • Temes clau: orgull i reconeixement, mètode vs. divulgació, sistema acadèmic (enveges, política de premis), masculinitat i exigència social. Escenes i recursos memorables • Superprimer pla del pare durant el discurs d’homenatge al fill: gelosia, dolor i una història prèvia insinuada amb finor. • L’anècdota de la paraula “docent”: humor que revela jerarquies i condescendència social cap a l’ofici. • La sala del Ministeri d’Educació: posada en escena claustrofòbica, humor àcid i crítica institucional (passadissos estrets, cadires escasses, aixeta que no funciona) que exposa la manipulació del premi. • El mètode del pare: amb una sola paraula i les seves fonts, “esbrina la veritat” com en un thriller discret. Lectures dels personatges • El pare: obsessiu, metòdic, tancat al món exterior; científic d’ofici que potser arriba tard a un nou paradigma. • El fill: seductor, productiu, divulgador; noblesa amb ambigüitats; el retret de “covard” (de la seva dona) plana sobre les seves decisions. • Grossman (president): de presumpta “antagonista” a figura amb raons pròpies; s’insinua que el sistema premia accidents i oportunismes. Cap al final • Final obert i tens: l’acceptació o no del premi i la superbia/dignitat en joc; el conflicte pare-fill queda irresoluble, coherent amb la seva tragèdia íntima. “És una pel·lícula per veure més d’una vegada… excel·lent guió i interpretacions magnífiques.” Apunt Kieslowski • Director polonès cabdal (amb Polanski i Wajda), conegut per el Decàleg, La doble vida de Verònica i la Trilogia dels colors. • Eixos temàtics: culpa, moral i indagació individual. Recomanat com a autor de referència. Recomanacions i tancament • Es recomana veure “Pie de pàgina” als Cinemes Bolitx (VO subtitulada al català) i es lloa l’espai i el tracte. • Avanç: proper programa, “Elogi dels actors i les actrius professionals” i Ventura Pons.

Just Blues del 28/10/2013 - episode art
Just Blues

Just Blues del 28/10/2013

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 28/10/2013 - episode art
l'Audició

l'Audició del 28/10/2013

Audició de sis (gairebé sempre) sardanes amb uns petits comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.