Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Babilònia del 24/10/2013 — Gaudí 4D, Molière i Ionesco, i cinema de por - episode art
Babilònia

Babilònia del 24/10/2013 — Gaudí 4D, Molière i Ionesco, i cinema de por

Resum general del programa Episodi de «Babilònia» dedicat a cultura amb un recorregut variat per art i arquitectura modernista, teatre clàssic i de l’absurd, cinema (por, clàssics i autor) i animació, més una agenda centrada en el CineBaix. Temes principals • Art i patrimoni: Gaudí Experiència 4D i una visita detallada a la Casa Batlló (funcionalitat, ergonomia i simbolisme del drac i Sant Jordi). • Teatre: lectura i comentari d’El malalt imaginari (Molière) i La cantant calba (Ionesco) com a porta d’entrada al teatre de l’absurd. • Paraules i llengua: definició de pericuresi (teologia de la Trinitat i amor no possessiu) i reflexió d’Espriu/Nadal sobre “Salvar els mots”. • Cinema: doblet de por (Exorcisme a Georgia i The Conjuring), Takashi Miike (Harakiri), Polanski (Frenètic, amb la cançó de Grace Jones), i Sebastián Lelio (Gloria). • Animació: «Papa, sóc una zombi» i «Kérity, la casa dels contes» — valor educatiu i afectiu dels contes i el vincle familiar. • Agenda: Mostra de cinema Àrab, Mediterrània i Pròxim Orient al CineBaix (Sant Feliu). "Interior, burgués inglés... Un largo momento de silencio inglés. El reloj... hace oír 17 toques ingleses." — Ionesco, sobre la banalitat i el to absurd. "El dimoni era alt, esbel i presumptuós..." — Espriu, interludi poètic que dialoga amb el terror atmosfèric. Art i arquitectura Gaudí Experiència 4D (i polèmica Parc Güell) • Espai immersiu 4D al costat del Parc Güell: projecció breu (9–10 min) però impactant visualment, amb moviments de butaca i efectes (vent/humitat). • Preu elevat per la durada, tot i que hi ha hagut descomptes municipals (fins al 50%). • Context: controversia per la monetització del Parc Güell (accés pagat), xocant amb l’origen de cessió a ús ciutadà. Casa Batlló: funcionalitat, ergonomia i simbolisme • Visita amb audioguia: lectura dels espais com a sistema climàtic i lumínic pensat al mil·límetre (corrents d’aire, reixetes, fusteries). • Pati de llums amb degradat de rajoles (blanc→blau) per optimitzar la llum natural. • Arcs catenaris i volta de Mahó: lleugeresa, resistència i amplitud; Gaudí com a innovador estructural. • Façana del “drac” i la creu-llança de Sant Jordi; “casa dels ossos” per les baranes i obertures; estètica marina i animal. • Consell pràctic: franja de tarda amb menys afluència i possibilitat d’entrades amb descompte. Literatura i teatre Molière — El malalt imaginari • Comèdia d’hipocondria i sàtira social: el pare vol un gendre metge per ser atès; la criada Antònia és la veu irònica i lúcida. • Ritme àgil, humor fi, i equilibri de classes (senyors/servei) pioners. Ionesco — La cantant calba i el teatre de l’absurd • Il·lògic i antiargumental per desemmascarar la banalitat i el consumisme; clau entendre el codi de l’absurd abans d’entrar a la sala. • Posades en escena que llegeixen acotacions en veu alta — subratllen l’efecte distanciador. • Debat sobre la recepció del públic i els clixés ("no passa res") davant noves formes escèniques. Paraules i llengua Pericuresi • Terme teològic per a la relació intratrinitària (Pare-Fill-Esperit): fer lloc a l’altre, amor no possessiu i gaudi de la llibertat aliena. "La roda del temps" i salvar els mots • Idea d’univers espriuà i vida col·lectiva: salvar els mots és salvar la llengua i la memòria (Joaquim Nadal). Cinema Por basada en "fets reals" • Exorcisme a Georgia (Tom Elkins): casa al sud dels EUA, eco de l’esclavisme, esperits que reclamen justícia; ensurts sense gore. • The Conjuring — Expedient Warren (James Wan): bruixa i possessió; parella de clarividents s’implica emocionalment; posseïda (Lili Taylor), posada en escena original i molt efectiva. Interludi poètic • Espriu i la figura del dimoni com a imatge potent que dialoga amb la iconografia del terror. Animació amb fons educatiu • Papa, sóc una zombi: reconciliació pare-filla, amistats zombi carismàtiques (mòmia Cleopatra, pirata...), aprendre a valorar el que estimes. • Kérity, la casa dels contes: el poder dels llibres i el pas de l’oralitat a la lectoescriptura; salvar la biblioteca és salvar la memòria. Autor i clàssics • Harakiri (Takashi Miike): crítica del poder i de l’honor ritual; duresa i desqualificació humana exposades amb gran ofici. • Frenètic (Polanski): thriller parisenc amb Harrison Ford i aura nocturna; la cançó de Grace Jones ("I’ve Seen That Face Before") enllaça el misteri i l’atracció. • Gloria (Sebastián Lelio): dona separada en context xilè; xoc entre canvi social i assimilació íntima; film de matís, tot i algun límit d’expressivitat en la protagonista. Música • Homenatge a Simon Le Bon (Duran Duran) i presència recurrent de Grace Jones a la part de Polanski. Agenda • CineBaix (Sant Feliu): Mostra de cinema Àrab, Mediterrània i Pròxim Orient (estrenes i joies poc vistes; VO en català i castellà). Reivindicació del cinema de proximitat. Destacats clau • El valor de les experiències immersives i el debat sobre privatització del patrimoni. • Llegir clàssics i absurd per entendre la societat i els seus codis. • El terror funciona quan hi ha posada en escena i atmosfera, no només sobresalts. • Els llibres com a salvaguarda de la memòria i de la identitat.

Veus Parròquia del 23/10/2013 — L’orgue de Sant Just: litúrgia, Bach i comunitat - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 23/10/2013 — L’orgue de Sant Just: litúrgia, Bach i comunitat

Context i objectiu de l’episodi • En el marc dels 50 anys del Concili Vaticà II, el programa aborda la participació musical a la litúrgia i el paper dels instruments a l’església. • Protagonista: l’orgue de la Parròquia dels Sants Just i Pastor (Sant Just Desvern) i la tasca dels seus organistes. "Fa 50 anys el Concili va estimular la participació dels fidels, també amb música... orgue o altres instruments." L’orgue de Sant Just: història, construcció i so Origen i construcció • Orgue fet per Joan Carles Castro (Barcelona) l’any 2005. • Tipologia: neobarroc, orientat a repertori de Bach i autors del s. XVIII. • 15 jocs, 2 teclats + pedal, aproximadament 800 tubs (mida mitjana). Evolució històrica i tècnica • Substitueix un orgue de finals del s. XIX que es va restaurar parcialment. • Explicació del secret de l’orgue (o caixa del vent): l’“ànima” que distribueix l’aire als tubs quan s’obre la vàlvula de cada tecla. • Comparativa de sonoritats: barroc vs. romàntic vs. síntesi del s. XX; l’instrument actual reprodueix l’estètica del s. XVIII. Clau: Orgue jove (uns 8 anys en el moment de la conversa), però ja amb una personalitat sonora clara i versàtil per a culte i concert. Audició 1: Bach — “A prop dels rius de Babilònia” • Coral de Johann Sebastian Bach en un orgue semblant (Saint-Maclou, Rouen), interpretat per Maria Kronstatova. • Context litúrgic: peça adient per a ofertori o moment de meditació. "És una gravació feta en un orgue paregut al de Sant Just, amb la mateixa sonoritat." Trajectòria de l’organista convidat: Guillom Laules • Inicis amb la seva mare (organista i directora de coral), primera missa als 10 anys. • Estudis al Conservatori de Rouen; també piano i clavecí. • Exorganista de Saint-Maclou (Rouen); tres anys a l’orquestra barroca Arctemusia. • Arribada a Barcelona (2003); servei a Sant Medir i, des de fa 3-4 anys, a Sant Just. "És un plaer d’estar aquí; des del primer dia m’han acollit molt bé." La música dins la missa: funcions i repertori Coordinació i serveis • Dos organistes (Guillom i Santi) que es reparteixen les misses del cap de setmana. Moments musicals • Acompanyament de l’assemblea: Kyrie, Sant, Agnus Dei i Salm. • Peçes solistes a: - Entrada: introducció curta i solemne. - Ofertori: música tranquila per a la pregària i reflexió. - Comunió: peça en línia amb l’ofertori. - Comiat: peça joiosa i de més projecció. Criteris de selecció • Adequació al temps litúrgic (Advent, Nadal, Quaresma, Pasqua...). • Relació temàtica amb corals i preludis; p. ex., un preludi procedent d’una cantata per a la Trinitat. Clau: Música al servei del ritus i del temps litúrgic; repertori barroc especialment idoni per l’orgue neobarroc de la parròquia. Audició 2: Bach — “Preludi en Sol Major” • Peça habitual de comiat a Sant Just; també escoltada en la versió de Saint-Maclou. • Caràcter més festiu i brillant que tanca la celebració amb energia. Comunitat, recursos i agenda • Orgull parroquial per instrument i organistes capaços d’oferir música de qualitat i concerts. • Situació general: escassetat d’organistes i d’orgues en altres parròquies. • Agenda: concert de Festa de Tardor amb Neil Collins (organista de Santa Maria del Mar). Aspiracions i crida a músics • Guillom combina docència de piano, feina de recepcionista i activitat d’organista. • Objectiu: viure de la música i impulsar una petita orquestra. • Crida oberta a: - Persones interessades a tocar l’orgue a la parròquia. - Músics d’altres instruments per a nous projectes. • Contacte: a través de la parròquia, parlant amb Guillom, Santi, el mossèn o Lluís Segura després de missa. "Tocar la missa no paga molt... però permet fer concerts i donar-se a conèixer." Tancament • Agradeïments i cloenda del programa, amb recordatori dels horaris d’emissió. Essencial: Un retrat complet de l’orgue de Sant Just i de la seva vida musical: instrument, intèrpret, repertori litúrgic i connexió amb la comunitat.

M de Música del 22/10/2013 - episode art
M de Música

M de Música del 22/10/2013

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

← Torna a tots els podcasts