Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Cinema sense condicions del 6/11/2013 — Elías Querejeta, William Wyler i l’eròtica al cinema - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 6/11/2013 — Elías Querejeta, William Wyler i l’eròtica al cinema

Resum general Programa amb tres eixos ben definits: homenatge a Elías Querejeta, dossier sobre William Wyler i debat sobre l’eròtica al cinema, amb parades en estrenes/vicions recents i una recomanació del cicle ImagineIndia. Puntals del programa • Elías Querejeta: record a la seva mort i repàs del seu paper com a productor clau del cinema espanyol, amb olfacte per descobrir directors i burlar la censura amb intel·ligència. • William Wyler: perfil complet del director, el seu perfeccionisme llegendari (90 takes), la col·laboració amb Gregg Toland, i el seu talent per dirigir actors i adaptar obres literàries. • Erotisme vs pornografia: debat sobre la sensualitat suggerida vs la representació explícita, amb exemples de Saura, Hitchcock, Picnic i un record d’una icònica escena de La ciutat cremada. Homenatge a Elías Querejeta Figura i llegat • Productor amb visions clares i risc artístic: va impulsar Carlos Saura, Víctor Erice, Jaime Chávarri, Moncho Armendáriz, Fernando León de Aranoa, Emilio Martínez Lázaro i Gracia Querejeta. • Paper clau en internacionalitzar el cinema espanyol: La caza (Berlín), El espíritu de la colmena (Donosti), etc. • Capacitat de dialogar (i xocar) amb els directors per elevar els projectes. Sovint implicat en guions i decisions creatives. Censura i visió política • En ple franquisme, va protegir i potenciar un cinema crític amb el sistema, sovint esquivant la censura amb metàfores i perspectives infantils/emocionals (cas Víctor Erice). • Anècdota: la censura va obligar a retallar i reanomenar La caza del conejo a La caza per connotacions considerades "elusives". Comercialitat vs independència • Comparació amb Lluís Miñarro: tots dos arriscats i presents a festivals, però Querejeta integrava millor una vessant comercial sense renunciar a l’autoria. Adaptacions i controvèrsies • Cas El último viaje de Robert Rylands (Gracia Querejeta), lliurement inspirada en Todas las almas (J. Marías): negociació contractual i litigis, amb la pel·lícula finalment estrenada. "Va estimular moltíssims cineastes. Quan no escrivia, provocava que els altres escriguessin." Conversa amb el convidat: hàbits i estrenes Presentació de Sergi Rubió • Director i productor del curt El silenci (amb Jordi Domènech). Debat sobre anar al cinema avui • Percepció d’avorriment amb part del cinema comercial recent; comentari crític de l’última de Gus Van Sant. • Proposta de veure i comentar Una pistola en cada mano (Cesc Gay) i pacte perquè el convidat triï pel·lícula. Pel·lícules comentades Dead Man Walking (Tim Robbins) • Lectura ètica i espiritual d’alta intensitat, amb dues interpretacions majúscules (Susan Sarandon i Sean Penn). • El film construeix una línia fina on el protagonista és bo i dolent alhora, mentre l’entorn institucional es mostra mediocre. • Connexions amb el valor de l’escolta (paral·lel amb Kramer vs. Kramer). The Cradle Will Rock (Tim Robbins) • Retrat apassionat del Nova York dels 30-40: atreviment artístic, compromís social i contradiccions de l’època. 360 (Fernando Meirelles) • Estructura coral que evoca Babel però amb menys potència conceptual; irregular però veïble. Focus: cicle ImagineIndia (Casa Àsia i Filmoteca) • Selecció de cinema indi independent i social, allunyat del Bollywood mainstream. • Retrospectiva d’un clàssic com Mrinal Sen (esmentat al programa amb nom aproximat) a l’alçada de Satyajit Ray. • Curiositat: aparició d’un actor vinculat a la trilogia d’Apu. • Reforç de la invitació a assistir a les projeccions: garantia de narracions absorbents. Dossier: William Wyler Biografia i context • Nascut a Mulhouse (Alsàcia) el 1902; formació europea (Lausana, violí a París) i salt a Hollywood via parentiu amb Carl Laemmle (Universal). Estil i mètode • Director d’ampli espectre (drames, èpics, melodrames, comèdies romàntiques, policíac, suspens). • Perfeccionista de rodatge: "Wyler 90 takes"; cerca del matís interpretatiu i precisió escènica. "No sé el que busco, però sé el que no vull." • Col·laboració recurrent amb Gregg Toland (fotografia profunda, precisió compositiva). Actors i direcció d’interpretacions • 36 nominacions als Oscars per interpretacions en films seus; 14 estatuetes per actors/actrius (xifra excepcional). • Impuls a estrelles com Bette Davis, Audrey Hepburn, Charlton Heston, entre d’altres. Títols clau • Anys 30-40: These Three, Dodsworth, Jezebel, Wuthering Heights, The Little Foxes, The Letter. • Guerra i postguerra: Mrs. Miniver (6 Oscars), The Best Years of Our Lives (7 Oscars) — mirada humana al retorn dels veterans. • Anys 50-60: Roman Holiday (guió de Dalton Trumbo, aleshores a la llista negra), Detective Story, Friendly Persuasion, Ben-Hur (11 Oscars), The Children’s Hour, The Collector. Recepció i vigència • 12 nominacions a millor direcció (3 Oscars). Estil sovint qualificat d’"invisible": comptar històries amb claredat i eficàcia. • Algunes obres poden notar el pas del temps en temes i codis, però The Best Years of Our Lives manté una força universal. Tema final: l’eròtica al cinema Erotisme vs pornografia • L’erotisme opera per la suggerència, el gest i la tensió; la pornografia per l’explícit i la consumació. • Valor de la sensualitat i la psicologia del desig per sobre de la literalitat. Exemples i matisos • Carlos Saura: La prima Angélica — erotisme intel·lectual i psicoanalític en context repressiu. • Hitchcock: Vertigo (obsessió, fetitxisme) i sobretot Rear Window (tensió eròtica elegant i persistent). • Picnic: traspassa amb contundència la barrera del suggerit en el seu context. • La ciutat cremada: escena del campanar (Àngela Molina i Xabier Elorriaga), d’una bellesa memorable. "Només cal que em despulli i nedi fins a l’interior del mar" — imatge evocada (Imma Merino) que condensa erotisme pur per via sensorial i poètica. Tancament • Proper programa: resum de temporada i recomanacions finals. Blog: cinemassensecondicions.blogspot.com

Veus Parròquia del 6/11/2013 — Cometas en el cielo: amistat, culpa i redempció - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 6/11/2013 — Cometas en el cielo: amistat, culpa i redempció

Context del programa • Espai: Veus de la parròquia – Paraula Viscuda (Ràdio Sant Just) • Conductores: Lina i Montserrat Giró; convidada: Carme Amador • Tema central: el llibre «Cometas en el cielo» de Khaled Hosseini i els seus grans temes morals Nota: la conversa literària comença de debò cap al segon 344; abans hi ha presentacions i context del programa. El llibre i per què impacta • L’obra és «bonica però dura»: tracta amistat, fidelitat, culpa i redempció en el context d’Afganistan. • La Carme l’ha llegit més d’una vegada i ha vist la pel·lícula: fàcil de llegir però profunda; el film és fidel al text. Temes clau destacats per les ponents • Amistat i fidelitat: la lleialtat incondicional de Hassan cap a Amir. • Culpa i vergonya: la covardia d’Amir genera una culpa que només s’alleuja amb actes de redempció. • Ètica personal: l’honradesa, els principis i el valor de dir la veritat. • Estratificació social i ètnica: pashtuns (dominants) vs hazares (servents). • Religió vs moral: crítica al fatalisme i al fanatisme; defensa d’una fe que impulsa a estimar i fer el bé. Trama (breu i estructurada) Kabul: infància i estels • Amir (pashtun, fill de Baba) i Hassan (hazara, fill del criat) són amics íntims i companys de volar estels. • El pare, Baba, és respectat: construeix un orfenat i ajuda els pobres. Trauma i traïció • Hassan pateix una agressió; Amir no el defensa i després el fa culpable d’un fet que no ha comès. • Hassan i el seu pare marxen; comença el pes de la culpa per a Amir. Exili i retorn • Amir i Baba fugen als EUA; Amir es casa i vol ser escriptor, però la culpa persisteix. • Una trucada de Rahim Khan el porta a Pakistan: revela que Hassan era germà d’Amir i li demana rescatar el fill d’Hassan. • Amir afronta el passat i busca redimir-se ajudant el nen; l’escena final amb l’estel simbolitza una esperança de cura. Ètica i religió: idees fortes • El pare d’Amir sintetitza la moral en una idea: el pecat central és robar. "Cuando mientes, les robas a alguien el derecho a la verdad." • La redempció com a pas de la culpa a la bondat: "En el sentimiento de culpa que desemboca en bondad... Espero que puedas perdonar a tu padre, perdonarme a mí, y lo más importante, perdonarte a ti mismo." • Debat fe–fatalisme: no tot és “voluntat de Déu”; la voluntat de Déu és viure d’acord amb l’Evangeli (estimar, fer el bé), no resignar-se a la passivitat. Mirada cultural i històrica • Vida a l’Afganistan preinvasió: normes, tradició i noblesa de certs codis socials. • Impacte de la història recent: invasió soviètica, ascens dels talibans, lapidacions i violència. • El llibre ajuda a trencar prejudicis i a entendre contextos religiosos i socials diferents. Aportacions personals i conclusions • La Carme subratlla el valor de demanar perdó i de reconèixer errors com a via de creixement moral. • Missatge final: convertir la culpa en actes de bondat i reparació; la fidelitat d’Hassan és model. • Tancament amb una referència a l’Evangeli del diumenge (resurrecció i fraternitat universal) i acomiadament. Per què llegir-lo (en 5 punts) • Història emocionalment potent i humana • Il·lumina grans temes: amistat, lleialtat, culpa, perdó • Context històric i cultural clarificador • Ritme accessible amb profunditat moral • Final que deixa una empremta d’esperança

M de Música del 5/11/2013 - episode art
M de Música

M de Música del 5/11/2013

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 5/11/2013 — Estocolm, Gravity i Ventura Pons: cine i clàssics - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 5/11/2013 — Estocolm, Gravity i Ventura Pons: cine i clàssics

Panorama de l’episodi Programa de tertúlia cinèfila amb crítiques, comparatives i un perfil extens de Ventura Pons. Es combinen estrenes, referències a clàssics i reflexions sobre tècnica, narrativa i temes socials. Estrella de la setmana: Estocolm (Rodrigo Sorogoyen) Retrat d’una generació: diàlegs vius i juvenils en una primera meitat nocturna pels carrers de Madrid, seguida d’una segona part més fosca i colpidora que desmunta la màgia inicial. Ofici de direcció: tot i ser la segona pel·lícula del director, destaca maduresa tècnica (ús de música, enquadraments, càmera) i direcció d’actors. Producció: tirada endavant amb micromecenatge. Temàtica: síndrome d’Estocolm com a metàfora de relacions de dependència i veritat/mentida en el festeig. Interpretacions: Laura Garrido i Javier Pereira, amb mencions a trajectòries televisives i cinema previ. Valoració: inquietant i sorprenent; a alguns crítics els sembla lenta, però al programa se’n defensa el ritme. Clàssics que dialoguen amb l’actualitat Tarde de perros (Sidney Lumet) Robatori a un banc amb simpaties creixents cap als atracadors (Al Pacino, John Cazale) i un retratat social de l’època. Síndrome d’Estocolm in situ: hostatges que es van identificant amb els lladres. Tono tragicòmic que manté tensió i humanitat. El tercer hombre (Carol Reed, 1949) Fascinació per la música d’Anton Karas i la fotografia expressionista a la Viena de postguerra. Apunts de guió (Graham Greene) i final mantingut per decisió del director, malgrat les preferències de l’autor. Objetivo Birmania (Raoul Walsh) Gir de plantejament: missió complerta als primers minuts i, després, odissea de supervivència. Errol Flynn, en estat de gràcia. La vida de Brian (Monty Python) Sàtira irreverent i perenne sobre religió i fanatisme, amb humor absurd i escenes memorables (la sandàlia, el savi en silenci, el platet volant). Gravity (Alfonso Cuarón) Protagonisme absolut de Sandra Bullock i ritme sostingut sense que la lentitud sigui un problema. Rigor físic i posada en escena: ús exemplar de lleis de Newton, inèrcies i sistemes de referència. Escenes que funcionen com a lliçons de física integrades a la narrativa. Referències elegants: ecos de Solaris i 2001 (escena fetal i “renaixement”). 3D: impacte estètic notable, amb algun abús puntual de recursos. "És una lliçó de física de pe a pa." "No és intranscendent: parla d’amistat, sacrifici i renaixement." Don Jon (Joseph Gordon‑Levitt) Drama contemporani sobre addicció al porno i la deshumanització del desig. Triangle interpretatiu potent: Scarlett Johansson i Julianne Moore eleveven el material. Retrat del Don Joan actual: materialista, egocèntric i contradictori (confessió catòlica setmanal inclosa). Valoració: irregular però valenta; final percebut com a conservador per alguns, però trenca inèrcies de Hollywood. Apunts de cinema clàssic mut Ernst Lubitsch: Lady Windermere’s Fan (adaptació d’Oscar Wilde). Comèdia elegant i sofisticada en cinema mut. Focus d’autor: Ventura Pons Trajectòria plural: del documental Ocaña, retrat intermitent (Cannes 1978) al costumisme popular, i després adaptacions d’autors catalans (Monzó, Benet i Jornet, Baulenas, etc.). Títols destacats: El perquè de tot plegat; Actrius; Carícies; Amic/Amat; Anita no perd el tren; Food of Love (Menja d’amor); El gran Gato; Barcelona (un mapa); Forasters. Debat al programa: Visió 1: millor període 1995–2003, després irregularitat a la baixa (Mor, idiota; Animals ferits; Mil cretins; Any de Gràcia). Visió 2: evolució temàtica, no tant de qualitat; explora comèdia bàrbara, esperpent i retrats socials. Rases d’estil: Direcció d’actors (background teatral), Mirada sobre Barcelona i valenta en narratives.

Just Blues del 4/11/2013 - episode art
Just Blues

Just Blues del 4/11/2013

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 4/11/2013 - episode art
l'Audició

l'Audició del 4/11/2013

Audició de sis (gairebé sempre) sardanes amb uns petits comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.