Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
M de Música del 1/10/2013 - episode art
M de Música

M de Música del 1/10/2013

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 1/10/2013 — Estrenes, salut mental, Koreeda, Loach i Lumet - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 1/10/2013 — Estrenes, salut mental, Koreeda, Loach i Lumet

Panorama general del programa Espai amb crítiques d’estrena, recuperacions destacades i un debat central sobre el paper del cinema com a motor de diàleg. També hi ha un focus d’autor dedicat a Sidney Lumet i un recordatori de la projecció de Django desencadenat al Cine Club Utopia. "El cinema ha de ser diàleg." Estrenes i cartellera Valoració ràpida inicial • Ordre de recomanació de la Carme: Mud (Mat) > La mejor oferta > Cruce de caminos. Cruce de caminos (The Place Beyond the Pines) • Direcció: Derek Cianfrance. Protagonistes: Ryan Gosling i Bradley Cooper. • Estructura en tres parts amb ambició, però resultat irregular i poc creïble en alguns girs dramàtics. • Punts forts: interpretacions i posada en escena (seqüències amb moto molt ben filmades). • Punts febles: guió forçat i “compacte” desigual; promet més del que compleix. La herida (Fernando Franco) • Retrat cru i incisiu d’una jove amb trastorn límit de personalitat (TLP). • Fort impacte emocional: aria, repetitiva i sense concessions, amb intents de suïcidi i deriva afectiva. • Interpretació molt destacada de Marian Álvarez (premiada a Sant Sebastià). • Valor: divulgatiu i conscientitzador; risc: desesperançada i difícil per a part del públic. "És una pel·lícula crua, desesperançada, depriment... i alhora necessària per entendre el TLP." Still Walking (Hirokazu Koreeda) • Retrat íntim i humanista d’una família japonesa, hereu modern de l’esperit d’Ozu. • Observació subtil de rols familiars, dols i no dits; direcció inconmensurable segons el col·laborador. La mejor oferta (Giuseppe Tornatore) • Thriller de cambra amb Geoffrey Rush excels; trama de trencaclosques i falsificació (art i identitat). • To elegant i clàssic; sorpresa final “a l’estil Poirot”, però amb major densitat temàtica que un simple whodunit. Mud (Jeff Nichols) • Conte contemporani al Mississipí: infància, lleialtat i marginalitat sense miserabilisme. • Personatges traçats amb quatre pinzellades molt eficaces; ritme sostingut i immersiu. • Considerada la millor estrena del bloc; connexions amb l’anterior de Nichols, Take Shelter. Debat: el cinema com a diàleg Ken Loach — L’esperit del 45 • Documental sobre el welfare state britànic: nacionalitzacions i naixement del NHS el 1945. • Contrapunt crític a l’era Thatcher i l’auge de la desigualtat. • Tesi: recuperar l’“esperit del 45” per no perdre les conquestes socials. Diàleg vs. denúncia • El diàleg sovint arriba després del conflicte i la denúncia (casos històrics i cinematogràfics). • Exemples a debat: Clint Eastwood (Gran Torino, Invictus) com a vies de diàleg; límits en altres obres on predomina la denúncia. Focus d’autor: Sidney Lumet 12 Angry Men (1957) • Teatre filmat i televisiu elevat a cinema pur: càmera precisa i direcció d’actors mestra. • Nucli moral: “no culpable” per duda razonable, més que “innocent”. • Dissecació dels prejudicis i l’ètica del jurat a través d’un crescendo dramàtic claustrofòbic. Altres títols destacats • Piel de serpiente (The Fugitive Kind): Anna Magnani i Marlon Brando en melodrama fosc i potent. • Panorama des del pont: immigració, sindicats i passions (arrels teatrals d’Arthur Miller). • Assassinat a l’Orient Express: coral de luxe i whodunit clàssic; entreteniment d’alta escola. • Serpico: denúncia de la corrupció policial amb fibra realista. • Network: sàtira ferotge dels mitjans; per a alguns, una de les millors de la història. • Última etapa: Antes de que el diablo sepa que has muerto — negror familiar d’una contundència demolidora. Recordatoris i agenda • Projecció: Django desencadenat (Cine Club Utopia, Sant Just) — reflexions sobre la impossibilitat del diàleg entre bandos, tot i la complicitat entre Django i el caçarecompenses. • Proper programa: Fugint de Hitler: grans exiliats del cinema i monogràfic Billy Wilder. Idees clau • Mud: recomanació top; conte iniciàtic sòlid i emotiu. • La herida: mirada valenta al TLP, imprescindible però dura. • Koreeda: detallisme humanista que perdura. • Tornatore: engany i solitud amb embolcall clàssic. • Lumet: ètica, actors i guions al servei del drama moral. • Cinema i diàleg: la denúncia pot ser pas previ, però l’objectiu és obrir converses que transformin.

Just Blues del 30/9/2013 - episode art
Just Blues

Just Blues del 30/9/2013

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 30/9/2013 - episode art
l'Audició

l'Audició del 30/9/2013

Audició de sis (gairebé sempre) sardanes amb uns petits comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Babilònia del 26/9/2013 — Hemingway i Llach; CosmoCaixa, MACBA i cinema japonès - episode art
Babilònia

Babilònia del 26/9/2013 — Hemingway i Llach; CosmoCaixa, MACBA i cinema japonès

Panorama general Programa cultural amb to conversacional on es tracten, amb entusiasme i esperit crític, tres àmbits principals: literatura, art i ciència i cinema. Hi ha també un espai de llengua amb mots a salvar i una falca d’agenda local. "M'agradaria que sentissis dintre teu... com humilment, silenciós, t'estimo." — Espriu (citat al programa) Literatura Ernest Hemingway — “París era una festa” • Context de la generació perduda i la bohèmia parisenca d’entreguerres, amb figures com Gertrude Stein, Picasso i F. Scott Fitzgerald. • El llibre es llegeix com una recreació idealitzada (pròleg de Manuel Leguineche) més que no pas com un dietari estrictament realista; visió nostàlgica dels anys 20 a París. • Perfil d’Hemingway: amant de l’esport (esquí, pesca, boxa), braus (com a espectador) i hipòdroms; caràcter pintoresc i aventurer. Record del suïcidi de l’autor i edició pòstuma de l’obra. • Anècdota de Picasso sobre acceptar invitacions i no comparèixer: mirada irònica a l’elit cultural. Lluís Llach — “Memòria d’uns ulls pintats” (+ pont amb Paco Candel) • Novel·la ambientada a la Barceloneta dels anys 30: amistat (quatre joves), creixement i irrupció de la Guerra Civil. Destaca el català ric i acurat de Llach. • Eix íntim: identitat sexual del protagonista i travestisme com a clau del títol (els “ulls pintats”). Relat en forma de memòria enregistrada. • Pont amb Paco Candel (“Han matado un hombre, han roto un paisaje”, 1969): retrat dels barris marginals (Somorrostro, Cantunis, polvorí) i llenguatge descarnat en ple franquisme tardà. Llengua — Mots a salvar • Poema d’Espriu (lectura d’uns versos). • Paraules reivindicades: - trempat/trempada: persona afable, diligent i positiva (citada per Carme Ruscalleda, amb humor sobre el “priapisme”). - ànima: mot estimat per Ferran Adrià (“representa un sentiment, una passió” i una ànima catalana a preservar). • Nota etimològica a partir de Lluís Llach: rerevera (després de la primavera). Art i ciència CosmoCaixa (edifici i exposicions) • Edifici modernista de Domènech i Estapà (1904-1909); museografia de divulgació científica i educativa. • Exposició permanent: Bosc inundat (recreació amazònica amb fauna i pluja simulada). • Exposició temporal: Microvida — vida al microscopi, bacteris, fitoplàncton, simbiosi (termites i bacteris intestinals), paràsits i ecosistemes. • Planetari: passis sobre constel·lacions i programa en 3D dedicat a Darwin i el viatge del Beagle; també continguts sobre exoplanetes. • Accés: entrada gratuïta per clients de La Caixa (descomptes en activitats pagades); espais de jardí i pícnic. MACBA + CaixaForum — “Art dos punts” • Mostra conjunta (MACBA i CaixaForum) sobre l’art del segle XX: de les avantguardes al retorn a l’objecte (anys 60), utopies i ciutat. • Presència d’Antoni Tàpies i d’artistes d’art conceptual/llenguatge com Lawrence Weiner. • Recomanació: visites guiades per treure’n tot el suc. Cinema Cicle de cinema japonès (CaixaForum) • Kurosawa — “L’infern de l’odi” (1963): thriller moral potent. • Nagisa Oshima — “Feliz Navidad, Mr. Lawrence” (Bowie i Ryuichi Sakamoto): drama dur de guerra; millor veure-la “ben dinat i paït”. • Takeshi Kitano — “Dolls”: poesia visual i jardí cromàtic sobre l’amor i el destí. • Takashi Miike — “Hara-Kiri: Death of a Samurai” (2011): lectura implacable del codi samurai. • Digressió: conversa sobre “Camí a casa” i cinema de família disfuncional amb ressons de “Primavera, verano, otoño...” (confusió d’autories comentada en directe). Agenda local • Projecció d’“Elling” (Salut mental) al Cinema Baix de Sant Feliu (presentació + debat). Crítiques i estrenes • Pain & Gain (Michael Bay): sàtira negra sobre el somni americà per via de culturistes de “poques llums”. Retrat de perdedors i caiguda en picat; irregular però amb pols descriptiu. • Trilogia de Richard Linklater — Before Sunrise/Sunset/Midnight: mateixos actors (Ethan Hawke i Julie Delpy) creixen amb els personatges. A “Before Midnight”, matrimoni, crisi de parella i equilibri entre expectatives i vida domèstica. • Isabel Coixet — “Ayer no termina nunca”: drama minimalista en un espai quasi únic (estètica de brutalisme), interpretat per Candela Peña i Javier Cámara; futur proper de crisi social i dolor de parella, amb recursos visuals que evoquen cinema oriental. • Star Trek: Into Darkness (J. J. Abrams): capítol de transició amb més acció que exploració; neteja interna de la Flota Estel·lar abans de la missió de 7 anys. Discussió sobre l’esperit “trekkie” i el salt d’Abrams a Star Wars. Clàssic recuperat • James Ivory — “Maurice” (E. M. Forster): amor masculí reprimit a l’Anglaterra eduardiana; teràpia d’hipnosi (Ben Kingsley) com a “cura” impossible. Estimada però amb signes d’envelliment desigual.

← Torna a tots els podcasts