Altres
Episodis etiquetats amb Altres
Babilònia del 20/4/2013 — Cinema 80s, Walkman, 'Nada' i aturar la crisi
Visió general Programa magazine amb dues veus (Xesco Ramos i Jaume Vidal) que alterna crítica de cinema, secció vintage sobre el Walkman, recomanació literària amb “Nada” (Carmen Laforet) i un tram d’economia social basat en l’opuscle d’Arcadi Oliveres “Aturem la crisi”. També breu actualitat del sector amb Isona Passola. "Salvador Espriu tenia raó. Tot et serà après." Cinema “Weekend” (Andrew Haigh) • Debat sobre la representació LGTBI: bona química interpretativa però crítica a estereotips (ús de drogues, relació moralitzada i previsible). • Conversa cinèfila: comparacions amb Pasolini i Fassbinder sobre mesura, bellesa/lletgisme i intensitat dramàtica. Ken Loach: “El vent que agita l’ordi” (2006) • Retrat de resistència irlandesa i fractures internes després del pacte amb Londres. • Clau Loach: realisme social i memòria històrica; equilibri entre ficció i context (estil docudrama ben integrat). • Digressió: Afectes secundaris (Soderbergh) com a exemple on docu i ficció no acaben d’encaixar. 1986 a la cartellera personal • “El cor de l’Àngel” (Alan Parker): estètica de videoclip vuitanter; avui envelleix malament malgrat el record icònic de De Niro/Mickey Rourke. • “El nom de la rosa” (Jean‑Jacques Annaud): solidesa narrativa i ambientació; el llibre d’Umberto Eco és més ric. Nota cinèfila: barreja d’escenaris reals (Itàlia/França/Alemanya) per construir l’abadia. • “Peggy Sue es va casar” (Francis Ford Coppola): manté vigència; joc de retorn al passat amb Kathleen Turner en estat de gràcia; onada vuitantera de nostàlgia 50s. Diccionari Vintage: Walkman (Sony) Història i impacte • De símbol de modernitat 80s a obsolescència (fi de producció el 2010). • Revolució d’ús: música personal al carrer amb auriculars i cassets gravats a casa (mixtapes) — alternativa silenciosa als “lloros” de carrer. Cultura i comportaments • Contrapunt actual: mòbils amb altaveu al transport públic; debat sobre civisme, exhibició i dret a l’espai compartit. • Conversa sobre exhibicionisme vs humilitat: el coneixement es comparteix; evitar la prepotència i l’“esnobisme”. Llibres “Nada” (Carmen Laforet, 1946) • Clàssic de postguerra a Barcelona: mirada femenina moderna en un context provincià i opressiu. • Valors: realisme de costums, festeig més lliure per l’època, i premi Nadal — lectura recomanada a secundària. Economia i política: “Aturem la crisi” (Arcadi Oliveres) Diagnosi • Crisi multipla: alimentària, ecològica, energètica i de valors; perversió del diner com a fi i no com a instrument d’intercanvi. • De l’estalvi a l’especulació: de les “Matildes” (accions de Telefónica) a l’alta rotació diària. Mecànica especulativa • Cas Soros i la lliura: estratègia de venda massiva i recompra; pararel·lel amb primes de risc a la UE. • Xifres clau: l’especulació mou x40 el comerç real. Absència de taxes efectives per frenar-la. Efectes socials i financers • Precarització laboral i pèrdua de drets; menció a la polèmica sobre avortament i ingerències ideològiques. • Interessos vs usura: esment a banca islàmica (sense interessos) i crítica a productes tòxics com les preferents. Actualitat del sector • Isona Passola, nova presidenta de l’Institut del Cinema Català: aposta per qualitat i promoció del talent malgrat polèmiques estatutàries. Moments destacats • Música: “Peggy Sue Got Married” (Buddy Holly) com a peça pont entre cinema i secció vintage. • To del programa: conversacional, amb anècdotes personals i mirada crítica però didàctica sobre cultura i economia.
Veus Parròquia del 17/4/2013 — Reforma vaticana, vocacions i fe en temps d'increença
Panorama de l’episodi Programa de la parròquia de Sant Just i Pastor a Ràdio d’Esvern amb una selecció de lectures, notícies eclesials, reflexions de fe i actualitat. Destaquen la reforma inicial del papa Francesc, la Jornada de Pregària per les Vocacions, la vigència de Pacem in Terris i tres glosses que apel·len a l’esperança, el compromís i a no deixar ningú enrere. Lectures i pregària Evangeli del diumenge (Jn 10: el Bon Pastor) • Imatge central: Jesús, Bon Pastor, coneix i és conegut per les seves ovelles, els dona vida eterna i ningú no les arrabassarà de la seva mà. "Jo i el Pare som u." Notícies d’Església • 15è aniversari de l’ordenació episcopal del bisbe (servei a Eivissa i, des de 2004, a Sant Feliu de Llobregat). • Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions (Diumenge del Bon Pastor, 21 d’abril): trobada de delegacions diocesanes (17.00–20.00) a la Casa de l’Església, amb vespres i pica-pica de germanor. • Imatge històrica: Benet XVI i el papa Francesc resant plegats a Castel Gandolfo. Francesc al seu predecessor: "Som germans." • Any de la Fe (2a etapa): invitació a aprofundir en la lectura i l’estudi sobre Jesucrist, amb temps de pregària i meditació. • Pregària d’Antoine Chevrier: crida a una fe viva que il·lumini, atragui i impulsi a seguir la veritat i la justícia. "Habla, Señor... porque en Tu Palabra está la vida, la alegría, la paz y la felicidad." • Invitació “Vine i veuràs”: espai de música, meditació i silenci per a qui es pregunta sobre la fe avui: - És possible creure en Déu al segle XXI? - Són compatibles ciència i fe? - Buscar sentit, coneixement de l’Evangeli i una vida més justa i humana. • Reflexió de mossèn Joaquim Rius: Creure en temps d’increença - Diagnosi: la increença ambiental erosiona la fe; alerta contra formes de fe deformada (pessimisme, intolerància, doctrinarisme...). - Fe que fa viure: la fe com a eix de l’existència, no un afegit dispensable; integra i fecunda tota la vida. - Fe personalitzada: fruit d’una opció lliure i d’una relació viva amb Déu que creix i madura. - Crida final: "No siguis incredible. Sigues creient." Fe i actualitat • Reforma inicial del papa Francesc: crea un grup de 8 cardenals de cinc continents per assessorar el govern de l’Església universal; estil de senzillesa i proximitat als pobres. • Crònica d’Oriol Domingo: Pacem in Terris (1963) de Joan XXIII —context de la crisi dels míssils de Cuba i la Guerra Freda; encíclica com a defensa dels drets humans i proposta de pau justa. - Anàlisi de Josep Sols: vigent avui davant violència, desigualtats i dictadures; ofereix pistes estructurals i crida l’Església a ser testimoni que la pau és possible. Fonament de la pau: "la veritat, la justícia, l’amor i la llibertat." Glosses d’Enric Puig i Jofre (SJ) Em sento satisfet de ser catòlic • Motivat per l’humilitat de la renúncia de Benet XVI i l’estil de Francesc. "Ah, com m’agradaria una església pobra i per als pobres." La força de l’esperança • Davant la crisi i el desànim, crida a una esperança activa i solidària. "Deixa en mans del Senyor el teu destí..." "Pau a vosaltres. Sóc jo mateix." Mai no deixava tirat ningú • Testimoni d’una àvia com a model evangèlic de proximitat i ajuda constant; invitació a no deixar ningú enrere i acompanyar amb amor concret. "Mai no deixava tirat ningú." Informació de servei • Emissió: dimecres a dos quarts de vuit del vespre i repetició dissabte a dos quarts d’onze del matí a Ràdio d’Esvern (98.1 FM).
Cinema sense condicions del 16/4/2013 — La caça, Oblivion, To the Wonder i Capra
Resum general Programa dedicat a estrenes i anàlisi d’autors, amb un repàs ampli a: • "Tipos legales" i el boom de cinema per a sèniors • "Oblivion" i la ciència-ficció autoral • "To the Wonder" i l’estil de Terrence Malick • "La caça" de Thomas Vinterberg com a gran estrena europea • "Los últimos días" com a distopia barcelonina • Monogràfic de Frank Capra i mirada clàssica • Introducció a l’Escola de Barcelona "També la perturbadora sensació que qualsevol de nosaltres podem formar part d’una horda linxadora..." (sobre La caça) Estrenes i crítiques Tipos legales (Stand Up Guys) Valoració mixta: es deixa veure, però amb guió i gags (Viagra, tòpics) una mica banals; s’aguanta sobretot pel trio Al Pacino – Christopher Walken – Alan Arkin. Walken, en estat de gràcia: interpretació continguda i amb pes moral que sosté el suspens d’una trama que transcorre en 24 hores. Context: debat sobre la proliferació de films per a públic sènior (ex. "Quartet", "The Best Exotic Marigold Hotel") i l’allargament de l’esperança de vida com a nou target. Recomanació connexes: Carlito’s Way (1993) Noir potent i sense concessions de Brian De Palma amb Pacino: redempció impossible i clímax demolidor. Oblivion (Joseph Kosinski) Ciència-ficció amb identitat visual: intrigant, amb referències (Blade Runner, clàssics del gènere) però amb idea pròpia sobre memòria manipulada i identitat. Paisatges terrestres espectaculars; Tom Cruise solvent i Olga Kurylenko correcta. To the Wonder (Terrence Malick) Clau de lectura: el·lipsi emocional, veu en off multilingüe i fotografia d’aire impressionista per explorar compromís, espiritualitat i identitat. Divisió d’opinions: per a alguns, marca autoral innovadora que equilibra emotivitat i intel·lecte; per a altres, excessivament esteticista i freda. La caça (Thomas Vinterberg) Tornada gran de l’autor de "Celebració" (Dogma 95). Una de les pel·lícules de la temporada. Sinopsi: un mestre de parvulari (immens Mads Mikkelsen) queda atrapat per una mentida infantil i el pànic moral d’una comunitat. Temes clau: justícia i linxament social, fragilitat del teixit comunitari, amistat trencada (la nena és filla del seu millor amic), relació pare-fill. Recepció crítica a Cannes: valorada com a potencial guanyadora fins que va aparèixer "Amour" de Haneke. Los últimos días (Àlex i David Pastor) Distopia barcelonina: plaga d’agorafòbia que immobilitza la població; atmosfera i disseny de producció sobresortints (10/10). Punts febles: guió i diàlegs irregulars; final percebut com massa ingènuo per alguns. Virtuts: ritme amb salts temporals ben integrats; metàfora sobre la por i l’individualisme ferotge. Monogràfic: Frank Capra Perfil i ideari Sicilià-americà; humanisme i idealisme: la bondat individual com a motor de transformació col·lectiva. Crítica al poder i a l’ambició des del punt de vista de la persona comuna; finals tancats però amb tocs agridolços. Etapa documental (WWII) Sèrie "Why We Fight" (especialment "Prelude to War"): didactisme eficaç i peça clau de moral bèl·lica. Pel·lícules destacades "It Happened One Night" (Sucedió una noche): 5 Òscars; model de comèdia romàntica. "You Can’t Take It with You" (Vive como quieras): celebració de la llibertat individual. "Meet John Doe" (Juan Nadie): media i poder vs. integritat; to agridolç molt marcat. "Arsenic and Old Lace" (Arsénico por compasión): comèdia negra innovadora, Cary Grant esplèndid. "It’s a Wonderful Life" (¡Qué bello es vivir!): clàssic nadalenc, viratge de gèneres i qüestionament de l’absència del protagonista com a idea dickensiana. "Pocketful of Miracles" (Un gánster para un milagro): comiat amb encant clàssic. Panorama: Escola de Barcelona Què va ser Etiqueta crítica per a una constel·lació de cineastes barcelonins (Portabella, Aranda, Jordà, Nunes, Camino, entre d’altres) als 60-70. Relleu i estil Reacció al "Nuevo Cine Español" mesetari i subvencionat; aposta per autofinançament, cooperativisme i actors no professionals. Més d’avantguarda i espontània que la Nouvelle Vague (menys teòrica, més fresca), amb percepció externa de "to burgès" en contraposició a Madrid. Idees clau Cinema per a sèniors: mercat en creixement i propostes diverses, de l’elegància de "Quartet" al noir crepuscular de "Tipos legales". Memòria i identitat: eix comú entre "Oblivion" i el mètode Malick a "To the Wonder". Pànic moral i justícia**: "La caça" com a estudi demolidor de la comunitat. Por i individualisme: "Los últimos días" com a metàfora social situada a Barcelona. Capra: fe en l’individu, crítica al poder i humanisme clàssic que perdura. Frases destacades "És una pel·lícula que et dona un cert orgull que ho hagin fet aquí al país." (sobre Los últimos días) "La bondat captura prou com per transformar el món." (síntesi de l’ideari caprià)
