Altres
Episodis etiquetats amb Altres
Veus Parròquia del 10/4/2013 — Governança parroquial a Sant Just: economia i pastoral
Context i objectiu Programa “Veus de la parròquia” (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) dedicat a la governança parroquial, centrant-se en el Consell d’Economia i el Consell Pastoral i la seva coordinació amb el rector i el Bisbat. Òrgans de govern parroquial Consell d’Economia • Funció principal: assessorar el rector i gestionar la comptabilitat, ingressos, despeses i tresoreria. • Tasques: relació amb bancs, negociació de condicions, recerca de subvencions, tancaments mensuals i seguiment trimestral. • Marc normatiu: és obligatori a totes les parròquies; decisions extraordinàries (crèdits, compres patrimonials) requereixen autorització del Bisbat. • Fiscalitat: la parròquia és entitat sense ànim de lucre; activitats no pròpiament religioses tributen a impost de societats; el IBI s’eximeix als béns de culte, no a locals comercials llogats. Consell Pastoral • Funció: transmetre i impulsar el projecte pastoral i coordinar grups. Aquest curs, enfocament sobre la fe a partir de la Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant). • Iniciatives: dinàmiques participatives a missa (evangelis del Bon Samarità i del Fill Pròdig), amb preguntes prèvies i aportacions dels feligresos. • Composició: pastoral de la salut, portants del Sant Crist, catequesi (inclosa continuïtat postcomunió), ràdio, Nostra Dona, litúrgia, acompanyament a matrimonis i baptismes, Càritas i Justícia i Pau. Representació a l’arxiprestat (Maria Quintana). Presa de decisions i coordinació • El rector presideix ambdós consells i té l’última paraula, però escolta i integra els criteris tècnics i pastorals. • El Consell Pastoral pot opinar en decisions d’envergadura, i hi ha enllaços entre consells (representant del Consell d’Economia al Pastoral). “El que s’ingressa es gasta… no fem cap despesa que no sigui necessària.” Estat econòmic i reptes • 2012: tancament amb dèficit ≈ 2.000 € (equilibri tens). 2013: amortitzat crèdit pendent (~4.000 €). • Context: col·lectes i subscripcions a la baixa; risc alt per manteniment d’edifici antic; possibles col·lectes extraordinàries i subvencions; negociació del fons comú diocesà si cal. • Dinàmica de treball: Consell Pastoral gairebé mensual; Consell d’Economia trimestral (amb comptabilitat setmanal). • Reptes: més empenta i participació, especialment de gent jove.
Cinema sense condicions del 9/4/2013 — Vittorio De Sica, Side Effects i animals al cinema
Panorama del programa Cinema sense condicions obre amb una tertúlia viva que combina ressenyes d’estrenes, un debat sobre cinema polític europeu, un monogràfic sobre Vittorio De Sica i un tema especial sobre animals al cinema. "És una decepció i és recomanable al mateix temps" — sobre Side Effects Ressenyes i recomanacions Tipos legales (Stand Up Guys, Fisher Stevens) • Recomanació ferma: comèdia crepuscular de gènster amb to de cinema negre i amistat tardana. • Trio d’actors esplèndids: Al Pacino, Christopher Walken i Alan Arkin, amb un Pacino en la seva millor forma recent. • Estil: humor mesurat, tensió ètica i final obert ben aconseguit; evita l’excés d’“explicar” l’argument per no condicionar-ne la sorpresa. "Prefereixo no desvetllar massa cosa i que la gent la vegi i la descobreixi" Efectes secundaris (Side Effects, Steven Soderbergh) • Dues meitats diferenciades: - Primera: radiografia punyent del mercat farmacèutic i la salut mental. - Segona: gir cap a cinema negre de falses aparences; per alguns, convencional i menys estimulant. • Debat a la taula: divisió d’opinions entre qui la troba “decebedora” i qui en defensa el joc de gènere. • Interpretacions: Jude Law destacat; el film juga amb el punt de vista de l’espectador. Món petit (doc, viatge d’Albert Casals) • Història inspiradora: viatge fins al punt més allunyat de Barcelona, en cadira de rodes i amb pocs recursos. • Fortalesa vs. forma: emociona per la proesa vital, però es percep com un muntatge que desaprofita el potencial de les trobades i el viatge com a experiència de viatger (no turista). • Comparada amb Intocable: es remarca que “Intocable” té una història més sòlida, essencial per sostenir una pel·lícula. Barbara (Christian Petzold) • Recepció desigual: alguns la troben fluixa i previsible en el seu arc final, malgrat la bona premsa. • Comparació: s’oposa sovint a “La vida dels altres”, considerada per alguns una obra que guanya amb revisions. Debat: cinema polític de l’Europa de l’Est Títols i eixos • La vida dels altres (von Donnersmarck): transformació moral del vigilant i crítica sòlida del sistema a l’Alemanya Oriental. • La confesión / L’aveu (Costa-Gavras, basada en Semprún): crítica “des de dins” del comunisme, menys pamfletària del que se li atribueix sovint. • L’home de marbre (Wajda): denúncia i revisió crítica del relat oficial; peça clau del cinema polonès. Idees clau • Diferenciar corrents: trotskisme, marxisme i estalinisme no són equivalents. • Generacionalment, aquests films impliquen qui va viure el post-68 i la reformulació d’ideals. • Matís comparatiu amb el franquisme: dinàmiques repressives diferents en context, intensitat i època. Monogràfic: Vittorio De Sica i el neorealisme italià Perfil i obres • Neorealisme humanista: De Sica explica històries arrelades a la postguerra italiana, amb la mirada posada en la dignitat i la supervivència quotidiana. • Títols cabdals: - Ladri di biciclette (El lladre de bicicletes) - Sciuscià (Sciuscià) - Miracolo a Milano (Miracle a Milà) - Umberto D. • Col·laboració clau amb Cesare Zavattini (guions). Temes i lectura • Miseria material i moral de la postguerra; la “justícia” és gairebé inabastable. • Empatia sense pamflet: l’ètica neix del detall quotidià, no del discurs explícit. "Quan les coses van tan malament, difícilment hi pot haver una guspira de justícia" Etapa posterior i actrius • Viratge parcial a cinema més comercial sense perdre ofici. • Grans treballs amb Sophia Loren: La ciociara (Dos mujeres), Matrimonio all’italiana, I girasoli. Parallels espanyols • Relleu amb Berlanga, Bardem, Nieves Conde (Surcos): fer passar la crítica per la tendresa i la identificació del personatge. Tema especial: Animals al cinema 1) Marca i icones • Lleó de la Metro-Goldwyn-Mayer (MGM): símbol de poder i força com a identitat de marca. 2) Animals clàssics i valors humans • Lassie: fidelitat i retorn a la llar com a eix emotiu. • La mula Francis: contrapunt còmic i “assenyat” al món militar. • Seabiscuit: el cavall com a heroi americà; perseverança i superació. 3) Entre la tendresa i l’horror • King Kong: metàfora del que és primitiu i tendre alhora; del monstre domesticat per l’afecte. • Tarzan i Chita: animal “domesticat” i partner a l’alçada humana; franquícia d’èxit sostingut. 4) Docu-ficció i documentals • Gorilas en la niebla: èpica conservacionista a partir de la figura de Dian Fossey; humanització dels goril·les i denúncia del negoci il·legal. • El viaje del emperador: el cicle vital dels pingüins emperador; narrativa delicada i muntatge precís. • L’os: la natura com a relat iniciàtic i immersiu (observació i supervivència). 5) Atmosfera i símbol • Los pájaros (Hitchcock): el grup com a amenaça; terror sorgit del quotidià. • 2001: Una odissea de l’espai: l’os com a primera eina — un gest que condensa l’evolució i el naixement de la tècnica. • Apunts finals: La vida de Pi; Blancanieves; gossos a La profecía com a vectors d’atmosfera i suggeriment. Altres títols citats • Pulp Fiction; Batman vuelve; Annie Hall; Argo; Little Miss Sunshine; Take Shelter; Sospechosos habituales; Ocean’s Eleven; Surcos; ¡Bienvenido, Mister Marshall!; Calabuch. Conclusions • Programa coral i dens: de l’estrena recomanable d’una comèdia de gàngsters crepuscular a la divisió d’opinions sobre Soderbergh. • De Sica: la força del neorealisme per explicar el món des de la història humana concreta. • Animals al cinema: de marca a metàfora, de company a amenaça — un recurs expressiu amb enorme versatilitat.
