Altres
Episodis etiquetats amb Altres
Cinema sense condicions del 26/3/2013 — Cinema, Setmana Santa i mort: clàssics i debats
Panorama del programa • Conversa improvisada entre dos cinèfils sobre cinema i Setmana Santa, amb un fil conductor: com el cinema representa la religió, la mort i els valors socials. • Del record dels clàssics bíblics al debat actual sobre recepció, indústria i ètica. "Ens hem quedat amb una funció, som actors... hem de saber llegir bé un paper" (sobre la monarquia a El discurs del rei) Cinema de Setmana Santa i clàssics bíblics • Recordatori històric: abans la cartellera es transformava per Setmana Santa amb superproduccions bíbliques. • Referències clau: La túnica sagrada (més informativa/emocional) vs L’egipci (més crua i problematitzadora; direcció de Michael Curtiz). • Eix temàtic: el contrast entre cinema «devocional» i cinema que planteja conflictes morals de fons. El discurs del rei: propaganda o emoció? Temes principals • Institució vs individu: la pel·lícula funciona com a defensa subtil (sibilina) de la monarquia, però a través d’un drama personal molt emocionant. • La ràdio i la performativitat: la veu, el ritme i les pauses com a eines de legitimació simbòlica. • Context històric: declaració de guerra d’Anglaterra a Alemanya (1939) i pes simbòlic del discurs. Música • Banda sonora d’Alexandre Desplat: versió de Händel reinterpretada amb emotivitat notable; capacitat camaleònica del compositor. Cicle “Cinema i la Mort” (Terrassa) • Iniciativa singular (11a ed.) impulsada per les funeràries de Terrassa al Cinema Catalunya. • Mirada a la mort des de perspectives aconfessionals/interconfessionals. Selecció de films • Cartes a Déu: comunicació terapèutica d’un nen amb Déu per canalitzar el dolor. • L’arbre (The Tree): duel familiar i simbologia de l’arbre com a presència/connexió. • Beginners: sortida de l’armari als 75, memòria i aprenentatge de l’amor. • Biutiful: Barcelona perifèrica; espiritualitat respectuosa i retrat de la precarietat. Religió, ètica i societat al cinema Cristianisme i decadència • Quo Vadis i Ben-Hur: fi d’un cicle a Roma (Neró) i emergència del cristianisme com a alternativa moral; tensió poder vs valors. Islam i coherència moral • Abu, fill d’Adam: una coherència ètica portada al límit (renunciar al Hajj per no perjudicar ningú). Exemple potent de principis per damunt d’imperatius rituals. Dilemes ètics sense fe • Pregunta central: podem ser bons sense llei/fe? Referències a Dostoievski i a Crims i faltes (Woody Allen). Budisme i càstig • Kim Ki-duk (Primavera, estiu, tardor, hivern... i primavera): debat sobre càstig vs aprenentatge com a via d’educació moral. Infància i sistema • Nadie sabe (Kore‑eda): infants abandonats, desprotecció estructural i falles del teixit social. Cicles de civilització • El núvol Atlas (Wachowski): patrons que es repeteixen; dificultats per crear una cultura sense controls coercitius. Cinema com a diagnòstic social i eina política • El espíritu de la colmena: franquisme vist des del conflicte intern i la simbologia (bé/mal, coneixement, por). • Cidade de Deus i La vendedora de rosas: fer visible la violència estructural i servir d’impuls per a polítiques públiques. • La espalda del mundo: treball infantil i denúncia de condicions infrahumanes. • Buñuel, Las Hurdes: metàfora de l’endogàmia (sexual/cultural) i conseqüències d’aïllar-se. Indústria, recepció i gustos • Saturació d’acció mainstream (Stallone, Bruce Willis) vs dificultat d’arribada del cinema d’autor. • Nuri Bilge Ceylan (Climas; Història d’Anatòlia): ritmes pausats que molts espectadors rebutgen; barreres de recepció. • Django Unchained: entreteniment amb capes de lectura; facilita la distància estètica davant la violència. • Haneke: contrast entre Amour (contemplatíva i universal) i La cinta blanca (lectura més hobbesiana de la naturalesa humana). • Shyamalan: escenaris morals sobre límits, educació i responsabilitat. Cloenda i avanç • Confiança en la cultura com a espai de coneixement i obertura. • Proper programa: William Wyler i entrevista amb Xavi Puebla (Puerta fría).
Babilònia del 23/3/2013 — Beethoven 9a, maternitat i Almodóvar en debat
Visió general Episodi coral de Babilònia amb música clàssica, teatre i cinema, i una petita efemèride pop. Els conductors comenten amb to proper i crític diversos espectacles recents i novetats cinematogràfiques. Les parts més destacades són la Novena de Beethoven a l’Auditori amb cors, la peça coral de Schoenberg, el debat sobre la maternitat a “Red Pontiac”, el duel amb la consciència a “La cosmètica de l’enemic” i un bloc de cinema que va de Las sesiones a Weekend, Invasor i Los amantes pasajeros d’Almodóvar. "Tenir fills no és cap obligació" — una idea clau en el debat teatral sobre la maternitat. Música clàssica: Schoenberg i Beethoven a l’Auditori El programa i l’execució • Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu + Coral Polifònica de Puig-reig, dirigits per Josep Pons. • Peça 1: Arnold Schoenberg – Friede auf Erden (1906) - Coral breu (~10’), d’escriptura més contemporània/atonal; d’audició exigent però molt ben cantada. - Text del poeta suís Conrad Ferdinand Meyer sobre la pau en temps de nativitat. • Peça 2: Beethoven – Simfonia núm. 9 en re m, op. 125 - Estructura clàssica en 4 moviments; el 4t culmina amb la famosa Oda a l’alegria. - Innovació: integració de la veu humana (cors i solistes: soprano, mezzosoprano, tenor i baríton) dins la sinfonia; diàleg entre seccions i veus molt palpable. - Context: declarada Patrimoni de la Humanitat; versions populars com la de Miguel Ríos divergeixen en lletra, però mantenen l’esperit (alegria/pau). Idees clau • Contrast d’ideals de pau: l’esperança inicial de Schoenberg vs. el seu posterior escepticisme; en Beethoven, fe en la fraternitat. • Vincle temàtic amb oratoris nadalencs com El Pessebre de Pau Casals. Teatre 1: Red Pontiac (Poliorama) Premissa i to • Text i direcció: Pere Riera. Amb Míriam Iscla i Cristina Servià. • Sàtira agra i lúcida sobre la maternitat: dues mares en un parc confronten visions oposades (idealització vs. dubte/ambivalència). Punts forts • Humor àcid que destapa tabús: - He d’estimar sempre el meu fill? - L’amor matern és sempre incondicional? - Proposta provocadora d’“adopció” del fill per part de qui se sent més mare. • Subtext social: debat sobre conservadorisme cultural, rols de gènere, paternitat i llibertat reproductiva. • Producció: peça de 60’ que alterna en cartell amb “T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré”; entrades assequibles (18–20€). Teatre 2: La cosmètica de l’enemic (Patronat de Cornellà) De què va • Drama psicològic de petit format (2 intèrprets, escenografia austera): un home i la seva consciència. • Un passat violent “arxivat” retorna; la consciència erosiona l’autoengany fins a un desenllaç contundent. Temes • Autojustificació i mecanismes de defensa; límits de la voluntat per “controlar” la consciència. • Universal: del crim als conflictes afectius, quan no s’endrecen, la culpa i el neguit surten a la llum. Efemèride musical: Frankie Goes to Hollywood • 1980: formació del grup; origen del nom en un titular sobre Frank Sinatra (“Frankie goes to Hollywood”). • “Relax”: himne pop polèmic pels seus codis sexuals explícits i clips provocadors; peça icònica dels vuitanta. Cinema Las sesiones (The Sessions) • Història real: home amb poliomielitis que busca viure la sexualitat amb l’ajuda d’una terapeuta sexual. • To: lluminós, empàtic, amb humor i respecte; evita el melodrama fàcil. • Helen Hunt brilla per la naturalitat (nuesa no gratuïta, funcional a la teràpia). William H. Macy aporta contrapunt com a capellà-confessor. • Missatge: dignitat, desig i dret al plaer en context de discapacitat. Weekend • Trobada de cap de setmana entre dos homes que evoluciona cap a intimitat i dependència. • No nord-americana, d’una sensibilitat europea: converses quotidianes, naturalitat de l’homosexualitat sense dramatisme imposat. • Final honest: experiència que marca, sense necessitat de catarsi “definitiva”. Invasor • Thriller bèl·lic-espionatge sobre l’Iraq 2004 i l’encobriment d’una massacre de civils. • Fortaleses: ritme, tensió i repartiment (Alberto Ammann, Antonio de la Torre, Karra Elejalde). • Febleses: direcció irregular en l’acció; conspiració que grinyola en alguns trams. Los amantes pasajeros (Almodóvar) • Comèdia coral a dins d’un avió: to esbojarrat i irònic; Javier Cámara, Hugo Silva, Lola Dueñas, Cecilia Roth. • Gags d’actualitat (executiu “Mas”, aeroport fantasma a Ciudad Real). • Recepció dividida: diversió lleugera sense la profunditat d’altres títols del director; contrast amb la seva etapa dramàtica recent. Cloenda i continuïtat • Tancament del programa i pas a la repetició de “M de Música” (Maria Quintana), que s’obre amb un poema de Joan Margarit i anuncis de contingut musical.