Altres
Episodis etiquetats amb Altres
Veus Parròquia del 20/3/2013 — Cinc religions, un camí: la llum interior
Context i fil conductor Programa: Paraula viscuda (Veus de la Parròquia) amb la Montse Giró, l'Alina i la convidada Fina Soler. Eix del capítol: A partir del llibre "Les religions: 5 claus" de Teresa Guardants, es comparen hinduisme, budisme, judaisme, cristianisme i islam per destacar-ne el nucli comú: la recerca interior, el cor i la consciència com a camí cap a Déu, amb una forta dimensió de cura de la Terra i de vida comunitària. La convidada i el llibre Fina Soler: servei i interioritat • Infermera d'urgències, mare i àvia; implicada en voluntariat (grup d’amics de Pere Casaldàliga) i formació de cuidadores. • Testimoni vital: viu la fe com amor actiu i inaturable, guiada per la consciència; veu en la joventut valors de servei encara que no en diguin "Déu". El llibre de Teresa Guardants • Proposa 5 claus per entendre els orígens i la pràctica de cada religió. • En totes, els grans referents fan un camí cap a la natura i el silenci interior per trobar el que és absolut. • Estil narratiu, amb exemples i guies pràctiques: no és dens, apropable per alectors no especialitzats. Temes principals per tradició Hinduisme: Brahman, Atman i la "llum" del cor • Clau: la realitat profunda (Brahman) i la presència divina en l’interior de cada persona (Atman). • Metàfores que il·luminen: - La llum: més enllà de sol, lluna i foc, la llum és la saviesa del cor. - La sal a l’aigua: encara que no la vegis, hi és a tot arreu – així és l’element subtil en tota realitat, també dins nostre. "Llum que brilla sobre la terra i més enllà del cel... Aquesta és la llum que brilla en el nostre propi cor." • Connexions: la llum pasqual cristiana ressona amb la llum interior hindú. Budisme: Siddhartha i el camí del mig • Crítica als extrems (riquesa/ascetisme absolut) i descoberta del camí del mig. • Transformació que neix des de dins: despreniment de l’aferrament, sense fugir del món, per servir millor. Judaisme: Rabí Hillel, l’escolta del cor i la comunitat • Metodologia d’Hillel: posar a punt l’oïda del cor abans d’argumentar. • Ètica pràctica: - "Quantes més opinions, millor la comprensió." - "No jutgis fins que no et trobis en la mateixa situació." - "Qui no augmenta el seu saber, el destrueix." • Vida espiritual en solitud i comunitat: la recerca es nodreix plegats. Cristianisme: Jesús i la simplicitat de l’amor • Jesús com a trencador de formalismes per retornar al nucli: misericòrdia i justícia per damunt de ritus buits. • El Pare Nostre com a pregària comunitària ("pare nostre", no "pare meu"). • Crítica a la sobrenormativització: l’amor de Déu és senzill; evitar fer complicat allò que és simple. Islam: consulta el teu cor i viu despert • Discerniment moral: "Com sé quin és el bon camí? —Pregunta el teu cor. La pau i els bons desigs són el senyal del bon camí." • Ètica del temps i l’atenció: treballa com si visquessis sempre; viu despert com si fos l’últim dia. Eixos transversals Interioresa i consciència • En totes les tradicions, Déu habita dins nostre: el cor/consciència és guia de camí, treball i vida. • La recerca no és només cap a fora: silenci, natura i interioritat són claus compartides. Cura de la Terra (espiritualitat ecològica) • Pràctiques tradicionals (repòs de la terra) i saviesa pagesa: produir amb límits i respectar els cicles. • Crítica al model econòmic depredador; urgència d’una conversió ecològica. Cites destacades "La saviesa del cor és la seva llum." "Quantes més opinions hi hagi, millor serà la comprensió." "La pau i els bons desigs són el senyal del bon camí." Missatge final • "La descoberta de Déu està a dins nostre": resum de l’episodi i invitació a una espiritualitat més profunda, senzilla i compartida.
Cinema sense condicions del 19/3/2013 — Cinema i medi ambient + retrat d'Elia Kazan
Context i fil conductor Programa de “Cinema sense condicions” centrat en dues línies principals: - Cinema i medi ambient: panoràmica històrica, obres clau i mirades (ciència-ficció, thrillers, documentals, animació i cinema d’autor). - Retrat d’Elia Kazan: biografia, filmografia essencial, l’Actors Studio i la polèmica del maccarthisme. "La natura té el valor per si mateixa" Cinema i medi ambient Qüestió de marc i criteris • Punt de partida: no tota pel·lícula “ambientada a la natura” és ambientalista. Es busca implicació, missatge o perspectiva antropològica sobre la relació humà-natura. • Evolució històrica: poques obres fins als 70; a partir d’aquí, esclat (distopies, riscos nuclears, conservacionisme, crisi climàtica). Línia temporal i títols clau Pioners documentals/semidocumentals: • Nanook of the North (1922): mirada antropològica i relació dura amb l’entorn. Robert Flaherty com a referent. Anys 50 (primers avisos conservacionistes): • Wind Across the Everglades (1958, N. Ray): protecció d’aus vs. caça comercial als pantans de Florida. Anys 70 (distopia i ètica ambiental): • Silent Running (1972): últims vestigis vegetals en òrbita; dilema moral entre utilitat i valor intrínsec de la natura. Innovació en efectes (equip que heretarà Lucas). • Soylent Green (1973): superpoblació, recursos esgotats i aliment “alternatiu”. Distopia social contundent. Anys 70-80 (energia nuclear i conseqüències): • The China Syndrome (1979): thriller sobre accident nuclear i tapament corporatiu; to premonitori. • Koyaanisqatsi (1982): simfonia visual (Reggio/Philip Glass) que contraposa hiperindustrialització i ritmes naturals. • The Day After (1983, TV) i • When the Wind Blows (1986): del conflicte nuclear a l’"hivern" i l’impacte humà i ambiental. Conservacionisme, selva i biodiversitat (80-90): • The Emerald Forest, Gorillas in the Mist i Medicine Man: selva com a espai de cura i misteri; tensió entre ciència, indústria i ecosistemes. • Erin Brockovich (2000): contaminació industrial i justícia ambiental (cas real). Crisi climàtica i cultura popular (2000s): • The Day After Tomorrow (2004): clima extrem en clau blockbuster (accelera processos per consciència pública). • The Simpsons Movie (2007): la comèdia escull l’ecologia com a tema troncal. • Avatar (2009): epopèia ecologista i respecte pels pobles i el seu entorn. Naturalesa i límits humans (no-ficció/fusió): • Grizzly Man (2005) i Into the Wild (2007): fascinació per la natura i els riscos d’ideals “purs” sense preparació. Debats transversals • Accident nuclear vs. guerra: aleatorietat, opacitat i impacte de llarg abast. • Obsolescència programada: Comprar, tirar, comprar evidencia el disseny per caducitat (de bombetes a mitges) i el seu cost ambiental. • Polèmiques climàtiques: La gran estafa global planteja un relat contrari al consens científic i mostra com interessos geopolítics/econòmics poden modular discursos. Valor com a peça per entendre el debat públic, tot i la controvèrsia. Animació (per a adults i multigeneracional) • Ghibli: Nausicaä de la vall del vent, La princesa Mononoke, Ponyo: ètica ecocèntrica, espiritualitat i conflictes home-natura. • WALL·E (i contrast amb Up): crítica a l’extracció, el residu i la desconnexió de la Terra. • Altres per a adults: Vals amb Bashir, Persepolis (no ambientals, però exemple de maduresa del format). Apunts d’autor contemporanis • Días de pesca en Patagonia (Carlos Sorín): redempció íntima i paisatge com a espai emocional. • The Straight Story (David Lynch): viatge humil i observació del món viu; desconnexió humana del que no és “nosaltres”. Elia Kazan: vida, obra i polèmica Orígens i formació • Nascut a Cesària (Capadòcia); emigrat a Nova York. Yale (Art Dramàtic) i Group Theatre: teatre innovador i compromès. Del teatre al cinema i l’Actors Studio • Impulsor de l’Actors Studio (amb Lee Strasberg): mètode que marca generacions (Marlon Brando, Montgomery Clift, Paul Newman, James Dean, etc.). Obras clau i col·laboracions • Amb Tennessee Williams: Un tramvia anomenat desig (teatre i cinema), Baby Doll. • Amb John Steinbeck: East of Eden (presentació de James Dean; color i Cinemascope). • Altres fites: Viva Zapata!, On the Waterfront (La llei del silenci), Splendor in the Grass, Panic in the Streets, Gentleman’s Agreement (Òscar a la direcció i denúncia de l’antisemitisme social). Novel·la i autobiografia • America America (film i novel·la, retrat migratori) i The Arrangement (El compromís), d’autorevisió vital. Maccarthisme i llegat • Testimoni davant el HUAC (1952): delació d’antics companys; va preservar carrera però va erosionar vincles (Brando no hi tornaria a treballar). Polèmica reactivada amb l’Òscar honorífic (1999). • Com a cineasta: modernitat formal, primeríssims plans intensos, i direcció d’actors excepcional que va redefinir l’actuació al cinema nord-americà. Idees clau La ciència-ficció ha estat vehicle privilegiat per debatre el medi ambient. El cinema ambientalista va accelerar-se a partir dels 70: distopies, nuclear i conservació. L’animació i la comèdia popular poden transmetre missatges ecològics potents. Elia Kazan combina compromís social, innovació interpretativa i una ombra històrica que complexifica el seu llegat.
