Altres
Episodis etiquetats amb Altres
Babilònia del 16/3/2013 — Beethoven 9a, maternitat al teatre i cinema d'autor
Panorama general del programa Programa 21 de Babilònia amb la Rosa, la Lourdes, en Jaume i en Xesco. Es repassen arts escèniques i cinema amb un fil conductor comú: la relació entre emoció, consciència i convencions socials. • Música clàssica: Schoenberg i la 9a de Beethoven a l’Auditori amb l’Orquestra del Liceu i cors convidats • Teatre: “Red Pontiac” (maternitat sense filtres) i “La cosmètica de l’enemic” (culpa i consciència) • Cinema: “The Sessions”, “Weekend”, “Invasor” i “Los amantes pasajeros” • Efemèride musical: Frankie Goes to Hollywood i el polèmic “Relax” "No hem de perdre mai l’esperança" — a propòsit del tema de la pau a Schoenberg i Beethoven Música L’Auditori: Schoenberg i Beethoven 9a Programa amb cor i dues corals: Cor del Gran Teatre del Liceu i Coral Polifònica de Puig-reig. • Arnold Schoenberg — “Friede auf Erden” (1906): peça coral breu (10’) d’aire contemporani, d’escolta exigent i harmonies més atrevides; text de Conrad Ferdinand Meyer sobre la pau a la terra. • Ludwig van Beethoven — Simfonia núm. 9 en re menor, Op. 125: culminació amb el 4t moviment (“Himne a l’alegria”) amb solistes (soprano, mezzo, tenor, baríton) i cor; declarada Patrimoni de la Humanitat; l’entrada de la veu humana, la dialèctica entre famílies instrumentals i el cor, i el gest innovador de Beethoven dins l’estructura clàssica brillen amb força. • Direcció: Josep Pons. • Apunts: paral·lel entre el tema de la pau a Schoenberg i Beethoven; comparació amb versions populars (Miguel Ríos) i l’Oda a l’alegria de Schiller; percepció d’emoció creixent i espectacularitat en l’arrencada del cor. Teatre “Red Pontiac” (Pere Riera) — Poliorama Dues actrius (Míriam Iscla i Cristina Cervià), una hora d’humor negre i reflexió sobre la maternitat real (allò que no es diu en veu alta). • Dues mares al parc confronten models oposats: idealització vs. cansament i dubte. • Idees clau: - Amor incondicional: mite o expectativa social? - La pressió perquè “totes les dones han de ser mares”. - Provocació per fer pensar: fins i tot la proposta “radical” d’adoptar el fill de l’altra. • Tò: divertit però àcid; el riure es congela quan apareix la veritat incòmoda. • Dades pràctiques: funcions curtes, alternant amb “T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré”; preus populars (18–20 €). "Quan vaig tenir el meu fill… no vaig sentir res" — la frase que destapa el tabú “La cosmètica de l’enemic” — Patronat de Cornellà Dues veus a escena (Lluís Soler i Xavier Ripoll) i un espai mínim per a una gran idea: un home i la seva consciència. • Tema: el que s’“arxiva i s’oblida” torna; la culpa busca escletxes; la justificació com a mecanisme de defensa. • Estructura: diàleg que va desvetllant els fets fins a un clímax demolidor. • Virtuts: intensitat interpretativa, format de petit format que potencia el text; recomanable en gira. Efemèride musical Frankie Goes to Hollywood (1980) • Origen del nom: titular sobre el retorn de Frank Sinatra a Hollywood. • Disc destacat: “Welcome to the Pleasuredome”. • Single: “Relax” — escàndol pels codis visuals i sexuals; icona pop dels 80. Cinema “The Sessions” Història real d’un home amb poliomielitis que contracta una terapeuta sexual (Helen Hunt) per descobrir la intimitat. Amb William H. Macy com a capellà-confessor. • Tò: lluminós, humà i sense sensibleria; humor constant que desactiva el drama. • Eixos: dret al desig, límits terapèutics (màxim 6 sessions per evitar el vincle), naturalitat del cos i la nuesa. • Destaquen: interpretació emocionalment precisa del protagonista i l’elegància de Helen Hunt. “Weekend” Relat britànic d’un enamorament fugaç entre dos homes al llarg d’un cap de setmana. • Mirada: intimista i quotidiana, converses que construeixen complicitat; sensibilitat no americana. • Tema: connexió intensa i el que queda quan no hi ha solució “fàcil” — experiència que marca però no immobilitza. “Invasor” (Daniel Calparsoro) Thriller bèl·lic sobre l’Iraq (2004) i la implicació de tropes espanyoles en una matança de civils. • Recursos: muntatge en paral·lel (A Coruña/Iraq), amnèsia i memòria que retorna; pressions d’“estat” (Karra Elejalde) per silenciar proves. • Impacte: violència crua; denúncia de la impunitat. • Però: realització irregular; funciona com a denúncia, patina en la consistència narrativa. “Los amantes pasajeros” (Pedro Almodóvar) Comèdia esbojarrada ambientada dins d’un avió: primera vs. turista, tripulació excèntrica i gags coreogràfics. • Pros: repartiment en forma (Javier Cámara, Hugo Silva, Lola Dueñas, Cecilia Roth); sàtira de classe i d’actualitat (aeroports buits, executius “Mas”…). • Contres: lleugera i superficial; sense la profunditat d’etapes recents del director. • Context: retorn a la veta còmica dels inicis — recepció crítica dividida. Debats transversals Maternitat, paternitat i conservadorisme cultural • El teatre com a espai per qüestionar dogmes (no totes les mares viuen igual la maternitat). • Qüestions de gènere i sensibilitat: rols, pressions socials i paternitats possibles. • Crítica a un to més conservador en arts escèniques de la darrera dècada. Expectatives i autoria al cinema • Directors i irregularitat recent (Clint Eastwood, Woody Allen) i mirades sobre l’última etapa de Buñuel. • Recordatori: l’art no pot ser sempre cim; l’aspiració és mantenir el pols i celebrar els pics.
Veus Parròquia del 13/3/2013 — Evangeli del perdó, agenda parroquial i nou Papa
Visió general Programa de Veus de la parròquia centrat en la Quaresma, amb la lectura i comentari de l’evangeli de la dona adúltera, una agenda d’activitats parroquials i diocesanes, i l’actualitat vaticana amb la seu vacant, el conclave i la fumata blanca del nou Papa. Inclou també la secció “Fe i actualitat” amb textos de Mn. Joaquim Rius i dels bisbes del País Basc (1987). "Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra." "Tampoc jo no et condemno. Vés-te'n i no pequis més." Temes principals 1) Lectura i comentari de l’Evangeli (Jn 8,1-11) • Centralitat del perdó i la misericòrdia de Jesús davant la injustícia i la doble vara de mesurar. • Distinció entre no relativitzar el mal i oferir camins de conversió (“vés-te’n i no pequis més”). • Vincle amb l’Eucaristia com a dinamisme d’eternitat que uneix passat, present i futur. 2) Diàleg quaresmal i conversió • La fragilitat humana dels apòstols (Pere, Pau) com a mirall de la nostra i camí de santedat via conversió. • Preparació per a la Pasqua: del dolor a la joia de la Resurrecció. 3) Notícies d’Església (agenda) • Conferència-debat sobre banca ètica (Justícia i Pau, Casal de Joves). • Trobada espiritual “Vine i veuràs” (itinerari diocesà, Any de la Fe). • Sortida arxiprestal a Piera i dinar de germanor. • Formació per a agents de pastoral de la salut. • 4a Trobada d’escolans (Safiem). • Reunió de conductors de celebracions dominicals en absència de preveres i revisió d’experiències. 4) Fe i actualitat (lectures) • Mn. Joaquim Rius: “Crec en un sol Senyor, Jesucrist” — confessió de fe cristològica i crida a una fe operativa que construeixi un món més just i humà. • Bisbes del País Basc (1987): “Déu amb nosaltres” — la Encarnació com a clau del misteri de l’home, esperança històrica i compromís de Déu amb la humanitat. 5) Actualitat vaticana: seu vacant, conclave i nou Papa • Record de l’última audiència de Benet XVI i període de seu vacant. • Explicació del conclave i del primat de Pere (article del cardenal Lluís Martínez Sistach), amb crida a la pregària de tota l’Església. • Durant l’emissió es produeix la fumata blanca; el nom del nou Papa s’anunciarà posteriorment a l’antena. Punts destacats • Misericòrdia sense banalitzar el mal: perdó com a oferta transformadora. • La Quaresma orienta cap a la conversió i la Pasqua. • Agenda rica en formació, espiritualitat i convivència comunitària. • Context eclesial global: transició papal i mirada a l’Esperit Sant en el discerniment.
Cinema sense condicions del 12/3/2013 — Almodóvar, Lincoln, Terry Gilliam i Cotillard
Vista general del programa En aquest episodi, el grup repassa estrenes i visions recents, dedica un focus d’autor a Terry Gilliam i tanca amb un perfil de Marion Cotillard. També s’anuncia el cicle de Satyajit Ray a la Filmoteca i s’avança el tema del proper programa. Ressenyes i estrenes Pedro Almodóvar – “Los amantes pasajeros” (comèdia a bord) • Pel·lícula d’humor sexual explícit, ambientada majoritàriament dins d’un avió, amb una metàfora visual de l’“espiral” del motor com a entrada a un somni. • Giro cap a una frivolitat volguda en contrast amb l’etapa més sofisticada i densa de títols com Hable con ella o La piel que habito. • Recepció desigual: crítica molt dura però amb forta taquilla el primer cap de setmana. Es destaca el to monotemàtic i barroer, i la filiació amb l’humor manxec (Carlos Areces, números en playback). “És directa, és barroera a propòsit i és com una bufetada a la intel·lectualitat.” • Lectura possible: un “alliberament” de l’autor davant l’exigència acumulada, més pensada com a divertiment que no pas per a una anàlisi profunda. Steven Spielberg – “Lincoln” (drama polític de maduresa) • Film dens i rigorós sobre la política en acció: més retrat de procés històric que no pas epopeia d’heroi; poca acció, molta substància. • Diàlegs rics i re-visionable per captar matisos. Parallels suggerents amb l’actualitat (debats constitucionals, joc brut i corrupció com a constant humana). • Interpretacions: Daniel Day-Lewis, Tommy Lee Jones i Sally Field destaquen. Es recomana veure-la en versió original pel treball vocal de Day-Lewis. “No és un melodrama barat… sinó un film dens, profund, amb personatges consistents.” Andrew Haigh – “Weekend” (intimitat i veritat) • Drama romàntic britànic, naturalista i íntim, que evita tòpics i victimisme en el retrat LGTBI. • Successió de converses sobre temes com la mort, l’homofòbia, el matrimoni, la solitud i el compromís; ecos d’Before Sunrise amb “temps límit” que intensifica cada escena. • Amor i desig retratats amb honestedat i sense sensibleria; versemblança i química creïble entre els protagonistes. • Recomanació relacionada: Shortbus (John Cameron Mitchell, 2006), per la seva franquesa sobre sexualitat i ruptura de tòpics. Joe Wright – “Anna Karenina” (adaptació amb risc formal) • Arrencada amb posada en escena “teatral” (entre bambolines) que pot distanciar, però el film guanya a mesura que avança. • Jude Law convenç; Keira Knightley es percep menys potent per a la dimensió del personatge. • En el context de les adaptacions prèvies (Garbo 1935, Vivien Leigh 1948, Sophie Marceau 1997), aquesta versió resulta irregular però interessant. Clàssics i cicles Filmoteca de Catalunya – Retrospectiva Satyajit Ray • Presentació que contraposa Ray i Visconti: elegància i consciència de canvi social, però procedències i mirades molt diferents. • Títols destacats: Trilogia d’Apu, Charulata, Jalsaghar (El saló de música), The Chess Players, i un documental sobre Ray. • Recomanació de “revisitar” Ray per no perdre de vista allò fonamental del cinema humanista i modern. Focus d’autor Terry Gilliam – entre el somni i la burocràcia • De Monty Python al cinema d’imaginació desbordada, Gilliam combina entreteniment i profunditat amb constants d’autor: xoc entre realitat i fantasia, crítica de la burocràcia, i ús de la metàfora com a motor narratiu. • Obres clau: - Brazil: distopia kafkiana sobre la deshumanització burocràtica i l’evasió per la fantasia. - The Adventures of Baron Munchausen: hibridació lúdic-poètica entre guerra i ficció, exaltant la imaginació com a via d’alliberament. - Fear and Loathing in Las Vegas: visió psicodèlica de la realitat deformada per les drogues. - Tideland: drama íntim on una nena afronta la tragèdia a través d’un món interior d’imatges i pors; peça menys celebrada però coherent amb el seu univers. • Història de producció: el seu “Quixot” fallit i la seva renúncia a la nacionalitat nord-americana apunten a una trajectòria combativa i singular. Gilliam creu en la metàfora, la poesia i la imaginació, i que “la realitat i els somnis es poden creuar”. Perfil d’actriu Marion Cotillard – versatilitat entre autor i indústria • Després de 38 films, esclata internacionalment amb La Vie en Rose (2007): Òscar a millor actriu per una interpretació en francès (fet inèdit fins aleshores), a més de César, BAFTA i Globus d’Or. • Paper destacat a Nine (2009), on “omple la pantalla” per damunt d’un repartiment estel·lar. • Trajecte recent en anglès: Public Enemies, Origen (Inception), Midnight in Paris, Contagion, i The Dark Knight Rises; pendents i autorals: The Immigrant (Low Life) de James Gray i rodatge amb els germans Dardenne. • Musicalment dotada: participació a Jeanne d’Arc au bûcher a l’Auditori de Barcelona, amb gran acollida. • Mètode i transformació: aposta per “sentir” el personatge; capacitat de desaparença física i emocional al servei del paper. Avanç del proper programa • Tema: medi ambient al cinema, amb l’Andreu. • Director destacat: Elia Kazan. Context: Actors Studio, controvèrsies del maccarthisme i recomanació de The Arrangement (El compromiso, 1969) com a obra clau sobre ètica, èxit i integritat. On escoltar-ho de nou • Disponible a: cinemesensecondicions.blogspot.com i a la Ràdio a la Carta de Ràdio d’Esvern.
