Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Just Blues del 25/2/2025 - episode art
Just Blues

Just Blues del 25/2/2025

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 25/2/2025 — De “Il portiere di notte” a “Tardes de soledat”: sexe, ideologia i tauromàquia al cinema (clàssics controvertits, censura i el poder del documental) - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 25/2/2025 — De “Il portiere di notte” a “Tardes de soledat”: sexe, ideologia i tauromàquia al cinema (clàssics controvertits, censura i el poder del documental)

Panorama de l’episodi Dos blocs principals i molt contrastats: • Clàssic polèmic: Il portiere di notte (1974, Liliana Cavani) — entre el magnetisme i les seves mancances, i amb una recepció històrica plena de controvèrsia, censura i relectures. • Estrena i debat contemporani: Tardes de soledat (Albert Serra) — un documental de tauromàquia que busca una experiència física i cinematogràfica no apologètica, i que reobre el debat ètic i estètic. També hi ha una obertura distesa (incidència tècnica, setmanes dels presentadors) i una breu menció a El diario de Noah. Clàssic de la setmana: Il portiere di notte (1974, Liliana Cavani) Per què es porta i com es valora • Els conductors expliquen la seva metodologia de selecció: triar clàssics des del record i l’emoció, deixant “reposar” les pel·lícules (fins any 2000 com a límit) i revisitant-les amb el temps. • En aquesta revisió, el record positiu conviu amb reticències actuals: hi veuen potència temàtica però mancances tècniques i dramàtiques més evidents avui. • Malgrat dubtes, la situen com a clàssic rellevant: Venècia 2018 la va programar a “Clàssics” i la directora va rebre el Lleó d’Honor (2023). Recepció, censura i context d’època • Rebuig crític majoritari en el seu moment (EUA, Regne Unit, França, Itàlia, Alemanya); entrada més tardana a Espanya (novembre 1976), amb retalls i restriccions. • Múltiples versions: 112/118/122 min; esmenten que encara hi ha >40 països on està prohibida. • Context setanter: onada de cinema que barreja sexualitat explícita i poder/ideologia: Último tango en París (1972), Delicias turcas (1973), Salò (1975), El imperio de los sentidos (1976), Salon Kitty (1976), entre d’altres. Coproducció i llengua: convencions i “falsedats” percebudes • Coproducció anglo-itàlica: anglès com a llengua principal (amb Dirk Bogarde i Charlotte Rampling), però amb rostre i tècnica italianes (Cinecittà, repartiment de caràcter italià) per a personatges que “haurien de ser” austríacs/alemanys. Això genera dissonància de versemblança per als presentadors. Guió i crèdits • Guió atribuït a Liliana Cavani (inspirat en una sola tarda, durant I cannibali) i Italo Moscati, amb mencions a col·laboracions de Barbara Alberti i crèdits insòlits per a Charlotte Rampling i Dirk Bogarde com a “col·laboradors del guió”. • Casting: Cavani descobreix Bogarde arran de La caduta degli dei (Visconti) i, després d’estudiar Romy Schneider, opta per Rampling. Escenes clau (atenció: contingut sensible) • Paràbola bíblica (Salomé/Joan Baptista) transfigurada: Max ofereix a Lucía el cap d’un presoner que l’assetjava; una de les seqüències més escabroses i significants del film. • Cabaret icònic: Lucía balla amb estètica de cabaret per a oficials nazis, amb un gestual erotic explícit — escena sovint llegida com a imatge-símbol del film i motiu de crítiques per una suposada estètica que “agrada massa” al nazisme. • Tercer acte: el relat vira cap a thriller (assetjament i setge), amb una resolució percebut com a més convencional. Temes principals • Relació sadomasoquista entre supervivent i ex-oficial SS: lectura recurrent com a cas límit de síndrome d’Estocolm. • Sexe vs ideologia: l’obra barreja amb intenció polèmica erotisme, poder i memòria històrica. • Mirada de gènere: la directora reivindica iniciativa sexual femenina, cosa que va exacerbar la censura i la crítica conservadora. Apartat tècnic i interpretacions • Muntatge de Franco Arcalli: els flashbacks hi semblen numerosos i poc motivats, trencant el flux i debilitant la versemblança del passat concentracionari, sobretot comparat amb models com Schindler’s List. • Interpretacions: Charlotte Rampling és elogiadíssima (amplitud de registres, sempre creïble). Dirk Bogarde —tot i ser un actor immens— aquí “punxa” per moments, possiblement per marcatge de direcció o una concepció deliberadament més debilitada del personatge masculí. On i com veure-la • Disponible a Filmin, però els conductors alerten d’una còpia molt deficient (recomanen millors edicions si es troben). “Quan barreges sexe i ideologia, la pel·lícula busca el límit. I Cavani aquí el força en tots els sentits.” Estrena: Tardes de soledat (Albert Serra) La tesi de Serra (en paraules del director) “S’ha de fer un documental quan la mateixa cosa no es pot fer en ficció de cap manera… La càmera ha de revelar allò invisible als ulls humans… Acaba sent una experiència de cine pura, total, absoluta.” • Serra defensa un documental que transcendeixi el gènere, centrat en la física de l’experiència i en una seducció cinematogràfica capaç d’“omplir la ment”. • Anècdota clau: una espectadora vegana i animalista que surt “corrompuda” per l’impacte del film, com a metàfora del poder de seducció del cinema. Dispositiu i estil • Focus radical en toro, arena, torero i quadrilla: absència de públic i folclor (p.e. pasdobles) per evitar l’apologia, creant una arena abstracta que podria ser “un desert” sense límits. • Rodada a les grans places i amb excés d’accés concedit pel torero i la quadrilla, que permet una proximitat plàstica i sonora insòlita. Recepció emocional i debat ètic (no apologètic) • Valoració dels presentadors: “potser la millor pel·lícula de Serra”; experiència visceral i de pell. • Debat obert: pot una obra així “convertir” antitaurins? - Pep: “No” — pot generar rebuig o fascinació formal, però no canvia posicions ètiques. - Anastasi: “Matís” — hi ha qui pot reconnectar-se amb l’interès ritual i humà, sense necessàriament avalar la festa. • Eix de lectura: el ritual sacrificial — “l’únic que entra sense saber que morirà és el toro”. Veredicte • Un documental que prioritza l’experiència cinematogràfica sobre la tesi, evitant l’argumentari militant i desplegant forma, ritme i cos. Impacte alt fins i tot en espectadors contraris a la tauromàquia. Notes finals • Obertura distesa: incidència tècnica i xerrada sobre El diario de Noah (valoracions i idea de recuperar-la com a clàssic “recent”). • Tancament: salutació ràpida i marxa “pel Barça”. “El bon cinema pot fer-te estimar —per uns instants— allò que detestes.”

M de Música del 24/2/2025 - episode art
M de Música

M de Música del 24/2/2025

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 24/2/2025 - episode art
l'Audició

l'Audició del 24/2/2025

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 21/2/2025 — Ètica empresarial, sinterització i globalització amb César Molins: de la serendipia a l’energia nuclear, la IA i la història del correu - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 21/2/2025 — Ètica empresarial, sinterització i globalització amb César Molins: de la serendipia a l’energia nuclear, la IA i la història del correu

Panorama general de l’episodi "Ens hem de llevar molt d’hora i treballar molt, molt, molt." — César Molins Programa extens i polièdric que combina entrevista en profunditat amb l’empresari i enginyer César Molins, seccions d’història i cultura, i tancament musical. Els eixos principals són l’ètica empresarial, la tecnologia de la sinterització, la globalització (amb focus a la Xina), la serendipia com a motor de descobertes, l’energia nuclear i la intel·ligència artificial, a més d’una ampla secció sobre la història del correu a Barcelona. Idees clau de l’entrevista amb César Molins Ètica, treball i competència • Treball i disciplina: el no fracàs empresarial s’associa a treball sistemàtic, exigència i constància. • Ètica com a avantatge competitiu: l’ètica empresarial genera confiança, atrau talent i sosté el creixement a llarg termini. • Competència global: el mercat és global; cal fer les coses molt ben fetes en finances, tecnologia i gestió de persones. Creixement i tecnologia: AMES i la sinterització • AMES: empresa industrial de peces mecàniques d’alta precisió, amb creixement de ~200 a ~1.300 persones al món. • Sinterització vs fundició: - Sinterització: compactació de pols metàl·lica i cocció en forn → alta precisió i excel·lent acabat superficial. - Fundició: metall fos en motlles (sovint de sorra) → menys precisió; útil però amb límits geomètrics. • Aliatges i materials: combinant metalls i ceràmiques en pols s’aconsegueixen propietats híbrides; l’acer (ferro + carboni) il·lustra com petits canvis multipliquen resistència. Serendipia i innovació • Serendipia: trobar una solució valuosa mentre se’n buscava una altra, però requereix sagacitat (no és només sort). • Exemples: penicil·lina, Viagra; a l’empresa, la recerca intensa sovint genera resultats inesperats. Globalització i la Xina: talent i governança • Cultura del treball a la Xina: alta dedicació, gran valor social del treball; ecosistema potent d’EFP (formació professional) i enginyeries. • EUA/UE vs Xina: - EUA: salaris alts i bretxa en perfils tècnics intermedis dificulten reindustrialitzar. - Catalunya/Europa: millor que EUA en EFP però amb dèficits; gran oportunitat laboral en FP. - Xina: xarxa educativa tècnica massiva, polígons amb escoles d’enginyeria integrades, disciplina reguladora. • Anecdota de governança: control ferm contra pràctiques irregulars i polítiques públiques anti-especulació del sòl industrial; els incentius fiscals es vinculen a producció real i impostos pagats. • Reflexió sobre sistemes polítics: dilemes entre democràcia, populisme i dictadura; valor d’una governança eficaç i ètica en la competitivitat. Energia i futur • Trajectòria nuclear: formació als EUA (màster i doctorat), recerca a Oak Ridge; experiència acadèmica oberta (PhD amb major, minor, idiomes, i matèries aliens —p.ex. submarinisme—). • Posicionament: l’energia nuclear com a opció neta i fiable per garantir progrés; l’estalvi és necessari però insuficient. • Intel·ligència Artificial: la IA serà un gran ajut que accelerarà processos; no és el final del treball humà, sinó un canvi d’oficis i productivitat. Història i cultura Miscel·lànies amb serendipia • Homenatge a Carles Sabater (“El tren de mitjanit”). • Històries impactants: - Soldat que sobreviu a una caiguda de 6.700 m i inspira millores en seients expulsables. - Segrest de Fangio a l’Havana (1958) amb rerefons polític i resolució sense violència. - Cas Puig Antich (1974) i el garrot vil; retrat del botxí i context final del franquisme. - Fortaleses esclavistes del Golf de Guinea (UNESCO): memòria de la porta del no retorn i crida a la memòria històrica. • Comentari d’actualitat: crítica a incompareixences polítiques, sentències polèmiques i cop d’estat judicial com a denúncia retòrica. Història del correu a Barcelona • Capella Marcús: nucli del correu medieval; confraria de troters i hostes de correus; dimensió social i de mútua. • Correus i cinema: l’edifici de Correus, escenari recurrent en films i sèries. • De paper i impremta a l’era digital: - Popularització del paper (Xàtiva) i la impremta (Gutenberg) → difusió d’ordres, lleis i encícliques. - Evolució del transport (ferrocarril, vaixell a vapor, automòbil, avió). - Del correu epistolar al paquet digital (e-commerce) i nous riscos (virus digitals vs desinfecció de cartes en epidèmies històriques). Efemèrides i tancament • Repàs de naixements, defuncions i fets del 23 de febrer: de Pau Casals a Einstein a Catalunya; el 23F; primers trasplantaments; Handel, Peter Fonda, Johnny Winter, Palau i Fabre, entre d’altres. • Santoral destacat amb Policarp d’Esmirna. Bonus final musical (programa “Bits”) • Avanç de cartell del Primavera Sound i focus en Charli XCX: pop+electrònica ballable, col·laboracions de primer nivell i impacte en pista. Punts més destacats • Ètica + excel·lència tècnica = avantatge competitiu sostingut. • Sinterització: precisió i complexitat geomètrica superiors a la fundició tradicional. • Talent tècnic (EFP) com a clau de reindustrialització. • Governança i incentius ben dissenyats multipliquen competitivitat industrial. • Nuclear i IA com a palanques per a un progrés energètic i productiu responsable.

← Torna a tots els podcasts