Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Cinema sense condicions del 18/2/2025 — Algú va volar sobre el niu del cucut, The Serpent Queen i la “Regla dels Sis”: Forman, rebel·lia i muntatge - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 18/2/2025 — Algú va volar sobre el niu del cucut, The Serpent Queen i la “Regla dels Sis”: Forman, rebel·lia i muntatge

Introducció i novetats • S’obre el programa recordant una preestrena a la Filmoteca: “Tardes de soledat” d’Albert Serra (excepcional obertura en dilluns, sala habitualment tancada). “Ahir van obrir perquè es tractava de presentar ‘Tardes de soledat’ de l’Albert Serra.” Pel·lícula de la setmana: Algú va volar sobre el niu del cucut (Milos Forman) Context i autor (Ken Kesey) • Kesey, escriptor de temperament rebel i vinculat al món pre-hippie i la generació perduda, amb experiències amb LSD i treball real dins d’una institució psiquiàtrica, aporta coneixement de primera mà sobre el sistema. • Diferències novel·la/film: a la novel·la el narrador és el Chief Bromden i el focus moral recau fortament en la infermera Ratched; el film centra l’eix en R. P. McMurphy (Jack Nicholson). • El tema central: la institucionalització com a “destrucció de la personalitat” i l’individu “atrapat sense sortida”. Adaptació i posada en escena • Obertura modèlica: arribada al manicomi, música de Chuck Nitzsche, presentació d’espais i jerarquies (director vs. cap d’infermeria). • Estil Forman: formació a la FAMU de Praga, planificació precisa i creixendo dramàtic. • La Ratched (Louise Fletcher), construïda amb un sadisme fred, esdevé el rostre de l’autoritat. “Una simulació democràtica… ‘Ara anem a votar’, diu ella, però manipula tot.” Temes clau i escenes destacades • Mecànica de control: pastilles diàries (seqüència coral plena de detalls), assemblees manipulades, i electroconvulsoteràpia (ECT) com a eina disciplinària. • ECT: impacte visual i físic, primer pla brutal de Nicholson amb protector bucal; punt d’inflexió narratiu. • Aliances i llibertat: amistat amb el Chief Bromden, “revolució final” i clímax d’alta intensitat amb tancament poètic que obre a l’esperança. • Seqüència “respiro”: escapada amb autobús i sortida a pescar, humor i humanitat enmig de la tensió. Repartiment i interpretacions • Jack Nicholson: carisma i excés controlat que aquí juga a favor del personatge; contrallums amb treballs com “Chinatown”. • Coral d’actors (p. ex., Danny DeVito), versemblança extrema en els trets de “bogeria”. • Cameo-ecos: presència del futur Scatman Crothers; connexió premonitòria amb “The Shining” (Kubrick) on coincidirà amb Nicholson. Producció i llegat • Produïda per Michael Douglas (drets heretats de Kirk Douglas) i Saul Zaentz; projecte difícil de finançar pel tema “no comercial”. • Diversos actors i actrius van rebutjar el projecte per por a danyar la carrera; el temps els contradiu. • Clàssic dels 70: cinema de protesta (Vietnam, contracultura), però amb elements que avui generen debat. • On veure-la: disponible a Filmin (qualitat alta). Debat crític: tractament de la dona • Els convidats assenyalen un tracte denigrant a les prostitutes del film, llegible com a producte d’una època (anys 70) però avui grinyola. • Discussió equilibrada: fidelitat a un temps i lloc vs. revisió crítica contemporània. Escapada i humanitat • L’episodi d’escapada amb autobús i pesca en barca funciona com a espai de llibertat, amb to de comèdia i complicitat de grup que reforça l’empatia amb els interns. Focus d’autor: Milos Forman • Biografia marcada per la tragèdia històrica (pares morts a camps nazis), experiència a l’Europa de l’Est i vocació política en el seu cinema americà. • Aquesta trajectòria ajuda a entendre la seva mirada crítica a l’autoritat i les institucions. Referents i ecos literaris i cinematogràfics • Fil d’autor: Ken Kesey també signa “Sometimes a Great Notion”, adaptada per Paul Newman com “Casta Invencible”, d’alta intensitat física i familiar. • Metàfora del títol: el cucut que pon ous en nius aliens com a imatge de disrupció i contagi d’inconformisme dins el manicomi. Recomanació de sèrie: The Serpent Queen (La Reina Serp) Per què veure-la • Drama històric modern sobre Caterina de Medici (basada en el llibre de Leonie Frieda), amb to irònic, cru i estilitzat. • Ús de música actual en context renaixentista, encerts de càsting i alta producció. • 2 temporades, 16 episodis (~50’), ritme sòlid i finals d’episodi amb gran colofó musical. On veure-la • Disponible a Movistar. “És una sèrie seriosa… amb un dineral al darrere i un ús de música moderna que emociona.” Aula de cinema: Muntatge i la “Regla dels Sis” (Walter Murch) • Referència clau: Walter Murch, “En el momento del parpadeo”. Base de treball per a muntadors més enllà de la tècnica clàssica (Karel Reisz, Eisenstein). Els 6 criteris (ordenats per importància) • 1) Emoció: el tall ha de ser fidel a l’estat emocional del moment i a la coherència acumulada; no “trencar” l’ona emotiva. • 2) Història: cada tall i seqüència han de fer avançar l’argument; si no aporta, sobra. • 3) Ritme: durada i velocitat dels plans; alternança per crear pols narratiu. • 4) Rastre de la mirada (eye-trace): on espera mirar l’espectador en el pas entre plans. • 5) Pla bidimensional (composició 2D): continuïtat gràfica i de línies en pantalla. • 6) Espai tridimensional (eix, posicions): coherència espacial; important però subordinat als tres primers. “El més important és l’emoció; després, que la història avanci; i el ritme que ho cohesiona.” Conclusions • Un programa que combina: - L’anàlisi d’un clàssic incontestable (Forman) amb mirada actual. - Una recomanació seriòfila sòlida (The Serpent Queen). - Una mini classe magistral de muntatge amb Murch com a guia. • Idees-força: autoritat vs. llibertat, el poder de la posada en escena, i la centralitat de l’emoció en el muntatge.

M de Música del 17/2/2025 - episode art
M de Música

M de Música del 17/2/2025

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 17/2/2025 - episode art
l'Audició

l'Audició del 17/2/2025

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 14/2/2025 — Girona i la cultura amb Guillem Terribas: Llibreria 22, cinema d’autor, memòria de presons i testadors, i un extra d’electrònica 2024 - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 14/2/2025 — Girona i la cultura amb Guillem Terribas: Llibreria 22, cinema d’autor, memòria de presons i testadors, i un extra d’electrònica 2024

Visió general del programa • Convidat central: Guillem Terribas, llibreter, activista cultural i ànima de la Llibreria 22 de Girona; impulsor del cinema d’autor a la ciutat i figura clau en l’ecosistema cultural gironí. • Temes principals: - Girona cultural i la trajectòria de Terribas (llibreria, ràdio, cinema i activisme). - Homenatge a Josep Maria Espinàs i anècdotes (escriptura, xocolata, Sant Just). - Cinema d’autor a Girona: naixement i gestió del cinema Trifó/Truffaut, programació en V.O., criteri i públic. - Seccions d’història: testadors de menjar (de l’antiguitat als presidents moderns) i presons de Barcelona (Model, Les Corts, el Cànem, etc.). - Llibres de capçalera de Terribas i la seva mirada lectora. - Extra final: música electrònica 2024 (Primavera Sound i Charli XCX). "Jo tinc una màquina d'escriure que és impresora al mateix temps: el que escrius ja surt imprès." — atribuït a Josep Maria Espinàs Girona i el convidat • Obertura amb una postal afectuosa de Girona: Devesa, Catedral, Barri Jueu, Temps de Flors, xuxos i gastronomia d’alta volada. • Presentació de Guillem Terribas: fundador i ànima de la Llibreria 22 (des de 1978), guardons com la Creu de Sant Jordi (2017) i el Premi Trajectòria (2018); activista, comunicador i observador incansable. • Identitat i valors: l’escoltisme com a universitat del carrer, arrelament al territori i vocació de servei cultural. Llibreria 22, activisme i fer comunitat • La 22 com a espai viu: vendre llibres per sostenir teatre, màgia, música i presentacions; convertir la llibreria en un punt de trobada cultural. • Equilibri creativitat vs. sostenibilitat: Terribas explica la necessitat de quadrar números per fer possible l’activitat cultural. • Anècdotes viscudes: Quim Monzó signant llibres de matinada a una discoteca; Sergi López i nits memorables; el valor de l’after de les presentacions per conèixer de veritat els autors. "No s’equivoca qui no fa coses." — màxima vital que guia l’activisme de Terribas Cinema d’autor a Girona (col·lectiu de crítics i Trifó/Truffaut) • Naixement del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona (any 1990) i l’origen del cinema Trifó/Truffaut com a projecte privat que després es fa públic per garantir programació estable en versió original. • Model de programació: criteri, diversitat d’opinions dins el col·lectiu i relació fluïda amb els exhibidors comercials per sumar públic al cinema, no per competir. • Experiència d’espectador: no s’hi menja, silenci i respecte a la projecció; creixement d’assistència (milers d’espectadors setmanals amb dues sales) i èxits recents (Suro, Living, films d’Albert Serra, Isaki Lacuesta). • Crítica a les multisales: dependència del bar i consumibles i programacions sense criteri curatorial. Ràdio i mitjans • Vocació radiofònica primerenca: Ràdio Cadena (Girona) i col·laboracions amb Ramon Rovira, Lluís Falgàs i Jaume Paret (Paral). • Activitat actual en ràdios municipals (Girona FM, reemissions a Ràdio Salt, Caldes i Sarrià). Homenatge a Josep Maria Espinàs • Perfil d’Espinàs: exigent, entranyable, bon comunicador i lector, amb rituals d’escriptura a màquina, sense esmenes. • Passió per la xocolata i vincle amb Sant Just; Terribas hi troba paral·lelismes vitals i de reconeixements. "Quan escric, ja sé el que escric." — Josep Maria Espinàs Seccions d’història i curiositats 1) Testadors de menjar i verins (Joan) • De Cleòpatra i Marc Antoni a Obama i Putin: la figura del testador travessa segles. Curiositats sobre Alexandre el Gran, emperadors romans, Claudis, Neró, i pràctiques amb cianur o cicuta. • El Castell de Sant Ferran (Figueres) i la gesta/destí del destructor USS William D. Porter. • Frase final d’Espinàs que clava el to: "No tinc més remei que morir-me; perdoneu les molèsties." 2) Presons de Barcelona (Pep) • Recorregut històric: presó del Raval (Reina Amàlia), la Model, Les Corts i el Cànem (Poblenou), superpoblació, garrot vil, afusellaments al Camp de la Bota i memòries urbanes (plaques, monuments, toponímia). • El panòptic de la Model, motins (p. ex. 1984 amb el Vaquilla), traspassos de competències i clausura. Llibres de capçalera de Guillem Terribas • Selecció destacada (entre 14 títols): - Cien años de soledad (G. García Márquez) — relectura que creix amb el temps. - Jo confesso (Jaume Cabré) — densitat literària que recompensa. - Incerta glòria (Joan Sales) — novel·la clau, i versió lliure d’Agustí Villaronga. - La plaça del Diamant (Mercè Rodoreda) — clàssic de referència. - El vigilant en el camp de sègol (J.D. Salinger) — imprescindible de llibreria. - Anatomía de un instante (Javier Cercas) — i la versió teatral d’Àlex Rigola. - Intemperie (Jesús Carrasco) — ecos de Delibes i l’Espanya profunda. - Les Il·lusions / altres d’Paul Auster (amb menció a Les bogeries de Brooklyn i l’impacte del final). - El Petit Príncep (A. de Saint-Exupéry) — llibre de capçalera i regal recurrent. Extra: electrònica 2024 (Primavera Sound i Charli XCX) • Cloenda amb una peça nova: debat sobre el cartell del Primavera Sound 2025 i el boom del disc “brat” de Charli XCX. • Clau artística: la mescla entre pop i dancefloor i col·laboracions (p. ex. Billie Eilish); escolta comentada de "365" amb drop clubber. Idees clau • Cultura com a servei públic i comunitat: la llibreria i el cinema d’autor com a espais de trobada. • Criteri i curadoria davant la programació industrial. • La memòria històrica (presons, testadors) com a relat que encara ressona al present.