Episodis etiquetats amb Altres
El programa de l’hoquei sobre patins català. Conductors: Artur Àvila i Nani Gil. “Xoc d’estics” ofereix tots els resultats de la jornada i entrevistes als seus protagonistes i, en concret, se centra en l’Ok Lliga masculina i femenina, l’Ok Plata, la Lliga Nacional Catalana masculina i femenina, així com en competicions europees i en els partits que corresponguin a la Copa del Rei i de la Reina.
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs
Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs
Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius
Visió general del capítol Temes principals: • Santa Eulàlia, patrona de Barcelona: història, disputa simbòlica amb la Mercè i tradicions vinculades a Pedralbes. • Terra Santa: visita episcopal, situació dels cristians a Gaza i Cisjordània, reconstrucció i camins de pau. • Dani Palau Valero: nomenat degà de la Facultat de Teologia de Catalunya (2024–2027). • Montserrat (mil·lenari benedictí): nou Sender del Mil·lenari PR-C 1025 i dades de visitants. • Eines digitals per a la fe: recomanació de l’app/pàgina Christian Art. "És Santa Eulàlia que plora, perquè els barcelonins no se’n recorden d’ella." Santa Eulàlia: història, festa i tradicions Patró de Barcelona i disputa simbòlica amb la Mercè • Santa Eulàlia (canonitzada el 633) és la patrona de Barcelona; la seva devoció travessa fronteres des de l’antiguitat. • El culte a la Mare de Déu de la Mercè creix amb força (ordre mercedària fundada a la ciutat); el 1714, Felip V aboleix la festa d’Eulàlia i impulsa la Mercè per raons polítiques. • El 1868, Roma resol: Eulàlia, patrona de la ciutat; la Mercè, patrona de la diòcesi. • Desigualtat de celebracions: Mercè (24/09) en bon temps vs Eulàlia (12/02) en ple hivern. • Tradició popular: durant la Mercè “sempre hi plou una mica” — "És Santa Eulàlia que plora..." • Etapa Pasqual Maragall: recuperació de la festa major d’hivern i visibilitat d’Eulàlia. Pedralbes: protocol cívic, mató i un futur incert de les Clarisses • Tradició del 12 de febrer: l’alcalde i el consistori visiten les Clarisses de Pedralbes; canten els goigs i comparteixen mató de Pedralbes. • Orígens del monestir (1326): Jaume II i Elisenda de Montcada; privilegis i protecció del Consell de Cent (1357). • Llegenda dels ous a les Clarisses per assegurar bon temps en celebracions; anècdota de Maragall durant els Jocs Olímpics. • El mató de Pedralbes (llet, ous, canyella, llimona) és diferent del de Montserrat (quallada). • Situació actual: disminució de la comunitat (3 monges; defunció de l’abadessa el 2024) i possible trasllat a Vilobí d’Onyar; l’edifici, avui museu municipal, podria perdre la vida monàstica activa. • L’arquebisbat treballa per garantir la continuïtat canònica de la vida contemplativa vinculada a Barcelona. Terra Santa: visita dels bisbes i estat de les comunitats cristianes Context i objectius • Coordinació internacional de bisbes (a proposta de la Santa Seu) per acompanyar pastoralment les comunitats a Terra Santa. • Missatge clau: "No estan sols" — donar veu a una realitat sovint silenciada. Gaza, Cisjordània i Israel: dades i reptes • A Gaza hi ha uns 600 cristians (aprox. 100 llatins i la resta ortodoxes grecs); destrucció massiva, necessitat de pau i reconstrucció (educació i sanitat, prioritàries). • A Cisjordània (Samaria, Judea, Galilea): presència de comunitats a Ramallah, Betlem, Jerusalem, Haifa i poblacions íntegrament cristianes; també comunitats de parla hebrea dins Israel. • Denúncia d’assentaments i restriccions de moviment (talls sobtats de carreteres, manca d’aigua i electricitat, prohibicions de construir), atur i dependència laboral del pas a Israel. • Impacte del conflicte: absència de pelegrins i turisme; Sant Sepulcre i comerços de la ciutat vella, buits. • Proposta: agermanaments entre parròquies i escoles per sostenir comunitats locals i evitar l’emigració. • Reconeixement que hi ha jueus i musulmans que treballen per la pau i els drets humans. • Solució ideal teòrica: dos estats amb fronteres clares i respecte mutu (difícil d’assolir en l’actual context). Apunts humans • Sopar en una llar armènia cristiana: hospitalitat malgrat la pobresa; regal de petites creus de fusta de Betlem. Perfil Dani Palau Valero, nou degà (2024–2027) • Nomenat degà de la Facultat de Teologia de Catalunya (cardenal Joan Josep Omella). • Trajectòria acadèmica: Història de l’Art (UB), Teologia (FTC), Filosofia (URL); doctorat a la Gregoriana (Roma) sobre el Concili Vaticà; estudis musicals al Conservatori del Liceu. • Càrrecs: dirigeix la Càtedra de Teologia Pastoral Arquebisbe Pont i Gol i la revista Quaderns de Pastoral; professor d’Ecumenisme i Esglesiologia; conseller de Pastoral Litúrgica; rector a Corbera de Llobregat. • Apunt personal del presentador: reconeixement afectuós a la seva trajectòria. Montserrat: mil·lenari benedictí i Sender del Mil·lenari PR-C 1025 Dades i proposta d’itinerari • 2025: celebració del mil·lenari de presència benedictina a Montserrat. • El 2024: 1.064.117 visites comptabilitzades (euromarcadors i funiculars de Sant Joan i Santa Cova). • Nova ruta: Sender del Mil·lenari PR-C 1025 (Patronat de Montserrat + FEEC). • Característiques: - Traçat fàcil i connectat amb altres GR/PR. - Sortida des de Collbató o el Monestir. - Passa per llocs com Sant Benet, Santa Cecília, Refugi d’Agulles, Coves del Salnitre, Cavall Bernat. - Es pot fer en 1 jornada (preparats) o 2 (nit al Monestir o Refugi d’Agulles). Eines digitals per a la fe: l’app/pàgina Christian Art Lectura espiritual amb art • Invitació episcopal a aprofitar el telèfon mòbil per a la formació: lectures bíbliques, meditacions, etc. • Recomanació: Christian Art (iniciativa del P. Patrick Vanderhoort). • Format: cada dia, Evangeli + comentari i una obra d’art relacionada, amb explicació didàctica (autor, context, estil, descripció). • Disponible en anglès i castellà, subscripció gratuïta. • Benefici doble: creixement espiritual i aprenentatge d’art (i d’idiomes, si es llegeix en anglès). Tancament • Recordatori d’horaris del programa i peça musical final en anglès que acomiada l’emissió.
Introducció al Projecte Connecta En el marc de l'espai Xarxa a les Ones de Ràdio Desvern, es presenta el Projecte Connecta, una iniciativa impulsada per l'Ajuntament de Sant Just Desvern en col·laboració amb els centres de secundària del municipi. L'objectiu principal és oferir una primera experiència laboral a l'alumnat de quart d'ESO que té interès a cursar cicles formatius o incorporar-se al món laboral. Funcionament i Col·laboració El projecte destaca per la gran coordinació entre diversos agents locals: * Centres educatius: Hi participen l'Institut de Sant Just i el col·legi Madre Sacramento. * Ajuntament: El departament d'Educació s'encarrega de cercar i gestionar la xarxa d'empreses col·laboradores. * Empreses locals: Una àmplia varietat de negocis (des de l'obrador del Xabata fins al restaurant El Mirador de Sant Just o escoles com la Montserrat) acullen els joves de manera altruista. "És una manera d'introduir-los en el món laboral, que vegin la realitat del món adult: el compliment dels horaris i la responsabilitat de la feina." Beneficis pedagògics i avaluació Orientació sobre el terreny: Els joves de 15 i 16 anys poden comprovar si la seva vocació inicial (mecànica, perruqueria, cuina, etc.) s'ajusta a la realitat abans de triar els seus estudis postobligatoris. Adaptabilitat: Les estades solen ser de dues hores setmanals (actualment dilluns i divendres) per no interferir excessivament en les matèries troncals de l'institut. Avaluació: L'experiència no és una assignatura aïllada, sinó que la valoració que fa l'empresa computa en la nota de matèries com Cultura i valors o religió. L'espai conclou destacant que el projecte porta més de 15 anys en funcionament, consolidant-se com un espai segur d'aprenentatge i creixement personal per als joves santjustencs.
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)
Panorama general Resum extens d’un episodi que combina una anàlisi profunda de Persona (1966) d’Ingmar Bergman amb un repàs crític i el palmarès de la 39a edició dels Premis Goya. El programa alterna context biogràfic i filmogràfic de Bergman, lectura filosòfica i formal de Persona, i una mirada ràpida però incisiva a la gala dels Goya. • Tema central: Persona com a fita de llibertat formal i exploració de la identitat • Segon bloc: Premis Goya (to de la gala, discursos i guanyadors destacats) “Tinc la sensació que en Persona he arribat al límit de les meves possibilitats… he fregat aquests secrets sense paraules que sols el cinematògraf és capaç de fer sortir a la llum.” — Ingmar Bergman Persona d’Ingmar Bergman Context i trajectòria de Bergman • Biografia bàsica: naixement a Uppsala (1918), mort a l’illa de Fårö (2007), el mateix dia que Michelangelo Antonioni • Formació i influència: el teatre com a escola principal; pare pastor luterà, disciplina rígida; deriva cap a l’agnosticisme • Obra: més de 60 títols entre cinema i televisió; també director teatral a Estocolm • Filmografia clau citada: Un estiu amb Mònica (1953), Somriures d’una nit d’estiu (1955), El setè segell (1956), Maduixes silvestres (1956), El manantial de la doncella (1960), Els combregants (1962), El silenci (1963), Persona (1966), L’hora del llop (1967), Vergonya (1968), El ritu (1968), Passió (1969), Crits i murmuris (1972), Secrets d’un matrimoni (1974), Cara a cara (1976), Sonata de tardor (1978), De la vida de les Marionetes (1980), Fanny i Alexander (1982), Saraband (2003) Per què Persona és central • Bergman la considera culminació del seu llenguatge fílmic: un exercici de llibertat que revela els “secrets sense paraules” del cinema • Pel·lícula de cambra que es percebia “minoritària” però que va tenir acollida crítica mundial i influència sostinguda “Tot el que l’home digui sobre Persona pot ser contradit; el contrari també pot ser cert.” — Peter Cowie Estructura i posada en escena: el pròleg i la forma • Pròleg antològic (6’38”): muntatge de fragments cinematogràfics, cinema mut, obturacions, cremades de pel·lícula i un nen que toca una pantalla en blanc mentre s’hi projecta la silueta d’una dona (imatge-mare). Trencament subtil de la quarta paret i declaració d’amor al cinematògraf • Bergman juga amb la materialitat del cinema (càmeres, grua, projector, pel·lícula que es crema): la pel·lícula és, abans de res, “cinema” Temes i simbolisme • Identitat i límits del jo: on acaba el meu jo i comença el de l’altre? Persona explora la fusió i la fractura identitàries • Màscares (etimologia de “persona” = màscara): la protagonista oscil·la entre la màscara escènica (Electra), la màscara de la vida domèstica i una “tercera màscara” de silenci i observació • Trauma matern i silenci: el dolor d’Elisabet Vogler per no estimar el fill es llegeix com a nucli emocional del mutisme • Lectura feminista: dues dones al centre del relat, complexitat emocional sense reduccions, i una aproximació amorosa entre elles presentada amb naturalitat i sense morbo Influències i ressonàncies • Influències citades pel propi Bergman: Com en un mirall (1961) i El silenci (1963), i el vertigen identitari de Vertigo (Hitchcock, 1958) • Paral·lel amb Kubrick i 2001: Una odissea de l’espai per la idea nietzscheana de la destrucció/fusió del vell i la creació d’un “home nou” • Efecte en cineastes posteriors: Tarkovski, Woody Allen, Kubrick, David Lynch (Mulholland Drive) i Gus Van Sant (Jerry) en la representació de la dualitat i els desdoblaments Escenes i moments clau • Monòleg eròtic de la platja (Alma): erotisme verbal sense eufemismes, d’una potència infreqüent; un exemple de com la paraula pot ser imatge • Seqüència del televisor: noticiaris de la Guerra del Vietnam, llum freda de la TV que inunda l’habitació; contextualització històrica i crítica mediàtica • Imatge del nen i la pantalla: síntesi de maternitat/imatge, desig de contacte i memòria projectada • Carícia dels cabells: gest d’afecte i dependència emocional d’una delicadesa extrema Dispositius formals i muntatge • Fusió de rostres (precursor del “morphing”): creació d’una tercera imatge que no és ni Alma ni Elisabet —metàfora visual de la nova persona • Foto històrica fragmentada (Gueto/Varsòvia): el muntatge desglossa mirades i tensions, convertint la lectura d’una imatge fixa en cinema pur • Escena duplicada: un discurs sencer mostrat primer sobre la cara d’Elisabet i després sobre la d’Alma —el punt de vista altera el sentit i aprofundeix l’empatia Tancament: llegat i on veure-la • Persona és: radical, profunda (psicològica i filosòficament), angoixant i arriscada; sustentada per dues actrius en estat de gràcia: Bibi Andersson i Liv Ullmann • Disponible a Filmin en restauració del 2011 Premis Goya (39a edició) La gala: to, discursos i moments • Impressió general: cerimònia llarga amb alguns pics d’elegància i emotivitat • Goya d’Honor: Aitana Sánchez-Gijón —parlament emotiu, defensa del treball i impuls als joves • Goya Internacional: Richard Gere —discurs percebut com a discret; referències al budisme i a un “temps fosc” als EUA • Referències socials: Palestina, desnonaments, memòria i Dana al País Valencià; presència destacada de membres del Govern Palmarès destacat • El 47: 5 guardons (inclou millor pel·lícula i actriu de repartiment —Clara Segura—, direcció de producció i efectes especials) • Segundo premio (Isaki Lacuesta, Pol Rodríguez): 3 premis (inclou millor direcció i millor muntatge —Javi Frutos—) • Marco: 2 premis (inclou millor actor protagonista —Eduard Fernández— i millor maquillatge i perruqueria) • La Virgen Roja (Paula Ortiz): 2 premis (disseny de vestuari i direcció d’art) • La Estrella Azul: 2 premis (millor actor revelació —Pepe Lorente— i direcció novell) • La habitación de al lado (Pedro Almodóvar): 2 premis (millor música original —Alberto Iglesias— i millor fotografia —Edu Grau—) • La guitarra flamenca (Gerard Cortés): 2 premis (millor cançó original i millor documental) —intervenció de C. Tangana breu i lúcida • Salvar María: millor actriu revelació (Laura Weissmahr) • La infiltrada (Arantxa Echevarría): millor pel·lícula i millor actriu protagonista (Carolina Yuste) • Casa en Flames (Dani de la Orden): millor guió original (Edu Solà) Tancament i avanç • Proper programa: aprofundiment en els sis punts de muntatge de Walter Murch i recomanació d’una sèrie a Movistar
En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero