Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
M de Música del 10/2/2025 - episode art
M de Música

M de Música del 10/2/2025

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 10/2/2025 - episode art
l'Audició

l'Audició del 10/2/2025

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Beats del 7/2/2025 - episode art
Beats

Beats del 7/2/2025

Un repàs a l’actualitat de la música electrònica i les seves variants.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 7/2/2025 — Vicenç Villatoro: comunicació vital i literatura, memòria familiar i Guerra Civil; Sanz Briz i Perlasca; epidèmies a Barcelona; i debat final sobre Bad Bunny i rock actual - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 7/2/2025 — Vicenç Villatoro: comunicació vital i literatura, memòria familiar i Guerra Civil; Sanz Briz i Perlasca; epidèmies a Barcelona; i debat final sobre Bad Bunny i rock actual

Resum general Episodi coral que combina una conversa en profunditat amb Vicenç Villatoro sobre comunicació, literatura i memòria familiar; una secció històrica sobre diplomàcia i salvament de jueus a Budapest (Sanz Briz i Perlasca); una panoràmica d’epidèmies històriques a Barcelona; una píndola editorial sobre justícia; i un tram final musical amb debat contemporani sobre Bad Bunny i Carolina Durante. "Escrivim i llegim per viure més." — Vicenç Villatoro Punts clau Comunicació i vitalisme: diferència entre ser vital (energia per actuar) i vitalista (creure en la força de la vida). La comunicació inclou paraula, gest i context. Ofici i estil: la literatura neix de la vida; la importància dels títols, començaments i finals com a "pacte" amb el lector/oient. Memòria familiar i Guerra Civil: la guerra com a punt d’inflexió; migració de Castro del Río a Terrassa; el dilema "anar-se’n o quedar-se" inspira la trilogia de Villatoro. Diplomàcia i Holocaust: Ángel Sanz Briz i Giorgio Perlasca, Justos entre les Nacions, salvant milers de jueus a Budapest; debat sobre memòria i reconeixement. Epidèmies a Barcelona: de la Pesta Negra a la febre groga i el tifus; impacte urbà i respostes sanitàries (Casa de l’Aigua, Hospital del Mar). Editorial: apunt crític sobre justícia (UE/exiliats, caixa B del PP) i ús pervers de les lleis. Música: Willie Nelson a la sintonia; "Fugir" (Villatoro + Ramon Montaner) com a co-creació; debat final sobre Bad Bunny (hibridació i mainstream) i Carolina Durante (escena de guitarres actual). Conversa amb Vicenç Villatoro Comunicació, vitalisme i literatura (164–873) • Diferència entre vital i vitalista: energia per actuar vs. fe en la vida. • La comunicació és arreu: paraules, gestos, roba, fotos; lectura del context i dels detalls. • La literatura sense vida és només "joc amb paraules"; amb vida, arriba al lector. "La literatura neix de la vida; sense la vida, és un mots encreuats." Ciències de la informació, lletres i com s’ensenya (874–1254) • Crítica al terme "ciències" aplicat a la comunicació: és ofici i coneixement experiencial, no ciència dura. • Defensa d’una cultura general mixta (ciències i lletres). • Diferència entre història de la literatura i aprendre a llegir literatura; analogia amb la història de l’art i la cronologia. Títols, començaments i finals (1296–1513) • Els començaments donen el “manual d’instruccions” (to, registre, pacte de lectura). • Els finals demanen signes de puntuació clars per tancar i permetre l’aplaudiment. Memòria familiar, Guerra Civil i migració Punt d’inflexió: la guerra (1547–1728) • La Guerra Civil i la postguerra reconfiguren la vida dels avis i dels pares; exili, presó, reconstrucció. "Anar-se’n o quedar-se"; Castro del Río–Terrassa (1731–2033) • L’anècdota del barber de Castro del Río inspira el mirall entre marxar i quedar-se. • Trilogia: els que se’n van, els que es queden, els que tornen; i eixos identitaris (sang, terra, cultura). "Anar-se’n és molt important, però quedar-se també." Tornada a l’avi i sociologies contrastades (2241–2521) • Emigració a 60 anys per donar futur al fill; blanc i negre a Castro del Río vs. grisos a Catalunya. • A Catalunya, els “grisos” faciliten ponts i reconstrucció social a la postguerra. Ponts, parròquies i memòria compartida (2521–3050) • Paper de mossèn Pere Ribot i xarxa parroquial; teixit social que teixeix complicitats. • Les vides dels avis no són excepcionals: són mirall d’una generació i permeten tractar temes universals. El pare: curiositat com a motor (3052–3540) • Mestre sense haver anat a escola; curiositat i autoaprenentatge com a ascensor social. • Fotografia, docència, comptabilitat: "fer un full d’assos amb les cartes rebudes". Històries de memòria i Holocaust (Joan + Villatoro) El Diluvi i feminisme; Sanz Briz i Perlasca (3560–4560) • Cançó "I tu sols tu" (El Diluvi) per tancar tema futbol femení/feminisme. • Ángel Sanz Briz (Espanya) i Giorgio Perlasca (Itàlia): salvament de milers de jueus a Budapest (cases protegides, documentació), Justos entre les Nacions. • Matís de Villatoro: decisions personals, no tant de règim; reconeixement desigual (Itàlia vs. Espanya). Silencis i transmissió del patiment (4564–5060) • El silenci generacional (vençuts, vencedors i supervivents) i la tardança a explicar. • Protegir els fills/nets del patiment; memòria retocada per poder viure amb el passat. Epidèmies a Barcelona (Pep) De la Pesta de Justinià a la Pesta Negra (5073–5369) • Gran mortalitat i rebrot durant segles; culpes infundades (jueus), processons que augmentaven contagis. • Fossa comuna a Sant Just i Pastor (s. XIV) amb ADN de Yersinia pestis. Febre groga, tifus i respostes modernes (5692–6363) • Febre groga (1821) i tifus (1914): impacte social i urbanístic. • Casa de l’Aigua (Trinitat) i Hospital del Mar: tractament d’aigües (cloració), quarantena, modernització sanitària. "Barcelona, sovint adobada per a les epidèmies, també va ser laboratori de solucions." Píndola editorial: justícia (6400–6460) • Contrapunt sobre la sentència del TJUE (exiliats catalans) i silenci sobre la caixa B del PP. "L’últim grau de perversitat és servir-se de les lleis per a la injustícia." — (Atribuït a) Voltaire Música: Willie Nelson, "Fugir" i procés creatiu Pausa musical i perfil (2033–2231) • "What a Wonderful World" i breu retrat de Willie Nelson: trajectòria, activisme, cinema i llibres. "Fugir" — co-creació Villatoro + Ramon Montaner (6460–6665) • Cançons concebudes juntament (idea, concepte, lletra i música en diàleg). "I jo estaré ben quiet a l’últim tren." — "Fugir" L’ofici d’escriure (6665–7130) • Article vs. novel·la: velocitat i termini vs. tria lenta de paraules. • Dietaris i poesia en etapes diferents; disciplina vs. son: escriure a hores no laborals. Debat final: reggaeton i rock actual (Bits) Bad Bunny i la hibridació mainstream (7287–7666) • Disc nou: barreja de gèneres (salsa, tradició), empaquetat global; debat sobre qualitat vs. màrqueting. • Mirada crítica a l’estètica, lletres i ús d’efectes; reconeixement de moments musicalment interessants dins el seu nínxol. Carolina Durante i l’escena de guitarres (7668–7706) • Bones produccions, maduresa i col·laboració amb Rosalía; el vibe de l’escena jove i el retorn d’un cert compromís social. Tancament • Reivindicació d’un museu per Sant Just, agraïments i compromís de continuïtat de la conversa amb Villatoro.

La Salut al dia del 7/2/2025 — Document de Voluntats Anticipades (DBA): què és, com fer-lo al CAP Sant Just, diferències amb l’eutanàsia i novetats de registre - episode art
La Salut al dia
23'

La Salut al dia del 7/2/2025 — Document de Voluntats Anticipades (DBA): què és, com fer-lo al CAP Sant Just, diferències amb l’eutanàsia i novetats de registre

Resum general En aquest capítol de "La Salut al dia" amb professionals del CAP Sant Just, s’explica amb detall el Document de Voluntats Anticipades (DBA): què és, per a què serveix, com es tramita (i amb quins models), quins requisits té, com designar un representant, i en què no és el mateix que l’eutanàsia (regulada per la Llei Orgànica 3/2021). També s’exposen les novetats: eliminació pràctica dels tres testimonis quan un/a professional sanitari/ària certifica la capacitat, i la inscripció immediata del document a La Meva Salut i a la Història Clínica Compartida. Temes principals • Definició i propòsit del DBA: deixar per escrit valors i preferències assistencials, i poder anomenar un representant. • Diferències clau amb l’eutanàsia: l’eutanàsia és un procés legal específic, amb requisits i ratificacions; el DBA és la manifestació prèvia de voluntats. • Requisits, validesa i modificacions: majors de 18 anys, amb capacitat i sense coacció; el document no caduca i es pot substituir o revocar. • Com formalitzar-lo: models del Departament de Salut, DMD i altres; tramitació al CAP, opcions amb notari, i via testimonis o validació per sanitari. • Contingut recomanat: posicions sobre dolor, lloc d’atenció (domicili vs centre), no-prolongació en situacions irreversibles, procediments com ventilació mecànica o alimentació artificial, i donació d’òrgans. • Novetats operatives: menys barreres (testimonis), càrrega directa a La Meva Salut, i augment de demandes. Punts clau del DBA Definició i objectiu • El DBA (abans conegut com a testament vital) és un document on la persona expressa valors, preferències i límits sobre l’atenció sanitària en situacions futures en què podria no poder comunicar-se. • Permet designar un representant perquè parli en nom propi si cal. Diferències amb l’eutanàsia (Llei Orgànica 3/2021) • L’eutanàsia és un procediment legal regulat amb requisits estrictes, dues sol·licituds ratificades i avaluació d’un equip mèdic. • El DBA no és una sol·licitud d’eutanàsia: és expressar les voluntats anticipades; pot incloure preferències, però no substitueix el procediment legal. Requisits i representant • Requisits: ser major de 18 anys, capacitat per decidir i absència de coaccions. • No caduca; es pot modificar, substituir o revocar. • El representant (opcional) ha de conèixer les voluntats i defensar-les; si no n’hi ha, s’aplica l’ordre de parentiu (parella, fills, etc.). Com formalitzar-lo (models i vies) • Models vàlids: Departament de Salut (recomanat), DMD (Dret a Morir Dignament) i Conferència Episcopal, entre d’altres. Tots són vàlids si estan correctament signats i un/a sanitari/ària acredita la capacitat. • On fer-lo: al CAP (via treball social, infermeria o equip de referència) o davant de notari (servei privat; no calen testimonis). • Testimonis vs sanitari: abans calien tres testimonis; ara es pot fer sense testimonis si un professional sanitari dona fe de la capacitat i voluntarietat. Documents necessaris • Sol·licitud d’inscripció al registre + DBA original degudament emplenat i signat. • DNI original del/de la sol·licitant (i, si s’escau, del representant i/o testimonis). No serveixen fotocòpies compulsades. • Si el document el presenta una altra persona, cal acreditació de representació. Què incloure al DBA • Preferències sobre: gestió del dolor, lloc d’atenció (domicili vs centre), no prolongar la vida en situacions irreversibles. • Posicionament davant de procediments concrets: ventilació mecànica, alimentació/hidratació artificials, etc. • Donació d’òrgans o del cos (es pot gestionar també per altres vies, però es pot consignar al DBA). • Recomanat: consultar l’equip mèdic per entendre implicacions i delimitar bé les instruccions. Inscripció i novetats digitals • El CAP Sant Just pot pujar el DBA al moment a La Meva Salut i a la Història Clínica Compartida de Catalunya; així queda disponible immediatament per als professionals. • Això redueix demores i dona seguretat jurídica i assistencial. Demanda i capacitat al CAP Sant Just • S’ha notat un augment de demandes (aprox. 8 setmanals, amb intenció d’ampliar capacitat), atribuït a l’eliminació del requisit dels tres testimonis quan valida un sanitari. • Es prioritzen casos urgents si cal. Impacte per a famílies i pacients • Fer el DBA és un acte de maduresa i facilita converses familiars: "Aprofitem per seure un dia a taula i parlem tota la família... i fem-ho de forma conjunta". • En moments crítics, el DBA alleuja càrregues emocionals i evita conflictes: "Treu un pes important en una situació dolorosa".

Xoc d'Estics del 6/2/2025 - episode art
Xoc d'Estics

Xoc d'Estics del 6/2/2025

El programa de l’hoquei sobre patins català. Conductors: Artur Àvila i Nani Gil. “Xoc d’estics” ofereix tots els resultats de la jornada i entrevistes als seus protagonistes i, en concret, se centra en l’Ok Lliga masculina i femenina, l’Ok Plata, la Lliga Nacional Catalana masculina i femenina, així com en competicions europees i en els partits que corresponguin a la Copa del Rei i de la Reina.

← Torna a tots els podcasts