
Smooth Jazz Club del 6/2/2025
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius

Panorama de l’episodi Programa: Veus de la parròquia (Ràdio d’Esvern). Després d’una bateria de falques i indicatius, l’episodi entra en una entrevista central amb mossèn Joan Peñafiel, vicari episcopal del Baix Llobregat i rector de Sant Josep Obrer (Sant Boi). El diàleg aborda l’organització del bisbat de Sant Feliu, el rol del vicari episcopal, la convivència de diverses espiritualitats, el paper del laïcat, el perfil i línies pastorals del bisbe Xavier, i una crida final a viure l’any jubilar. El tancament inclou una peça musical emblemàtica en anglès. Temes principals Organització diocesana i vicaries • Dues vicaries: Baix Llobregat; Penedès-Garraf-Anoia. • Funcions del vicari: aconsellar i col·laborar amb el bisbe; vetllar per preveres i laics; garantir litúrgia, catequesi i sinodalitat; impulsar consells pastorals i moviments. Realitat pastoral del Baix Llobregat • Zona majoritàriament industrial, amb ciutats i pobles grans i autònoms. • Gran diversitat d’espiritualitats: pot ser riquesa si hi ha unitat i comunió; si no, esdevé dispersió i personalismes. • Repte clau: teixir comunió pastoral efectiva. Càrrecs i gestió • Mossèn Joan compagina rectoria, vicaria episcopal i docència/direcció a l’Escola Diocesana de Teologia. • En clau espiritual: «si Déu dona un càrrec, també dona les forces per portar-lo a terme». El nou bisbe Xavier • Ha confirmat la majoria de càrrecs del predecessor per prudència i coneixement previ de la realitat. • Lema: humilitat. Valoració de la fraternitat amb presbiteri i laïcat. • Èmfasi en tasca social, acollida de persones migrades i evangelització de les perifèries. • Alineat amb la conversió sinodal de l’Església. Laïcat i corresponsabilitat • Aposta per delegats laics a les delegacions, amb suport d’un conciliari ordenat. Temporalitat del càrrec • El vicariat és no permanent; dependrà del discerniment del bisbe. Crida final • Invitació a aprofitar l’any jubilar per acollir dons i renovar l’esperança. Punts clau de l’entrevista Unitat en la diversitat: la pluralitat d’espiritualitats al Baix Llobregat és una riquesa si va lligada a unitat, comunió i diocesanitat. Govern prudent: el bisbe Xavier practica un principi de continuïtat per conèixer bé la realitat abans d’introduir canvis. Corresponsabilitat laïcal: desig explícit d’ampliar el protagonisme del laïcat en la gestió pastoral. Sinodalitat: eix transversal – participació, comunió i missió en consells pastorals i arquiprestals. Cites destacades «La nostra vicaria es caracteritza per una gran diversitat d’espiritualitats… pot ser una riquesa si hi ha unitat i comunió.» «Tant de bo poguéssim tenir delegats laics a totes les delegacions, amb l’ajut d’un conciliari ordenat.» «Si Déu ens dona un càrrec, també ens dona les forces per portar-lo a terme.» «El bisbe Xavier ha triat com a lema la humilitat i està en sintonia amb la conversió sinodal.» Contingut extra Després de la cloenda, sona la peça musical en anglès “Clouds Across The Moon” (The Rah Band), amb la narrativa d’una trucada interplanetària interrompuda per una tempesta a l’asteroide. Conclusió Un episodi centrat en la comunió pastoral i la sinodalitat com a resposta a la diversitat del territori, amb èmfasi en el lideratge humil del bisbe Xavier i la corresponsabilitat del laïcat. Tanca amb una invitació a viure l’any jubilar com a temps de gràcia i esperança.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Introducció • Episodi centrat en el clàssic de la setmana: La llista de Schindler (1993), de Steven Spielberg, amb un debat sobre memòria històrica, llenguatge cinematogràfic i muntatge. • També hi ha un tast de novetats (Baby Girl, Diferentment, Fora de la llei), una “Aula de cinema” sobre Walter Murch i un tancament gastronòmic amb recomanació de calçotada. Clàssic de la setmana: La llista de Schindler Per què ara • Es proposa com a clàssic en el marc de la commemoració del 80è aniversari de la Segona Guerra Mundial. • Recordatori de la magnitud de l’Holocaust: 6 milions de jueus assassinats. “Qui salva una vida salva el món sencer.” (Cita del Talmud que la pel·lícula fa seva) Fitxa tècnica i creativa • Direcció: Steven Spielberg (director jueu, llarg recorregut transversal de gèneres i gran domini de l’ofici). • Música: John Williams — una partitura clau que acompanya i punteja l’acció durant 3h i 5min. • Fotografia: Janusz Kamiński — blanc i negre amb una potent gamma de grisos i detalls puntuals de color. • Muntatge: Michael Kahn — fluïdesa sense capítols explícits, transicions i estructura molt finament cosida. • Guió: Steven Zaillian, basat en la novel·la Schindler’s Ark (metàfora de salvació). • Art i vestuari: gran cura i versemblança (direcció artística modèlica, vestuari premiat). • Repartiment: Liam Neeson (Oskar Schindler), Ben Kingsley (Itzhak Stern), Ralph Fiennes (Amon Göth) — els tres en estat de gràcia. • Premis: Òscars i BAFTA a millor pel·lícula i millor director (1993), entre molts altres reconeixements. Estructura, ritme i muntatge • Pel·lícula “tancada” i didàctica per decisió deliberada de Spielberg, amb una narrativa clara que prioritza emoció i comprensió. • Malgrat la durada, manté un ritme sostingut i una progressió sense caure en capítols marcats. • La seqüència de la liquidació del gueto de Cracòvia és una lliçó de muntatge (paral·lelismes, puntuació rítmica, punt de vista). Recursos formals clau • Obertura en color i pas a blanc i negre amb una el·lipsi inversa (fum de l’espelma → fum de la locomotora): un pont temporal de gran bellesa. • La nena de l’abric vermell com a “planting” visual: element en color dins el B/N que simbolitza vida, innocència i esperança; reapareix amb fort impacte dramàtic. • Epíleg en color amb visita real a la tomba de Schindler: tancament testimonial. Personatges i interpretacions • Schindler: arc de transformació del col·laboracionisme oportunista a la redempció com a salvador d’unes 1.200 persones. • Stern: cervell pràctic i ètic del mecanisme de salvació. • Amon Göth: representació creixent del mal, sàdic i monstruós. • Observació crítica: la massa de víctimes queda, a estones, massa esquematitzada (poca “baixada a l’arena” de vides concretes als barracons). Lectura crítica (amb admiració) • El final emocional (Schindler plora: “podria haver salvat més persones”) pot sentir-se explicat en excés; alguns preferirien suggerència amb el rostre de l’actor en lloc d’insistència verbal. • El film és didàctic i no “postmodern”: informa el que vol i construeix una lluita paradigmàtica entre bé i mal; comparat amb obres com El fill de Saül o La zona d’interès, és menys obliqua i més exemplaritzant. Missatge i impacte • Defensa de la memòria històrica davant negacions o banalitzacions. • El cinema com a eina pedagògica: recomanació que els joves (en edat adequada) vegin obres com aquesta i visitin camps d’extermini per entendre l’horror. • Disponible amb còpia excel·lent a Filmin. Altres obres i referents sobre l’Holocaust Comparatives esmentades • La zona d’interès (visió introspectiva i filosòfica), Shoah (Claude Lanzmann), Nuit et brouillard (Resnais), El gran dictador (Chaplin), Ser o no ser (Lubitsch), La vida és bella (Benigni), El fill de Saül (László Nemes). Documental relacionat • The Last Days (1998, prod. exec. Spielberg): cinc supervivents hongaresos; enfoc clàssic, valuós per testimonis i retorns als llocs d’origen. Novetats i cartellera Baby Girl (Halina Reijn) • Thriller eròtic amb Nicole Kidman. • Valoració: no recomanada; posada en escena desencaixada i protagonista desubicada. Diferentment (Aaron Schindberg) • Drama sobre acceptació de la diferència (eco d’“L’home elefant”). • Valoració: recomanable, amb bona interpretació protagonista, tot i lluny de la potència poètica de Lynch. Fora de la llei (Patsy Ponziroll) • Comèdia negra de crim a l’“ona Fargo” (salvant distàncies). • Molts elements bons però irregular en coherència; amb talent podria ser gran comèdia. • Tot i això, entretinguda: no avorreix. Aula de cinema: Walter Murch i els 6 criteris de muntatge • Referència al llibre de capçalera: “En el momento del parpadeo”. • El muntatge com a decisió contínua del “moment exacte de tall” segons: - 1) Emoció (primer criteri) - 2) Història/argument - 3) Ritme - 4) Rastre de la mirada - 5) Bidimensionalitat de la pantalla - 6) Coherència de l’espai tridimensional • Continuarà amb més desenvolupament la propera sessió. Bonus final • Tancament distès amb recomanació de calçotada de temporada a Sant Just: ambient i dates assenyalades; invitació a reservar i gaudir en grup.

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto