
Cara B del 29/1/2025
Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs
Episodis etiquetats amb Altres

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius

Panorama general • Programa informatiu de la parròquia conduït per Mossèn Xavier Sobrevia i Rodrigo Martínez. • Temes clau: Candelària i el seu sentit litúrgic, Any Jubilar 2025 (temples jubilars i indulgències), perifèries com a llocs de gràcia (presons, hospitals, residències), reflexió sobre la cultura del descart i la dignitat humana, i reformes d’espais parroquials per impulsar la vida comunitària. Festa de la Candelària (2 de febrer) Significat bíblic i espiritual • Presentació de Jesús al Temple als 40 dies: trobada amb Simeó i Anna. • Missatge central: Jesús, “llum de les nacions”. "Ara, Senyor, ja em puc morir en pau... han vist el Salvador, llum per a totes les nacions." Celebració a la parròquia • Inici especial de la missa amb benedicció de les candeles a l’exterior o al vestíbul; es demana puntualitat. • Tradició de portar les candeles a casa: s’encenien en tempestes o desgràcies com a signe de pregària i protecció; també es regalen als malalts. • Patró dels electricistes: celebració i pregària per la seva protecció i bona pràctica professional. Trobada de consells parroquials i pelegrinatge • Trobada (18 de gener, Pla del Vent – Sant Joan Despí) amb fidels de Sant Just, Molins, Sant Feliu, Esplugues, Papiol i Castellbisbal. • Participació del nou bisbe Xavier Gómez Garcia; invitació a viure l’any submergits en l’esperança. • Anunci d’una trobada diocesana més massiva: pelegrinatge al Santuari de la Salut (Sabadell), 22 de març (apta per a famílies i avis). Any Jubilar 2025: temples jubilars i indulgències Marc jubilar • Portes Santes a Roma i temples jubilars a les diòcesis per facilitar la gràcia jubilar. • Exemples a la diòcesi: Catedral de Sant Llorenç, Montserrat, Santa Maria de Vilafranca, Sant Crist de Piera, Mare de Déu de Foix, Font Santa, Vinyet i Bruguers. Condicions per a la indulgència plenària • Pregar per les intencions del Sant Pare (p. ex. Credo i Pare Nostre). • Confessió uns dies abans o després i recepció de la comunió. • Fer un acte interior de desapego del pecat i conversió. • Aplicable per un mateix o per un difunt (comunió dels sants). "Deixa’t portar... Déu actua i ens transforma l’ànima per dins." Perifèries com a llocs jubilars • Ampliació de llocs: presons Brians 1 i 2, hospitals Sant Joan de Déu (Esplugues i Sant Boi), centres de Germanes Hospitalàries (Martorell i Sant Boi) i residències d’ordes religiosos (p. ex. Germanetes dels Ancians Desemparats). • No només visitar espais, sinó acompanyar malalts i persones vulnerables: obres de misericòrdia. "Tot allò que feu a un d’aquests petits, a mi m’ho feu." Dignitat humana i cultura del descart • Denúncia de la cultura del descart i del consumisme que deshumanitza. • Document del magisteri: “Dignitat infinita” — distingeix la dignitat ontològica, moral, social i existencial. • Missatge clau: tota persona té una dignitat inviolable; cal evitar excloure i promoure respecte i estima. Reformes i vida parroquial • Il·luminació i acústica millorades (micròfons, reducció de reverberacions) per facilitar l’escolta de tothom. • Capella del Santíssim: restauració de pintures murals i repintat complet; campanya assolida (~15.000 €). Proper pas: pintar tota l’església. • Sala gran parroquial (antic cinema): tractament d’humitats, millora d’il·luminació i decoració; crida a aportació d’idees per fer-la més acollidora; projecte de petita cuina per a trobades. • Vida comunitària i caritat: sopar de Càritas amb prop de 40 persones; calen millors condicions logístiques per a futurs esdeveniments. Tancament i música • Comiat dels conductors i espai musical amb el grup Bona Nova. • Recordatori d’agenda: pelegrinatge del 22 de març al Santuari de la Salut (Sabadell).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Context i obertura • Obertura musical amb “Raindrops Keep Fallin’ on My Head”, que connecta amb Dos homes i un destí (Butch Cassidy and the Sundance Kid) i el record de Paul Newman. Centenari de Paul Newman (1915–2008) i repàs exprés de la seva carrera Per què se’n parla avui • Paul Newman hauria fet 100 anys el 26 de gener; els locutors celebren el centenari amb un repàs de títols clau i una anècdota personal. Papers destacats com a actor • El pistoler de l’esquerra (1958, Arthur Penn) — paper de Billy el Nen. • La gata sobre la teulada de zinc (1958, Richard Brooks). • El llarg i càlid estiu (1958, Martin Ritt) — on coneix la seva parella artística i vital. • El buscavides (1961, Robert Rossen). • Cortina esquinçada (1966, Alfred Hitchcock). • La llegenda de l’indomable (1967, Stuart Rosenberg). • Dos homes i un destí (1969, George Roy Hill) — la cançó d’obertura hi fa de pont. • El cop (1973, George Roy Hill). • L’infern de coure (1974, John Guillermin). • Veredicte final (1982, Sidney Lumet). • El color dels diners (1986, Martin Scorsese). • Camí a la perdició (2002, Sam Mendes) — última interpretació. Com a director • Raquel, Raquel (1968), Casta invencible (1971), The Shadow Box (1980), Harry and Son (1984), The Glass Menagerie (1987), entre d’altres. Anècdota • Participació en un anunci de Freixenet (1989) rodat a Kansas City; record personal d’haver-hi coincidit amb Newman. El clàssic de la setmana: Querelle (1982), de R. W. Fassbinder Adaptació i sinopsi • Adaptació de la novel·la de 1945 de Jean Genet (publicada el 1947 amb 460 exemplars il·lustrats per Jean Cocteau). • Context a la ciutat portuària de Brest (Bretanya). • Querelle (Brad Davis): lladre, bisexual, prostitut i assassí, manipula i mata buscant identitat i poder; seducció, traïció i retorn al vaixell que l’ha dut a Brest. “Tots els homes tendeixen a matar allò que més estimen.” — cançó dins del film que connecta amb la visió fatalista de Fassbinder Biografies i influències • Genet: novel·lista, dramaturg i poeta, vida al límit (El funàmbul citat com a lectura clau). • Fassbinder (1945–1982): actor, dramaturg i director prolífic — en 13 anys va signar 43 pel·lícules, incloses sèries monumentals com Berlin Alexanderplatz. • Influències: teatre d’Artaud i Brecht; cinema de Douglas Sirk i autors europeus. • Equip estable de col·laboradors, ritme de treball que evitava la dispersió del seu “repertori”. Estètica, to i posada en escena • Estil deliberadament antirealista i teatral: decorats de plató, acting amb distanciament brechtià, llum i color com a expressió (paletes saturades, contrastos, verds/blau/vermel) — ecos de Sirk i de certs interiors “irreals” a l’estil “Johnny Guitar”. • Ús constant de miralls i composicions oníriques: identitat reflectida i fracturada. • Violència mostrada amb subversió del realisme (gestos i conseqüències més que l’impacte explícit). Estructura i recursos narratius • Muntatge fragmentari i cíclic, repeticions com a motiu formal i de sentit. • Veus en off múltiples (cites de Genet) i pantalles blanques tipus intertítol que aturen el flux per textualitzar el desig i la idea. • Capa simbòlica religiosa (crucifixos, processons) i mitemes (Orfeu/Eurídice) aplicats a la autoreflexió del protagonista. Temes centrals • Eros i Tànatos: erotisme i mort marquen el ritme intern. • Desig, poder, culpa i nihilisme: espai moral ambigu on res no és del tot cert ni del tot fals; l’ambigüitat és el motor ètic i formal. Recepció, accés i valoració • Pel·lícula exigent i de gran densitat literària; recomanable veure-la més d’una vegada. • Dificultat per trobar-ne còpia; es recomanen biblioteques. • Valorada pels locutors com a obra coherent i impecable en realització, fotografia, so i muntatge. Premis i cerimònies (Feroz, Gaudí, Goya) • Valoració crítica de les gales televisades (ritme, to, realització). • S’apunta la necessitat de cerimònies més agiles i atractives per al públic general. Recomanacions Cinema: The Brutalist (Brady Corbet) • Protagonitzada per Adrien Brody; fresc de 30 anys sobre un arquitecte arribat als EUA a la postguerra. • Durada: 215 minuts (amb intermedi); projectada en gran format. • Elogi global: música, imatge, muntatge i interpretacions; es presenta com una de les pel·lícules a seguir del 2025. Sèrie: True Love (Truelove) • Producció britànica (Filmin). • 6 episodis de ~45’; drama amb pols de thriller. • Temes: amistat, compromís i eutanàsia; girs narratius sense trampes. • Repartiment destacat: Lindsay Duncan i Clarke Peters. • Recomanada com una de les millors sèries recents. Falca local • Menú calçotada a Can Ginestà (Sant Just Desvern): dates 2 i 16 febrer; 2, 16 i 30 març. • Reserves: 652 527 378. • Menú complet per 39€ (calçots, graellada, acompanyaments, postres i begudes). Interludis i transicions • Bloc musical de transició cap al “clàssic de la setmana”. • Interludi repetit amb “Fins demà!”, a tall de falca o element tècnic. El més important: • Un homenatge a Paul Newman i el seu llegat. • Una lectura rica i polièdrica de Querelle (Fassbinder/Genet) sobre identitat, desig i ambigüitat. • Dues recomanacions potents per l’agenda: The Brutalist i True Love. • Tancament amb agenda local gastronòmica.

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.