Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 24/1/2025 — Clara Segura: ofici i emoció, conciliació i tecnologia; musicals i Paral·lel; futbol femení i Plaça Universitat - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 24/1/2025 — Clara Segura: ofici i emoció, conciliació i tecnologia; musicals i Paral·lel; futbol femení i Plaça Universitat

Resum general Episodi coral amb la presència destacada de la Clara Segura, on es combina una conversa en profunditat sobre el seu ofici d'actriu, la conciliació profesional-familiar i l'impacte de la tecnologia en adolescents i relacions humanes; a més d’un recorregut per referents artístics (Fellini), musicals i la memòria del Paral·lel. El programa s’amplia amb dos blocs temàtics: futbol femení (història i desigualtats) i història urbana de la Plaça Universitat. "El teatre va directe al fetge i al cor" Punts clau Conciliació i salut: disciplina de matinada (6–7 h), dificultat per dir que no i un toc d’alerta d’estrès que obliga a reorganitzar l’agenda (amb el suport de Bet Orfila). Adolescència i tecnologia: debat crític sobre mòbils, relacions humanes i entrenament del llenguatge corporal; defensa del contacte humà com a nutrient emocional i social. Ofici i mètode: més que un mètode únic, una recopilació viva d’aprenentatges; empatia amb el públic, escolta de la respiració de la sala i importància de la primera emoció en la lectura d’un text. Musicals i interpretació: l’actor/actriu com a comunicador integral (interpretació > tècnica pura de cant/ball). Records de "Chicago" i estat del musical a Catalunya. Memòria escènica: La Perla 29, Broggi, desig de coincidir amb Pere Arquillué (Roxana/Cyrano) i el referent d’Anna Lizaran. Vocació i formació: pas de Història de l’Art a l’Institut del Teatre; debut i èxit al TNC; complicitats generacionals (Àngel Llàcer, etc.). L’art com a vitamina social: l’art ens fa més sòlids i menys manipulables; necessitat d’educació artística a escoles (model britànic). Blocs editorials convidats: Futbol femení: història, prohibicions i bretxa salarial/mediàtica; avenços recents i reptes. Història urbana: Plaça Universitat, Doctor Robert i el tancament de caixes. Detalls destacats de la conversa amb Clara Segura Conciliació, disciplina i límits • Matins productius (6–7 h) com a estratègia de focus i silenci. • Dificultat per dir que no → cost en salut i necessitat de replanificar l’agenda. • Prioritzar temps per gaudir del procés creatiu i de la família. Adolescents, mòbils i relació humana • Canvi generacional accelerat; sensació de "carca" davant del mòbil però defensa d’un equilibri. • El perill de substituir la relació presencial per mediacions digitals. • Reivindicació de l’empatia i l’entrenament del llenguatge corporal. Ofici d’actriu i contacte amb el públic • Sense un mètode rígid: la clau és observació, escolta i pràctica. • Lectura emocional del públic: respiració, palpitar silenciós i ritme de la sala. • La primera emoció en llegir una obra és el tresor que activa el compromís creatiu. "La primera emoció que experimentis quan llegeixis una obra és el tresor que t’activarà per després comprometre’t amb ella" Vocació, formació i inici de carrera • Tria entre Història de l’Art i Institut del Teatre: aposta per la interpretació. • Debut i èxit inesperat al TNC; complicitat amb Àngel Llàcer ("El més petit"). • Vincles amb La Perla 29 (Broggi) i reverència per Anna Lizaran. Musicals, el Paral·lel i la música a escena • El musical, quan és bon teatre, posa l’actor al centre: explicar una història per sobre de l’exhibició tècnica. • Experiència d’espectadora a "Chicago" (Fosse): impacte místic-sensorial. • Memòria del Paral·lel i el projecte "Quédate con la copla". • Ritual musical personal: bafle al camerino per sintonitzar estats d’ànim abans de funció; record de "Conillet". Valors i arrels • Les "Catalines" (àvia Catalina i mare Caterina): humor, valentia i alegria com a llegat vital. • Defensa de l’honestedat i la noblesa com a valors no passatistes. Pedagogia i joc escènic • A les classes: perdre la por al ridícul i treballar amb oposicions (suavitat agressiva, seguretat vulnerable...). • Teatre preferit: sense quarta paret, comèdia interactiva i dramèdia; anècdotes d’impro amb Bruno Oro. Blocs editorials Futbol femení: història i desigualtats • Bretxes salarials i de traspassos/arbitratge; traves històriques (prohibicions FA 1921 i rèpliques a altres països). • Emergència moderna: copas i mundials no oficials, reconeixements recents i rècords d’assistència (Barça femení). • Reivindicació de la igualtat de gènere i suport estructural. Plaça Universitat i el Doctor Robert • Crònica urbana: comerços emblemàtics, galeries Universitat, i el Tostadero. • Doctor Robert: alcalde, tancament de caixes i catalanisme polític; monument i avatar històric. Frases i idees per emmarcar "Vull gaudir també del que faig: si hi ha massa canya, no ho gaudeixes tant" "Som éssers empàtics: si jo m’emociono, sovint s’emociona l’espectador" "L’art ens fa més sòlids i menys manipulables"

Xoc d'Estics del 23/1/2025 - episode art
Xoc d'Estics

Xoc d'Estics del 23/1/2025

El programa de l’hoquei sobre patins català. Conductors: Artur Àvila i Nani Gil. “Xoc d’estics” ofereix tots els resultats de la jornada i entrevistes als seus protagonistes i, en concret, se centra en l’Ok Lliga masculina i femenina, l’Ok Plata, la Lliga Nacional Catalana masculina i femenina, així com en competicions europees i en els partits que corresponguin a la Copa del Rei i de la Reina.

Veus Parròquia del 22/1/2025 — Salut mental i espiritualitat: evidència (depressió, ansietat i suïcidi), pràctica religiosa i integració sanitària - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 22/1/2025 — Salut mental i espiritualitat: evidència (depressió, ansietat i suïcidi), pràctica religiosa i integració sanitària

Visió general Aquest episodi de Veus de la Parròquia (secció Justícia i Pau) aborda la relació entre salut mental i espiritualitat/religió, amb el testimoni i anàlisi de mossèn (i metge) Xavier Sobrevia, i una intervenció final de Jesús Castro de Justícia i Pau. "Déu no és una màquina de cafè" — reflexió sobre els límits del pensament màgic i la necessitat de maduresa espiritual davant del patiment. Punts clau • Evidència consistent: molts estudis associen la pràctica espiritual o religiosa amb menys depressió, menys ansietat, menor taxa de suïcidi i, fins i tot, millors indicadors de salut física. • Pràctica vs etiqueta: la diferència es veu sobretot en practicants vs no practicants; autoidentificar-se com a religiós sense pràctica té menys pes. • Ansietat davant la mort: tant les persones molt religioses com les molt poc religioses mostren menys ansietat; els nivells intermedis solen mostrar-ne més. • Integració sanitària: proposa incorporar la dimensió espiritual a la història clínica (sense imposicions) com a recurs complementari. • Acompanyament i límits: cal personalitzar l’acompanyament espiritual, evitar el pensament màgic i donar suport a famílies i pacients també en entorns hospitalaris (capelles, capellans, rituals). • Justícia i Pau: inclourà la dimensió espiritual-religiosa en el manifest final del cicle sobre salut mental. Evidència científica i resultats Salut física i pràctica religiosa • Estudi de Harvard (cohort gran d’infermeres, >10 anys): associacions amb menys càncer i menys malaltia cardiovascular en persones amb pràctiques religioses. • Consideracions metodològiques: importen el context cultural, la definició de pràctica, i el mostreig. Depressió • Revisió (100 estudis abans de 2000): - 93 troben menys depressió en persones més religioses. - 34 informen que la religiositat no s’associa a més depressió (és a dir, no troben l’efecte contrari). • Efectes observats: - Menor gravetat i menor incidència de depressió. - Recuperació més ràpida en persones amb major espiritualitat/religiositat. Ansietat • Revisió (76 estudis abans de 2000): - 35 mostren menys ansietat entre persones més religioses. - 24 no troben relació. - 10 troben més ansietat en persones religioses (sobretot en estudis transversals). • Ansietat davant la mort: - Extrems oposats (molt religiós vs molt poc religiós): menys ansietat. - Intermedis: més ansietat. Suïcidi • Recull (68 estudis): - 57 amb menor taxa de suïcidi entre persones més religioses. - 9 sense relació; 2 resultats mixtos. "Si jo no cregués, em vés tirat al tren" — testimoni recurrent que il·lustra el paper protector de la fe en situacions límit. Pràctica clínica: integrar l’espiritualitat Recomanacions assistencials • Incorporar la dimensió espiritual com a part de la història clínica (quan escau): - Detectar si és un recurs per al pacient i família. - Activar-lo i coordinar amb capellania/rituals si el pacient ho desitja. • Evitar imposicions i personalitzar (com els antihipertensius): - El que ajuda a uns pot no ajudar d’altres. - Vigilar efectes adversos (p. ex., ansietat si el suport no és adequat al perfil). Entorn hospitalari i família • Beneficis de capelles, missa i suport espiritual als hospitals per a pacients i familiars. • Superar la vergonya/estigma d’accedir a capellania. • Acompanyar el dol i el patiment evitant el pensament màgic; fomentar una fe madura i realista. Cas de l’Hospital Sant Joan de Déu: la presència de pèrdues infantils convida a una pastoral del consol i a treballar el “per què a mi?” des de l’esperança, sense respostes simplistes. Espiritualitat vs religió • L’espiritualitat aborda el sentit de la vida (d’on venim, a on anem) i pot ser no religiosa. • Les religions afegeixen marcs de revelació i pràctica (p. ex., en cristianisme, la novetat de Déu fet home). • En la reducció d’ansietat, alguns estudis apunten efectes similars en tradicions orientals i occidentals. Justícia i Pau: projecte i manifest • L’entitat inclourà la dimensió religiosa/espiritual al manifest final del cicle de salut mental encarregat per l’Associació de Malalt Mental del Baix Llobregat. • Objectiu: reconèixer aquest factor en la comprensió integral de la salut i en les propostes d’atenció. Conclusions clau • Complexitat: espiritualitat i religió són fenòmens complexos i multifactorials. • Balanç positiu: globalment, aporten més beneficis psíquics que perjudicis, segons una gran majoria d’estudis. • Mecanismes: cal més recerca sobre els mecanismes d’acció. • Pràctica clínica: en psicologia i psiquiatria convé tenir en compte religiositat i espiritualitat com a recursos complementaris quan el pacient ho desitja i s’hi identifica.

← Torna a tots els podcasts