
Smooth Jazz Club del 22/1/2025
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Context i to de l’episodi Programa especial dedicat a la memòria de David Lynch i al seu llegat cinematogràfic, amb el “clàssic de la setmana” centrat en Mulholland Drive, un repàs de temes, influències i filmografia, i una segona part amb el palmarès i anàlisi crítica dels Premis Gaudí 2025. "Hi ha un gran forat en el món, ara que ja no està amb nosaltres. Però, com ell deia, fixa't en la rosquilla i no en el forat. És un dia bonic, amb un sol daurat i blaus al cel." Homenatge a David Lynch Perfil artístic i temes recurrents • Artista total: director, guionista, muntador, músic i pintor; col·laboracions habituals amb Àngelo Badalamenti i tècnics de confiança (p. ex., Alan Splet al so). • Temes clau: el misteri, el territori oníric i el surrealisme visceral; pulsions de violència (de vegades sexual) i identitats escindides. • Influències: Hitchcock (Vertigo), Kubrick (2001, Lolita), Fellini (Nits de Cabiria, 8½), Buñuel (L’Àngel Exterminador), i literatura kafkiana (La metamorfosi). • Biografia esbossada: de la pintura a la imatge en moviment (“a la pintura li faltaven moviment i so”); amistats creatives primerenques i pas al cinema independent amb Eraserhead. Música com a columna vertebral • Badalamenti com a signatura sonora de Lynch (Blue Velvet, Twin Peaks, Mulholland Drive). • Interludis musicals destacats a l’episodi: “In Dreams” (Roy Orbison, Blue Velvet), tema de Twin Peaks, “I’m Drenched” (David Bowie, Lost Highway) i “Angel Star” (David Lynch & Chrysta Bell, The Big Dream). Clàssic de la setmana: Mulholland Drive On veure-la i edició • Disponible a Filmin amb restauració 4K (Estudio Canal + Criterion, 2021), supervisada per Lynch; metratge base de 35mm. Sinopsi (sense espòilers) i lectura temàtica • Inici en clau musical i tall sobtat a un accident a Mulholland Drive: una dona morena sobreviu i perd la memòria. • Arriba a Los Angeles, es creua amb una aspirant a actriu canadenca; amistat, desig i investigació del passat com a eix. • Joc d’identitats (Rita/Camila – Betty/Diane), Hollywood com a maquinària que imposa cares i destins; ecos de Sunset Boulevard i crítica a la indústria. • Clau lynchiana: narrativa fragmentada, somnis i realitats entrellaçades, atmosfera de misteri i seducció audiovisual. Repartiment i equip • Naomi Watts (Betty/Diane) i Laura Elena Harring (Rita/Camila) en un duet magnètic; Justin Theroux com a director assetjat per poders opacs. • Música: Àngelo Badalamenti; foto: Peter Deming; muntatge: Mary Sweeney; guió/direcció: David Lynch. Per què importa • Una de les obres capital de Lynch (al costat de Blue Velvet), síntesi de les seves obsessions: identitat, somni, desig i poder. Twin Peaks: èxit, tensió industrial i preqüela • El “cas Laura Palmer” esdevé fenomen televisiu (èxit major a Europa), mentre Lynch hi imprimeix un segell cada cop més personal. • Xoc amb productors i resposta d’autor amb la preqüela “Twin Peaks: Últims dies de Laura Palmer”. Reconeixement en festivals (inclosa Palma d’Or a la trajectòria de Lynch en altres contextos) i prestigi europeu. Filmografia repassada (pinzellades) • The Elephant Man: prestigi internacional i consolidació d’autor. • Dune (1984): ambició lligada a limitacions de pressupost; recepció desigual, avui peça de culte. • Blue Velvet (1986): thriller suburbà i somiador; punt d’inflexió estètic. • Wild at Heart (1990): obra per a fans, més divisiva. • Lost Highway (1997): thriller nocturn i hipnòtic; fotografia i atmosfera en estat pur. • The Straight Story (1999): road movie humanista, la menys “lynchiana” per alguns, però reivindicada per d’altres. • Mulholland Drive (2001) i Inland Empire (2006): aquesta última, compendi radical de tres hores que exigeix lectura sensorial més que racional. Documental recomanat • David Lynch: The Art Life (2016): imprescindible per entendre el seu procés creatiu des de la infantesa fins als primers films. Premis Gaudí 2025: palmarès i valoracions Palmarès destacat • El 47 (Marcel Barrena): 8 guardons (incloent Millor Pel·lícula, actor protagonista, vestuari, maquillatge, VFX i Premi del Públic). • Polvo serán (Carlos Marqués-Marcet): 4 Gaudís (Millor Pel·lícula en llengua no catalana, direcció d’art, muntatge, música original – Maria Arnal). • Casa en flames (Dani de la Orden): 3 premis (Guió original, actriu protagonista – Emma Vilarasau, actor secundari). • Segundo premio (Isaki Lacuesta & Pol Rodríguez): 3 premis (Direcció, fotografia, so). • Salve Maria (Marc Coll): 2 (Guió adaptat i revelació – Laura Bismarck). • Millor pel·lícula europea: Anatomia d’una caiguda (Justine Triet). Gaudí d’Honor • Paco Poch rep el Gaudí d’Honor-Miquel Porter i Moix: reconeixement a mig segle com a productor i impulsor de carreres i projectes clau. Valoració de la gala • Percepció de durada excessiva i gags discutibles (p. ex., “home de la mànega”). • Debat sobre catalanitat i discursos; ressò a xarxes (X/Twitter) amb el “nivell nen”. • Desig de més cinema en català i millor representació a nominacions. Punts clau • Mulholland Drive es reivindica com a fita del cinema contemporani: identitat, somni i indústria. • Lynch: creador transversal, amb el so i la música com a eixos dramàtics. • Gaudí 2025: palmarès repartit, reconeixement estructural al paper del productor i debat obert sobre la gala.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.


Resum general En aquest episodi capicua número 101, el convidat és Carles Rexach, llegenda del Barça, que repassa l’evolució del futbol (camps, botes, pilotes), opina sobre el VAR i l’arbitratge modern, i fa un recorregut per els entrenadors que el van marcar: Sassot, Olsen, Artigas, Buckingham (amb Seguer) i Michels. El to és proper, ple d’anècdotes i comparatives entre els anys 60-70 i el futbol actual. "O arbitra l’àrbitre o arbitra el VAR. I això encara no s’ha definit." Temes principals • Trajectòria de Rexach: debut amb 18 anys (1965), 665 partits i 211 gols; Pitxitxi 70-71 amb 17 gols en una lliga de 30 partits. • Evolució del joc: de camps irregulars i pilotes de cuiro pesants a gespes impecables i material lleuger; canvis que han multiplicat els gols i l’espectacularitat. • El VAR: Rexach n’és favorable en essència, però critica la manca de criteri unificat, especialment amb la mà dins l’àrea i qui té l’última paraula. • Cultura i modes: entrenadors hiperactius a la banda i celebracions ostentoses; Rexach defensa una visió més sòbria del joc. • Entrenadors: de l’ascensor al primer equip amb Vicenç Sassot, la duresa d’Olsen, la proximitat d’Artigas, el canvi de mentalitat optimista amb Vic Buckingham (i el pont de Josep Seguer), i el mètode quadriculat i tàctic de Rinus Michels amb el futbol total. Evolució del joc: camps, botes i pilotes • Abans: camps molt diferents (nord enfangat, sud dur com pedra), canvi de tacs cada setmana amb els sotillers, i pilotes de cuiro que s’empapaven i pesaven "una tonelada". • Ara: gespes perfectes, pilotes lleugeres; serveis de porteria arriben a tres quarts de camp i córners que abans pocs s’atrevien a xutar. • Impacte: joc més net, més gols i més penals; l’exigència física és diferent (menys brusquedat generalitzada). El VAR i l’arbitratge • Positiu per evitar greuges flagrants (mà de Maradona, gols il·legals), però… • Problema clau: la norma de la mà s’ha hiper-regulat (intenció, rebot, posició del braç, mà de suport) i ha generat interpretacions contradictòries. • Autoritat difusa: qui decideix, l’àrbitre de camp o la sala VAR? "Si el de camp no va a la pantalla i li ho diuen de fora… qui és l’àrbitre?" Entrenadors i estil (lliçons d’una carrera) Vicenç Sassot (debut i confiança en la casa) • Salt al primer equip després d’Europa juvenil; convocatòria fulminant per jugar a Santander; aprendre a tractar els veterans (el "tu" i el "vostè"). • Context de club amb Enric Llaudet de president i el cas Silva (brasilè sense permís competitiu, jugant amistosos): xoc cultural i de metodologies. Roque Olsen (“Mister Tigre”) • Duresa i disciplina sense grans cossos tècnics: estil militar per governar un vestidor ple de figures. Salvador Artigas (proximitat i resistència) • Diàleg i motivació, èmfasi en la resistència (córrer Collserola). Rexach defensa que un davanter necessita xispa (parar-arrencar), no només trote continu. • Anècdota amb Martí Filosia abans d’un derbi: briefing tan elogiós del marcador rival que desmotiva. "Tal com ho està explicant, no la tocaré… per què collons m’hi posa?" Vic Buckingham (amb Josep Seguer) • Canvi de mentalitat: del pessimisme a la confiança i gaudi del joc. Focalitzat en el partit següent: "Això ja és història". • Anècdota a Sabadell: el tècnic marxa al descans amb 0-2 a favor; indicació d’“attack, attack, attack”; l’equip perd 3-2. • Temporada amb Copa guanyada i lliga perduda per detalls; pressió fora, joc més suelto. Rinus Michels (futbol total, primera etapa) • Metòdic i repetitiu: posicions, automatismes, estratègia, i anàlisi detallada del rival (punts forts, girs, tendències). • Arribada de Cruyff, Sotil i Neeskens; lliga i copa; xoc inicial amb la brusquedat del futbol espanyol. Anècdotes i detalls que destaquen • Pilota de cuiro: rematar de cap feia mal i els córners no arribaven a l’àrea. • Sassot: del juvenil a titular en dies, viatge llarg en tren; etiqueta dins el vestidor. • Silva: corredor descalç a voltes, només amistosos per falta de permís. • Buckingham: mantra "only attack, attack, attack" • Artigas: “córrer més que ningú”, però el davanter necessita xispa.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).