Altres

Veus Parròquia del 20/2/2013 — Esperit Taizé a Roma: joves, fe i pregària en cant

Panorama general Un programa especial de Veus de la Parròquia amb dos joves de Sant Just (Oriol Pasqual i Manel Ripoll) que comparteixen la seva vivència de l’“esperit Taizé” i la darrera gran trobada a Roma. "És una manera de recarregar les piles... tenir les bateries de la fe recarregades al 100%." Punts clau • Taizé és pregària a través del cant i del silenci, amb un fort accent d’ecumenisme i senzillesa. • Humilitat i austeritat: igualtat entre tothom; els germans de Taizé renuncien als béns i es donen ells mateixos. • Experiència a Roma: pregàries diàries a diverses basíliques (no en pavellons), i trobada a la plaça de Sant Pere amb Benet XVI. • Vida comunitària: acollida en parròquies i famílies, tallers matinals sobre la Carta del germà Alois, grups amb diverses nacionalitats i idiomes. • Impacte personal: sentir-se part d’una multitud de joves cristians (40.000+) que dona força i esperança durant l’any. • Logística i cost: inscripció assequible per a joves, allotjament en famílies o pavellons, viatge des de Catalunya (fins i tot amb ferri Grimaldi: "un crucero hacia la oración"). • Crida oberta a que més joves s’afegeixin a la missa jove i a futures trobades. Què és Taizé i el seu esperit Essència • Pregària a través de cants breus, silenci i petites oracions. • Ecumenisme: catòlics, protestants i altres tradicions junts — la fe com a unitat, no separació. • Igualtat i comunitat: tothom comparteix el mateix rang en la pregària. Valors i estil • Senzillesa i humilitat; absència d’allò superflu. • Austeritat dels germans: renúncia als béns materials. • Silenci i natura: el lloc de Taizé (França) afavoreix la meditació. L’experiència a Roma Diferència destacada • Pregàries distribuïdes per basíliques (Santa Maria la Major, Sant Joan del Laterà, etc.) en lloc de pavellons. • Rotació per nacionalitats: oportunitat d’apreciar art i espiritualitat en espais únics. • Moment culminant: pregària a la plaça de Sant Pere amb Benet XVI. Vida diària • Matí: pregària i tallers de la Carta del germà Alois en grups mixtos (idiomes: català, castellà, francès, anglès...). • Tarda: pregària comunitària a les basíliques. • Entre hores: conèixer la ciutat i el seu patrimoni. "Arribes com a oient i marxes com a animador: moderar grups, fer parlar tothom, traduir i cuidar els ritmes." Comunitat, tallers i Carta Treball de la Carta (camí cap als 75 anys) • Carta contínua del germà Alois, amb focus en la fe i l’esperança aquest any. • Compartir com es viu la fe a diferents països (p. ex. Croàcia, capellanies hospitalàries, grups de joves locals). Acollida i confiança • Parròquies i famílies (ex. Sant Leone Primo) reben els joves i els integren en el dia a dia. • Confiança mútua: allotjament en cases o pavellons amb ambient fratern. Logística i invitació Despeses i viatge • Inscripció jove (~75–80€ fins a 34 anys). Allotjament i àpats bàsics via acollida. • Viatge col·lectiu des de Catalunya (ex. ferri Grimaldi), gran participació del país. Impacte i convidament • De “4 de Sant Just” a 40.000 d’Europa: sentir-se part d’una Església jove i viva. • Recomanació: 200%; alerta pràctica: anar amb compte amb furts urbans. • Crida a sumar-se a la missa jove i al grup de joves parroquial.

Smooth Jazz Club del 20/2/2013

Cant Coral del 19/2/2013

Cinema sense condicions del 19/2/2013 — Goya vs Gaudí, Blancanieves, Kon-Tiki i animació adulta

Resum general • Programa coral amb en Jaume, l’Andreu, en Francesc i en Joan, dedicat a actualitat de premis, anàlisi crítica i focus d’autor, més un bloc d’animació per a adults. • Estructura real: debat sobre Premis Goya/Guadí i “Blancanieves”; crítica d’“El muerto y ser feliz” i discussió sobre cinema experimental; repàs a les nominades als Òscars (internacional) i ressenya de “Kon-Tiki”; focus Juanma Bajo Ulloa; i recorregut per l’animació adulta (de Disney a Bakshi, Heavy Metal i Ghibli). Premis Goya vs Gaudí: cerimònies, encerts i errades • Valoració general: repartiment de premis “equilibrat” segons els tertulians, en línia amb els Gaudí. • Millor de la gala Goya: discursos de J. A. Bayona, Maribel Verdú, José Sacristán i Enrique González Macho. Pitjor: ritme i realització de TVE, comparada desfavorablement amb la gala Gaudí conduïda per Buenafuente i produïda per TV3. • Polèmica Candela Peña: denúncia a la gala vs. desmentit de l’Hospital de Viladecans l’endemà. Debat sobre formes i fons de la reivindicació pública. • Errada a l’entrega: confusió del premi de cançó (afectant “Los niños salvajes”); s’atribueix a error humà no malintencionat. “Blancanieves”: proposta de Pel·lícula del Mes i debat ideològic/estètic La pel·lícula i el seu encaix als premis • Producció catalana premiada als Gaudí tot i ser parlada en castellà; format de fals cinema mut amb intertítols; ambientació andalusa anys 30; excel·lències tècniques (foto, música, interpretacions) i riques referències (p. ex. “Freaks”, “Sunset Blvd.”). • Proposta com a “pel·lícula del mes” per haver arrasat a Gaudí i Goya i per la seva capacitat d’interpretació simbòlica. Debat de fons (representació vs adhesió) • Lectura crítica d’un tertulià: > “És una pel·lícula ideològicament del PP”, per l’ús dels toros i una “Espanya profunda”. • Rèplica: mostrar una realitat o tradició (toros, iconografia) no implica necessàriament defensar-la; es debat la diferència entre representació cultural i apologia. • Avaluació final: consens a separar valor artístic de lectura ideològica; es reconeix potència emocional i formal, amb dissens en el subtext. “El muerto y ser feliz” (J. Rebollo) i el paper del cinema experimental • Pel·lícula atípica amb José Sacristán (premiat als Goya): road movie negra amb tocs de comèdia; aposta formal arriscada (doble veu en off, trencaments de la banda sonora) i direcció molt marcada. • Context de producció: presència de Lluís Miñarro, productor d’autor conegut per avalar propostes radicals. • Debat: innovació vs. accessibilitat. - Postura 1: el cinema, art popular, ha d’arribar al gran públic; l’experimentació és valuosa quan connecta. - Postura 2: l’experimentació obre camins i filtra tendències que, després, el cinema comercial incorpora. Òscars 2013 (Millor pel·lícula internacional) i ressenya de “Kon-Tiki” Nominades destacades • “No” (Xile), “Amour” (Àustria), “War Witch” (Canadà), “A Royal Affair” (Dinamarca) i “Kon-Tiki” (Noruega). “Kon-Tiki” (2012): aventura i ciència • Sinopsi: Thor Heyerdahl prova (1947) que la Polinèsia podia haver estat poblada des d’Amèrica del Sud navegant amb un rai de fusta “precolombí”. 101 dies i 7.000 km impulsats per corrents i vents. • Valors cinematogràfics: rodatge vigorós, escenes d’acció sòlides, interpretacions creïbles i carisma del protagonista. • Metacapa documental: el material filmat original va originar l’Òscar al millor documental (1951). • Recomanació: film molt engrescador, apte per a públic jove i adult. Focus d’autor: Juanma Bajo Ulloa • Trajectòria i risc: de “Alas de mariposa” i “La madre muerta” (drames autorals durs) a “Airbag” (encàrrec amb marca pròpia) i “Frágil”. Fundador de productora pròpia; aposta per independència i to provocador. • “Airbag”: èxit massiu pre-Torrente; sota la capa gamberra (violència tarantiniana, set pieces com l’Arguiñano i la “truita russa”), hi ha crítica social. Es debat si el públic es queda en l’anècdota o capta la càrrega de fons. • “Frágil”: paràbola metacinematogràfica amb gir final justificat; dard a una indústria que penalitza veus personals. • Discussió ampliada: - Art popular vs elitisme; importància de la rendibilitat i les pressions del sector. - Relectures amb el temps: de “Taxi Driver” a “Pulp Fiction”, com canvien les percepcions. - Ideologia i art: referències a Riefenstahl/Eisenstein per separar (o no) forma i contingut. Animació per a adults: de Disney a l’underground i Ghibli • Punt de partida: “Fantasia” (Disney) com a exemple d’animació sofisticada que pot frustrar expectatives infantils; risc artístic i recepció desigual en el seu moment. • Ralph Bakshi: - “Fritz the Cat” (sexuada, transgressora, nascuda de l’underground de Robert Crumb). - “The Lord of the Rings” (1978): rotoscòpia per donar realisme; condensació valenta i seqüències (Mines de Mòria, pont i Balrog) que anticipen posades en escena de Peter Jackson. - Altres: “American Pop” (biografia fictícia d’un ídol pop) i “Cool World” (híbrid animació/persones, amb Kim Basinger i Brad Pitt). • Híbrids i gamberrisme: “Who Framed Roger Rabbit” i “Monkeybone” (cervell del creador posseït pel seu alter ego animat). • Heavy Metal (1981): antologia d’historietes de fantasia i ciència-ficció, banda sonora amb heavy; producció artesanal costosa (rotoscòpia) avui vista com a primitiva però clau històricament. • Estudi Ghibli: “La tomba de les lluernes”, potser l’al·legat més colpidor contra la guerra en animació. Proper programa i recursos • Pel·lícula del mes: “Blancanieves”; la Carme presentarà un bloc sobre els germans Coen. • Recuperació del programa al blog: cinemassensacondicions.blogspot.com “El cinema és un art popular… quan innova i arriba, és extraordinari; si només innova i no arriba, em grinyola.”

l'Audició del 19/2/2013

Smooth Jazz Club del 19/2/2013

Just Blues del 18/2/2013

Smooth Jazz Club del 18/2/2013

Babilònia del 16/2/2013 — Quínquis, Florència i cinema: Cercas, Django, Lincoln

Panorama del programa Babilònia #17 amb tres blocs principals: literatura quinqui, viatge d’art a Florència i crítica de cinema. Entre mig, un segment “vintage” sobre l’orsai (fora de joc), i records musicals a Whitney Houston i altres mites. "Els col·legues dels col·legues no se'ls atraquen" Literatura: Las leyes de la frontera (Javier Cercas) Temes i context • Retrat del món quinqui a finals 70–inici 80: irrupció mediàtica de la delinqüència juvenil i innovació dels mètodes delictius (atracaments sistemàtics, cotxes robats, mobilitat). • Ambientació a Girona (coneixement local de Cercas). • Figures-mite: Vaquilla (model real) i Torete (icona cinematogràfica). El personatge del llibre, el Zarco, funciona com a trasunto del Vaquilla. • Estructura: inici delictiu + evolució posterior d’un dels protagonistes (sense espòilers). Mirada sociocultural • Connexions amb la teleporqueria dels 90 (tipus Belén Esteban): la fama parasitària que devora l’exdelinqüent. • Ecos del cinema quinqui: Perros callejeros, Deprisa, deprisa, El pico. Apunt personal • Testimoni del presentador: atracament a Sant Just (1980), recreatius, codis de “col·legues” i retorn inesperat d’un rellotge barat. Vintage: l’“orsai” (fora de joc) Definició i ús • Orsai = deformació popular de l’anglès offside, recollida pel DIEC. • Designa la posició irregular que pot invalidar gols. Cultura popular • Tango “Patadura”: “Píntate de la cancha… está siempre en orsay”. • Revista cultural “Orsai” (Barcelona), amb vocació transgressora. Ràdio i futbol • Debat sobre narració radiofònica, publicitat en directe i estils (referència a Puyal). • Records d’èpoques sense marcador fix en TV i estratègies per “enganxar” l’oient. Art: Florència més enllà del tòpic (viatge universitari) Per què Florència concentra tant d’art? • Itàlia preunitària: ciutats-estat. Florència, motor econòmic i cultural. • Gremis (llana, pells, Calimala) com a mecenes d’obres públiques (Duomo, Baptisteri) i família Mèdici com a gran oligarquia humanista. • Segle XV-XVI: “dream team” d’artistes (de Donatello a Miquel Àngel, de Botticelli a Leonardo), rivalitats i tallers potents. Clau d’interpretació • Florència té pell medieval amb programa renaixentista: perspectiva, proporció, número àuri. • Arquitectura de Brunelleschi: austeritat exterior i càlcul harmònic interior (ex. Sant Lorenzo). • Miquel Àngel i el segell del non finito: deixar parts “sense acabar” com a poètica formal. Imprescindibles • Museus: Galeria Uffizi (Botticelli: Naixement de Venus, Primavera), Bargello (millor museu d’escultura renaixentista: Donatello, Miquel Àngel, Cellini, Bernini). • Esglésies: Santa Maria Novella, Santa Croce, Ognissanti, Sant Lorenzo (capelles patricies amb frescos de Ghirlandaio, Piero della Francesca, Fra Filippo Lippi...). Moments clau del viatge • Xoc estètic al Duomo–Campanile–Baptisteri: escala monumental i bellesa aclaparadora. • El David de Miquel Àngel en tres versions (dues còpies exteriors i l’original a l’Acadèmia). - Trasllat del David a l’interior i disseny d’una sala com una església per exaltar-lo (nau, creuer, “esclaus” a l’entrada). - Lectura emocional: quasi “mal d’Estendhal”. - Detalls materials sovint oblidats: columneta de suport i fona originalment daurades; ulls amb ninetes de vidre; proporcions deliberadament tensionades pel bloc de marbre. “Entrar-hi com en una església i caminar recte fins al creuer: el David t’envaeix.” Cinema: quatre mirades Lincoln (Spielberg) • Recreació històrica sòlida i íntima (Parlament, interiors, procés polític). • Daniel Day-Lewis excel·lent; Tommy Lee Jones roba escenes. • Pot ser percebuda com a “lenta” si el tema no t’atrau; però meticulosament clàssica. Django desencadenado (Tarantino) • Híbrid de western clàssic amb esclats de violència tarantiniana; metratge excessiu i final en cadenes. • Personatges memorables: Samuel L. Jackson (majordom) com a clau moral irònica; DiCaprio en gir de crueltat. • Sàtira de l’esclavisme: mostra des de l’“explotació amable” fins a l’acarnissament; humor negre i enganyifa conscient de gènere. Coriolanus (Ralph Fiennes) • Adaptació contemporània d’una tragèdia menys coneguda de Shakespeare: fredor estètica, visceralitat i lectura política (crisi, blat, poble) amb ressonàncies actuals. El lado bueno de las cosas (Silver Linings Playbook) • Tractament de la salut mental potser massa optimista, però interessant com a retrat de cultura nord-americana que viu entre apostes, joguesques i “fum” econòmic. • Robert De Niro solvent com a pare obsessionat. Música i mites • Homenatge a Whitney Houston (1 any de la mort) i conversa sobre la relació entre addiccions i creativitat: Jim Morrison, Janis Joplin, Jimi Hendrix, Bob Marley; peregrinatge al Père-Lachaise i la mitificació de les tombes.

Beats del 15/2/2013

Smooth Jazz Club del 14/2/2013

M de Música del 13/2/2013