Smooth Jazz Club
Smooth Jazz Club del 1/2/2013
El programa d'avui l'hem dedicat a l'actualitat del Deep House d'aquest 2013. Mesclat i sense paraules.... només música
Altres
Episodis etiquetats amb Altres
12195episodis
Veus Parròquia
27'
Veus Parròquia del 30/1/2013 — Església, jovent i crisi: veus de Justícia i Pau
Lectura de l’Evangeli "No hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal." • Fragment de l’Evangeli segons Sant Lluc a la sinagoga de Natzaret: Jesús proclama el compliment de l’Escriptura i topa amb l’escepticisme dels seus. Notícies d’Església • Candelera (2 febrer, 20.00 h): benedicció i entrega de candeles a la sala de la rectoria i processó cap a l’església per l’eucaristia dominical. • Mare de Déu de Lourdes (10 febrer): missa (20.00 h) i processó de torxes (20.30 h) pels jardins de la residència Ntra. Sra. de Lourdes. • Pelegrinatge diocesà “Resseguint les petjades de Sant Pau” en l’Any de la Fe (28 d’abril – 7 de maig). Primera reunió informativa: 1 de febrer, 18.00 h, a la Casa de l’Església. Informació: 937 716 925 / 605 469 813; [email protected]; també al despatx parroquial. • VI Jornades d’ètica i món contemporani (11-12 febrer, 19.00-21.30 h): títol: Economia del desig, economia de la necessitat. Organitza el Seminari de Doctrina i Acció Social (Facultat de Teologia de Catalunya). Lloc: Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona. Inscripcions fins al 10 de febrer (Secretaria, Diputació 231; 934 534 925). Finestra de Justícia i Pau: tertúlia social Jovent i futur immediat • Atur juvenil i manca de sortides: joves formats sense oportunitats han d’emigrar; creix la consciència de cercar formes de vida alternatives (consum de proximitat, noves maneres de viure i produir). • Cristianisme i Justícia recull veus de joves (inclòs l’entorn del 15M) que afirmen: “volem un món diferent” i un canvi de valors més global i comunitari. • Pla Jove municipal 2012-2015 (enquesta local): - Emancipació com a preocupació central (feina estable per sortir de casa). - Formació complementària més enllà de la carrera. - Serveis i oferta del casal de joves: cal re-pensar activitats i millorar la difusió. - Transport nocturn: demanda de millores. - Participació cívica i política: interès a tenir canals reals dins el municipi. • Proposta: impulsar un lobby europeu de sindicats i treballadors per exigir a governs i banca creació de llocs de treball i prioritzar l’economia real sobre el dèficit i l’especulació. Ciberassetjament i rumors anònims • Alerten sobre apps de xafarderia anònima (tipus “Gossip”) en iPad/iPhone que amplifiquen el dany: comentaris no verificables, atacs al físic i a la vida privada. • Impacte a instituts i escoles: casos greus que han requerit Mossos d’Esquadra; risc de moving i fins i tot intents de suïcidi. • Crida a controlar i regular aquestes plataformes i a educació digital per evitar la destrucció de la persona. Crisi econòmica i resiliència de Catalunya • Mirada històrica: després de 1714, gremis amb les botigues obertes; amb la Mancomunitat, expansió educativa i Escola del Treball; naixement d’una indústria tèxtil i metal·lúrgica potent (màquines de vapor, ponts i estacions per a tot l’Estat). • Diagnosi actual: crisi severa a Europa. El capitalisme salvatge ha tocat sostre; l’especulació no serveix per crear benestar. • Prioritat: economia productiva i justa amb distribució equitativa de la riquesa; la ciutadania i el teixit associatiu són la base del canvi. • Crítica a bancs i desregulació: forats financers, bombolla i retall de drets laborals; deslocalització cap a la Xina amb problemes de logística i qualitat i inici de retorn d’algunes empreses. • Missatge d’esperança: empenta col·lectiva, creativitat i iniciatives de xarxa (intercanvi de béns, emprenedoria local) com a camí de sortida. Convocatòria • Invitació a una reunió-debat als locals parroquials (dimecres vinent, 21.15 h): temes socials, llengua, política i joves. Es demana participació i idees per debatre en comunitat. Temes apuntats però no desenvolupats en profunditat • Sensellarisme durant l’onada de fred: preocupació per persones al carrer i paper de fundacions. • Malbaratament alimentari: des dels camps fins a la caducitat comercial; proposta d’una nova cultura contra el desaprofitament quan hi ha fam al món.
Cinema sense condicions
1h
Cinema sense condicions del 29/1/2013 — Django, ‘Óxido y Hueso’, John Ford i Amour
Panorama del programa Espai amb tres trams clau: debat sobre Tarantino a partir de Django Unchained, crítica de ‘De óxido y hueso’, bloc monogràfic de John Ford, i final amb anàlisi profunda d’‘Amour’ de Haneke. Tot plegat amb un punt comú: com el cinema afronta la condició humana, la violència i l’amor. Temes principals i per què importen Tarantino vs Haneke: contrast entre cinema alliberador i pop (Tarantino) i cinema que obliga a afrontar el dolor i els límits (Haneke). ‘De óxido y hueso’ (Audiard): retrat de solituds que es troben, amb un protagonista primari però d’una humanitat ferida; potser un final massa conciliador. John Ford: de la llegenda sobre la realitat (‘Liberty Valance’) a la complexitat moral de westerns i drames socials; vigència de clàssics com ‘La diligència’ o ‘Les raïms de la ira’. ‘Amour’ (Haneke): posada en escena naturalista i magistral per narrar el deteriorament, la cura i el vincle; una pel·lícula tendra i devastadora alhora. Anàlisi per blocs 1) Tarantino, ‘Django’ i el límit entre estil i profunditat • Tarantino és qualificat de «gran còmic» visual: brillant en forma, però sovint més superficial en personatges i conflictes existencials. • Comparació amb Sergio Leone: l’ús del primer pla i la música d’Ennio Morricone com a arquitectura d’icones més que d’introspecció. • En ‘Django’, lectura sobre complicitat amb el poder i paper de certs personatges (dones de la casa) com a implacable mirall social. • La violència de Tarantino es matisa amb fora de camp: > “Això no cal que us ho ensenyi”. Reivindicació contra l’etiqueta de “massa violent”. 2) ‘De óxido y hueso’ (Jacques Audiard) • Trama: ell, pare sense rumb que lluita en combats clandestins; ella (Marion Cotillard), ensinistradora d’orques que perd les cames. Dues solituds que no són perdedores sinó desorientades. • Temes: supervivència, lligam no romàntic que esdevé profund, i el “bon salvatge” com a tensió entre instint i cura. • Direcció: fotografia exquisida, ritme i encadenats precisos, escenes d’orques i combats rodades amb força i noblesa. • Debat: final percebut com massa feliç; en conjunt, interpretacions poderoses (especialment ell) i comparacions amb ‘The Master’ (busca de lloc al món). 3) John Ford: llegenda, ordre i humanitat • Idea central: “Quan la llegenda es converteix en fet, imprimeix la llegenda” (‘Liberty Valance’) — la mitologia com a ciment social. • Ford és situat al costat de Murnau, Sternberg, Vidor, Mizoguchi, Rossellini: un autor més enllà del sistema d’estudis. • Tractament dels indis: no maniqueu; conflicte, però amb dignitat i complexitat. • Vigència dels clàssics: ‘La diligència’ s’aguanta perfectament; ‘Les raïms de la ira’ com a drama social perdurable; ‘L’home tranquil’ i ‘Mogambo’ mostren personatges amb gruix; ‘La taverna de l’irlandès’ es percep envellida. 4) ‘Amour’ (Michael Haneke) • Premissa: ella pateix un ictus i demana no tornar a l’hospital; ell cuida amb tendresa, impotència i fermesa. El film es reclou a casa, espai claustrofòbic i íntim. • Posada en escena: plans llargs, tempo sostingut, composicions precises; detalls sonors (aixeta oberta) que construeixen sentit. Cinema naturalista i impecable. • Moments clau: el colom com a metàfora de vulnerabilitat i control; escenes de pentinat i bany que sintetitzen amor i pèrdua de dignitat; l’acomiadament de la cuidadora com a xoc entre protocol i sensibilitat; relació amb la filla traçada amb poques però eloqüents pinzellades. • Lectura emocional: no és només dura; és profundament tendra i humana. Haneke evita el sentimentalisme i aconsegueix commoure a través de la precisió. Cites destacades “El Tarantino t’allibera dels teus problemes; el Haneke te’ls fa afrontar.” “Explicar-la com a obra mestra és molt difícil… i aquí Haneke ho fa.” Conceptes clau Fora de camp, tempo, primer pla, posada en escena, naturalisme, llegenda vs realitat. Conclusió Un programa que enllaça ètiques i estètiques: de la icona pop (Tarantino) al naturalisme íntim (Haneke), passant per l’humanisme clàssic (Ford) i la sensibilitat contemporània (Audiard). El comú denominador: persones enfrontant-se a poder, dolor i amor.
