Altres

Babilònia del 26/1/2013 — Joc de Trons, art i cinema; sobirania catalana

Panorama general del programa Tres veus —Xesco, Lourdes i David— desgranen un episodi molt variat: literatura (Joc de Trons), art i cultura (CaixaForum, art d’acció de Santiago Sierra i Galindo), música (Shakatak i Julieta Venegas), cinema (de Mungiu a Spielberg, passant per Brad Pitt i clàssics del western) i actualitat política (declaració de sobirania de Catalunya). "La cultura és la que ens diferencia una mica de les bèsties" — crítica als nous peatges culturals Literatura Joc de Trons (llibres vs sèrie) • David comenta el cinquè llibre, Danza de Dragones, destacant la prosa àgil i coherent de George R. R. Martin i un món inspirat en la Guerra de les Dues Roses (York/Stark i Lancaster/Lannister). • Elements clau: estacions que duren anys, capítols centrats en personatges (Daenerys, etc.) i gir dramàtic amb morts inesperades. • Adaptació televisiva: molt fidedigna a la novel·la; to més de cambra que d’espectacle, però amb producció de nivell cinematogràfic. La S3 cobreix només mig tercer llibre. Art i cultura CaixaForum i els preus de la cultura • Crítica a l’anunci: 4 € per exposició temporal (fins a 12 € si en visites tres). Es percep com un atac a l’accés a la cultura i un canvi de model en fundacions. • Es comparen mostres recents (Goya, Piranesi, Cartier-Bresson, Joan Lluís David) i es qüestiona la relació qualitat/preu. S’estén la queixa al teatre (entrades de 30+ €) i a possibles tancaments d’espais didàctics. Art d’acció: Santiago Sierra & Galindo — “Els encarregats” • Acció filmada a Madrid: 7 Mercedes negres en processó fúnebre amb retrats cap per avall del rei i els presidents de la democràcia, a ritme de la barsoviana. • Missatge: assenyalar els responsables de la crisi (polítics com a “encarregats” dels interessos dels poders econòmics i geopolítics). • Debat sobre simbologia (retrats invertits com a martiri), límits de l’art polític i recepció pública. Referències a videoart i performance en context MACBA. Música Shakatak • Recuperació de la peça “Invitations” (1982): funky lleuger, “música d’ascensor” que va triomfar especialment al Japó. Julieta Venegas • Avís de concert a l’Auditori (1 de març). Escoltem “Andar conmigo”: pop d’autor càlid i melòdic. Cinema Més enllà de les colines (Cristian Mungiu) • Drama en un convent ortodox a Romania: amistat-amor entre dues noies d’un orfenat, xoc entre fe, desig i destinació. Exorcismes i conseqüències tràgiques. • Estil: fosc, auster i intens, fidel a la línia de 4 meses, 3 semanas y 2 días. Mátalos suavemente (Andrew Dominik) • Neo-noir criminal en paisatge de postcapitalisme i degradació social (estètica que recorda Detroit). • Brad Pitt com a sicari nihilista i fred; escenes memorables: atracament, pallissa a Ray Liotta i execució a càmera lenta. Comparada amb Tarantino, però més seca i ascètica. Lincoln (Steven Spielberg) • Focus en la 13a esmena per abolir l’esclavitud i els últims mesos de mandat. • Daniel Day-Lewis, imatge icònica i carismàtica; Sally Field, “brodada”. Molt diàleg, ritme pausat; es debat si Lincoln va allargar la guerra per estratègia política. Clàssics i animació • Els quatre fills de Katie Elder (Henry Hathaway): western clàssic amb John Wayne, Dean Martin i un jove Dennis Hopper; lluita del poble contra el terratinent. • L’al·lucinant món d’en Norman: animació “per grans i no tan petits” — zombis, malediccions i to que pot espantar menors (<10 anys). El cuerpo (Oriol Paulo) • Thriller d’intriga amb Belén Rueda, José Coronado i Miguel Ángel Silvestre: desapareix el cadàver d’una dona adinerada d’un dipòsit; investigació plena de girs finals. No és de por; enginyós i efectiu. Actualitat política: declaració de sobirania • Vot al Parlament: CiU, ERC i ICV a favor; PSC dividit (5 no voten), PP i Cs en contra. Alcaldes socialistes (p. ex. Granollers) discrepen del partit. • Debat intern al PSC (facció catalanista —Joaquim Nadal, Marina Geli— vs. línia de Pere Navarro). S’esmenta Carme Chacón i el càlcul estatal. • Unió i Duran i Lleida, vistos com a conservadors i elitistes; es qüestiona el pes real d’Unió dins de la coalició. • Full de ruta: la independència s’assolirà per mobilització cívica (repetir 11-S massiu), referèndum cap al 2014; alerta a l’esgotament ciutadà i la lentitud política.

Beats del 25/1/2013

Smooth Jazz Club del 25/1/2013

Smooth Jazz Club del 24/1/2013

M de Música del 23/1/2013

Cara B del 23/1/2013

Veus Parròquia del 23/1/2013 — Saviesa aborigen i “Las voces del desierto”

Context i participants • Programa: Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert) • Presentadores: Lina i Montserrat Giró; convidada: Montse Larrea (veu de “Justa la Fusta”) • Tema central: lectura i reflexions sobre el llibre “Las voces del desierto” de Marlo Morgan i la saviesa dels aborígens australians El llibre i el fil conductor De la medicina occidental al desert australià • Una doctora nord-americana arriba a Austràlia per a projectes de salut; descobreix la marginació dels aborígens i s’hi implica • És invitada per “els autèntics” (els més purs dins del poble aborigen) a un walkabout: travessa de purificació i aprenentatge en plena natura • A partir d’aquí, el llibre narra “perles” d’experiències i principis de vida que confronten la civilització moderna Idees clau i aprenentatges Atenció i dolor • Enfront del dolor: “Fija la atención en otras cosas”. Desviar l’atenció redueix l’angoixa i obre espai a l’adaptació • Aprendre a viure amb menys “proteccions” i més consciència corporal i mental Mosques i natura: del rebuig a la funció • Allò que repugna pot tenir una funció ecològica: les mosques “netegen” narius, orelles i porus • Acceptar els cicles naturals en lloc d’“eliminar” allò que molesta Celebrar l’envelliment, no els anys • No celebren l’aniversari per si mateix; celebren el moment en què un es reconeix més savi • Envellir = créixer en saviesa, no només acumular temps “Mutants”, por i no-judici • Als civilitzats els anomenen “mutants”: viuen amb por a perdre allò que posseeixen • Pràctica central: no jutjar; acompanyen i conviden a comprendre sense imposar Posseir vs. ser • Com més posseïm, més por tenim de perdre i més servim a l’acumulació • Exemple il·lustratiu: la pel·lícula “Els déus estan bojos” i l’efecte social d’un objecte desitjat Serenitat i estrès • Plegària recordada en el desert: “Que Dios me conceda serenidad para aceptar las cosas que no puedo cambiar, el valor para cambiar las cosas que sí puedo y la sabiduría para apreciar la diferencia.” • Per als autèntics, l’estrès és sovint una excusa per no fer res; cal responsabilitat i simplicitat Sofriment acceptat i comunió amb la natura • “No hauria d’existir sofriment per a cap criatura, excepte el que accepta per si mateixa” • Relació espiritual amb l’entorn: respecte als perills i diàleg amb la natura (episodi del llac i els cocodrils) Guerra i respecte als morts • Rebuig de la guerra; si hi és, que hi hagi pauses per recollir els morts amb respecte Humilitat, gratitud i no acumulació • Gratitud constant sense rituals imposats: viuen del que la natura dóna sense demanar més del necessari • No acumulen; deixen restes perquè altres criatures també s’alimentin • Mirada global: paral·lels amb altres tradicions (p. ex. oferir el cos als carronyaires al Tibet) D’“ensenyar” a “aprendre” • La doctora arriba per ajudar, però el camí la transforma: d’imposar a escoltar i aprendre • “El meu poble ha sentit la teva crida d’auxili”: l’accepten per a la seva pròpia sanació Discreció i dignitat • Contrapunt a la mirada colonial: un explorador els titlla de “despreciables”, però el llibre els mostra com a serens i majestuosos • Custodiar allò sagrat: discreció sobre llocs i identitats; la comunitat escull diluir-se abans que ser forçada a canviar Transformació personal • Mesos de travessa: la doctora desaprèn, perd pors i guanya connexió i saviesa • Missatge final potent: aprendre fins i tot a “desaparèixer” (humilitat, absència d’ego) Tancament espiritual i pont amb l’Evangeli Lectura de Lluc i lligam de fons • Lectura d’Isaïes a l’Evangeli de Lluc: alliberar captius, tornar la llum als cecs, proclamar l’any de gràcia • Paral·lel: obrir els ulls i alliberar-se de l’opressió material i mental és també el que els autèntics provoquen en la doctora • Idea final: saviesa, respecte i amor com a camins convergents entre tradicions

Cant Coral del 22/1/2013

Cinema sense condicions del 22/1/2013 — Django, Egoyan i Shakespeare: debats i estrenes

Resum general Programa coral amb quatre grans blocs: • Django Unchained: escolta prèvia d’un tall crític i debat extens sobre l’estil de Tarantino, la violència, els personatges i els seus finals. • Quartet (Dustin Hoffman): comèdia britànica amable sobre l’envelliment i la música. • Atom Egoyan: retrat del director i els seus temes recurrents (pèrdua, vulnerabilitat, identitat). • Shakespeare al cinema: panoràmica d’adaptacions (del cinema mut a Olivier, Welles i Branagh) i versions transposades. "És igual de quin color tens la pell... pots ser una persona de bon esperit o algú que vol fer mal." — Tall d’Albert Rodríguez sobre Django Al final, confirmen el pròxim programa: pel·lícula del mes “Amour” (Haneke) i John Ford. 1) Django Unchained: clip i debat Tall crític (Albert Rodríguez) • Tarantino fa un recorregut per western clàssic i espagueti western (Leone), amb ecos fins i tot de Kurosawa. • Ambigüitat moral: no hi ha bons ni dolents per raça; hi ha persones i decisions. • Figura alemanya (Christoph Waltz) com a agent simbòlic i narrador del “conte”; Django com a “príncep blau” dins un conte de fades macabre. Valoracions del panell • Francesc: Tarantino aquí és més clàssic i iconoclasta alhora; homenatge que “humanitza el mite”, intensitat i sorpresa. • Joan: massa llarga (li “sobra una hora”), final poc satisfactori; prefereix Inglourious Basterds. • Tots: sentit de l’humor molt efectiu en situacions tensas; Waltz destaca; DiCaprio funciona com a “títere” amb Samuel L. Jackson com a veritable cervell. Violència, finals i recepció • Comparació amb Sam Peckinpah: per a uns, Tarantino “celebra la festa” de la violència (càlcul estètic); Peckinpah remarcava la seva inutilitat. • Finals múltiples: s’assenyala que el film té “tres finals” i que podria haver acabat abans; per diversos tertulians, el clímax final és massa previsible i “massa bé”. • Relectura mítica: Django és “mite” i contraploma de Espartaco; debat sobre la racionalitat vs salvatgisme en la superació de la injustícia. Controvèrsies i digressions • Spike Lee: crítica sobre la representació afroamericana; el panell defensa que Tarantino “juga” i provoca per fer pensar. • Spielberg i Lincoln: sospita d’hagiografia i “manipulació” històrica; esment de dades laterals (Liberia, vida privada) i comparació amb Amistad (bona però avorrida). • Recepció mixta però amb consens en la direcció, interpretacions i música. 2) Quartet (Dustin Hoffman) Una primera direcció sòbria i britànica • Comèdia amable ambientada en una residència d’artistes d’òpera que organitza un concert per salvar el centre (aniversari de Verdi). • Maggie Smith, Tom Courtenay i Billy Connolly brillen; producció BBC amb to clàssic i elegant. • Efectiva i emocional, sense grans pretensions; atractiva per amants de l’òpera. • En contrast amb Amour (Haneke), és menys exigent i més conciliadora. 3) Atom Egoyan: temes i filmografia Eixos temàtics • Pèrdua, dol i vulnerabilitat; relacions humanes sense maniqueisme; no juga a agradar ni a fer concessions. • Mirada d’identitat desplaçada (armeni nascut al Caire, establert al Canadà) que alimenta la seva exploració de la desubicació. Títols destacats • El dulce porvenir (The Sweet Hereafter): comunitat trasbalsada per un accident escolar; l’advocat i la seva filla trenada amb el dol col·lectiu. • Family Viewing i Speaking Parts: soledat, obsessió, intimitat mediada per la imatge. • Ararat: el genocidi armeni i la negació històrica turca; peça clau per entendre el corpus d’Egoyan. "Abans d’arrascar i qualificar, cal entendre la posició de cadascú" — sobre l’ètica d’Egoyan 4) Shakespeare al cinema: mapa d’adaptacions Abast i primers temps • L’autor més adaptat: prop de 400 adaptacions. • 1899: primera peça filmada, King John. • Cinema mut: Ricard III (1911 i 1912), Hamlet (1920, DE), Othello (1922, DE). Paradoxa: text molt dialogat però gran floració muda (amb suport de fonògrafs/actors en sala). Del sonor a l’època Olivier • 1929–1936: The Taming of the Shrew (Fairbanks/Pickford), Romeo and Juliet (Cukor), As You Like It (Czinner), A Midsummer Night’s Dream (Dieterle/Reinhardt). • Laurence Olivier: Henry V (1944, amb propòsit propagandístic pre-Normandia), Hamlet, Richard III. • Kenneth Branagh: revitalitza el gènere; Hamlet íntegre (~4 h), llenguatge cinematogràfic modern i repartiment coral. Welles, Kurosawa i d’altres translacions • Orson Welles: reordena textos per fer cinema; Macbeth (rodada en 3 setmanes), Othello (4 anys d’interrupcions), Campanades a mitjanit (fusió d’obres), fragments d’El mercader de Venècia; aura màgica i poderosa. • Kurosawa: Macbeth → Trono de sangre; Rei Lear → Ran. • Variants i metacine: Looking for Richard (Al Pacino), Shakespeare in Love, El rei lleó (ecos d’Hamlet), versions mexicanes (Cantinflas), Bergman i Somni d’una nit d’estiu, i el Dogma The King is Alive (assajar Lear al desert com a forma de supervivència). Debats i vigència • Personatges humans i polièdrics: ni bons ni dolents “purs”. • Temes traslladables a avui (ex.: un Macbeth corporatiu). • Discussió sobre lectures de gènere a La fierecilla domada: context històric vs recepció actual. 5) Tancament i pròxim programa • Pel·lícula del mes: proposta confirmada, Amour (Michael Haneke), amb nominacions als Òscars. • Tema del pròxim programa: John Ford. • Recordatori d’arxiu del programa al web.

l'Audició del 22/1/2013

Smooth Jazz Club del 22/1/2013

Just Blues del 21/1/2013