Altres
Episodis etiquetats amb Altres
Babilònia del 22/12/2012 — Pau Casals, 2CV i cinema: de Miike a la discapacitat
Visió general Programa variat i viu amb to nadalenc que combina cultura i debat social. S’hi destaca: Música clàssica: l’oratori El Pessebre de Pau Casals, context d’exili i missatge universal de pau i llibertat. Diccionari Vintage: el “Quatre Llaunes” (Citroën 2CV) com a icona popular i social. Cinema: recorregut eclèctic que va de Takashi Miike a Pixar, passant per l’Argentina i Héctor Babenco. Teatre i societat: “El sexe dels àngels” obre un debat profund sobre llenguatge, discapacitat i salut mental. "La fraternitat, l’esperança i la llibertat dels pobles" — el llegat d’El Pessebre, connectat al present. Música: El Pessebre, de Pau Casals Context i sentit Oratori en català, sobre el naixement de Jesucrist, però amb un abast humanista: esperança, fraternitat, solidaritat i llibertat (amb referència explícita a Catalunya). Composat a l’exili (postguerra), inspirat en el poema de Joan Alavedra. Estrena: Acapulco, 1960; interpretacions posteriors arreu (Carnegie Hall, ONU 1963, etc.). Interpretació i estructura A l’Auditori, amb tres corals (incloent el cor jove de l’Orfeó Català i la Coral Canigó) i 5 solistes (incloent baríton) — “una meravella” per coordinació i afinació. Forma: pròleg + 4 parts, amb escenes del pessebre (Anunciació, pastors, camells, Reis, etc.). Text en català. Diccionari Vintage: “Quatre Llaunes” (Citroën 2CV) Cultura popular del motor El 2CV, econòmic i de batalla, soroll i canvi peculiars, adopció massiva (autònoms, Telefónica, cossos de seguretat). Ecosistema d’“utilitaris” (SEAT 600, 850, Diane 6, Cinca 1200…) i imaginari col·lectiu (cinema, música, estatus). “Com més llarg el cotxe, més important era l’home” — sàtira d’una època i els seus símbols. Cinema: eclèctic i sense por a arriscar Phoenix Wright: Ace Attorney (Takashi Miike) Adaptació estil manga amb posada en escena hiperestetitzada i joc metacinematogràfic (talls de raccord voluntaris, ritme fragmentat). Juguesca visual que barreja ficció i realitat; divisiva però estimulant per a públic jove i cinèfil. Infància clandestina (Argentina) Drama familiar en el context de la resistència contra la dictadura (final 70s). To quasi documental, personatges reals, candidata als premis internacionals. Interpel·la sobre el “punt neutre” per entendre el conflicte i evitar la banalització del bé/mal. El petó de la dona aranya (Héctor Babenco) Presó a Cuba: relació intensa i ambigua entre pres polític (Raul Julia) i un homosexual (William Hurt). Amor, manipulació i comprensió. Recordatori de Pixote: mirada crua a les faveles i la infància marginada. Brave (Pixar, Brenda Chapman) Princesa Mèrida: iniciació i autonomia vital. Xoc mare-filla i evolució mútua amb to màgic. Banda sonora celta (Patrick Doyle) i presència de Russian Red. Excel·lència tècnica (cabell de Mèrida), humor i sentit familiar. Interludi musical Michael Bolton interpreta “White Christmas”: pausa nadalenca i desig col·lectiu d’un any millor. Teatre i debat social: llenguatge, dignitat i salut mental El sexe dels àngels Comèdia de to bodevil sobre mort, sexe, amistat i la doble exclusió (homosexualitat + discapacitat). Crítica: l’ús de termes despectius pot buscar el riure fàcil i obviar l’elegància i el respecte. Llenguatge i respecte Debat sobre eufemismes i parla popular: “cec” vs “invident”, “maricó” vs “gay”. Clau: no fer servir la paraula per ferir. Exemple positiu: Intocable (Intouchables) — humor amb la persona, no contra la persona. Proposta: abandonar etiquetes estigmatitzants i promoure Salut Mental Catalunya (en lloc de “malaltia mental”). Anècdotes mediàtiques (La Voz) i quotidianes: l’objectiu és convivència, proximitat i drets iguals. “Deixem-nos de frivolismes: cal un llenguatge que no faci mal i una cultura del respecte.” Tancament Bons desitjos de Nadal i anunci de continuïtat del debat a l’any vinent. En acabar, entra la repetició de “M de Música” amb un poema de Joan Margarit.
Cinema sense condicions del 18/12/2012
A la primera part del 14è CsC de la temporada, hem tornat a repassar estrenes, avançaments i clàssics; Akira Kurosawa ha estat el director de la setmana; i els remakes han ocupat la tercera i última part.
