Altres
Episodis etiquetats amb Altres
Veus Parròquia del 5/12/2012 — Advent, Església i país: notícies i acció social
Visió general Programa informatiu de la parròquia dels Sants Just i Pastor a Ràdio d’Esvern que combina litúrgia, notícies eclesials, reflexió d’Advent, debat sobre Església i identitat catalana, acció social de les religions i una meditació amb el Salm 72. Punts clau • Advent com a temps d’esperança activa i preparació per Nadal, amb mirada al primer i segon adveniment de Crist. • Notícies d’Església: horaris de misses, crida a voluntariat de Pastoral de la Salut, Consell Pastoral Diocesà i Any de la Fe, simposi sobre Dei Verbum, campanya social, vetlla de la Immaculada i trobada juvenil neocatecumenal. • Debat cultura–fe: el llibre d’Hilari Regué sobre Església i nacionalisme català i la discussió pública al voltant del paper de la CEE i la virtut del patriotisme. • Acció social de les religions: jornades de la Generalitat que mostren l’impacte en salut, pobresa i cohesió; exemples cristians, musulmans, adventistes i budistes. • Espiritualitat bíblica: lectura i comentari del Salm 72 sobre justícia, pobres i pau. Temes principals Advent: sentit, litúrgia i esperança • Doble índole de l’Advent: preparació per Nadal i expectativa del segon adveniment. • Lectures: fi dels temps (1r diumenge), Sant Joan Baptista (2n i 3r), preparació immediata del naixement (4t); profecies d’Isaïes com a fil conductor. • Crida a una esperança operativa que es concreta en caritat i transformació social, amb consciència de la plenesade Déu més que de la nostra finitud. Notícies d’Església • Misses: divendres 20:00 (no és vigília de la Immaculada); dissabte no hi ha missa de vigília dominical. • Pastoral de la Salut: crida a voluntariat per visitar malalts i persones impedides. Tel.: 93 371 12 97. • Consell Pastoral Diocesà (10/11): carta del bisbe Agustí sobre la bellesa de la fe; inici d’aprofundiment del Sínode sobre la nova evangelització. • Simposi internacional (11–12/12): Facultat de Teologia de Catalunya sobre la Constitució Dei Verbum, 50 anys del Vaticà II. • Campanya social: materials per promoure un dictatge digne i proposar accions des de les parròquies. • Vetlla de la Immaculada: 22:00, Basílica de la Mercè. • Jovent neocatecumenal (09/12): trobada a la Casa de l’Església, predicació del bisbe Agustí i Eucaristia del 2n diumenge d’Advent a la catedral. Església i identitat catalana • Presentació del llibre d’Hilari Regué, “Ser independentista no és cap pecat”: anàlisi de la relació entre Església catòlica i nacionalisme català. • Distinció de tradicions històriques: branca catòlica de dretes i branca anticlerical d’esquerres; transversalitat social del nacionalisme des de 1714. • Crítica a posicionaments de la Conferència Episcopal Espanyola i defensa de la virtut del patriotisme com a part de la vida cristiana. "No és que ser independentista no sigui pecat, és que és una virtut" — A. M. Oriol, resumint el debat al voltant del llibre de Regué Religions i acció social • Jornades de la Generalitat: les religions generen capital social i cohesionen la comunitat (F. Torralba). • Testimonis: atenció a pobresa i marginació (Oblates), acció musulmana (Associació Amics), acció adventista (ADRA), i tasca sanitària inspirada en la fe (Sant Joan de Déu, Vall d’Hebron). • Orient: el budisme a Occident incrementa la incidència social; el neoconfucianisme integra activisme polític, solidaritat i responsabilitat pel bé comú. • Cultura: actuacions de teatre i corals per tancar les jornades. "Les tradicions religioses articulen compassió, caritat i hospitalitat en obres que generen gran benefici social" — F. Torralba Espiritualitat: Salm 72 i pau amb justícia • Lectura del Salm 72: defensa dels pobres, justícia i benedicció sobre el país. • Comentari del grup Nostra Dona: no hi haurà pau mentre hi hagi mons separats i desiguals; la crisi és oportunitat per repensar la vida i acollir la pau que ve de l’Evangeli. "De Déu no li veiem les mans, però les mans de Déu són les mans de tots els cristians" Dades del programa • Emissió: dimecres a dos quarts de vuit del vespre; reemissió dissabte a dos quarts d’onze del matí. • Emissora: Ràdio d’Esvern, 98.1 FM.
Cinema sense condicions del 4/12/2012 — El Capital, Operación E, Life of Pi i Fassbinder
Introducció Programa de tertúlia cinematogràfica de Ràdio d’Esbert: “Cinema sense condicions”, amb Carme, Jaume, Joan i Francesc. Presenten les novetats, comparen directors veterans i obren un monogràfic sobre Fassbinder, per tancar amb un focus d’actrius angleses. Crítica principal: “El Capital” (Costa-Gavras) Punts forts • Retrat visualment àgil de la globalització financera (Miami–Nova York–París–Londres) • Posada en escena dinàmica malgrat l’edat del director (a punt de 80) Crítiques • Guió fluix i massa didàctic; se sent “de manual” i simplista • Tono satíric irregular: idees enginyoses (flashos de pensament amb accions imaginades) però disperses • Interpretació anodina de G. Elmaleh; el repartiment (p. ex. Gabriel Byrne) no llueix • Comparada amb títols recents sobre finances: Margin Call i El fraude (Arbitrage) resulten més consistents (millor trama, guió i interpretacions) “El discurs es compra, però la pel·lícula no tant.” Context i recepció • Va competir a Sant Sebastià sense premis destacats • Toca acomiadaments massius i l’“operació pelotazo”, però cau en la banalitat del punt de vista dels protagonistes Contrapunt veterà: “L’arbre dels esclops” (Ermanno Olmi) • Fresc rural de la Llombardia de finals del XIX, tempo naturalista i gran potència humanista • Retrat de la pagesia oprimida i del règim de parceria amb gran versemblança i profunditat • Contrasta fortament amb l’esquematisme d’“El Capital” Estrena destacada: “Operación E” (Miguel Courtois) Context FARC (Colòmbia) • 48 anys de guerrilla; diversos processos de pau (1964, 1984, 1999, 2012) • Violència sistèmica: centenars de milers de morts, 14.000 nens soldats, 4 milions de desplaçats • Finançament: expropiacions, segrests i narcotràfic La pel·lícula • Basada en fets reals (cas de Clara Rojas i el nadó nascut al segrest) • Protagonista: Luis Tosar com a pagès (Crisanto) obligat a fer-se càrrec del nadó sota amenaça de mort • Dura, immersiva i molt creïble en la descripció de la selva i la pressió creuada entre guerrilla i estat • Interpretació de Tosar: brillant (accent i modulació mimètics) “Acabes alterat: costa assumir que aquest món existeix.” • Nota crítica: la mirada se centra en la cara més fosca de Colòmbia; recordatori d’altres visions com “La vendedora de rosas” Comentari: “Life of Pi” (Ang Lee) • Imatges i 3D específicament pensats per a la profunditat; ús elegant i no gratuït • Estructura de relat amb flashbacks i gir final que fa dubtar del que s’ha vist (joc metanarratiu amb “errors” de raccord deliberats) • Mostra una Índia lluminosa (Kerala), més enllà dels tòpics de misèria • Recomanable per públic ampli, tot i alguns passatges durs Monogràfic: R. W. Fassbinder Perfil i influències • Director alemany radical, proper a Pasolini en la lucidesa i risc filosòfic • Beu de l’expressionisme alemany i del melodrama de Douglas Sirk (colors i artifici al servei del fons) • Explora la injustícia estructural i la psicologia del poder i la dependència, més enllà del pamflet Temes i obres citades • “El matrimoni de Maria Braun” — clàssic de maduresa formal • “Tots ens diem Alí (Ali: Fear Eats the Soul)” — racisme i dinàmiques de dominació • “Les llàgrimes de Petra von Kant” — melodrama cru, teatral i analític • “Lili Marleen” — romanticisme en context bèl·lic Conceptes clau • Cinema “conceptual”: importa tant o més el que es desprèn de les escenes que la trama en si • Tractament de l’homosexualitat sense romanticismes: respecte crític i sense autoindulgència “Amb un mateix pla, hi posava 24 colors… i tot semblava natural.” Pista de lectura: “Tots ens diem Alí” • Moment clau: “Però mira que arribes a ser maco…” desencadena una dinàmica de dependència i inferioritat • Tesi: la fascinació estètica pot minar la llibertat dins la relació Per on començar i on trobar-lo • Inici recomanat: “Tots ens diem Alí” • Fonts: Filmoteca, passis nocturns de TV2, i videoclubs especialitzats Focus final: actrius angleses — Kristin Scott Thomas i Kate Winslet Tradició interpretativa britànica • Escola de dicció, mesura i precisió; noms evocats: Laurence Olivier, Kenneth Branagh, Anthony Hopkins, Judi Dench, Helen Mirren, Vanessa Redgrave, Maggie Smith, Rachel Weisz, etc. Kristin Scott Thomas • Carrera forta a França; to hieràtic i seducció “freda” • Papers destacats: “Luna de hiel” (Polanski), “El paciente inglés” (Oscar col·lectiu del film), “Cuatro bodas y un funeral”, “Misión: Imposible”, “The Horse Whisperer”, “Hace mucho que te quiero”, “La llave de Sarah”, “La pesca del salmón en Yemen”, “En la casa” Kate Winslet • Major versatilitat i projecció • De “Sense and Sensibility” a “Titanic” (visibilitat global), “Hamlet” (Branagh), “Eternal Sunshine of the Spotless Mind” (Gondry), “The Reader” (Oscar), “Un dios salvaje” (Polanski) • Pausa de carrera per vida personal, i retorn en gran forma (2008 ençà) Tancament • Proper programa: monogràfic dedicat a Leni Riefenstahl.
Babilònia del 1/12/2012 — Piranesi, cinema francès i sortides a la crisi
Panorama del programa Babilònia (98.1 FM) reuneix Xesco Ramos (presentador), Rosa, Jaume Vidal i el convidat José Manuel Navarro per un recorregut àgil per cultura i economia: novetats del CaixaForum, una mirada a Piranesi i el videoart, un llibre apocalíptic molt criticat, llengua viva (“jalar”), música de Pastora, tres films francesos i, de tancament, propostes per sortir de la crisi. "Això demostra que som capaços d'organitzar-nos però no de repartir-ho bé." Cultura CaixaForum Exposicions • Abans del diluvi. Mesopotàmia (3500–2100 aC): 400 peces arqueològiques, documents antics i contemporanis; ponts amb la Bíblia, l’Alcorà i mites grecs. Contextualitza els primers coneixements proto científics i artístics de la regió entre el Tigris i l’Èufrates (avui Iraq). Conferències • 4/12: Transformar la realitat. L’arquitectura vertical, porta de la utopia (Javier Quintana de Uña). Mirada crítica als gratacels com a signe estètic, funcional i social. • 11/12: Per què hi ha fam en un planeta que produeix el doble dels aliments que necessitem? (Enrique Lleves, FAO). Debat sobre producció versus repartiment, solidaritat i solucions estructurals. "Per què hi ha fam en un planeta que produeix el doble dels aliments que necessitem?" Música vinculada a Piranesi • Concerts (2/12 i 16/12): obres de J. S. Bach i de “Ferny Huck” inspirades en Piranesi; projecció de The Sound of the Carceri (François Girard), on els gravats carceraris cobren vida mentre Yo-Yo Ma interpreta Bach. Art i arquitectura: Piranesi i més enllà Exposició Les arts de Piranesi • Impacte de l’arquitectura colossal i dels gravats carceraris: espais de control (passarel·les tallades, dificultat d’escapada) com a metàfora de poder. • Piranesi, entre barroc tardà i inici d’una sensibilitat més racional/funcional, anticipant línies cap a l’arquitectura contemporània. Debat: de l’acadèmia a l’avantguarda • Per trencar regles cal dominar-ne les bases: s’evoca Picasso com a exemple de tècnica acadèmica abans de la ruptura. • Canvi de paradigma al s. XIX: de l’encàrrec cortesà a la creació per plaer i mercat lliure (galeries, salons alternatius). Exposició Què pensar, què desitjar, què fer • Cicle comissariat per Rosa Martínez sobre art, vida i política: videoart (ni cinema ni fotografia) que activa ressorts emocionals i intel·lectuals per modificar accions. Literatura Steve Alten — El ángel de la muerte. El fin de los días • Thriller apocalíptic de pesta a Manhattan que deriva en conspiracions, misticisme i efectes “hipnòtics” de la vacuna. • Valoració: molt negativa (900 pàgines que no compleixen expectatives; recomanació de no compra/lectura). Llengua viva “Cardar” i “jalar” (menjar) • “Cardar” com a col·loquialisme de duresa o violència (referència a Pa negre, usos al Gironès). • “Jalar”: verb col·loquial i restringit (mastegar i empassar), no admet els usos figurats de “menjar-se” (“menjar-se a petons”, sí; “jalar a petons”, no). Valor de registre entre vulgar i familiar. Música Pastora — “Carícies” • Nova etapa en català. Lletres creatives, rimes menys evidents i llenguatge fresc. Cançó optimista i energètica. Cinema (focus francès) Paris, je t’aime • Film coral d’episodis breus per barris de París. Variacions sobre l’amor: del tòpic romàntic a troballes vitals (“soc viva a París”). Direccions diverses (Coen, Coixet, Cuaron, etc.) i repartiment de primer nivell. El xef • Rivalitat gastronòmica, estrelles Michelin i xoc generacional (aprenent versus mestre). Aparició de Santiago Segura amb to peculiar. Comèdia amable sobre essències versus contingut a l’alta cuina. L’arte de amar (Manuel Moret) • Film coral de 78’ d’elegància i humor fi, històries d’amor entrellaçades on sovint la dona porta la iniciativa. Enllaç conceptual amb Fromm (L’art d’estimar). Economia i crisi: diagnosi i propostes (José Manuel Navarro) Diagnosi • Dependència del totxo i crèdit tancat: caiguda de consum i producció, atur a l’alça i més despesa pública. Receptes • Baixar càrregues a treballadors i PIMEs: cotitzacions, IRPF, IAEs — prioritzar el teixit productiu sobre grans multinacionals. • Mantenir l’IVA a curt termini per sostenir recaptació mentre es reanima consum i ocupació. • Objectiu: més renda disponible → més consum → més producció → més contractació → més ingressos fiscals (IVA, Societats) i menys prestacions. Crítica a mesures i riscos • Oposició a la residència per compra d’habitatge (160.000 €): risc d’una nova bombolla orientada a capitals estrangers. • Crítica a noves retallades (aigua, universitat, funcionariat): empitjoren pobresa, dependència, salut mental i tensen serveis socials. • Denúncia de casos concrets d’ajudes denegades a famílies vulnerables. • Escepticisme sobre la RSC corporativa: sovint màrqueting més que compromís real. Perspectives • 2013–2014: període dur; famílies esgotant estalvis i rescatant plans de pensions. Cal imaginació, treball i ocupació com a prioritat de país.