Altres
Episodis etiquetats amb Altres
Babilònia del 10/11/2012 — Piranesi, Casa Amatller, Beethoven i cinema
Panorama general Programa amb molt contingut cultural: art i arquitectura, música clàssica, llengua, literatura i un ampli bloc de cinema. Es comença amb sumari i després es despleguen els temes amb detall, evitant concentrar-ho tot a l’inici. Temes destacats • Exposició “Les Arts de Piranesi” al CaixaForum: gravats, “càrceres imaginàries” i instal·lació 3D immersiva, diàleg amb fotos de Gabriele Basilico i prototips d’objectes inspirats en Piranesi. • Casa Amatller (Puig i Cadafalch): context de la Manzana de la Discordia, estil modernisme medievalitzant, reobertura prevista i descripció del pis noble i la decoració. • Concert a l’Auditori: Verdi, Rossini i Beethoven (Simfonia núm. 7); to accessible al gran públic; connexió amb un circuit multidisciplinari sobre Joana d’Arc. • Diccionari Vintage: el mot xava (origen gitano i evolució semàntica a Barcelona). • Literatura: “L’edifici Yacoubian” d’Alaa Al Aswany: retrat coral del Caire i tensions socials, religioses i polítiques. • Cinema: “La conspiració”, “Malcolm X”, “Milk”, “Els jocs de la gana”, “Lo imposible”, “La pesca del salmón en Yemen”, “El lladre de paraules”; tancament amb el clàssic “Amadeus”. Art i arquitectura Exposició “Les Arts de Piranesi” (CaixaForum) • Període: 5 d’octubre – 20 de gener. Uns 250 gravats (de més de 2.000 totals) cedits majoritàriament per una fundació valenciana. • Dues línies: - Gravats “reals” (Roma: plaça de Sant Pere, Coliseu, etc.) amb gran detallisme. - Les “Càrceres imaginàries”: 16 gravats visionaris amb arcs, voltes, passadissos i aparells de tortura; inclou una instal·lació 3D immersiva per “entrar” als gravats. • Diàleg amb la fotografia: Gabriele Basilico re-fotografia els espais de Piranesi (p. ex. Coliseu) en blanc i negre poètic. • Importància històrica del gravat: difusió d’imatges (Dürer, models religiosos als segles XVI–XVII), influència sobre pintors catalans. • Curiositat: prototips d’objectes extrets dels dissenys de Piranesi (cafetera, etc.). • Accés: gratuït; CaixaForum combina exposicions clàssiques i contemporànies. Casa Amatller (Puig i Cadafalch) • Context: peça clau de la Manzana de la Discordia (amb Casa Batlló de Gaudí i Casa Lleó Morera de Domènech i Montaner). Tres modernismes: orgànic (Gaudí), elegant (Domènech), medievalitzant (Puig i Cadafalch). • Trets: façana superior amb aire neerlandès; interior del pis noble espectacular (mosaics “a l’estil romà”, xemeneia amb “dones d’aigua”, columnes, finestral amb “les edats de la dona”). • Reobertura prevista (visitable) i recomanacions de visita (inclosa la Casa Asia de Puig i Cadafalch a la Diagonal). Música clàssica i cicle Joana d’Arc Concert a l’Auditori: Verdi, Rossini, Beethoven • Programa: - Verdi: Obertura de “Giovanna d’Arco”. - Rossini: peça vinculada a Joana d’Arc, amb la mesosoprano Marta Infante. - Beethoven: Simfonia núm. 7 (protagonisme de corda, vent i timbals; ritme molt marcat i atractiu per al públic general). • Direcció: director neerlandès, molt expressiu i comunicatiu amb el cos (aproximació desacomplexada i viva a la clàssica). Circuit “Joana d’Arc” (novembre) • Espais: L’Auditori, Institut Français, Filmoteca de Catalunya. • Activitats: - Concerts i òpera “Joana d’Arc” (amb Marion Cotillard, Cor Vivaldi, Cor Lieder Càmera, Cor Madrigal). - Projeccions a la Filmoteca i activitats a l’Institut Français. Paraules i llengua Diccionari Vintage: el mot “xava” • Origen en llenguatge gitano: “xava” = noi (de “xabó”; femení “xaví”). Popularització per la novel·la “La Xava” (Juli Vallmitjana, 1910). • Evolució semàntica: - De paraula d’argot a sinònim de tot l’argot. - Més tard: designa el parlar popular barceloní dels anys 20 (amb influència del castellà). - Diccionari EC: “xava” com a persona que parla “xava”. • Reflexió: risc de desaparició d’aquest lèxic; cal reivindicar el patrimoni lingüístic. Literatura “L’edifici Yacoubian” (Alaa Al Aswany) • Context: Caire, edifici de 1934 impulsat per un armeni adinerat. Abans de Nasser: anglesos, aristocràcia egípcia i jueus acomodats; després: militars i nova classe dirigent. Els terrats allotgen porters i criats. • Temes: - Retrat social i urbà del Caire: riquesa, penes, alegries. - Tabús abordats sense moralismes: homosexualitat, fonamentalisme, abusos de poder, esclavitud sexual. - Lectura útil per entendre el sustrat que precedeix la Primavera Àrab. “Els ignorants es pensen que manipulen les eleccions... La qüestió és que hem estudiat la psicologia del poble egipci... Qualsevol partit que estigui al poder i celebri eleccions les ha de guanyar...” Cinema La conspiració (The Conspirator, Robert Redford) • Postguerra de Secessió: atemptats contra la cúpula de la Unió (assassinat de Lincoln). Judicis als “braços executors” i a la llogatera acusada de complicitat. • Eix temàtic: “en temps de guerra, les lleis s’enfosqueixen” (arbitrarietats, judicis militars, càstig exemplaritzant). Elegància i rigor de Redford. Malcolm X (Spike Lee) • Biopic combatiu: drets civils i debat sobre autodefensa vs. no-violència (contrapunt amb King/Mandela). Interpretació de Denzel Washington. • Debat crític: possible reiteració de recursos (discursos duplicats en televisió i directe) però film de maduresa i ambició dins la trajectòria de Spike Lee. Milk (Gus Van Sant) • Història real del primer càrrec públic obertament gai a San Francisco (barri de Castro). Protagonista: Sean Penn; secundaris: Josh Brolin, Diego Luna. • Temes: activisme, campanyes polítiques des de dins, pactes i teixit democràtic. Parallels amb la formació de lobbies urbans (també a Xueca o l’Eixample). Els jocs de la gana (The Hunger Games) • Distopia juvenil: “Capitol” vs. districtes sotmesos; tributs juvenils en combat televisat. Símils amb Roma i una França prerevolucionària decadent. • Valoració: entreteniment per adolescents; univers vistós però sense novetats de fons. Lo imposible (J. A. Bayona) • Tècnica: tsunami i seqüències d’aigua d’alta potència visual; música i efectes excel·lents; bons treballs de Naomi Watts, Ewan McGregor i el jove Tom Holland. • Crítica: excés de melodrama i de repetició emocional; americanització de les reaccions; risc de “forçar” la llagrimeta. La pesca del salmón en Yemen (Lasse Hallström) • To: british amable i humanista, “microhistòries” de relacions i d’idees improbables (traslladar el salmó al Iemen). • Personatges: científic Ewan McGregor i assessora emprenedora; contrast entre fredor conjugal i nova complicitat. Producte agradable i sense grandiloqüència. El lladre de paraules (The Words) • Estructura a tres temps: escriptor jove troba un manuscrit i se l’apropia; apareix l’autor real (Jeremy Irons). Debat sobre autoria, experiència vital i ètica. • Valoració: intriga eficaç i contenida; sense patriotismes fàcils ni estereotips. Clàssic recomanat: Amadeus (Milos Forman) • Virtuts: ambientació rigorosa, música i ritme dramàtic; retrat del geni de Mozart i la gelosia de Salieri. • Matís històric: Salieri probablement menys “villà” del que mostra el film, però el conflicte artístic i l’energia creativa hi són retratats amb força. Cloenda i continuïtat en antena • Tancament de “Babilònia” i pas a indicatius de l’emissora. • Inici del programa “M de Música” amb un poema de Joan Margarit.
Veus Parròquia del 7/11/2012 — Evangeli, Montserrat, Any de la Fe i Vaticà II
Visió general Veus de la Parròquia combina la lectura de l’Evangeli amb notícies de vida parroquial i diocesana, i una secció de reflexió sobre l’Any de la Fe i el 50è aniversari del Concili Vaticà II. Els punts centrals són: Evangeli de la vídua pobra: contrast entre l’ostentació i el do total del que té menys. Vida parroquial i diocesana: romeria a Montserrat, cadena de pregària per les vocacions, inici de curs dels consells diocesans i visita de la relíquia de Don Bosco. Fe i Actualitat: paraules de Benet XVI i carta pastoral del bisbe Agustí Cortés sobre la bellesa i el goig de la fe. Concili Vaticà II (50 anys): clau hermenèutica de la reforma en la continuïtat i repàs de publicacions i recepció. Lectura de l’Evangeli La vídua pobra (Mc 12) Jesús adverteix contra la vanitat dels mestres de la llei i destaca l’ofrena d’una vídua pobra que dona «tot el que tenia». Idea clau: el valor de l’ofrena depèn del cor i del sacrifici, no de la quantitat. "Us dic amb tota veritat que aquesta vídua pobra és la que ha donat més de tots." Notícies d’Església i vida diocesana Romeria a Santa Maria de Montserrat Tradició anual de la parròquia Sants Just i Pastor; ofrena a la Mare de Déu demanant protecció per al poble. Lema: “Feliç tu que has cregut” (paraules d’Elisabet a Maria), viscut com a crida a una fe ferma i viscuda. Cadena de pregària per les vocacions (novembre) Dies diocesans: 9, 19 i 29 (Sant Feliu de Llobregat). Iniciativa «On Ets Tu»: trobada vocacional preparada amb Consell Pastoral Arxiprestal i capellans. Cloenda: 24 de novembre (recés i eucaristia presidida pel bisbe Agustí; admissió a ordes de dos candidats al diaconat). 29 de novembre: vetlla de pregària a la Casa de l’Església. Inici de curs dels consells diocesans Consell de Presbiteri (8 de novembre) i Consell Pastoral Diocesà (10 de novembre) a la Casa de l’Església de Sant Feliu. Relíquia de Don Bosco a Barcelona Pelegrinació internacional amb motiu del bicentenari (2015): impuls a l’estudi del carisma salesià i opció pels joves més necessitats. Fins a l’11 de novembre a Barcelona; 9 de novembre eucaristia a Maria Auxiliadora (Sarrià) presidida pel bisbe Agustí; participació de parròquies salesianes de Sant Boi i Sant Vicenç dels Horts. Fe i Actualitat: Any de la Fe Paraules de Benet XVI i carta del bisbe Agustí Cortés El Papa convoca l’Any de la Fe per «donar un renovat impuls» a la missió de conduir els homes a l’amistat amb Crist. El bisbe Agustí destaca dues mancances del nostre temps: bellesa i goig; la fe autèntica n’és font i resposta. "No es pot donar el que no es posseix" — la qualitat del nostre testimoni depèn de com vivim la fe. Idees clau: La fe és un tresor i una perla que «ens posseeix»; crida a viure-la amb alegria profunda i serena. Interpel·lació davant la indiferència, la ignorància religiosa i la pèrdua de compromisos. La fe i el seu anunci són dues vessants d’una mateixa obra de l’Esperit: creure gaudint i anunciar amb goig. Invitació a participar en iniciatives diocesanes de l’Any de la Fe (del 14 d’octubre fins al 24 de novembre de 2013). 50è aniversari del Concili Vaticà II Acollir la novetat en la continuïtat Commemoració a Roma; invitació de Benet XVI a rellegir els documents per evitar nostàlgies anacròniques o ruptures precipitoses. Clau hermenèutica (Ratzinger/Benet XVI): Discontinuïtat (hiatus), Immobilitat (res no canvia), i la correcta: reforma en la continuïtat. Tres temes on hi ha novetat real i diàleg: Església i estat modern, ciències i crítica històrica, relació amb el judaisme. Recepció, publicacions i vigència Recepció complexa malgrat l’entusiasme inicial; anàlisi de Josep Ignasi Saranyana i Oriol Domingo. Reedicions i estudis: Documents del Vaticà II (Abadia de Montserrat; edició sense comentaris i edició amb introduccions de 16 teòlegs). Encícliques dels anys 60: Mater et Magistra, Pacem in Terris, Ecclesiam Suam — en sintonia amb l’aggiornamento. Obres clau: Giuseppe Alberigo (història i síntesi del concili), Karl Rahner (“El Concili, nou començament”). Tesi de fons: moltes reformes que semblen noves són retorn a l’Evangeli i a la millor tradició; l’aggiornamento continua vigent.