Altres
Episodis etiquetats amb Altres
Cinema sense condicions del 30/10/2012 — Skyfall, Ruby Sparks, Lubitsch i El nombre
Introducció Programa de “Cinema sense condicions” amb un menú variat: estrenes, un focus a Ernst Lubitsch i debat final sobre la pel·lícula francesa El nombre. "Parlar de pel·lícules que ens han agradat... i de cine en general." Skyfall (James Bond) — crítica amb entusiasme moderat Punts clau Direcció: Sam Mendes eleva el Bond modern amb ritme i posada en escena. Obertura i títols: seqüència d’acció inicial “espectacular” i crèdits visualment exquisits. Interpretacions: Javier Bardem: dolent “brillant”, ple de matisos; comparat (en to) amb l’Anthony Hopkins d’El silenci dels anyells. Daniel Craig: Bond més fosc i brut, alineat amb el to del segle XXI. Judi Dench: presència que “il·lumina” escenes. Fotografia: Roger Deakins aporta estil i llum espectacular. Veredicte: Entreteniment d’alta gamma; aconsegueix plenament els seus objectius comercials i d’acció. Idees destacades El “Bond Craig” trenca amb l’elegància clàssica (Sean Connery) per un realisme físic més demolidor. La saga sap escollir directors amb personalitat (Mendes, Mark Forster, etc.). "És una pel·lícula espectacle... que aconsegueix francament els seus objectius." V.O. i la veu de l’actor — la importància del timbre Idees Defensa de la versió original: la veu és part essencial del personatge. Exemples: Jeff Bridges a True Grit (Valor de ley), veus trencades que “dibuixen” el personatge. Reconeixement que els subtítols són necessaris, però el doblatge fa perdre matisos. "La veu d’un gran actor és una part importantíssima del perquè és gran aquest actor." Ruby Sparks — comèdia romàntica amb cap i cor Context i equip Direcció: Jonathan Dayton i Valerie Faris (Little Miss Sunshine). Guió i coprotagonista: Zoe Kazan; protagonista: Paul Dano. Cameos: Annette Bening i Antonio Banderas. Temes i lectura Variació del mite de Pigmalió: l’escriptor crea la noia ideal que cobra vida i s’escapa del seu control. Pregunta central: allò que idealitzes és convivible? Quan el control es torna insuportable, cal madurar i acceptar l’altre com a alteritat real. Veredicte Fresca, tendra i intel·ligent, amb interpretacions molt sòlides; to desenfadat i “transgressor suau”. Detachment (El professor substitut) — drama escolar, virtuts i excessos Valoració Adrien Brody en gran nivell, paper difícil molt ben sostingut. Direcció (Tony Kaye) amb muntatge modern i intens, però amb pessimisme exacerbat i casuística “massa carregada”. Debat sobre versemblança: retrat dur del sistema americà que pot semblar fatalista i exagerat. Conclusió Es pot veure per actuacions i posada en escena, però el to és molt fosc i acumulatiu. Pigmalió, adaptacions i ecos moderns Referents Bernard Shaw (base de My Fair Lady); derivacions a teatre català (adaptació de Joan Oliver a Les Rambles). Woody Allen: dinamita/eleva la parella i després la deixa volar; ecos d’aquest joc a Ruby Sparks. Ernst Lubitsch — el ‘Toc Lubitsch’: elegància i suggeriment Trajectòria De Berlín (etapa muda) a Hollywood; treballa per Warner, Paramount i MGM. Cap d’estudis a la Paramount (1935). Va donar oportunitats a refugiats del nazisme com Billy Wilder i Otto Preminger. Estil El famós “Toc Lubitsch”: sofisticació, subtilesa, enginy i erotisme suggerit via fora de camp. Gran transició al sonor: diàlegs intel·ligents i ús de la música (musicals amb Maurice Chevalier). Títols citats Comèdies majors: Ninotchka (Garbo riu per primer cop), To Be or Not To Be (Tu bi o no tu bi), The Shop Around the Corner (El bazar de les sorpreses), Lady Windermere’s Fan. Context i recepció Polèmica de To Be or Not To Be (1942): en plena guerra, la premsa americana la va trobar “massa amable” amb els nazis; a Alemanya no s’estrena fins a 1960. "Feia córrer la imaginació de l’espectador amagant allò essencial darrere d’una porta." El nombre (Le Prénom) — comèdia de saló amb verí controlat Dispositiu Sopar entre amics i família on l’anunci del nom del futur nadó destapa gravis antics, hipocresies i tensions de classe/ideologia. Temes Dinàmica familiar: cordialitat en superfície, rancors i orgulls ferits al fons. Gènere i rols: crítica subtil al masclisme quotidià (ella ho fa tot mentre ells conversen). Intel·lectual d’esquerres vs. altres perfils: ningú se’n salva, “van caient un a un”. Comparacions Amb Polanski (Carnage/Un dios salvaje): aquest és molt més punyent, sense concessions; El nombre és més amable i amb final feliç. Recepció a l’estudi Dos a favor (entreteniment sòlid i ben escrita), un crític (mecanismes previsibles, poca profunditat). Interpretacions, tanmateix, excel·lents. Tancament i proper programa Anuncien especial Bob Fosse la setmana vinent. Enllaç de reemissió: poblespop.com.
Babilònia del 27/10/2012
Avui hem parlat de films com "Cosmòpolis", "Looper", "A Roma amb amor", de l'exposició "Explosió! El llegat de Jackson Pollock", de l'obra de teatre del Romea "Oleana" i del llibre "La pell i la princesa". El nostre tema de discussió ha estat la situació de l'educació a Catalunya.
