Altres
Episodis etiquetats amb Altres
Veus Parròquia del 17/10/2012 — Verdaguer: paisatge de Catalunya i firmament
Panorama general del programa En aquest episodi de Veus de la Parròquia (espai Paraula Viscuda), la convidada Anna Sacanell comparteix la seva vivència literària amb mossèn Cinto Verdaguer, centrant-se en les seves descripcions geogràfiques (Catalunya, Barcelona i les seves muntanyes) i astronòmiques (Lluna, Via Làctea, immensitat de l’univers). La conversa combina lectura de fragments, comentari i reflexió espiritual, identitària i fins i tot ecològica. "L'univers és infinit. Per tot acaba i comença... i on tu veus el desert, eixams de mons formiguegen." Convidada i motivació Anna Sacanell (exdirectora del Museu Verdaguer, trajectòria en cultura i literatura) explica per què ha triat Verdaguer: • Vol mostrar com el poeta dona una nova dimensió a paisatges i cels quotidians. • Posa en relleu la força emocional i patriòtica que desperten les seves imatges. "Veure-ho descrit per ell t’incita al sentiment patriòtic... Desperta uns sentiments que cap altre autor m’ha despertat." Geografia poètica: Catalunya i Barcelona Catalunya com una àliga (“A davant d’un mapa”) Verdaguer converteix el mapa en una imatge viva: la pàtria com una àliga amb bec (Cap de Creus) i cua (els Alfacs), i Montserrat com a cor. Idees clau: • Poètica + símbol patriòtic: la cartografia adquireix ànima i coratge. • Mirar el mapa així canvia la mirada i el sentiment d’arrelament. "Mireu-la bé... la imada Catalunya... Lo Montserrat és lo seu cor..." Barcelona i les tres muntanyes Des de Montjuïc, Barcelona és filla protegida per Alcides (Hèracles); la ciutat s’edifica amb la pedra de Montjuïc. Les tres muntanyes (Mont Tàber, Montjuïc, Tibidabo) dialoguen amb la ciutat: • La ciutat creix i les “envaeix”, amb una ombra ecològica anticipada per Verdaguer. • El Tibidabo ofereix la vista abraçada de Barcelona: mar i muntanya com a brúixola urbana. "Per la enorme creixença de gegant, la plana no és prou gran..." El Canigó: sublimesa natural Metàfora central: “El Canigó és una magnòlia immensa” envoltada d’abelles, fades, àligues; una visió sensorial total. Impacte: • Bellesa que commou i educa la mirada. • Convida a contemplar i respectar el territori. "Somni de loja que del cel de valla." Firmament i immensitat: Lluna, cometes i Via Làctea Plus Ultra: immensitat i humilitat Verdaguer percep una cosmologia infinita abans de grans descobertes modernes. • Conseqüència espiritual: humilitat humana davant l’univers. • L’articualció de ciència, poesia i transcendència. "On tu veus el desert, eixams de mons formiguegen." La Lluna i els astres: observació i romanticisme La Lluna, Orion, Sirius, cometes... presentats amb imagineria viva i moviment. • No és decorat: la Lluna té protagonisme i diàleg amb el Sol. "L’estrella del capvespre... l’Orion, que floreix com una rosa..." La Via Làctea: mites, filosofia i saviesa popular Diàleg amb mitòlegs i filòsofs (Aristòtil, Demòcrit, Teofrast) i la veu d’un pastor de Núria. • Contrapunt: la simplicitat lúcida supera l’erudició. "És la via de Sant Jaume per on les ànimes se’n pugen a la glòria." Temes principals que emergeixen Arrelament i identitat: la pàtria com a cos viu (àliga, cor a Montserrat). Mirada poètica transformadora: geografies i cels es tornen experiència i sentiment. Humilitat i transcendència: petitesa humana davant l’infinit; espai per a l’esperança. Ecosensibilitat primerenca: ciutat vs muntanya, creixement i respecte del medi. Saviesa popular vs erudició: el pastor de Núria ofereix una claredat essencial. Epíleg evangèlic i tancament Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc (petició de llocs d’honor de Jaume i Joan) per connectar amb la humilitat i el servei. Missatge final: valorar el món creat i la simplicitat per comprendre’n la bellesa. "No cal ser molt llest: cal observar, apreciar allò petit i respectar la Terra."
Cinema sense condicions del 16/10/2012 — Sitges, Lo imposible i novetats de cinema
Context i presentació Programa "Cinema sense condicions" a Ràdio Desvent. Equip a l’estudi: Joan i Francesc; s’hi afegeix Jaume. Segona part dedicada al Festival de Sitges amb l’"inefable" Sergi Errada per telèfon. "Amb una paraula seria malaltia" — Sergi, sobre veure 62 pel·lícules en 10 dies Actualitat: Lo imposible i activitats locals Lo imposible (J.A. Bayona) trenca rècords de taquilla a l’estrena a Espanya i entra al top 7 mundial només amb la recaptació domèstica. Comentari sobre pressupostos: de produccions espanyoles "normals" (~3 M€) a l’excepció de Lo imposible (~30 M€). Ateneu: èxit de públic (unes 80 persones) per al documental "Pura Vida" (Paral·lel 40). Crítiques i recomanacions (cartellera i DVD) El atraco (Eduard Cortés) Comèdia policíaca basada en el cas de les joies d’Evita Perón, amb embolics diplomàtics, xanxullos i autoplagis simulats. Punts forts: guió enginyós i, sobretot, interpretacions de Guillermo Francella i Nicolás Cabré. El artista y la modelo (Fernando Trueba) Relat sobre l’"enamorament" artístic en un context de postguerra i exili, amb valors d’autenticitat i vida interior. Referència a Aristide Maillol en l’imaginari escultòric. • “La model és viva, amb valors i contingut; no només bellesa externa.” Si de verdad quieres (David Frankel) Comèdia sobre la intimitat matrimonial i el pas del temps, amb Meryl Streep i Tommy Lee Jones. To lleuger i més bromes que profunditat; retrata crisis "naturals" d’una parella de llarga durada. Cosmopolis (David Cronenberg) Debat encès: per a alguns, massa literària i lenta; per a altres, lúcida lectura d’un probable món apocalíptic i el capitalisme desbocat. Subgènere "gent gran" Emergència de relats sobre maduresa i envelliment (ex.: "El exótico Hotel Marigold"). Antecedent: "On Golden Pond" (L’estany daurat). La isla de los olvidados (Marius Holst) Drama coral en un correccional noruec (1915): denúncia d’abusos i explotació. Valor interpretatiu i direcció sòlida. Novetats a la Biblioteca Joan Margarit (DVD) The Artist, Arrugas, La dama de hierro, Un dios salvaje, Drive, Margin Call, Melancholia, Sherlock Holmes: Juego de sombras, Valor de ley... Focus: • Peregrinos: road movie a peu cap a Santiago; barreja de comèdia i tragèdia, recerca d’identitat. • Margin Call vs. Inside Job: la primera apropa el col·lapse del 2008 amb llenguatge de ficció; la segona és més rigorosa i "dura" en clau documental. Especial Sitges (amb Sergi Errada) Palmarès i polèmiques Gran triomf de Holy Motors (Leos Carax): Millor Pel·lícula i Director; Melies de Plata; menció de la crítica. Recepció polaritzada: a Canes hi hagué xiulades i aplaudiments. A Sitges, entusiasme general. Boyero (El País) la titlla d’"espantosa, una asociación de tonterías sin gracia..."; el programa subratlla la divisió d’opinions. Comparada amb Cosmopolis: Sergi la troba "lenta" i massa literària; part de la taula defensa el seu interès. Fills de directors Antiviral (Brandon Cronenberg): futur distòpic on es comercialitzen malalties de famosos. Òpera prima prometedora, freda i malaltissa, amb identitat pròpia. Chained (Jennifer Lynch): premissa intrigant, però desenvolupament fluix i final que desmunta el que construïa. Recomanació top Sitges: Looper (Rian Johnson) Ciència-ficció de viatges en el temps centrada en el concepte de bucle i assassins del passat (loopers). Equilibri d’idea alta i ritme de thriller; producció efectiva amb pressupost moderat. Lo imposible (Bayona) revisitada Primera hora colpidora; música magnífica (Fernando Velázquez). Personatges i emoció amb abast intergeneracional. Àsia i autors Takeshi Kitano: Outrage Beyond: retorn a la Yakuza clàssica; potser sense novetat, però execució impecable. Públic, organització i programació Molta presència de públic jove i premsa de webs i blogs. Promocions 2x1; caps de setmana plens. Després de polèmiques recents, els títols més gore o extrems es passen a la matinada (Midnight X-Treme). The Cabin in the Woods: una de les millors del festival, però anirà directe a DVD a Espanya; guió de Joss Whedon, trenca tòpics del terror. Agenda i pròxim programa Cineclub Utopia (Casal de Joves): projecció de Los Vengadores (divendres, 22:30 h aprox.). Avanç: pròxima setmana, Jorge Semprún i els seus guions per al cinema.
Babilònia del 13/10/2012 — Bovary, Jarmusch i Intocable; Piñol i debat sobre sexisme
Panorama general Un episodi molt complet que combina teatre, literatura i cinema amb un tram final de debat social. Es destaquen: l’adaptació de Madame Bovary, les lectures crítiques de Vargas Llosa, la singularitat d’Amélie Nothomb, la imaginació d’Albert Sánchez Piñol, el cinema d’autor de Jim Jarmusch, l’èxit d’Intocable i un debat contundent sobre sexisme i drets reproductius. Teatre: Madame Bovary (adaptació de Magüi Mira) Context i proposta escènica • Adaptació teatral d’Emilio Hernández, dirigida per Magüi Mira, vista al Teatre Auditori de Cornellà. Trama i temes clau • Emma Bovary, casada amb el metge Charles, busca els plaers, la llibertat i l’autorealització en una societat que la corseta. • L’obra mostra el xoc entre el naturalisme/realisme de Flaubert i els residus del romanticisme (el destí tràgic i el suïcidi com a eco romàntic). • Crítica a la burgesia, a la moral hipòcrita i al consumisme naixent: l’Emma intenta omplir el buit amb objectes i amants. • Reflexió feminista: el doble estàndard sexual i social castiga la llibertat femenina. Repartiment (producció) • Anna Torrent (Emma), Juan Fernández (Charles), Armando del Río (Rodolfo) i Fernando Ramallo (León). Literatura: Vargas Llosa i l’“orgia perpètua” de Flaubert L’assaig de Mario Vargas Llosa • L’orgia perpètua (2006) és una lectura crítica de Madame Bovary: tècnica narrativa (canvis de narrador, monòleg interior), naixement de l’antiheroi i dimensió autobiogràfica. Consumisme i alienació "El consumismo, como un desfogue para la angustia... El drama de Emma es el intervalo entre la ilusión y la realidad, la distancia entre el deseo y su cumplimiento." • Clau de lectura: la felicitat material com a substitut d’una insuficiència vital; una anàlisi que anticipa el consumisme del segle XX i el buit modern. Literatura: Amélie Nothomb – La metafísica dels tubs Una raresa deliciosa i provocadora • Relat en primera persona del naixement als 3 anys d’una nena superdotada a Japó. • La protagonista decideix ser un “tub” (estat de immobilitat voluntària) i es veu a si mateixa com Déu. • Humor sarcàstic, intel·ligència precoç i xoc cultural Orient-Occident. • Llibre breu, experimental i dividit entre tendresa i irreverència. Literatura: Albert Sánchez Piñol – imaginació i capes La pell freda i 13 tristos tràngols • La pell freda: atmosfera d’assedegi i por al desconegut amb rerefons d’antropologia. • 13 tristos tràngols: contes fantàstics i surrealistes. - Homes caiguts de la lluna (visitants insòlits en un món quotidià). - “Només digues si encara m’estimes”: un armari on el temps es dilata i on acaben apareixent antics amants de diverses generacions; enginyós i divertit. Pandora al Congo • Història d’aventures colonials i éssers subterrànies, però el més rellevant és l’enginyeria narrativa: capes que s’obren i es tanquen, joc entre ficció i veritat, i manipulació del relat i de l’opinió pública. • Serveix de trempolí cap a l’ambició històrica de Victus (1714), del qual es generen expectatives. Cinema: Jim Jarmusch – Estranys al paradís Estètica i to • Blanc i negre, tempo lent, plans seqüència i fosos a negre; retrat d’una Amèrica apàtica i de perdedors. • Tres moviments (Nova York/Cleveland/Florida) que contraposen fred/calor i el no-avenç vital. • Assaig d’estil que Jarmusch perfeccionarà a Mystery Train i Night on Earth. Cinema: Intocable (Toledano/Nakache) Humor, dignitat i amistat • Interpretacions en estat de gràcia de François Cluzet i Omar Sy. • Tracta la discapacitat amb naturalitat, respecte i alegria, allunyant la llàstima i l’explotació emocional. • Basada en un cas real; el to busca proximitat i optimisme. Cinema: Salvatges (Oliver Stone) • Thriller violent amb repartiment estel·lar (incloent John Travolta); espectacle intens i exageració marca de la casa. Societat: sexisme i drets reproductius Declaracions i sentències polèmiques • José Manuel Castelao: "las leyes y las mujeres están para violarlas" — frase inacceptable que normalitza la violència i el menyspreu a les normes. • Audiència Provincial de Madrid (Alcalá de Henares): tocar natges, fer petons o acariciar cames a empleades sense consentiment no és assetjament sexual — una decisió vergonyosa que perpetua el masclisme. Retrocessos i avortament • Crítica a la línia conservadora: retallades de drets, especialment per a les dones (bretxa salarial, drets reproductius). • Reforma de l’avortament (Gallardón): exigència de triple validació mèdica (metge de capçalera, psicòleg públic i ginecòleg) — dificultat pràctica que pot empènyer a la clandestinitat i a pràctiques perilloses. Valoració final • Un episodi ric i polièdric: del clàssic flaubertià a l’assaig, passant per la narrativa experimental i el cinema d’autor i comercial. • El tram final obre un debat necessari: contra la normalització del sexisme i en defensa dels drets i el respecte.