Altres
Episodis etiquetats amb Altres
Cinema sense condicions del 6/11/2012 — Estrenes, Fènix 11-23, Fellini i Bob Fosse
Introducció • Programa dividit en tres trams: estrenes, comentaris de cartellera i monogràfic d’autor. Avanç de continguts i logístics • Tornada del programa amb l’equip reduït (a l’espera de la Carme la setmana vinent). • Anunci del tema futur: teatre i cinema i un espai sobre micromecenatge (crowdfunding). Avanç: Documental del mes • Recomendació prèvia: obra del director rus Víctor Kossakovsky. • Títol: Vivan las Antípodas! — proposta de visionat comunitari a l’Ateneu de Sant Just Desvern (dia 19, 18:30). • Es defineix Kossakovsky com un autor que fa documentals que són petites obres d’art. Estrenes de la setmana Fènix 11-23 (Joel Joan, Sergi Lara) • Basada en fets reals: el cas d’Eric Bertran (2004), acusat de terrorisme per demanar l’etiquetatge en català via una web anomenada “l’Exèrcit del Fènix”. • Tracta la col·lisió entre llibertats civils i control policial, i la defensa d’una llengua minoritzada. • Producció: 7 anys de gestació, amb micromecenatge (crowdfunding) i preestrena multitudinària. • Estructura híbrida: ficció amb aparició final de protagonistes reals (Eric, família, advocat) i debat al Parlament. • Valoració: drama eficaç i àgil, més proper a una telemovie de qualitat; destaca Rosa Gàmiz (mare). Fotografia millorable. “Quan l’opinió pública entra en joc, la pressió canvia el cas.” En la casa (François Ozon) • Premi Concha d’Or a Sant Sebastià. • Valoració crítica: irregular, amb excessos de diàleg i tics de cert cinema francès que la fan feixuga malgrat moments d’originalitat. Amor i Lletres (Liberal Arts, Josh Radnor) • Radnor escriu, dirigeix i protagonitza; trobada d’un exalumne de 35 amb una estudiant de 19 en una universitat. • Excel·lent factura tècnica i interpretacions, però el guió es percep massa idealista/conservador, amb decisions del protagonista que resulten poc versemblants. Ja a cartellera Looper (Rian Johnson) • Ciència-ficció de to accessible: no cerca una coherència total dels viatges en el temps, però ofereix idees potents i detalls suggeridors (relacions, telecinèsia, moralitats). • Destaquen contrastos: homes com a vectors de negativitat i dones amb ancoratge en valors i cura. • Recomanada per amants del gènere; no pretén l’ambició distòpica de “Children of Men”, però té encerts de guió i to. El lladre de paraules (The Words) • Amb Jeremy Irons i Bradley Cooper. • Trama sobre la creació literària i l’apropiació d’una obra aliena; múltiples capes narratives i visió crítica del mercat editorial. • Potent mirada a la culpa, el dolor i la memòria sense moralismes estridents. “No vaig poder aguantar la temptació de copiar tota la novel·la de pe a pa.” Monogràfic: Federico Fellini Trajectòria i estil • De guionista i humorista gràfic a pilar del neorealisme i després cap a un univers líric i oníric amb composicions desbordants. • Guardons: 4 Òscars a millor pel·lícula internacional (L’estrada, Le notti di Cabiria, 8½, Amarcord) i Palma d’Or per La dolce vita. Influències i llegat • Guionista a “Roma città aperta” (Rossellini). • Impacte en Scorsese (Mean Streets beu d’“I Vitelloni”), Woody Allen (Stardust Memories), i connexions amb Bob Fosse (All That Jazz com a mirall existencial d’8½). • Trets clau: direcció coral “com un general”, improvisació integrada al rodatge, barreja de somni i realitat. Focus d’autor: Bob Fosse Filmografia essencial • “Sweet Charity” (1969), “Cabaret” (1972), “Lenny” (1974), “All That Jazz” (1979), “Star 80” (1983). Debat comparatiu • “Cabaret”: musical que radiografia l’ascens del nazisme i les transformacions socials amb potència comercial i discursiva. • “Lenny”: biopic intens sobre Lenny Bruce i la llibertat d’expressió; Dustin Hoffman en estat de gràcia. • “All That Jazz”: autorretrat sobre creació, obsessió i mort; musical existencial de gran profunditat i innovació coreogràfica/muntatge. Tres mirades complementàries: • “Cabaret” — de dins cap a fora (societat que esclata). • “Lenny” — pont entre l’individu i la societat. • “All That Jazz” — de fora cap a dins (creació que devora). Tancament i proper programa • Avanç: tema “teatre i cinema” amb la Carme Nebot. • Idea de secció sobre micromecenatge amb exemples concrets. • Recordatori del blog del programa per recuperar episodis.
Babilònia del 3/11/2012 — Arts, llibres i cinema: Cloud Atlas, Bond i envelliment
Panorama del programa "Com envelleixen, que bé ho fan o que malament ho fan" — debat central del tram final Conducció amb tres veus: presentador, Jaume Vidal i David Montaner. Estructura en tres blocs: literatura, arts escèniques i cinema, tancant amb un debat sobre l’envelliment de les pel·lícules. Literatura L’Atles dels núvols (David Mitchell) Novel·la polifònica amb sis històries interconnectades per objectes recurrents i un signe al cos d’alguns personatges. Arc temporal: del segle XIX fins a un futur postapocalíptic, amb estructura el·líptica (va i ve entre trames). Estil camaleònic: llenguatge adaptat a cada època (XIX, anys 20, anys 70, present, futur distòpic i postapocalipsi). Anticipació del film amb Tom Hanks, Halle Berry; direcció de Wachowski + Tom Tykwer. Contra el viento (Ángeles Caso) Història de superació i desigualtat: una jove de Cap Verd emigra a Portugal/Espanya als 80. Temes clau: racisme estructural, classe social, violència masclista i somnis truncats (volia ser doctora). Mirada social crua i empàtica, ressaltant la falta d’oportunitats iguals. Paraules i cultura pop (Diccionari Vintage) “Lumumba” i “Kung Fu” “Lumumba”: còctel retro (cacaolat + brandi/xerès) i record del líder anticolonial Patrice Lumumba. “Kung Fu”: sèries que barregen western, arts marcials i mística budista; genealogia fins a Kurosawa (Els set samurais) i derivacions com Els set magnífics. Cinema de collage: Tarantino i la síntesi d’arts marcials + western (ex. Kill Bill), entre homenatge i perversió lúdica. Arts escèniques Festival Internacional dels Pallassos (Cornellà) Elogi del clown tendre i físic (referències a Charlie Rivel). Crítica a un muntatge coral: la improvisació mal conduïda i propostes del públic massa escatològiques van desvirtuar el to; cal planificació i ofici per improvisar bé. Exposició: Arts del Moviment 1966–2012 (Santa Mònica) Radiografia de la dansa catalana del trencament clàssic → contemporani (des de “Sweet Buffa”, 1966) fins a figures com Sol Picó. Itinerari amb vídeos, fotos i cronologia; proposta recomanada als amants de la dansa. Cinema The Amazing Spider-Man (reinici) Reboot percebut com prematur; més adolescent, explora l’origen de Peter Parker amb nou to i repartiment (elogis a Emma Stone; dubtes amb el to del protagonista i el científic —Rhys Ifans—). Entreteniment àgil però amb poca justificació creativa respecte la trilogia de Sam Raimi. El professor (Detachment) Adrien Brody com a professor substitut en un retrat coral de conflictes escolars. Barreja de referents (del Club dels poetes morts a Rebel·lió a les aules) en un mosaic efectiu però una mica forçat en l’acumulació de temes. Destaquen: el vincle amb una alumna i la trama d’acollida d’una jove prostituïda; humanista i continguda. Les noies de la sisena planta Comèdia dramàtica hispanofrancesa: minyones espanyoles a les golfes parisines als 60. Classe, gènere i dignitat: mirada afectuosa, bona feina de Carmen Maura, Natalia Verbeke i Lola Dueñas. James Bond: Casino Royale i l’evolució de la saga Reset del mite amb Daniel Craig: més brutal i físic, sense perdre elegància. Comparativa històrica: Sean Connery (equilibri), Roger Moore (cínic/irònic), Pierce Brosnan (gentleman), Timothy Dalton (episòdic). Context de competència amb la saga Bourne i relectura seriosa (contrast amb èpoques més pop). Debat final: Com envelleixen les pel·lícules Factors d’envelliment Estètica i moda: pentinats, vestuari, slang i tics d’època. Música i so: bandes sintètiques vuitanteres que avui sonen datades. Efectes especials: alguns SFX queden obsolets; d’altres artesanals (ex. Harryhausen) conserven una poètica pròpia. Exemples i contrastos Encara s’aguanten: Tiburón (Jaws), clàssics d’autor (Fellini, Visconti), i El senyor dels anells (SFX mimetitzats amb la realitat). Datades però carismàtiques: Superdetectiu a Hollywood, Els caça-fantasmes, Porky’s, comèdies d’sketch. D’autor contemporani: divergències amb Pous d’ambició (Paul Thomas Anderson) i interès per Cosmopolis (Cronenberg). Mirada al present: tràiler d’El Hobbit amb possible excessiva digitalització; risc de perfecció “irreal”. Idees clau La planificació i l’ofici són crucials en la improvisació escènica. El reboot cinematogràfic necessita una motivació artística més enllà del mercat. L’envelliment depèn del conjunt: quan guió, to i tècnica estan ben integrats, els films transcendeixen la seva època.
Veus Parròquia del 31/10/2012 — Del gregorià al català i la polèmica del 25N
Resum general Doble tram de programa: primer, a Veus de la parròquia (Sant Just Desvern) es repassa el paper dels laics en el cant litúrgic —de l’Escola Cantòrum i el cant gregorià al pas a la llengua vernacle després del Concili Vaticà II— i l’estat actual amb un petit cor i més participació del poble. Després, a L’Observatori, s’informa de la retirada de la campanya institucional del 25N per decisió de la JEC i les reaccions polítiques. Veus de la parròquia: el cant del poble i el llegat gregorià De l’Escola Cantòrum als nostres dies • Records i funcionament: assaigs setmanals, llibres Usualis, direcció de cantaires locals i un cor mixt nombrós. • Participació d’abans: amb el llatí, els fidels sobretot escoltaven; el cor assumia l’ofici musical. • Concili Vaticà II: la reforma promou el català a la litúrgia; l’Escola Cantòrum perd pes i finalitza progressivament, mentre s’introdueixen himnes en català (p. ex. per Corpus i Setmana Santa). • Avui: hi ha animador/salmista i un petit cor que ajuda a arrossegar l’assemblea; la participació és molt més gran i el cant es viu com a pregària comunitària. El gregorià: tradició viva i adaptacions • Àudios destacats: fragments de la Salve Montserratina, “Ubi caritas” i “Pange lingua” (versió moderna per Mocedades). • Persistència del gregorià: es manté en monestirs (Montserrat) i en grups corals especialitzats (Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu de Sant Just; actuacions anuals i concert de Nadal del 25 de desembre). • Equilibri lingüístic: es proposen “petites dosis” de cants en llatí en temps adients, tot mantenint el català com a llengua d’assemblea. “T’eleva. A mi no m’avorreix, al contrari.” “De tant en tant faig unes petites dosis en llatí.” Idees clau • Abans: excel·lència musical, poca participació assembleària. • Després del Vaticà II: més comprensió i participació del poble amb el català. • Avui: convivència entre el cant popular i el gregorià com a patrimoni espiritual i artístic. L’Observatori: polèmica per la campanya del 25N • La Generalitat retira la campanya institucional del 25 de novembre (25N) després que la Junta Electoral Central (JEC) la prohibeixi; l’executiu català anuncia recurs al Tribunal Suprem. • Declaració de Francesc Homs: “Ens prohibeixen fer campanyes… S’ha acabat fer campanyes, segons aquesta gent, a Catalunya.” • El PSC demana la dimissió dels responsables de l’spot per ús partidista de fons públics. Conceptes clau • Junta Electoral Central (JEC), campanya institucional, publicitat en període electoral, recurs al Suprem. Punts més importants • Transició del llatí al català a la litúrgia: més participació i comprensió. • El gregorià perviu en monestirs i grups corals locals, amb concerts i difusió. • Polèmica 25N: tensió entre normativa electoral i comunicació institucional; reaccions polítiques immediates.