Episodis etiquetats amb Principals
En el programa d'avui de Ràdio d'Esvern, conduït per Núria García, es parla amb en Quim Calonja sobre ecologisme i agricultura alternativa. La propietària de la botiga-taller Avient Papier, Irene Esquius, també s'uneix per comentar els tallers de maternitat i activitats per a infants que organitzen. Finalment, Pere Moles parla sobre la vinyeta i el còmic, així com de l'exposició dedicada a Feliu Elias
Aquest informatiu de Ràdio d'Esvern presenta notícies locals destacades, incloent la nova iniciativa de Sant Just en el projecte d'encesa de torres per reivindicar drets humans. També es destaca l'inauguració de l'exposició "Amelat Soriyat" sobre la vida de refugiades sirianes al Líban, el debat sobre sexe al segle XXI amb la psicòloga Carme Sánchez, i les victòries esportives de l'hoquei Club Sant Just, entre d'altres activitats locals
Context Inici de 2023 amb la recuperació de les col·laboracions a Ràdio Desvern. Conversa amb Jaume Vidal, president de l’Associació de Salut Mental del Baix Llobregat (ASM Baix Llobregat), sobre l’estat de l’entitat, els seus grups d’ajuda mútua, el finançament públic i el treball en xarxa municipal. "No vinguin més problemes, que amb els que tenim ja n'hi ha prou." Punts clau de l’entrevista Salut de l’entitat: situació estable però amb tensions per retards i ajustos en subvencions; confien a regularitzar-les aviat. Prioritat 2023: mantenir l’activitat sense retallar serveis i evitar posar quotes a les famílies que participen als grups. "Jo no ho signaré mai" (sobre introduir un cost per a les famílies). Grups d’ajuda mútua (GAM): Són el pilar de l’entitat: suport a famílies i persones amb problemes de salut mental. Accés gratuït per a participants gràcies a les subvencions; els professionals són remunerats. Rellevància de les Taules de Salut Mental: Participació activa a les taules de Sant Just Desvern i El Prat, i creació imminent a Castelldefels. Espais de coordinació amb serveis socials, sanitat i professionals per comprometre millores concretes. Relació institucional: Molt bona col·laboració amb Sant Just, Cornellà i El Prat. A El Prat, l’estructura pública funciona tan bé que l’associació és menys necessària (fet valorat positivament), tot i que hi continuen participant. Riscos i reptes administratius: Exigències de justificació a vegades desalineades (p. ex., rebre 500 € i haver de justificar 750 €). Necessitat de precisar rols (p. ex., personal administratiu com a part del projecte) i de paperassa exhaustiva. Voluntat d’alinear criteris amb regidories per assegurar coherència pressupostària i evitar “fer volum” amb despeses irrellevants. Estratègia d’ecosistema: Paper complementari de la Federació i la Fundació (p. ex., club social de Cornellà). En alguns territoris, aquests dispositius poden assumir serveis i l’associació centrar-se en orientació i xarxa. Cas sensible obert: Esment d’un cas on un professional hauria proposat que una persona “vagi al carrer”; l’entitat defensa convivència comunitària i suport gradual. El tema es detallarà en la pròxima emissió per prudència i rigor. Impacte i necessitats Finançament previsible i ajustat a la realitat del projecte. Mantenir la gratuïtat per a famílies i participants dels GAM. Simplificació administrativa i criteris de justificació coherents. Enfortir les taules locals per millorar la coordinació i el compromís professional en les actuacions. Cites rellevants "No vinguin més problemes, que amb els que tenim ja n'hi ha prou." "Jo no ho signaré mai" (sobre posar un cost a les famílies).
Resum general L’entrevista presenta l’exposició fotogràfica “Amel Azuriat” d’Eva Parell, centrada en les jornaleres sirianes refugiades a la Vall de la Becà (Líban). A través de 50 imatges, el projecte visibilitza una realitat sovint invisibilitzada: dones, nenes i nens que sostenen la recol·lecció agrícola en condicions de precarietat, discriminació i vulnerabilitat, alhora que projecten una imatge de resiliència i fortalesa. L’exposició, ajornada el 2020 per la Covid-19, s’inaugura ara al Centre Cívic Soledat Sants (Sant Just), amb visita guiada de l’autora. Temes principals • Context i condicions laborals: el Líban limita els sectors on poden treballar les persones refugiades; la recol·lecció recau principalment en dones, nenes i nens, amb sous baixos i agressions normalitzades. • Origen del projecte: viatge de recerca (2018), col·laboració amb una ONG i posterior beca de la UE per fer reportatge en profunditat i conviure amb famílies refugiades. • Vessant social: una estudiant de màster va impulsar un crowdfunding que va aportar aliments durant un any a unes 70 famílies de l’assentament principal. • Mirada fotogràfica: la narració evita la victimització i posa en valor la resiliència i la capacitat d’agència de les dones. • Selecció i enfocament: de milers de fotos a 50 imatges que construeixen un relat del “microunivers” agrícola; l’exposició no entra en detall a la crisi política general del Líban, sinó que se centra en les jornaleres. • Paradoxes i mirall local: el menjar que consumeix el país depèn del treball d’aquestes dones; es plantegen paral·lelismes amb injustícies laborals en regions agrícoles de l’Estat espanyol. • Informació pràctica: inauguració amb visita guiada, peus de foto explicatius i dates/horaris de visita. Moments destacats • Context i nom de l’exposició, i situació de les jornaleres a la Vall de la Becà. • Naixement del projecte (ONG, beca UE) i impacte social via campanya d’aliments. • Ètica i narrativa visual: de “víctimes” a dones fortes. • Convivència i aprenentatges personals de l’autora amb les famílies refugiades. • Criteris de selecció i límits temàtics de l’exposició. • Paradoxa agrícola del Líban i connexions amb realitats locals. • Peripècia de la itinerància i ajornament per Covid-19 fins a la presentació a Sant Just. • Objectius: visibilitzar, denunciar l’explotació (inclosa la infantil) i promoure la reflexió. Cites clau "La imatge que transmeto d’elles no és de víctimes, sinó de dones fortes que estan superant aquesta situació." "La frontera és un territori sense llei." "El que menja la població libanesa és el fruit de la feina d’aquestes dones." "La idea és visibilitzar la situació d’aquestes dones… molt invisibilitzada." Conceptes clau • Resiliència: capacitat de les dones refugiades per sostenir-se i sostenir les seves famílies en contextos adversos. • Microunivers agrícola: cadena jeràrquica de treball on la recol·lecció recau en dones, nenes i nens. • Invisibilització: poca atenció mediàtica i institucional a una realitat estructural. • Itinerància expositiva i impacte de la Covid-19 en la difusió cultural. Informació pràctica de l’exposició • Lloc: Centre Cívic Soledat Sants (Sant Just) • Inauguració: 19:00 h, amb visita guiada per Eva Parell • Obert fins: 25 de febrer • Horari de visita: 9:00–13:00 i 16:00–19:00 • Més informació: ràdio desvern i evaparell.com
En aquest informatiu es parla de diferents aspectes de les últimes activitats nadalenques a Sant Just d'Esvern, incloent les tradicions, la recollida d'arbres de Nadal, així com la potenciació del comerç local. També es destaca el projecte d'un nou pavelló esportiu i s'analitzen l'impacte de les activitats i celebracions locals
El text presenta diverses informacions sobre activitats recents a Sant Just d'Esvern, incloent l'obertura de la sortida d'Esplugues a la B23, la inauguració del projecte musical d'Auen Duet, exposicions d'art locals i el projecte intergeneracional entre alumnat de l'Escola Canigó i el Centre Social de Gent Gran. També s'esmenten activitats programades pel cap de setmana, incloent concerts, excursions i exposicions
Resum general Auen Duet és el projecte de la cantant Laura Pont i el músic Mateu Baussants (arpa/piano), que reimaginen cançons populars —d’havaneres a boleros i temes internacionals— en un registre oníric i íntim, amb veu i arpa com a eix. Han publicat dos videoclips ("Vestida de nit" i "Lía") i presenten el segon el 20 de gener a les 18:00 al Casal de Joves de Sant Just, acompanyats per l’equip creatiu i ballarines. "AUEN és una paraula galesa que significa inspiració" "Busquem emocionar el públic i portar-lo a un lloc més emocional" Temes principals 1) Identitat artística i origen del duet • Repertori de versions: d’havaneres i boleros a cançons d’altres països, sempre amb arranjaments propis. • El nom AUEN prové del gal·lès i significa inspiració. • La simbiosi veu–arpa sorgeix orgànicament després de coincidir en el musical “Rent”. "El repertori ideal no era el que teníem en ment d’entrada... però ens hem anat enamorant d’aquesta atmosfera" 2) Estètica onírica, imatge i vestuari • Volen transmetre una aura onírica i natural (terra, natura) també a la fotografia i el vestuari. • Fugida de la imatge clàssica de conservatori; aposta per roba sostenible (marca Aia) i fotografia de Regina Mercadal. 3) Videoclips i presentació • Dos videoclips: “Vestida de nit” i “Lía” (producció audiovisual liderada per Vilo i Laura, amb direcció artística de Nil Nebot, i moviment assessorat per Mireia Domingo). • Presentació de “Lía” el 20/01, 18:00, Casal de Joves (Sant Just), amb ballarines de l’Escola de Dansa Marta Roig, explicació del procés creatiu i mini concert. 4) Subvenció i sostenibilitat del projecte • Subvenció de l’Ajuntament de Sant Just clau per fer viable el videoclip i la imatge. • Denuncien el cercle viciós del sector: sense bon material no hi ha concerts, i sense concerts no hi ha pressupost. "Sense unes gravacions dignes tampoc aconsegueixes concerts... és un peix que es mossega la cua" 5) Repertori, originals i l’ofici • Arranjaments molt personals: conserven melodia i, de vegades, l’harmonia, però li donen la volta. • Originals propis: objectiu plausible a 2024 (Laura és compositora). • L’arpa té poca bibliografia; cal crear arranjaments. Mateu estudia 5–6 h diàries. 6) Directe, gestió i circuits • Ja han fet petits concerts i bodes, amb bona resposta del públic. • Busquen mànager per a la gestió de bolos; es menciona La Vall Festival i la plataforma Baixart (Baix Llobregat) com a vies de circuit. 7) Equip i rodatge • Rodatge exigent al bosc (pendent pronunciada, arpa de 40 kg, logística de 15 persones, materials i llum amb miralls). • Metodologia col·laborativa: es dona llibertat creativa a cada rol (coreografies creades per les ballarines, direcció artística de Nil, direcció de Vilo i Laura). "Volíem que cadascuna de les persones aportés la seva essència" Punts clau • Veu + arpa com a segell sonor; estètica onírica i natural. • Subvenció municipal decisiva per a videoclips, fotografia i vestuari. • Presentació de “Lía”: 20 de gener, 18:00, Casal de Joves (Sant Just), amb equip creatiu i ballarines + mini concert. • Arranjaments propis i ruta cap a temes originals (2024). • Professionalització: recerca de mànager i circuits locals (Vall Festival, Baixart). • Agraïments a les famílies i invitació a altres artistes a optar a subvencions.
Just Gospel Cor, la coral de Sant Just d'Esvern, ofereix un concert solidari el 14 de gener a les 8 del vespre a l'església de Sant Just. L'event té com a objectiu recaptar fons per ajudar a les famílies necessitades a través del rebost de Càritas, i comptarà amb la participació de les corals Coraggio i Viejas Raíces
El text analitza la transformació del periodisme a través de xarxes com Twitch i la importància dels podcasts com a formats de contingut educatiu i divulgatiu. Es destaca la immediatesa de Twitch, que permet interactuar directament amb l'audiència, i la tendència creixent dels podcasts com a eina per aportar valor informatiu. A més, s'aborda el fenomen del metavers i la seva emergència com un nou espai per la comunicació
Resum general “Natura intrat” és la nova exposició de Manuel de Donato al Celler de Can Ginestà (Sant Just), inaugurada avui a les 19:30. L’artista presenta 13 peces en ferro que dialoguen entre natura, geometria i abstracció, amb especial protagonisme dels juncs i una peça gran d’homenatge a Jorge Oteiza. La mostra combina obres noves i de fons, amb un muntatge molt cuidat de disposició i il·luminació, i convida el públic a interactuar i a mirar amb esperit espontani. "La millor manera de veure-ho és amb la part de nen que ens queda." Temes principals Significat i influències • El títol Natura intrat al·ludeix a una “introducció a la natura”, amb referències al món floral/vegetal. • Influència del modernisme com a encant emocional, tot i treballar en ferro i amb llenguatge geomètric i abstracte. Ferro, natura i geometria • El ferro ve de la seva formació (talla i restauració) i d’una atracció per la dificultat del material. • Cerca expressar molta emotivitat amb formes senzilles, posant en tensió abstracció i geometria. • La lectura és multiplicable: “No hi ha una escultura; n’hi ha diverses en una mateixa”. Procés i tècnica • Metodologia: dibuix → maqueta → peça final. • Ús de tres tipus de soldadura i eines elèctriques de mà; no és ferrer, però hi té una connexió profunda. Obres i dispositiu expositiu • 13 obres: • 8 juncs (2 m d’alçada) — sèrie nascuda d’un record d’infància (basses i juncs) amb doble dimensió emotiva i comercial. • Peça gran (≈200 kg) d’homenatge a Jorge Oteiza. • Cadira per seure i contemplar la peça gran — element interactiu i d’assaig de la espontaneïtat del públic. • Sèrie de cartabons (contrapostos) — variacions semblants però no iguals, recerca de diferència dins la repetició. • No es recupera la sèrie de llaunes (crítica a la contaminació i al reciclatge), tot i que s’explica com a antecedent conceptual. Públic, interacció i filosofia • Experiències amb infants: tantes interpretacions com nens, i totes vàlides per definició. • Crida a mirar la mostra amb espontaneïtat i curiositat, sense sobreintel·lectualitzar. Muntatge, il·luminació i logística • Importància de la decoració/disposició (col·laboració amb Avaringo) i de la llum (assessorament de Yanida). En una sala complexa, la il·luminació és clau per fer visible l’atractiu de les peces. • Pes total aproximat a sala: ~500 kg (peça gran ≈200 kg; altres peces ≈70 kg cadascuna; els juncs, lleugers). • El cansament del trasllat queda compensat per la satisfacció del resultat. Context i calendari • L’exposició s’obre avui a les 19:30 al Celler de Can Ginestà i es pot visitar fins al 24 de febrer. • L’artista preveu tornar en un parell d’ocasions i proposa activitats participatives (escoles/associacions) per construir i desmuntar una escultura amb peces de ferro, fomentant la creativitat. Cites destacades "De la forma més senzilla possible, intento expressar la major quantitat d’emotivitat." "Som iguals i diferents al mateix temps: totes les opinions són vàlides, encara que siguin diferents." "He aconseguit fer alguna cosa que és semblant però no igual — no m’agrada repetir." Paraules clau clau • Ferro • Natura • Geometria • Abstracció • Modernisme • Juncs • Cartabons • Jorge Oteiza • Soldadura • Maqueta • Processos creatius • Interacció amb el públic • Il·luminació • Comissariat • Crítica mediambiental • Pandèmia • Celler de Can Ginestà • Sant Just • Ràdio d’Esvern
En aquest espai es comenten les activitats culturals i d'oci que tindran lloc a Sant Just d'Esvern, incloent notícies sobre premis a empreses locals, iniciatives de mobilitat sostenible, i activitats organitzades per entitats com la CEAS i l'Ateneu. També s'assenyalen les estrenes de cinema i sèries relacionades amb els recentment celebrats Globus d'Or
En el programa del 11 de gener, s'ofereixen diverses notícies rellevants de Sant Just d'Esvern, incloent la possibilitat d'aprovar un nou aparcament de bicicletes, el premi atorgat al laboratori Innoestètics, la conferència sobre l'ofici de periodista a càrrec de Neus Tomàs, i la nova ubicació del pavelló esportiu a Maslluí. A més, es repassen les activitats programades per la setmana