Entrevistes de la Justa del 25/1/2023 — Iona Palau: del “defecte” a identitat artística — deformar el fang vermell per reconciliar una escoliosi
Resum de l’entrevista Iona Palau, artista de Sant Just, presenta un projecte on transforma la deformació —tant del fang vermell cuit a 1.200 °C com de la seva pròpia escoliosi— en llenguatge estètic i identitari. L’obra neix com a treball final del Grau Superior de Ceràmica Artística i es mostra en una exposició col·lectiva a l’Escola Tràs. Context i idea central Punt de partida: la deformació del fang vermell a 1.200 °C (es deforma però no es fon) com a metàfora de la seva escoliosi (42°). Gir conceptual: convertir el que socialment es percep com a defecte en valor estètic i discursiu. Línia formal: dels càntirs inicials als cilindres que evoquen el tors humà. "El càntir aquell era jo" Procés tècnic i recerca Fang vermell: tradicionalment de baixa temperatura; per sobre de 1.200–1.240 °C es fon “com lava”. A 1.200 °C s’aconsegueix la deformació controlada sense fondre. Control de gruixos (aprimant parets en punts concrets) i variació de posicions al forn (dalt/baix) per modular el resultat. Tècniques: majoritàriament a torn; proves combinant torn i xurros. Producció i prova-error: 16 peces, fornades obertes i ajustos minut a minut per captar el “llindar” de deformació. "Cada fornada em diu alguna cosa" De “defecte” a afecte Relectura del prefix D-: defecte/deficiència vs. efecte/eficiència. Reconciliació personal amb l’esquena: de la incomoditat a veure’n la bellesa i convertir-la en signatura pròpia. "Reivindico el defecte com a una cosa positiva" Imatge i fotografia (amb Laia Mores) Sessió que juxtaposa cos i peces: l’esquena i la corba natural dialoguen amb les deformacions del fang. Decisions estètiques: pantaló marró (harmonia cromàtica), línia recta de la costura per contrastar amb la corba de l’escoliosi. La posició natural (sense forçar) és la que millor mostra la curvatura. Materials i tradició: revaloritzar el fang vermell El fang vermell sovint es limita a usos tradicionals o didàctics i quasi no apareix a la ceràmica contemporània de galeria. Reivindicació matèrica: portar-lo al centre del discurs actual. Connexió amb Carme Malaret: mestra i referent que ja defensava aquesta línia; continuïtat d’una mirada crítica i expressiva. Recerca local: proves amb argila de Sant Just a 1.200 °C; exploració d’identitat territorial del material. Exposició i camí artístic Exposició col·lectiva a l’Escola Tràs (Barcelona), ja desmuntada; proper trasllat previst a Sant Just (espai Carme Malaret, per confirmar). Convivència amb ceràmica funcional d’altres alumnes; l’obra d’Iona s’inscriu en la ceràmica artística i experimental. Consolidació d’una signatura pròpia: peces deformades com a codi personal. Futur immediat: ampliar la recerca (més formes, més materials, més control del llindar de deformació). Idees clau Metàfora poderosa: la deformació del material com a mirall de la deformació corporal. Catarsi artística: del trauma a la afirmació estètica. Experimentació tècnica: domini del llindar tèrmic i dels gruixos per dirigir la forma. Reivindicació del material: el fang vermell com a suport contemporani, no només tradicional. Arrelament local: argila de Sant Just com a camp d’investigació. Fotografia com a extensió del discurs: cos + peça per consolidar el relat visual.
