En la darrera tertúlia, els participants discuteixen la poca participació ciutadana en processos com la construcció de la nova escola bressol, així com el recent debat sobre la vaga del sector sanitari. S'emfatitza la necessitat d'una millor mobilitat al poble i les implicacions que tindrà l'augment de població a causa de noves construccions. També es comenten les actuacions de l'administració local davant la sinistralitat i la manca de recursos en sanitat, reflexionant sobre la responsabilitat dels polítics en la gestió de serveis públics
Aquest text presenta un recull de les darreres notícies de Sant Just d'Esvern, incloent l'aprovació d'una moció per promoure l'educació inclusiva, commemoracions del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, i actualitzacions sobre batudes de caça programades. També s'informa sobre activitats culturals i una entrevista amb l'artista local Clara Aguilar, nominada als Premis Gaudí pel seu treball en música original per al cinema
Visió general Ple plàcid i amb balanç positiu: tots els punts principals van ser aprovats (excepte una moció), amb especial focus en qüestions econòmiques i d’equipaments. • Patrimoni i equipaments: aprovació definitiva del projecte executiu de consolidació estructural de la Masia de Can Freixes (≈900.000€) i modificació de crèdit (4,25 M€) per finançar el nou pavelló i equipar l’Escola Bressol “Mainada”. • Gestió econòmica: increment del 2,5% de retribucions (personal, dietes i càrrecs electes) i explicació del reequilibri d’endeutament amb retorn de 3,9 M€ gràcies al superàvit 2022. • Polítiques socials i educació: moció per garantir l’educació inclusiva (unanimitat), impulsada per l’AFA Montseny i l’entitat “Sant Justin Clou”, amb accions concretes d’accessibilitat. • Seguretat: moció del PSC per més efectius de Mossos (aprovada) i comiat de Toni Jurado, policia de proximitat molt estimat. Rebuig d’una moció sobre “seguretat dels avis” per paternalisme i perquè moltes mesures ja s’apliquen. "Les coses de 10 no existeixen" — Valoració del ple, tot i ser molt positiva. Temes principals 1) Aprovació del projecte de consolidació de la Masia de Can Freixes Què s’ha aprovat: el projecte executiu per consolidar l’estructura de la Masia (parets, sostres, forjats i terres) amb reforços metàl·lics amagats que actuaran com un “esquelet”. • Objectiu: garantir la seguretat estructural i preservar el caràcter original (distribució, vigues visibles, paviments) per a usos futurs (no definits en aquesta fase). • Pressupost: ≈900.000€; intervenció quirúrgica per consolidar sense alterar l’essència de l’edifici. 2) Increment del 2,5% de retribucions (personal, dietes i càrrecs electes) Marc legal: augment anual conforme a l’Estat. El debat es concentra en càrrecs electes i dietes (el personal genera menys controvèrsia). • Context demogràfic: Sant Just voreja els 20.000 habitants (cal mantenir-ho 2 anys per consolidar el tram). Els escalats poblacionals fixen màxims i mínims retributius per a càrrecs, i el municipi ja es projecta dins la franja baixa >20.000. 3) Educació inclusiva: moció i nova entitat “Sant Justin Clou” Moció aprovada per unanimitat (PSC, Sant Just en Comú i Endavant Sant Just) per garantir l’educació inclusiva segons el decret (2017), impulsada per l’AFA Escola Montseny. • Diagnosi: incompliment sostingut de recursos (vetlladors i personal especialitzat) per part del Departament, que impedeix la plena inclusió als centres a tot Catalunya. • Resposta local: neix “Sant Justin Clou” per agrupar famílies i treballar amb l’Ajuntament. • Accions inicials: “hora tranquil·la” a la Fira de Nadal (reducció d’estímuls sonors) i treball conjunt per fer extraescolars i activitats municipals més inclusives. "Si us plau, es posin els recursos necessaris i es fiscalitzi el compliment del decret" — reclam de la moció. 4) Modificació de crèdit 1/2023: pavelló i Escola Bressol “Mainada” Operació financera: 4,25 M€ per avançar despesa i, al març, retornar 3,9 M€ amb el superàvit 2022, deixant deute gairebé zero (reequilibri entre nou crèdit i retorn). • Destí dels fons: - Nou pavelló: ≈3,3 M€. - Escola Bressol: 350.000€ per mobiliari i utensili davant el retard de subvencions (quan arribin, s’alliberarà crèdit d’altres partides). • Nom oficial: es confirma “Mainada”. • Pavelló: ubicació i mobilitat: - Nova ubicació a Mas Lluí, creant un clúster d’equipaments (esportius, educatius, culturals). - L’opció inicial prop de La Bonaigua es descarta per condicionants del col·lector, que encarien l’obra. - Debat sobre mobilitat i aparcament: el govern subratlla que és una sola pista (impacte inferior a La Bonaigua) i que es preveuen 100 places d’aparcament per evitar pressió al barri. 5) Moció rebutjada: “Per la seguretat dels nostres avis” Proponent: regidor no adscrit Quico Ferrer. Rebuig generalitzat (només vot a favor del proponent). • Motiu del rebuig: part de les mesures ja s’apliquen; Sant Just és municipi amigable amb la gent gran i es critica el to paternalista d’algunes propostes. 6) Efectius policials i comiat de Toni Jurado Moció del PSC aprovada per instar Interior a incrementar els Mossos al municipi, denunciant un dèficit històric d’efectius assignats (des de la creació de la comissaria d’Esplugues). • Abast: les mocions no són vinculants, però expressen posició i pressió institucional (es trameten a Interior). • Reconèixer la proximitat: comiat de Toni Jurado, policia-mediador molt estimat, exemple de policia de proximitat i mediació. "Poseu els efectius policials necessaris... i ho repetirem tantes vegades com calgui" — reclam reiterat a Interior. Decisions clau i vots • Masia de Can Freixes (consolidació estructural) — Aprovat. • Increment retribucions 2023 (2,5%) — Aprovat. A favor: PSC, En Comú, ERC, CUP i regidora no adscrita. Abstenció: Endavant Sant Just i regidor no adscrit. • Educació inclusiva (moció) — Aprovat per unanimitat. Impuls: PSC, Sant Just en Comú, Endavant Sant Just; origen: AFA Escola Montseny. • Seguretat gent gran (moció) — Rebutjat (només vot del proponent, Quico Ferrer). • Modificació de crèdit 1/2023 — Aprovat. A favor: PSC, En Comú, ERC. Abstenció: Endavant Sant Just, CUP i regidor no adscrit. • Efectius de Mossos (moció PSC) — Aprovat. A favor: PSC, En Comú, Endavant Sant Just, ERC. En contra: CUP i regidora no adscrita. Abstenció: regidor no adscrit. Recursos • Vídeo complet del ple al YouTube municipal: @SantJuscat • L’Ajuntament resta a disposició per consultes i aclariments sobre els punts tractats.
Resum Context i sentit de la commemoració 27 de gener: data de l’alliberament d’Auschwitz-Birkenau per les tropes soviètiques. Des del 2005, l’UNESCO proclama el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust per honorar les víctimes i reafirmar el compromís contra l’antisemitisme, el racisme i tota forma d’intolerància. Recordatori del paper dels refugiats espanyols a França que, després de la invasió nazi, foren deportats a camps de concentració. "El 27 de gener és el dia que les tropes soviètiques van alliberar el camp d'Auschwitz-Birkenau." Connexió de Sant Just amb l’Holocaust Francesc/Francisco Casares, veí del barri sud de Sant Just, deportat a Mauthausen i supervivent. Estudi de referència (març 2021): Julio Etxo i Maria Tresacots, "Francesc Casares, l’avi de Sant Just que va sobreviure a l’infern de Mauthausen" (consultable en línia). Família Carcereny: un regidor en època republicana vinculat a Sant Just; el seu germà (resident a Sant Feliu) va morir en un camp de concentració. Sant Just conserva, doncs, memòries locals directament relacionades amb la deportació. Actes commemoratius d’avui (a les escoles) 17.00 h: lectura del manifest (obert a la ciutadania). Interpretació de violí a càrrec d’un intèrpret de l’Escola de Música de l’Ateneu. Inauguració de l’exposició: Dones catalanes deportades als camps nazis, cedida per l’Amical de Mauthausen, a la 1a planta de les escoles (visitables durant 1 mes). Reobertura del Refugi i visita guiada extraordinària fins a les 19.00 h. "Francesc Casares... l’avi de Sant Just que va sobreviure a l’infern de Mauthausen." Reobertura i calendari de visites del Refugi Es reprenen les visites regulars durant aquest any (sense limitacions Covid). Escoles (març), Escola de Català, Escola de Madres i grups de jubilats ja han fet peticions; s’està agendant i coordinant. L’oferta inclourà guies, logística i atenció al factor climatològic (murals i escultures a l’aire lliure). Recursos per a la ciutadania i educació Web del Refugi amb informació històrica, construcció i testimonis: refugi.santjust.net. Arxiu Municipal (Can Ginestà): Ulleres 3D per a una experiència immersiva vinculada al Refugi. 4 jocs de taula sobre la Guerra Civil i Sant Just per aprendre jugant (per grups de 4 jugadors: preguntes i respostes). Memòria activa i viatge de restitució L’Amical de Mauthausen (conveni amb l’Ajuntament) cedeix l’exposició i ofereix viatges de memòria a Gusen i Mauthausen (maig). Jordi Amigó ha estat convidat al viatge (5–8 de maig) i es compromet a retornar a la ràdio el 9 de maig per compartir l’experiència. "Em comprometo... el dia 9 venir a la ràdio a explicar-vos com ha anat el viatge." Possible testimoni viu Es preveu l’assistència d’una persona de 92 anys que afirma haver estat al Refugi els últims dies de la guerra: una oportunitat de memòria oral molt valuosa. Punts clau Memòria, educació i compromís ciutadà contra l’odi i la intolerància. Visibilització local de la deportació a través de Casares i Carcereny. Reobertura del Refugi i retorn de les visites com a eina pedagògica i comunitària. Col·laboració amb l’Amical de Mauthausen: exposicions, viatges, recursos didàctics.
En aquest primer programa de "La Salut al Dia", es parla sobre la importància dels hàbits saludables a càrrec de Belén Gil, nutricionista, i Noemi Morcillo, referent de benestar emocional. S'explica com integrar l'alimentació equilibrada, l'exercici físic, la comunicació i la gestió emocional en la vida diària per millorar la salut i benestar general
En el context de les campanyes de màrqueting, es destaca la rellevància de tenir una pàgina web atractiva i ben dissenyada per garantir una bona conversió. La manca d'atractivitat de les imatges i el disseny pot dificultar l'efectivitat de les campanyes, malgrat un bon trànsit dirigit. Recentment, s'ha introduït un nou servei que permet millorar les pàgines web, cosa que facilitarà les conversions dels clients. També s'explica la importància de l'anàlisi dels resultats per ajustar les estratègies de futur
Resum de la conversa Conversa radiofònica que posa el focus en la ciclicitat femenina i en com l’autoconeixement del propi cicle menstrual permet viure amb més benestar, respecte dels ritmes i autogestió emocional. Es parla de fases com l’ovulació, la fase premenstrual i la menstruació, de la idea de plenipausa (menopausa viscuda en plenitud), i de la necessitat de normalitzar i socialitzar aquesta realitat a la família, a l’empresa i a la societat. "La comprensió ens allibera." "No estàs boja, estàs en premenstrual." "Dona cíclica." Punts clau Respectar els ritmes: el cos no és lineal ni productiu 24/7; cal sincronitzar-se amb el propi pulsar intern. Autoconeixement: entendre les fases del cicle menstrual dona més capacitat d’autogestió i redueix la culpa i el judici. Emocions i límits: en premenstrual, si no s’han posat límites, és més fàcil que aparegui la ira; cal anticipar-se i cuidar-se. Sororitat i suport: compartir l’estat amb amigues/col·legues genera complicitat i evita judicis. Normalització social i laboral: avançar cap a mesures com el permís menstrual retribuït o el teletreball quan cal. Educació menstrual: acompanyar adolescents perquè entenguin que la regla té una lectura sobre autocura, alimentació, son i moviment. Desmedicalització prudent: no córrer sempre a la pastilla; prioritzar descans, delegar i autocura quan el cos ho demana. Fases del cicle i potencialitats Ovulació: alta energia, creativitat, sociabilitat, projecte cap enfora. Premenstrual: descens d’energia, possible irritabilitat si falten límites; necessitat d’introspecció. Menstruació: recolliment, descans, autocura; ritme baix i espai per a la meditació i l’autoescolta. Plenipausa: visió de la menopausa en plenitud, amb respecte i autoacceptació del nou cicle vital. Impacte en entorns clau Família: reconèixer i respectar els temps de cada dona; educar filles en autoconeixement i autorespecte. Empresa: evitar el judici sobre el rendiment; promoure flexibilitat, delegar i mesures com el permís menstrual. Recomanacions pràctiques Planificar el mes segons el cicle; buidar agenda en premenstrual/menstruació i aprofitar l’ovulació per a tasques socials/creatives. Delegar i posar límits quan l’energia baixa. Prioritzar descans, caldit, autocura i meditació. Fer diari del cicle per detectar patrons. Cuidar alimentació, son i moviment de forma sostinguda. Frases destacades "La comprensió ens allibera." "No sempre estic perfecta, no sempre estic ‘ready’." "No estàs boja, estàs en premenstrual." Contacte i tancament Professionals convidades: Mònica Valera (Life Coach) i Lila. Contacte compartit a l’emissió: Mònica Valera – 691 59 83 20 – xarxes: "Mónica Life Coach". La conversa conclou reivindicant visibilitat, autoresponsabilitat i espais d’autoescolta com a camí cap a un "bon viure" cíclic i conscient.
Resum executiu Clara Aguilar comparteix com va crear una música electrònica, fosca i minimalista per a la pel·lícula Suro, la seva primera experiència en un llargmetratge. Tot i que hi ha poca música al film, la seva aportació busca generar tensió i cohesionar l’univers sonor. També repassa la nominació als Premis Gaudí (Millor Música Original), els reconeixements a Sant Sebastià i els seus projectes per al 2023 en cinema i teatre. Punts clau Col·laboració estreta amb el director Miquel Gurrea: música amb to electrònic i fosc per potenciar la tensió. Aportació breu però significativa: hi ha poca música a Suro, però amb una funció clara i precisa. Primera banda sonora de llargmetratge; entrada al món pantalla també amb una sèrie (treball més extens). Reconeixements: Suro guanya 3 Premis Gaudí (Direcció Novell, Protagonista Femenina, Protagonista Masculí) i premis a Sant Sebastià (FIPRESCI, Irizar, entre d’altres). Nominada als Gaudí a Millor Música Original; el premi el guanya Raül Refree per Un año, una noche. Projectes 2023: música per a Creatura d’Elena Martín; peça teatral Rava a L’Altres Lliure amb música en directe; altres projectes fins al Grec. Vincles amb la comunitat: actuació a La Vall Festival (Sant Just Desvern) amb Guillem Alvarí; col·laboracions prèvies amb Arnau Vallvé (Manel). Cites destacades "Hi ha molt poca música a la pel·lícula i ell tenia molt clar per què em volia contactar, perquè era, en concret, per una manera més electrònica... per generar certa tensió." "Va ser una col·laboració molt breu, però va ser divertit." "Entrar al món de la pantalla és un luxe perquè és un desig que tenia." "Jo és que no l'esperava guanyar." Context i reconeixements Suro (òpera prima de Miquel Gurrea) rep una bona acollida crítica i guardons a Sant Sebastià (FIPRESCI, Irizar, etc.). Als Premis Gaudí, s’endú 3 guardons: Direcció Novell, Actriu Protagonista i Actor Protagonista. Música original: Aguilar hi aporta un tractament electrònic i fosc; també hi participa Arnau Vallvé (Manel). El premi Gaudí a Música Original recau en Raül Refree per Un año, una noche. Projectes en curs (2023) Cinema: treball intensiu d’univers sonor per a Creatura d’Elena Martín (més extens i articulat que a Suro). Teatre: Rava (públic familiar) a L’Altres Lliure; Aguilar hi actua com a músic-personatge amb música en directe (direcció escènica i disseny: Sílvia Del Llano). Altres encàrrecs escènics previstos fins al Grec. Trajectòria i metodologia Orígens en música per a teatre i dansa; per a pantalla, cal “col·locar-se a un altre lloc” i fer altres exercicis creatius. En cinema, sovint s’hi entra en fases finals, amb l’univers visual ja tancat, ajustant el to i la coherència sonora. Comunitat i directes La Vall Festival (2022): actuació a Sant Just Desvern amb Guillem Alvarí (company de la banda de post-rock Boira); experiència especial per lligams locals i col·laboració amb la seva germana Júlia Aguilar. Participació 2023: encara incerta. Conclusió Clara Aguilar consolida el seu salt cap a la pantalla amb un enfoc precís i emocional del so, mentre manté una forta presència escènica en teatre. El 2023 es presenta com un any d’ímpetu creatiu, amb projectes que prometen creixement qualitatiu tant en cinema com en arts en viu.
Resum De què va Un diàleg radiofònic presenta el Documental del Mes a Sant Just: Maija Isola. Ella, el color i la forma, un retrat íntim i artístic signat per la directora Kilpeläinen, que aprofundeix en la figura de Maija Isola, icònica dissenyadora i artista finlandesa associada a Marimekko. "És millor i tot que no ho sàpigues perquè es converteix en una sorpresa." Què hi descobriràs Retrat d’autora: la pel·lícula mostra la vessant artística i personal d’Isola, més enllà de l’etiqueta de dissenyadora. Arxiu excepcional: fotografies, dibuixos i pintures animades, diaris personals i postals que entren al seu món intern. Connexió amb la naturalesa: el paisatge com a mirall i motor creatiu; una imaginació desbordant. Viatges i risc: mudances constants (fins al Marroc al final de la seva vida) com a font d’inspiració; una vida valenta que explora la solitud i la recerca vital. Ofici i precarietat: relació amb Marimekko; als inicis no cobrava com a dissenyadora, mostrant les dificultats laborals de l’artista. "A la que comences a veure la pel·lícula és impossible parar-la." La directora i el procés Kilpeläinen és directora, directora de fotografia i guionista: un projecte d’autoria integral. Guió concebut durant el confinament, abans de rodar, estructurant etapes vitals d’Isola. És la tercera pel·lícula de la cineasta i ha tingut gran èxit a Finlàndia. S’hi percep una connexió sensible de la directora amb la protagonista, que dota el film d’una energia i pulsió singulars. Per què val la pena Accessible sense coneixements previs de Maija Isola: la sorpresa i el viatge emocional hi tenen el pes central. Un espectacle pictòric: la bellesa dels arxius i de les pintures t’empeny a seguir. Combina intimitat, creativitat i context professional, amb una mirada íntima i emocional. Informació pràctica Projecció: demà a les 22.00. Lloc: Ateneu de Sant Just (sala Cinquantenària). Cicle: Documental del Mes (DocsBarcelona).
La Maria José Anglès, musicòloga i divulgadora, presenta tres sessions al Centre Cívic Joan Maragall sobre òperes icòniques com "Tosca" i "Macbeth". La tercera sessió se centrarà en les òperes del segle XXI amb un focus especial en la compositora Raquel García Tomàs i la seva obra "Alexina B". També reflexiona sobre la visibilitat de les dones en la música clàssica i les emocions que generen les peces musicals en moments significatius
En l'edició del 25 de gener dels Sant Just Notícies, es destaca que Sant Just d'Esvern ha rebut una ajuda de trànsit per millorar la seva seguretat viària. També s'anuncia l'obertura d'un nou centre de la cadena de gimnasos Metropolitan aquest any. En l'àmbit cultural, es presenta el documental sobre l'artista Maïja Isola que es projectarà a l'Ateneu, i demà tindrà lloc una conferència sobre la revolució americana amb Alberto Pellegrini. Finalment, es menciona la programació del festival de cinema asiàtic de Cinebaix, que inclou diverses projeccions destacades
Resum de l'entrevista Context Converses amb en Jordi, pilot de camió que ha completat el seu cinquè Dakar (categoria camions; anteriorment clàssics). Any marcat per alta dificultat tècnica, molta nocturnitat a les dunes i una volcada suau sense conseqüències personals. Punts clau Edició molt tècnica i estressant: molta conducció de nit entre dunes; nervis constants durant 14 dies per risc de volcada i caiguda a forats/“olles”. Incident de volcada: a 2 km d’un CP (control de pas), relaxació mínima + baixa velocitat a la duna ⇒ el camió s’atura massa i bolca suaument. Només xapa i pintura; equip il·lès. Dificultat vs. Sud-amèrica: a l’Aràbia, dunes més petites però traïdores, amb “olles” de 15–20 m que atrapen camions; sortir-ne és dur. La nit duplica la dificultat. Ordre de sortida: els camions surten últims, sovint es fa de nit. Queixes recurrents però justificació tècnica (motos obren pista; camions destrossen traçat i duen recanvis). Assistència entre participants: aturar-se si hi ha ferits; si no, no és obligatori. Jordi demana disculpes per no veure un camió bolcat darrere d’un altre en una zona complicada. Seguretat: a l’Aràbia, molta policia però certa incertesa (especialment prop d’Oman i Iemen). Anècdota d’anys anteriors: uns joves es pugen al camió de matinada; jugaven, però genera inquietud. Classificació: molt pocs finishers (6–7 de 54 camions). L’equip, amb avaria de turbo, entra en Dakar Experience (acaba el recorregut però no computa a la classificació general). Equip i rols: Jordi (pilot), Claudio (mecànic i també pilota), Xavier “Mogó” (copilot; timings, navegació i gestió d’horaris). Organització: bona en seguretat i roadbook, però detalls a polir (p. ex. esmorzar esgotat aviat), mentre que altres milloren (lavabos, aquest any perfectes). Patrocinis i pressupost: Palibex com a principal + ~15 micro patrocinadors. Pressupost total d’uns 150.000 €; aportacions de 500 a 10.000 € sumen el projecte. El camió i logística: vehicle molt alt (vista del pilot a ~3,60 m), visibilitat limitada en entorns urbans; pot circular per a exposicions i trasllats (ITV al dia). Trasllats rodant (p. ex. Marsella–casa). Ritme i risc: fins a 140 km/h en pistes de terra; cal “flotar” sobre sots no sempre marcats al roadbook (avisos com perill 3 per a forats grans). Futur: ganes de tornar, però depèn de patrocinadors. Ja “sembren futur” amb reunions; realisme fins a octubre/novembre. Cites destacades "Quan fas alguna cosa que t'agrada és molt guai." "La nit amb les dunes són molt enemics." "Jo sempre m'ho he dit: sóc un dels 800 privilegiats de tot el món que pot anar al Dakar." "No diguis blat fins que estigui al sac i ben lligat." Dades i xifres 5è Dakar de Jordi (categoria camions) 54 camions inscrits; només 6–7 finishers Pressupost total: ~150.000 € Velocitat màxima: 140 km/h en terra Alçada de la vista del pilot: ~3,60 m Dunes amb “olles” de 15–20 m de profunditat Mirant endavant Jordi vol repetir amb camió (li agrada la sensació de potència i l’equip ja està muntat), però dependran del suport econòmic i de consolidar acords. Mentrestant, continuen la difusió mediàtica per retornar valor als patrocinadors i assegurar continuïtat.
