Resum de la conversa Context i protagonista Entrevista a Verdad Redadadeh, cineasta de Sant Just, sobre el seu llargmetratge experimental: My name is Noa and this is my fucking Ark (77'). Obra en anglès, amb deliris extrems, una estètica visualment explícita i un disseny sonor claustrofòbic en 5.1. “Es una película de habla inglesa, de 77 minutos, con unos delirios extremos… es visualmente explícita y verbalmente ahogada.” Sinopsi i temàtica El protagonista, Noa, és un pilot de combat amb una sobredosi de pervitín (metanfetamina pura usada a la Segona Guerra Mundial), tancat en un búnquer-diògenes que ell anomena la seva arca. Desenvolupa trastorns de personalitat i deliris; creu ser el Noè bíblic, amb al·lusions constants a la Bíblia i a les religions abràmiques. “Te da la sensación de estar en un bombardeo.” Poètica, mètode i risc Redadadeh fa 13 personatges ell mateix, amb transformacions facials extremes. Model de creació “home orquestra”: guió, interpretació, imatge, música i efectes a càrrec seu; mescla i màster 5.1 amb Roger Blasco (Crater Sound). Cerca un model àgil nascut a la pandèmia, amb pressupost mínim i velocitat com a clau. “Entre arte y locura hay una fina línea.” “No tengo esa preocupación de querer gustar… luego el espectador ya experimentará.” Arrels, experiència i so Experiències vitals en contextos de guerra (origen irani) informen el disseny sonor: ultrasons, impacte físic del so, sensació de bombardeig. Bagatge de neurociència (residència artística a la UPF) que impregna el seu argot i l’exploració de la psicologia/psiquiatria en l’art. Producció i recepció Temps de producció: 1 any (en contrast amb Omniricum, 7 anys, 63'). Premis a Àsia: Millor pel·lícula experimental al Drunk International Festival (Bhutan) i al World Film Carnival Singapore. A casa nostra, trajectòria prèvia amb Omniricum (presentada al MEAM el 2017) i la vídeo-obra monumental tipus “quadre en moviment”. Idees clau Cine experimental com a laboratori de formes noves. Expressió personal radical per sobre de la comercialitat. Multiplicitat d’identitats i límit art/locura com a motors creatius. Disseny sonor 5.1 immersiu com a columna vertebral de l’experiència.
Resum Context i exposició L’entrevista s’emmarca a la segona etapa del cicle d’art contemporani Mons, a l’Espai Mercat (Sant Just), sota el títol Mont Reflex, amb la participació de sis artistes. L’artista convidat és Alfonso Alzamora, que hi presenta dues peces: “La casa del poeta” (escultura) i el “Tríptic Rojo Rosco” (pintura). “El millor de la meva feina és el que no he fet.” Visió creativa d’Alzamora Eix conceptual: la geometria essencial —el quadrat i el cub— com a constants de la seva obra. Referència a Ramon Llull, que atribuïa veritats essencials al cub, l’esfera i la piràmide. Lectura de la menina com a icona de la feminitat i figura “quadrada” per proporcions. Reflexió recurrent: “casualitat o causalitat” quan les formes i mides convergeixen. Obres exposades La casa del poeta (escultura habitable) Concepció: maqueta de 1991, realitzada el 2023; alumini, aresta d’1,5 m. Experiència: estructura oberta i transitable; no té terra, sostre ni parets. Escala desitjada: l’artista la imagina a 7–9 metres d’alçada. “És una casa que no té ni terra, ni sostre, ni parets.” Tríptic Rojo Rosco (pintura) Escollit pels comissaris Laura Baringo i Quim Déu. Coincidència de mida: 150 cm d’aresta, igual que la Casa del poeta —detectada un cop muntada l’exposició. Comissariat i diàleg amb altres artistes Elogi al comissariat de Laura Baringo i Quim Déu: discurs coherent, valent i amb criteri. Veïnatge destacat: Domènica Sánchez: “una de les millors artistes del país”, encara infra-reconeguda. Peter Sans: proposta de disseny “molt creativa i interessant”. Trajectòria recent i posició al mercat Alzamora s’ha situat fora del circuit comercial i es dedica sobretot a l’escriptura i a un projecte cultural musical. Manté relació directa amb el públic des de l’estudi, però evita l’auto-promoció. Projectes d’escultura pública sovint queden en “stand-by” per vaivens polítics (ex.: comissió del 700è aniversari de Ramon Llull que no es va materialitzar). Escriptura i pensament crític Escriu “des de dins” del món de l’art per aportar mirada interna i lliure. Publicació prèvia: “Sweet Albennet” (relacionada amb la seva activitat cultural musical). Busca editor/agent literari per a nous textos sobre art. Dificultat per encaixar en les corrents de mercat, tot i una bona connexió amb el públic. Reflexions sobre l’obra i la maduresa artística Idees clau: Les crisis creatives “no són bones ni dolentes: són i han de ser”. Molts artistes tenen 10–12 obres realment cabdals; la resta funciona “al rerefons” d’aquestes. Percepció personal: potser el millor d’Alzamora ja s’ha dit; evita repetir-se i es concentra en escriure. Exemples de debat: Millor etapa de Tàpies: la matèrica (40–50 anys), opinió personal. Miró després de les Constel·lacions i del Carnaval de l’Arlequí no seria al mateix nivell que abans (opinió per al debat). Art i context geopolític Revisita el relat canònic de l’art contemporani: l’Expressió Abstracta i l’Escola de Nova York haurien estat subvencionades pels serveis secrets americans en el context de la Guerra Freda. “L’art era un sinònim de llibertat.” Tesi documentada, segons l’artista, que convida a debat i revisió crítica. Sobre Mont Reflex a Sant Just Alzamora compara el plantejament comissarial amb una mini Documenta o mini Biennal de Venècia: el valor d’un relat curatorial clar que el públic percep a l’entrada. Al capdavall, el més important és el que sents davant l’obra. Invitació final Exposició oberta fins a mitjans de juliol a l’Espai Mercat (Sant Just). Visita recomanada per descobrir el diàleg entre obra, espai i discurs comissarial.
Tema i context Problema central: a Sant Just Desvern, les places públiques de P3 són insuficients. Hi havia 100 places ofertades i 112 sol·licituds; 12 infants es queden sense la seva primera opció (9 famílies volien Canigó i 3 Montseny). Decisió administrativa: els Serveis Territorials aposten per obrir una tercera línia bolet de P3 a l’Escola Montserrat (cap de les 12 famílies l’havia demanat en 1a opció) i mantenir les ràtios a 20. Proposta de les famílies: ampliar ràtios de 20 a 23-24 per encabir les primeres opcions sense crear una nova línia i evitar perdre espais comuns als centres. Resposta de l’administració: es mantenen inamovibles en la ràtio 20 (directriu general a Catalunya), al·legant qualitat educativa i necessitat de matrícula viva durant el curs. Claus del debat • Dades clau: 100 places vs 112 demandes (12 fora de 1a opció). • Política de ràtios: baixada de 25 a 20 (no obligatòria, però recomanada). Les famílies demanen flexibilitat local (23) per evitar una línia extra. • Ubicació de la nova línia: Montserrat, per disponibilitat d’espais, tot i que es detecta que a Canigó també es desdoblarà 1r de Primària (incoherència percebuda). • Impacte als centres: la línia bolet ocupa aules i espais comuns (plàstica, informàtica…), amb possible detriment de la qualitat que es vol millorar amb ràtios baixes. • Governança i procediment: Ajuntament deriva a Serveis Territorials (competència); reunions el 18/5 (inspector) i la setmana següent (director). Ple municipal a finals de maig; es constata decisió tancada i manca de resposta escrita. "…encara gràcies que no aneu al Madre Sacramento." — Comentari atribuït al director de Serveis Territorials, percebut per les famílies com a fora de lloc. Cronologia de fets • Primera quinzena de maig: publicació del sorteig i resultats. Es confirma el dèficit de 12 places de 1a opció a P3. • 18 de maig: reunió amb l’inspector en cap i president de la Comissió de Garanties d’Admissió; escolta però indica que la decisió la prenen tres càrrecs (planificador, director, inspector). • Setmana següent: reunió amb el director de Serveis Territorials; es manté la decisió (línia a Montserrat; ràtios 20). • Finals de maig: ple municipal; famílies exposen el cas (creixement demogràfic, reducció de places, ús de línies bolet). Reunió 27/5 amb Alcalde i Regidor; dilluns següent, trucada de l’Alcalde al Director de Serveis Territorials: cap canvi. • Posteriorment: famílies demanen resposta per escrit i valoren escalar per sobre del director (poques esperances). Propostes i respostes El que proposen les famílies • Flexibilitzar ràtios a 23-24 (en lloc de 20) per encaixar totes les primeres opcions a Canigó/Montseny. • Si cal una línia extra, que s’obri on hi ha demanda real (Canigó), no a Montserrat. El que respon l’administració • Manté ràtios 20 com a orientació general a Catalunya per millorar la qualitat i evitar tancaments de línies/centres. • Prioritza crear línia nova a Montserrat per capacitat d’espais i per garantir matrícula viva (places disponibles si arriben noves famílies durant el curs). • No accepta ampliació de ràtios ni reubicar la línia extra a Canigó, malgrat la coherència amb les segones opcions i la possibilitat de desdoblament que ja es farà a 1r de Primària a Canigó. Decisions i impacte • S’obrirà (oficiosament) la 3a línia de P3 a Montserrat. L’oferta pública encara no ho recull, però centres, Ajuntament i Serveis Territorials ho donen per fet. • Les famílies veuen incoherència en desdoblar 1r de Primària a Canigó mentre es nega el desdoblament de P3 allà, i alerten de la pèrdua d’espais comuns i el deteriorament de la qualitat. • La situació es troba en punt mort: única opció operativa, escolaritzar els infants a Montserrat (2a/3a opció), excepte canvis per llista d’espera. Peticions finals de les famílies • Ampliar ràtios a 23-24 per assegurar la 1a opció sense línia extra. • Si s’ha de crear línia bolet, ubicar-la a Canigó, que és on hi havia la demanda (i on també es desdobla 1r). • Garantir resposta escrita oficial a les instàncies registrades. • Millor acompanyament municipal des de l’inici (assistència a reunions amb Serveis Territorials; defensa de les particularitats locals en les taules de planificació). Situació actual i tancament • Les 9 famílies (i 3 més) hauran d’acceptar Montserrat com a destinació, si no hi ha moviments de llista d’espera. • Les famílies subratllen que no estan en contra de cap escola: valoren Montserrat, Canigó i Montseny com a bones escoles públiques amb projectes sòlids; la queixa és procedimental i de planificació (decisions “de despatx” que no incorporen les opcions reals de preinscripció ni les particularitats demogràfiques locals).
Resum principal Entrevista en directe amb Rubén Córdova, conegut com a Dissonyando, que anuncia la publicació del seu llibre il·lustrat “Cròniques postpandèmiques” amb el segell Oberon (Grupo Anaya). El llibre surt a la venda “avui mateix” i ja és a FNAC i Casa del Llibre. "L'humor és medicina... En èpoques de vacuna, aquest llibre és una vacuna feta amb amor i humor." Punts clau Publicació i distribució: Ja disponible a les grans llibreries (FNAC, Casa del Llibre) i es pot demanar a qualsevol llibreria. En línia via Oberon/Anaya, Amazon i els enllaços del seu Instagram i web. Presentació a Sant Just: 11 de juliol, 19 h, a Cal Llibreter, amb Òscar Dalmau. Possible acte a l’aire lliure. To i contingut: Vinyetes/relats il·lustrats amb humor i ironia, de caire autobiogràfic. No és humor negre; busca fer riure i pensar. Concepte clau – dudacionisme: Actitud de posar en dubte els relats i passar-los pel filtre de la raó per no actuar com “robots”. Camí editorial: Procés llarg i complex per la temàtica “pandèmia”; finalment Oberon (Grupo Anaya) s’hi interessa. Rubén destaca el mix 50% esforç / 50% sort. Format i edició: De tapa dura prevista a tapa blanda per manca de materials postpandèmia; el resultat final li agrada més. Inclou esquets nous i una estructura amb inici, nucli i final. Vida personal: Coincideix amb el naixement del seu primer fill; el llibre és “com un altre fill”. Gran suport familiar (parella i germans, vincle amb l’estudi Kotok). Cites destacades "Hi ha un 50% d’esforç i voluntat i l’altre 50% està en mans de... no depèn de nosaltres." "Que el llibre deixi més preguntes que respostes, però que faci riure i passi una bona estona." "El dudacionisme és passar pel filtre de la raó tot el que ens arriba." Sobre el llibre Gènere: Cròniques/vinyetes il·lustrades postpandèmiques amb to irònic i mirada íntima. Narrativa: Històries inconnexes però amb fil conductor (canvi de paradigma social i relacional) i estructura: presentació, gran reflexió central (relacionada amb la portada) i final amb potència. Autor com a personatge: El “ninot” és ell mateix; l’autoretrat travessa tot el llibre. Objectiu: Fer riure, reflexionar i aportar un gra de sorra a un món més sa. Anècdotes i humor Episodi real convertit en esquets: confonen el termòmetre amb el gel hidroalcohòlic i ruixen la cara de la seva parella; acaben a urgències. L’absurd quotidianitzat es transforma en humor visual. Disponibilitat i canals Físic: FNAC, Casa del Llibre i llibreries (sota comanda si cal). Online: Pàgina d’enllaços a l’Instagram d’@dissonyando i a dissonyando.com (links a Oberon/Anaya, Amazon, FNAC i Casa del Llibre). Agenda i promoció Presentació a Sant Just Desvern: 11/07, 19:00, Cal Llibreter, amb Òscar Dalmau. Gira i actes: En preparació amb l’equip de promoció d’Oberon. Exposicions: Anul·lada temporalment una expo individual a Can Ginestar per acumulació de feina; possible reprogramació l’any vinent.
Context i convidats • Convidat: Josep Maria Ranyer, portaveu del PSC a Sant Just Desvern. • Objectiu: repàs d’actualitat municipal, balanç del ple de maig i agenda cultural d’estiu. Temes principals del podcast Ple de maig: Pla de Salut i sanitat • Aprovació del Pla de Salut municipal com a guia d’actuació local en salut (aigües, entorns, etc.) i de col·laboració amb la Generalitat. • Incorporació de la perspectiva de gènere a les polítiques de salut: la salut afecta de forma diferent a homes i dones i cal atendre aquestes especificitats. • Ampliació del CAP: es reclama consolidar les inversions previstes per la Generalitat. L’Ajuntament havia ofert cofinançar obres en el passat; ara es demana una solució més ambiciosa. "La salut no afecta de manera igual entre homes i dones; la perspectiva de gènere és un factor fonamental." Mobilitat i aparcament: Àrea Verda amb app • Aprovada l’adenda de conveni amb l’AMB per desplegar el pagament de l’Àrea Verda via app (digitalització, menys paper i més comoditat per als veïns). Agenda i cultura: primavera–estiu i Festa Major • Retorn amb força de l’activitat cultural postpandèmia: Sant Just Market, concerts d’estiu (nits de juliol), més propostes familiars i juvenils. • Horaris adaptats a la calor (aprox. 18:00–24:00) per millorar el confort i l’assistència. • Festa Major (agost): canvis d’ubicació per obres al camp de futbol i renovació de gespa; alguns concerts aniran al polígon. Es recuperen espais i formats que van funcionar, i s’ajusten aquells més rutinaris. • Festival La Ball: es reprèn després del 2019, amb enfoc més familiar i juvenil. Obres i mobilitat: asfalt i eixos troncals • Asfaltat de l’Avinguda Indústria (tram Miquel Reverter–Carretera Reial) en cap de setmana/pont per reduir afectacions i habilitar circuits alternatius. • Triada estratègica d’eixos de mobilitat: el “triangle” Walden–Miquel Reverter (Indústria)–Rambla–Carretera Reial concentra la càrrega de trànsit. Subministrament elèctric: microtalls i inversions • Endesa executa inversions al CT de Blasco de Garay per resoldre microtalls que afecten Mas Lluí, Walden, Miran i Canigó. • Crítica municipal: la companyia actua reactivament i no de forma anticipatòria davant creixements de demanda (exemples: nova línia cap a Esplugues vinculada a noves urbanitzacions). "Amb Endesa, sempre van darrere de la realitat: els microtalls mostren manca de qualitat del subministrament." Equipaments: rehabilitació del complex social El Mil·lenari • Rehabilitació exterior integral dels edificis (façanes, pintura, correccions) per millorar l’eficiència energètica. No afecta l’interior dels pisos. • El parc del Mil·lenari està cedit a l’AMB com a parc metropolità; l’actuació se centra en els edificis. Ajuts: beques d’activitats extraescolars • Convocatòria d’ajuts per activitats extraescolars encara no oberta per tràmits administratius (registre i publicacions de transparència). • Es garantirà un termini suficient perquè les famílies puguin sol·licitar-los amb tranquil·litat. Agenda política • Invitació a l’acte del PSC (40 anys): presentació de vídeo i memòria històrica. Data i lloc: 11 de juny, 19:00 h, a l’Ateneu.
Resum general Entrevista a Clara Montaner (ambientòloga i coautora amb l’Elis del llibre “Hola, vida!”), on es presenta un projecte que fusiona art i ecologia a través de quatre contes amb final obert que promouen l’activisme ambiental i la participació de la canalla. El llibre s’ha ecoeditat amb Pol·len Edicions i s’ha finançat via Verkami. Punts clau Projecte educatiu i participatiu: contes amb final obert perquè els infants proposin desenllaços i solucions creatives a desafiaments ambientals. Arrel en activitats de carrer (Parking Day, 2018) amb espais de joc i dibuix per co-crear els finals. Contingut científic assequible: introducció de conceptes d’evolució, ecosistema, i impacte de la urbanització amb llenguatge proper. Ecoedició amb criteris de menor impacte: paper FSC/reciclat, càlcul d’emissions de CO₂ i compensació. Finançament: campanya Verkami per validar interès i cobrir la primera tirada. Disponibilitat i preu: ja a la venda per 18 € a pol-len.cat; Instagram: hola.vida.project. Contingut del llibre Quatre contes amb temàtiques ambientals, cadascun amb un repte obert perquè els infants hi aportin idees a la pàgina en blanc final. 1) Història de la Terra: de “bola de foc” a aparició de la vida; introducció a l’evolució (complexitat creixent d’espècies). 2) Urbanització i convivència: metàfora de les formigues que ho ocupen tot; concepte d’ecosistema com a “gran família” on cada espècie té un paper; valors com compartir i convivència amb la natura. 3)–4) Altres problemàtiques ambientals (no detallades a l’entrevista) amb focus en biologia i ecologia explicades de manera entenedora. Metodologia i pedagogia Enfoc proactiu: els infants no són només oients, sinó coautors del final. Es potencia la creativitat des d’edats primerenques i l’alfabetització ambiental amb un to positiu i constructiu. Ecoedició i sostenibilitat Amb Pol·len Edicions (Pol·len): Paper certificat FSC i reciclat. Estimació d’emissions de CO₂ per llibre i accions de compensació. Programa de minimització d’impacte que s’alinea amb el missatge del projecte. Finançament i llançament Verkami com a eina per assegurar les primeres vendes i cobrir la primera tirada. Llibre ja disponible al web de Pol·len. On comprar i seguir Web: pol-len.cat (apartat “Novetats” o cercant “Hola, vida!”). Instagram del projecte: hola.vida.project. L’Elis (coautora i artista multidisciplinària) comparteix aquarel·la, dibuix i fotografia a les seves xarxes. Cites destacades "Contes creatius pel fet que tenen el final obert" "Que l’infant formi part també de la història, que no sigui només destinatària de l’aventura, sinó que també l’acabi escrivint"