Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8115episodis
Entrevistes de la Justa del 10/6/2022 — Barraques de vinya a Collserola: patrimoni de pedra seca, història vitivinícola i crida a la preservació - episode art
Entrevistes de la Justa
16'

Entrevistes de la Justa del 10/6/2022 — Barraques de vinya a Collserola: patrimoni de pedra seca, història vitivinícola i crida a la preservació

Resum de la conversa Context i tema Conversa amb Juli Ochoa arran de la xerrada “Barraques de Vinya”, dins la 13a edició del curs de Coneixements Santjustencs, cicle comú: Picar en pedra. L’acte té lloc avui a les 19.00 h a la Sala Cinquantenari de l’Ateneu. La pura gravitació és la que els manté. Què són les barraques de vinya Petites construccions auxiliars lligades al cultiu de la vinya: guardar estris, aixopluc durant feines com l’esporga. Part d’un paisatge agrícola avui perdut: a Collserola “era tot vinya; tot s’havia treballat”. Els marges visibles encara en són testimoni. Arquitectura de pedra seca (tècnica i materials) Construïdes amb pedra seca: sense morter, ni fang, ni argiles; només equilibri i gravetat. Tancament en falsa cúpula: lloses que volen una sobre l’altra fins al caramull. Impermeabilització: capa de terra i sovint lliris al damunt perquè les arrels cohesionin el conjunt. Tradició multi-seglar, parenta de construccions com els talaiots balears, nuragues de Sardenya, o els trulli d’Itàlia, entre d’altres. Context històric de la vinya La vinya va ocupar Collserola fins a finals del segle XIX. Dos cops decisius: Sandrosa (oïdi, 1852–62): fong que va arrasar prop del 60% de les vinyes. Fil·loxera (finals del XIX – inicis del XX): va rematar el sector, provocant-ne la desaparició. Es van provar substitucions (ametllers, garrofers) sense èxit sostingut. Distribució i estat a Collserola Almenys 110 construccions identificades (xifra a l’alça), sobretot a la solana sud-occidental: Sant Feliu, Sant Just, Molins, El Papiol, Sant Cugat i Barcelona. Sant Feliu concentra més del 60% de barraques i el 50% de coves excavades. Estat preocupant: dues terceres parts en ruïna o sense coberta; risc d’esfondrament i vandalisme. Qualsevol desaprensiu li dóna quatre petades i les fa caure. Exemple: la cabana núm. 2 de Can Cuscoll, malmesa per usos incívics. Catalogació i preservació L’any 1980, Juli Ochoa va fer un primer catàleg de les barraques de Sant Just (una vintena), amb plànols i topografies. Situació actual: s’han descobert algunes noves i n’han caigut algunes de destacades (p. ex. la de Can Vilar). Hi ha catalogacions i algun nivell de protecció, però l’efectivitat depèn de la propietat privada i les polítiques municipals/supramunicipals. Proposta cívica: senyalitzar i sensibilitzar per fomentar el respecte i evitar danys. Abast geogràfic del fenomen No és un patrimoni exclusiu local: presents arreu de zones vitícoles i mediterrànies (p. ex. Provença, Irlanda, Itàlia, Croàcia, Salamanca, Aragó, Eivissa) amb noms locals diversos. El cicle “Picar en pedra” i properes xerrades Tres eixos: mines d’aigua, barraques de vinya i grutes fresqueres de les masies (gran desconegut, concentrat al Maresme i Baix Llobregat per particularitats del terreny). Proper acte: xerrada sobre grutes amb Joaquim Graupera, Laura Bosch i Pere Benito. Informació pràctica Xerrada “Barraques de Vinya”: avui, 19.00 h, Sala Cinquantenari de l’Ateneu. Accés obert fins a completar aforament; per dubtes, contactar amb el Centre d’Estudis Santjustencs.

Entrevistes de la Justa del 10/6/2022 — Ple extraordinari a Sant Just: romanent 2021, amortització de deute, noves inversions i reclamació d'interessos per escoles bressol - episode art
Entrevistes de la Justa
13'

Entrevistes de la Justa del 10/6/2022 — Ple extraordinari a Sant Just: romanent 2021, amortització de deute, noves inversions i reclamació d'interessos per escoles bressol

Resum de la conversa Context i participants Entrevista amb Quima Jiménez González, regidora d’Hisenda, Solidaritat i Cooperació de Sant Just. Es comenta el context de calor i l’agenda d’activitats locals a l’exterior. Punts clau aprovats al ple extraordinari Liquidació 2021 i romanent: romanent de tresoreria de 8.800.000 €. Distribució de recursos 2022: es destinen 5.247.000 € a diverses actuacions. Amortització de deute: pagament anticipat de 3.529.000 € en crèdits (obres com la Segreda de l’Ateneu i la segona Escola Bressol), reduint l’endeutament municipal a aproximadament 14–14,5%. Límits legals: la llei permet fins a 110% d’endeutament municipal; per tant, la situació és molt sanejada. Estalvi d’interessos: l’amortització anticipada redueix despesa per interessos, afavorint el pressupost 2023. Detall d’inversions finançades amb romanent Transformació digital: 73.000 € per a sistemes informàtics i millora de l’administració digital. Via pública i manteniment urbà: actuacions en carrers, esmolar/ esbrat i jocs infantils. Equipaments municipals: ajustos i millores (per ex., Centre de la Gent Gran Sants, mercat, camp de futbol). Comerç local: suport a una nova fira de comerç a Mas Lluí (prevista en la tornada de l’estiu, possiblement a l’octubre); en línia amb l’acord pressupostari amb Endavant Sant Just. Patrimoni: manteniments, com l’escultura a la plaça Malaret. Cobertura àmplia: 57 partides reforçades per garantir manteniment i serveis abans d’acabar l’any. Terminis d’execució Les actuacions finançades amb aquests recursos s’han d’executar abans del 31/12/2022 (condició legal d’ús del romanent). Votacions i posicionament dels grups La modificació de crèdit i suplements es van aprovar amb els vots de: PSC, En Comú, Endavant Sant Just, ERC i el regidor no adscrit. Abstencions: CUP i regidora no adscrita. Sense objeccions prèvies formals a les partides per part dels grups que es van abstenir. Reclamació d’interessos a la Generalitat per les escoles bressol Aprovada per unanimitat la compareixença i oposició als recursos de cassació del Departament d’Educació (Generalitat). Objecte: cobrament dels interessos de demora de les subvencions pendents corresponents al finançament de l’Escola Bressol Municipal en anys anteriors. Argument: com qualsevol administració o ciutadà, quan hi ha retard en pagaments, s’han d’abonar interessos de demora; aquests recursos pertanyen al municipi i s’han de destinar a la ciutadania. Cites destacades "Sant Just està supersanejat." "Els interessos de demora... la Generalitat, com tot ‘fill de veí’, també els ha de pagar." Missatges finals i properes fites Crida a donar suport al comerç local: Sants Marques (cap de setmana) i la nova fira de Mas Lluí. Proper ple ordinari: previst pel 30 de juny; seguiment i valoració a l’1 de juliol.

Entrevistes de la Justa del 9/6/2022 — Monogràfics d’estiu a Creant Art: Raku al jardí, motlles de silicona i resina, llibre de bandera, gravat, aquarel·la i més - episode art
Entrevistes de la Justa
2h 6min

Entrevistes de la Justa del 9/6/2022 — Monogràfics d’estiu a Creant Art: Raku al jardí, motlles de silicona i resina, llibre de bandera, gravat, aquarel·la i més

Panorama general Conversa amb Puri Martín (coordinadora de Creant Art) sobre els monogràfics d’estiu: 12 propostes de 4 sessions x 2 hores (8 h totals), repartides entre juny i juliol, amb professorat habitual i noves incorporacions especialitzades. "És com una festa" — sobre la cocció de Raku al jardí de Can Ginestà Format i calendari Estructura: 4 sessions de 2 h (total 8 h) Període: darrers dies de juny (després de Sant Joan) i juliol Grups i places: depenen de la tècnica; ceràmica al torn limitada a 6 places per màquines; gravat limitat pels tòrculs Professorat i enfocament Combinació de professorat habitual i especialistes convidats per tècniques específiques Monogràfics tant d’iniciació (per atraure gent nova) com de perfeccionament per a alumnat avançat Novetats destacades Motlles de silicona i reproduccions amb resina (Txell Mateu) Monogràfic nou: motlles de silicona i reproducció amb resina, ideal per a modelat i sèries d’objectes o personatges Enfocament pràctic per crear motlles i fer còpies amb acabats nets i resistents Raku – cocció de ceràmica a l’exterior (Carme Sant Romà) Tècnica de ceràmica Raku amb fang específic i cocció a l’aire lliure als jardins de Can Ginestà Sessió especial de cocció: 14 de juliol, de 10 a 14 h Resultats imprevisibles i visuals segons temperatura i atmosfera de cocció Llibre de bandera (Adela) Construcció d’un llibre de bandera (estructura tipus acordió) Pensat com a llibre d’artista: arxiu portàtil per exhibir obres creades al curs o a mida del llibre Altres monogràfics Iniciació al gravat (Puri Martín): del dibuix a la planxa matriu i impressió amb tòrcul; tècniques accessibles com la punta seca sobre tetrapak (reciclat, cost zero) • Avantatge: econòmic i versàtil; • Limitació: tirades més curtes (≈20) que coure o zinc Pots amb tapa al torn (avançat, complet): per a qui ja domina l’aixecament de peça i el muntatge de tapa Escultura amb pasta de paper (Puri): paper maixé sobre estructura de filferro; acabats amb daurats, pintura o blanc Aquarel·la (iniciació) i Rural Sketching (Nil Nabot): sortides al camp per dibuix i pintura de natura Traç i color amb el procediment del pastel (Jordi Fandos) Places i inscripcions Torn: s’esgota ràpidament per la limitació de 6 màquines "A l’hora, a mitja hora ja estaven tancats" Història de l’Art: alta demanda (grup gairebé complet) Gravat: 2 tòrculs (un vertical per materials gruixuts); ideal al voltant d’11 persones per fluïdesa Metodologies i experiències Durant la pandèmia es van fer classes al jardí: bona acollida i efecte aparador per visibilitzar l’escola Objectiu d’obrir-se a públic nou amb tastets d’iniciació (ceràmica, gravat) Exposicions Participació a Mons amb treballs de l’any (gravat, esmalt, torn) Mostra final de curs al Celler al setembre (“el celler tot ple de color”) Horaris i informació Tardes: majoritàriament de 18 a 20 h Matins: sovint de 10 a 12 h (p. ex. motlles de silicona, aquarel·la, llibre de bandera) Raku: sessió especial de 10 a 14 h el 14 de juliol Informació i inscripcions: tríptic a Can Ginestà, Instagram @gaudimcreantart Possibilitat de visitar les aules i conèixer el professorat a Can Ginestà

Entrevistes de la Justa del 9/6/2022 — Pla Local de Salut 2021-2024 a Sant Just: prevenció, salut mental, alcohol, exercici, medi ambient i desfibril·ladors - episode art
Entrevistes de la Justa
23'

Entrevistes de la Justa del 9/6/2022 — Pla Local de Salut 2021-2024 a Sant Just: prevenció, salut mental, alcohol, exercici, medi ambient i desfibril·ladors

Resum Executiu Entrevista amb Gina Pol, regidora de Salut de Sant Just, sobre l’aprovació del Pla Local de Salut 2021-2024. El pla està aprovat i en vigor (majoria a favor; abstenció de la CUP), s’ha elaborat de manera participativa i integra una visió de la salut física, emocional i ambiental. Es fa èmfasi en la importància de la prevenció com a competència municipal, la coordinació mitjançant el Consell Municipal de Salut i la Taula de Salut Mental, i es presenten dades clau sobre consum de risc d’alcohol, activitat física, i l’impacte del medi ambient en la salut. Finalment, s’expliquen millores en la xarxa de desfibril·ladors (DEA), la connexió automàtica amb el 112 i la necessitat de formació en RCP per a la ciutadania. Temes principals Aprovació, estructura i filosofia del Pla • Aprovació al ple: majoria a favor; CUP abstenció. Pla vigent per a la seva aplicació. • Competències: el municipi es focalitza en la promoció de salut i la prevenció; l’assistència sanitària és competència de la Generalitat (CAP i serveis especialitzats). • Procés participatiu: més de 50 persones (professionals sanitaris, educadors, entitats, ciutadania); suport tècnic d’una empresa per a diagnosi i metodologies. • Estructura del pla: 1) Diagnosi basada en estudis de Catalunya; 2) Prioritats locals per a Sant Just. És un pla viu i adaptable a nova evidència, especialment en salut ambiental. Governança i salut mental • Consell Municipal de Salut: òrgan ampli de coordinació i seguiment de polítiques de salut. • Taula de Salut Mental: espai tècnic per a casos complexos; integra detecció social, atenció mèdica i derivacions. Objectius: atenció, integració social, ocupació i habitatge per a vides dignes. Hàbits i riscos: alcohol, drogues i activitat física • Consum de risc d’alcohol: inici cada cop més precoç; tolerància social elevada; dificultat d’identificar dependències. • Dades locals: homes ~9% (vs 5,7% mitjana catalana); dones ~2% (per sota de la mitjana). Permet segmentar accions per edat i sexe. • Rol de famílies i policia: necessitat d’afrontar el problema; evitar negar l’evidència. • Activitat física: Sant Just està un punt per sota de la mitjana catalana en pràctica regular. Patró vital: molt alta en infància, caiguda a adolescència/universitat i edat adulta, repunt a la jubilació. Missatge clau: constància al llarg del temps. Medi ambient i salut • Context local: entre Collserola (pulmó verd) i grans vies (B-23, N-340), amb contaminació atmosfèrica i acústica que afecten la salut. • Hàbits personals: evitar sumar riscos (p. ex. tabac) en contextos de pol·lució; considerar fum passiu i entorns laborals/familiars. "Tothom ha de poder decidir-ho de manera positiva i estar convençut/da de la decisió" — enfocament de la infermera Sílvia Granollers sobre deixar de fumar. • Campanyes locals: record de "Sant Just Encara Fumes" (anys 90) i activitats de la Setmana Sense Fum. Emergències: desfibril·ladors i formació en RCP • Xarxa de DEA: ampliar accessos 24/7 (no només dins d’equipaments), i nous DEA que trucan automàticament al 112 quan s’extreuen. • Guia en emergència: el 112 acompanya amb preguntes i instruccions; el DEA dona indicacions verbals. • RCP pràctica: relleus entre persones, ritme de compressions tipus "Macarena". • Participació: cal més formació ciutadana; tot esforç suma encara que no sigui perfecte. "Si tu no fas res, aquella persona pot perdre la vida... Tot el que tu facis suma." Dades clau • Aprovació del Pla: majoria a favor; CUP abstenció. • Consum de risc d’alcohol (>=15 anys): Homes ~9% vs 5,7% (Catalunya); Dones ~2% (per sota de la mitjana). • Activitat física regular: ~1 punt per sota de la mitjana catalana. • Factors ambientals rellevants: proximitat a B-23 i N-340; impacte de contaminació atmosfèrica i acústica; Collserola com a factor protector. • Millores en DEA: més punts exteriors i alerta 112 automàtica; èmfasi en formació en RCP per a la ciutadania.

Entrevistes de la Justa del 8/6/2022 — 18a Trobada Gegantera de Sant Just: colles convidades, itinerari, homenatge i festa final - episode art
Entrevistes de la Justa
13'

Entrevistes de la Justa del 8/6/2022 — 18a Trobada Gegantera de Sant Just: colles convidades, itinerari, homenatge i festa final

Resum 18a Trobada Gegantera de Sant Just aquest cap de setmana, amb 11 colles i més de 300 participants omplint els carrers de música i tradició. "Tenim moltes ganes de sortir al carrer, de portar la música al carrer" Què passarà Plantada a la plaça Maragall amb informació de cada parella de gegants (origen, nom, pes, alçada) durant aproximadament 1 hora. Cercavila amb totes les colles, cadascuna amb els seus músics, encapçalada pels Gegants de Sant Just. Lluïment final a la plaça Verdaguer (arribada prevista cap a les 20.00), on cada colla farà el seu ball mentre s'explica qui són i què representen. "És una gran festa" Colles convidades Barceloneta, Els Llorenç, Vilaseca, Sant Llorenç de Savall, El Serrallo, Olesa de Bonesvalls, Santa Coloma de Caral, Sant Vicenç de Montal, Sant Feliu i Esplugues. Es segueix el criteri d’intercanvi i rotació perquè no repeteixin sempre les mateixes colles. Homenatge i obsequis Obsequi a cada colla: trencaclosques amb una fotografia dels gegants de Lluís Rambant, geganter i fotògraf local, com a homenatge pòstum. Cartell de la trobada Cartell triat entre l’alumnat de 2n de primària de les quatre escoles del poble. Guanyador: Joel Acosta (Escola Montseny), que rebrà un obsequi el dia de la trobada. Sopar de germanor Sopar final a l’aire lliure amb les colles (unes 300 persones). Enguany, per circumstàncies sanitàries, no s’obre al públic general. Logística i periodicitat Trobada biennal per la magnitud logística (camions, autocars, furgonetes, aparcaments). Interrupció 2020-2021 i retorn amb molta il·lusió. Coordinació d’aparcaments i punts clau amb indicacions digitals per facilitar desplaçaments. Dades dels gegants locals Els gegants Justa i Pastor celebren enguany 68 anys. Música de tancament El tram final del programa inclou la cançó "Prova-ho ara" amb el leitmotiv: "Ho tenim tot"

Entrevistes de la Justa del 8/6/2022 — Homenatge popular a Pau Albornà a Sant Just: concert vermut, castells i glosa al Casal de Joves - episode art
Entrevistes de la Justa
10'

Entrevistes de la Justa del 8/6/2022 — Homenatge popular a Pau Albornà a Sant Just: concert vermut, castells i glosa al Casal de Joves

Resum de la conversa Entrevista telefònica amb Guillem Albaric (Casal de Joves de Sant Just) sobre la preparació d’un homenatge a Pau Albornà i Torres, santjustenc i antic col·laborador de Ràdio Desvern (programa “La Penya del Morro”), en el desè aniversari de la seva mort. "És una festa popular, que és oberta a tothom" "Celebrar-ho, que és el que ell voldria" Punts clau Objectiu: Recordar el Pau amb una festa popular, oberta a tothom, impulsada conjuntament pel Casal i la família. To de l’acte: Principalment celebratiu, tot i que hi haurà moments de record i emoció. Format: Concert vermut a l’exterior del Casal de Joves. Actuacions: Pilar d’homenatge amb les dues colles on ell va participar: la colla de l’Arboç i els Cargolins d’Esplugues (Castellers d’Esplugues). Espectacle de glosa amb glosadors/amics vinculats a l’entorn casteller i al Pau. Organització: Va sorgir de la complicitat amb la família i l’arrelament local del Pau, cosa que ha facilitat la logística. Context musical: Comentari breu sobre la nova cançó de Rigoberta Bandini (publicada ahir a xarxes); en Guillem no l’havia sentit i la troba diferent i bona. Incidència tècnica: La trucada es talla al tram final de la conversa. Idees destacades Inclusió i obertura: Es remarca que tothom que se’n senti proper hi és benvingut. Memòria i comunitat: L’acte vol celebrar la vida del Pau a través de la cultura popular: castells i glosa.

← Torna a tots els podcasts