
Sant Just Notícies (edició migdia) del 11/4/2022
L'actualitat de Sant Just Desvern
Episodis etiquetats amb Principals

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum de la conversa L’Eduard Casanova fa una crida oberta per reforçar la colla de foc del Drac de Sant Just, amb l’objectiu que la bèstia torni a cremar a la propera Festa Major. La part musical (batucada) està en plena forma, però la part de foc necessita més mans per tornar a sortir amb seguretat i continuïtat. Punts clau Necessiten mínim 6 persones per la colla de foc; ara mateix en tenen 4. El Drac és una bèstia de foc amb 16 punts i pesa 36 kg (molt equilibrat, però cal relleu de portadors). La batucada està activa i amb bona salut; el dèficit és a la part de foc. Crida oberta a persones de Sant Just i voltants (Sants, Sant Feliu, Esplugues, Barcelona...). Requisit bàsic: ser major de 18 anys per l’ús de pirotècnia d’adults. Assajos músics: dimecres de 20:15 a 21:30 al Casal de Joves. Contacte: 671 63 73 97 · [email protected] · santjus.org/drac · notícia a radiodesvern.com Objectiu: sortir per Festa Major 2022 i, idealment, cremar; si no hi ha prou gent, passejar el drac amb música. Context i problemàtica La pandèmia de la COVID-19 ha afectat fortament la cultura popular. La inactivitat prolongada va provocar baixes a moltes colles. Des de 2019 que el drac no surt a cremar. La colla ha perdut efectius a la part de foc en aquests anys. Què busquen i rols a cobrir Per una sortida segura calen, com a mínim: Portador/a del drac (amb relleu durant la cercavila). Encenedors/es de la pirotècnia al voltant del drac. Muntatge de la pirotècnia. Conductor/a del carro de suport. Es pot participar també a la part musical o combinar foc + música. Requisits, formació i seguretat Edat: 18+ per normativa de pirotècnia d’adults. Formació específica disponible (rotativa a diferents punts de Catalunya). La colla disposa de recursos formats que fan mentoria als nous. Seguretat: equipació amb guants i vestit indífug; pirotècnia de proveïdor professional i procediments controlats. Històric sense accidents greus. Dinàmica, ambient i beneficis Activitat familiar i de bon ambient: dinars, sopars, trobades amb altres bèsties. Sortides sobretot nocturnes; en sortides llunyanes, sovint amb pernocta i activitats conjuntes (platja, visites…). Integració fàcil, també per persones internacionals; és una manera de fer poble i cultura. Contacte i com apuntar-se Casal de Joves: dimecres de 20:15–21:30 (per informar-se i sumar-se). Telèfon: 671 63 73 97. Correu: [email protected]. Web: santjus.org/drac. Notícia: radiodesvern.com (amb detalls i contactes). Objectiu per a Festa Major La colla i l’Ajuntament treballen perquè el Drac de Sant Just torni a ser protagonista, amb la pirotècnia i la música, i sense mascaretes. Si no s’arriba a temps amb la colla de foc, es passejarà el drac amb la batucada per mantenir viva la flama de la colla. Cites rellevants "Necessaríem un mínim de sis persones; en tenim quatre." "És una experiència única estar dintre d’un propi drac... es gaudeix molt, hi ha molt bon ambient."

Eduard Casanovas, al capdavant de la pastisseria La Bombonera ubicat a la Carretera Reial, 159, ens explica el procés de creació de les mones i pastissos que més venen durant Setmana Santa


L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum general Conversa amb Àlex Ruiz (Teana) sobre el retorn a l'estudi, l'evolució del grup, el seu so sidegaze, el nou EP "Kill your ego", l'experiència d'aparèixer en un anunci amb Rafa Nadal, i la realitat econòmica de la música independent (sales, streaming i merchandising). Idees clau Teana: quartet barceloní amb arrels al Baix Llobregat; barreja de rock psicodèlic i shoegaze sota el paraigua del seu propi terme: sidegaze. Nou EP: "Kill your ego" (17 de juny), amb 5 cançons i un mix d'idiomes (castellà i anglès). Inclou eslògan, logo i videoclip. Singles: tema recentment publicat (referit com "el tiro") i proper single el 6 de maig. Èxit anterior: "Tufil" (gener 2020) supera les 14.000 reproduccions i va sonar en un anunci de TV amb Rafa Nadal. Concerts: Sidecar (avui) amb 4 bandes i merchandising propi. Monetització: Spotify paga aprox. 0,003 € per stream; recomanació d'usar Tidal (~0,01 €/reproducció) per recolzar artistes. Sales a BCN: model d’alquiler que sovint carrega costos al grup; excepció positiva: Sala Taro. Vida musical: combinar ingressos de directes, streaming, merch i feines paral·leles (profe de guitarra i patins, estudi propi). "És una fusió... Sidegaze: rock psicodèlic + shoegaze." "Kill your ego" — eslògan i filosofia del nou EP. "Spotify paga 0,003 € per reproducció; Tidal paga més i ajuda als músics." "El shoegaze és la barrera entre música i soroll; o és ruido o és espacial." "Avui toquem a la Sidecar."

Resum complet de l’episodi Panorama general • Satisfacció ciutadana molt alta: 9 de cada 10 persones estan satisfetes de viure a Sant Just Desvern, amb una valoració global de la gestió municipal de 6,5. • Temes al focus: mobilitat (aparcaments i trànsit), habitatge públic i seguretat ciutadana. El transport públic millora respecte fa 4 anys, però encara es perceben marges de millora. • Reciclatge i medi ambient: desplegament de contenidors tancats amb targeta a tres barris i objectiu europeu del 65% de recollida selectiva a l’horitzó. Sant Just està al 58% i la prova a la Miranda ha sumat +10 punts. • Nova fotolinera: instal·lació de càrrega lenta finançada per l’AMB a l’entorn de l’Escola Montserrat, acordada amb l’AFA i optimitzada per aprofitar l’energia solar també a l’equipament escolar quan no carreguen vehicles. • Habitatge social: conveni amb Promunsa i primeres convocatòries per a col·lectius en risc d’exclusió, responent a una demanda clau, encara que no sigui la primera preocupació en el rànquing. "El 90% de la gent està contenta de viure a Sant Just... i la valoració global és d’un 6,5." Context d’actualitat Normalització postpandèmia i Sant Jordi • A partir del 19 (mes en curs), mascaretes no obligatòries en interiors excepte en transport públic, centres sanitaris i residències. • Es normalitza que qui vulgui la dugui per decisió personal (p. ex. per prevenció o contaminació): canvi cultural semblant a l’evolució de l’ús del casc a la moto. Enquesta municipal (metodologia i resultats) Metodologia i sèries històriques • Enquesta encarregada per l’Ajuntament a una empresa especialitzada (mètode contrastat), sobre mostra de 400 persones (representativa per edat, gènere i estudis en un municipi de ~20.000 habitants). • Continuïtat temporal: qüestionari comparable amb fa 4 i 8 anys (i possiblement 12) per analitzar tendències més enllà de la “foto fixa”. Resultats clau • Satisfacció de residència: ~90% de satisfets (bastant o molt) amb viure a Sant Just. • Valoració de govern: 6,5 (aprovat alt, gairebé notable), amb millores sostingudes en diversos serveis. • Transversalitat política: resultats homogenis entre opcions ideològiques, sense biaixos partidistes rellevants. "No hi ha un sesgo partidari; el resultat és molt transversal." Àrees a millorar i prioritats • Notes més baixes (aprovat just): - Aparcament: 5,3 - Habitatge públic: 6,1 - Trànsit: 6,3 • Mobilitat com a paraigua de diverses preocupacions (aparcament, trànsit, espai públic, transport públic). • Transport públic: percepció de millora respecte fa 4 anys, però amb recorregut pendent. • Prioritats encomanades al govern: habitatge, seguretat ciutadana i mobilitat interna (més enllà del transport metropolità). • Mapa de preocupacions: no hi ha un “gran problema” únic; diverses sensibilitats posen l’accent en àmbits diferents. Gestió de residus i reciclatge Contenidors tancats i targetes d’accés • Des del 4 d’abril, contenidors de rebuig i orgànica amb obertura amb targeta a: Vellsolets, Mas Lluí i Torreblanca. • Implementació: entre 75–80% de targetes repartides; es fa una segona passada per arribar als pendents; canals oberts d’atenció. • Incidències: queixes puntuals per abocaments fora i caixes de cartró sense plegar; campanya de pedagogia i corresponsabilitat veïnal. "Reciclar més i millor només és possible amb la complicitat de la ciutadania." Objectius i impacte esperat • Objectiu UE del 65% de recollida selectiva; Sant Just al 58% actualment. • L’experiència a la Miranda ha suposat +10 punts de recollida selectiva; si es consolida a la resta, s’evitaran sancions i sobrecostos futurs. • Estratègia: desplegar amb temps i seguiment per arribar a l’objectiu abans que entrin en vigor penalitzacions europees. Energia i fotolinera a l’Escola Montserrat Què és i com funciona • Fotolinera: pèrgola fotovoltaica sobre places d’aparcament que permet càrrega lenta de vehicles elèctrics. • Finançament i criteri AMB: ubicació al costat d’un equipament públic per derivar l’energia excedentària a l’equipament si no hi ha vehicles carregant. Ubicació i consens amb la comunitat educativa • Canvi d’emplaçament inicial (zona de Can Ginestà passarà a parc) cap a l’entorn de l’Escola Montserrat. • Diàleg amb l’AFA: reubicació cap al tram central de la franja d’aparcament (banda esquerra mirant des de la Generalitat) per facilitar l’espai d’autocars i garantir la millor orientació solar. • Seguretat: estructura elevada i segura; cap afectació a l’ús diari de l’escola o l’aparcament. "Si no hi ha cotxes carregant, l’energia la farà servir l’escola i reduirà la factura elèctrica." Habitatge social Conveni i convocatòries • Aprovació en ple del conveni amb Promunsa per impulsar habitatges de protecció i atenció a col·lectius en risc d’exclusió. • Primeres convocatòries obertes per anar omplint els habitatges, alineades amb les prioritats socials detectades.

En aquesta conversa, es discuteix com la comunitat de Sant Just ha anat recuperant-se durant el darrer any i mig. També es parla sobre les persones que encara tenen por de sortir de casa i com la parròquia porta la comunió als malalts que no poden anar a l'església. A més, es destaca l'aparició de nous membres de l'església i la importància d'ajudar als refugiats


L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum Trobada- diàleg entre els artistes Jordi Rucosa i Abdó Martí a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret (carrer Bonavista, 105), centrada en la relació entre art, territori postindustrial i llibertat creativa, amb el teló de fons de la història social del Baix Llobregat i la noció de “ciutat satèl·lit”. "Fer moltes preguntes i poques respostes" —principi del diàleg proposat Context i idea força L’encontre forma part d’un format vis-à-vis que confronta i fa confluir dues mirades: la maximalista, sorollosa i postindustrial de Rucosa i la minimalista, còsmica i contemplativa d’Abdó Martí. L’art s’entén com a recerca de llibertat i com a satèl·lit que orbita al voltant de les urgències socials (economia, guerres, pobresa), aportant pensament crític i poètica. Els artistes Jordi Rucosa Arrelat a Cornellà i al Baix Llobregat, treballa amb espais postindustrials desocupats, apropiant-se’n per a instal·lacions, performances i escultures amb elements trobats. Es defineix com barroc/maximalista, amb obra eclèctica i no adscrita a corrents; utilitza escriptura manuscrita (llibretes, notes) com a suport conceptual. Defensa l’art com a llibertat individual: > "La llibertat és per mi l’art... la recerca de la llibertat." Abdó Martí També de Cornellà; treball més universal i còsmic, de procés interior i silenciositat, en contrast complementari amb Rucosa. La trobada (Ciutat Satèl·lit, Art i Creació a l'extraradi) Diàleg obert amb el públic per explorar pensament, processos i contextos, més enllà de “presentar el llibre”. Confluència impulsada per Carme Malaret, artista-activista que practica una alquímia de materials i ara d’idees, fent interseccionar dos mons creatius. Temes clau del diàleg Extraradi i postindustrialitat: de la perifèria dels 50–70 a l’àrea metropolitana actual; memòries de moviments socials (estudiants, obrers, comissions) i la seva empremta cultural. Ocupació d’espais i creació en naus industrials: del buit productiu a l’energia artística. Maximalisme vs minimalisme: dues estètiques que es toquen “als extrems”, generant punts de conjunció. Escriptura i obra: ús de notes manuscrites i catàleg il·lustrat com a fil narratiu de l’obra. Ofici i supervivència: ètica de treball i autogestió fora de circuits de comissariat i mercat. L’obra de Jordi Rucosa (apunts destacats) Treball amb materials trobats i instal·lacions site-specific. Catàleg il·lustrat que recull ocupacions d’espais, processos i intervencions. Personatges i estructures ferroses de gran presència, amb un univers barroc i eclèctic. Espai-taller a l’antiga zona Siemens (Cornellà), amb obra en funcionament/instal·lació i obertures esporàdiques. Ciutat satèl·lit i extraradi De l’orgull perifèric a la megàpolis metropolitana; desaparició de guetos clàssics i nous vincles urbans. L’art com a satèl·lit d’allò útil: "Satèl·lits d’allò que és útil... l’art, la filosofia... donen voltes mentre aprenem altres maneres de ser." Dades de l’esdeveniment Lloc: Espai de Lliure Creació Carme Malaret, c/ Bonavista, 105. Format: Vis-à-vis i debat amb el públic. Protagonistes: Jordi Rucosa i Abdó Martí. Frases destacades "La llibertat és per mi l’art... la recerca de la llibertat." "Fer moltes preguntes i poques respostes." "Als extrems sempre es toquen."

Panorama general Entrevista a Margarita Mascaró amb motiu de la inauguració d’“Art Botànica” al Celler de Can Ginestà (més de 40 obres). Inaugura avui a dos quarts de vuit del vespre i romandrà oberta fins al 13 de maig. • Obra centrada en el món vegetal com a “mestre” de formes i vitalitat. • Cada peça és concebuda com un “jardí personal” i, alhora, un jardí en si mateix. Temes principals • Cosmogonia personal i introspecció: l’art com a filtre interior per comprendre perquè ens atrauen formes i colors; recerca de “claus” a través de les obres i textos associats. • Trajectòria i performance: els inicis en performance (finals 80/principis 90, grup “Los Inseparables”, presència al MACBA) marquen la gestió de l’espai, tot i que no apareix directament a l’exposició. • Art botànica i simbolisme: el món salvatge vegetal, referents com “El jardí simbòlic” i plantes amb fort simbolisme (palmera, figuera). • Tècniques i materials: acrílic sobre paper, col·lage, papers creats, relleus subtils; i els dibuixos d’agulla (gran format) com a forma de brodat improvisat. • Alquímia de les flors i observació: fascinació pel creixement vegetal i l’abstracció prèvia a la floració; origen i impuls creatiu durant la pandèmia. • Sèrie sobre algues: “Algae” com a mirada a les formes de vida més antigues i la seva profunditat “abismal”. • Connexió amb la natura: crida a apropar-s’hi també des de la ciutat (jardins urbans, plantes a casa). • Procés creatiu: temps concentrat per crear un corpus coherent, perseverança i creure en un mateix malgrat els dubtes. • Taller de pintura creativa: projecte pedagògic amb llibres d’artista i temes com ciutat, poètica i botànica. Tècniques i processos Pintura i col·lage • Acrílic sobre paper com a segell propi (només una tela a l’exposició). • Col·lage integrat per construir formes i relleus lleugers. • Papers creats des de zero i encapsulats (ex. “Jardí de Llum”). Brodat i “dibuix d’agulla” • Brodats de gran format (1×1 m) com a “dibuix amb agulla”, improvisats, lents i contemplatius. • Ús de diferents puntades per modular volums, plens i buits. • Interessada en el simbolisme històric del brodat i en una possible “escriptura creativa” a partir de petits símbols. Conceptes i símbols Cosmogonia personal • L’artista filtra la percepció del món per entendre preferències (colors, formes) i construir un llenguatge propi. • Escriu textos a posteriori per cada obra, trobant “claus” interpretatives. Jardí i botànica simbòlica • Referència constant a “El jardí simbòlic” i a la lectura simbòlica de plantes. • Palmera com a imatge d’“aigua i foc” (arrels-sol/fulles), figuera i altres espècies amb càrrega simbòlica. Alquímia de les flors • Observació del “moment alquímic” del creixement: formes geomètriques sorprenents prèvies a l’obertura de la flor. • Origen del focus botànic durant el confinament, dibuixant plantes de casa i terrassa. L’exposició (què s’hi trobarà) • Diversos espais: pintura, relleus escultòrics i parts temàtiques. • Quarta sala: “Jardí de dibuix”: horitzó de dibuixos diaris de plantes fets durant la pandèmia. • Sèrie “Algae”: peces amb profunditat, quasi com “peixeres”, que evoquen l’inici de la vida. Connexió amb la natura • Reivindicació d’una relació activa amb el vegetal per aprendre i millorar com a persones. • Propostes per a ciutat: microjardins, cura de plantes, col·laboració en verd urbà. Procés creatiu i inspiració • Cal una empenta llarga de treball concentrat per generar un corpus coherent; després, ritmes més lents. • La inspiració s’assimila a confiança i resistència: seguir la intuïció malgrat els dubtes. Altres projectes • Taller de pintura creativa (WordPress): llibres d’artista temàtics, treball amb alumnes i artistes; etapa online durant la pandèmia; previsió de reprendre’l. Cites destacades “Sempre he estat amb el llapis… no imagino una altra manera més sincera d’expressar-me.” “Cada obra és un jardí personal.” “Has de seguir la teva intuïció… és com resistència.”