
Sant Just Notícies (edició migdia) del 9/3/2022
L'actualitat de Sant Just Desvern
Episodis etiquetats amb Principals

L'actualitat de Sant Just Desvern

Resum Conversa amb l’escriptora Carme Besoles (Sant Just) arran de la publicació de “Quien sabe nada de nadie”, un recull de 17 relats. El fil conductor és la limitació de la comunicació humana i la part intransferible —la nostra vida secreta— que cadascú porta dins. Idees clau Fil conductor: el que no sabem dels altres i allò que no manifestem del tot, fins i tot amb els més propers. Varietat temàtica: ironia, canvi climàtic, tecnologia, relacions veïnals, drogadicció, memòria històrica. Lectura com a regal: la lectura obre horitzons i aporta plaer, reflexió i companyia a baix cost. Procés creatiu: textos escrits al llarg d’anys i polits el 2020-2021; no és un llibre de pandèmia, però aquesta n’ha facilitat la revisió. Llengua literària: el recull és en castellà (biografia bilingüe: mare castellana, pare català); possible versió catalana del relat “Bord”. Disponibilitat: a la llibreria Cal Llibreter de Sant Just (preu indicatiu: 14 €). Relats destacats i temes Por fin, Intemperie, Los hijos: en clau d’ironia i exageració de situacions humanes. El que alcanzó los lagos: canvi climàtic i inquietud davant una natura que es torna amenaçadora. Urgències: tecnologia i usos inqüestionats; un adolescent amb el mòbil enganxat a l’orella. La camiseta amarilla: fantasia al voltant de les samarretes de manifestacions; sense contingut polític. Obsessió: fascinació d’un veí per una veïna que es complica. Barlovento: drogadicció tractada literàriament. El doble: homenatge a un amic mort de la sida; recreació sorprenent des d’un punt real. Bord: memòria històrica (República i postguerra), situat al Guinardó; dedicat al pare. També hi ha peces molt curtes i altres que semblen mininovel·les —situacions que podrien créixer en una novel·la. Procés de creació i llengua Escriptura sostinguda en el temps (compaginada amb la docència en llengua i literatura) i reelaboració recent. La pandèmia va servir per polir i compilar, no per originar el llibre. Castellà com a llengua literària per trajecte vital i formatiu; possibilitat de reescriure/traduir “Bord” al català. Missatge i reflexió La comunicació té límits: hi ha una vida secreta que no compartim del tot. Besoles cita la idea de les quatre vides: pública, personal, íntima i la secreta. "Somos parte de un inmenso calidoscopio." El món i les persones són un calidoscopi: mirades múltiples d’una mateixa realitat humana. La lectura com a regal: “la lectura és sempre un regal” que dona plaer, pensament i univers per una inversió modesta. On trobar-lo Llibreria Cal Llibreter (Sant Just, c. Bonavista). Invitació a comprar-lo, llegir-lo i compartir-lo per fomentar la lectura i la vida cultural local.

En aquesta entrevista, les advocades de dona i empresa, Clara Micolau i Desiré Trilé, expliquen el servei gratuït d'assessorament legal que ofereixen a les dones que pateixen o han patit violència de gènere. També parlen de la importància de la prevenció i l'empoderament de les dones en aquests casos. Destaquen que durant la pandèmia de la Covid-19 hi ha hagut un augment significatiu de casos de violència domèstica

En aquesta entrevista, Belén Ascensio, veïna de Sant Just, explica el procés de creació de la Casa de les Dones a Sant Just. Parla de les reunions participatives, els diferents perfils de dones que hi participen i els debats sobre els usos i disseny de l'espai. També destaca la importància de la visibilitat i la voluntat de formar part del grup. Finalment, comenta els reptes futurs i la importància del suport de l'Ajuntament en aquesta iniciativa


L'actualitat de Sant Just Desvern

Context i objectiu En una entrevista radiofònica amb la Montse (Casal de Joves), es presenta la programació especial vinculada al 8M i al 25è aniversari del Casal de Joves, amb una mostra de tallers i un homenatge a dones que han marcat la vida del centre. "Amb clau femenina, una mica reivindicativa" Mostra de tallers — Divendres 11 de març, 18:00, Sala Utopia Masterclass de bailoteo: classe oberta d’estils urbans amb professor/a a l’escenari i coreografies per seguir. Mostra de circ: tres grups de teles acrobàtiques presenten el treball fet des de l’octubre. Teatre social: creació pròpia del grup, vinculada al Dia de la Dona. Punts destacats: - Enfocament feminista i reivindicatiu en selecció musical i posada en escena. - Activitat oberta i participativa per celebrar i visibilitzar el talent. Homenatge a dones del Casal (25 anys) Reconeixement a dones amb una presència significativa al Casal: petites lectures d’agraïment, obsequi sorpresa i possibilitat que algunes facin intervencions o números breus. Noms esmentats: Marseca Cervi, Mònica Parra, Berta Martí, Olga Álvarez, Joana Riva, Montse Garcia, i altres monitores i participants històriques. Participació i gènere Als cursos, hi ha un 80% llarg de dones; els homes hi són minoritaris. Programació segons demanda: moltes propostes sorgeixen de grups de noies (p. ex. bailoteo, circ). Hi ha casos mixtos com pilates. Es valoren les propostes amb criteri educatiu i comunitari: "No és un saló recreatiu" (sobre la proposta de posar un billar). El Casal promou un espai lliure de sexismes i d’igualtat. Teixit comunitari i relleu generacional Antic grup d’Espai de Vida (noies) es va dissoldre per canvis vitals, però noves generacions volen recuperar l’esperit i trobades. 25è aniversari: accions previstes Pancarta del 25è aniversari amb logo guanyador d’un concurs (dissenyat per una jove de 14 anys). Dinar/sopar a l’abril amb entitats, persones que han participat al Casal, antics treballadors i representants municipals. Projecte de memòria: recollida de testimonis al voltant de la pregunta "Què feies fa 25 anys?" per recordar què va significar l’obertura del Casal en les seves vides i al poble. Recuperació d’activitats postpandèmia Carnestoltes: primera festa amb ambient prepandèmic; bona assistència i sense incidències. Tardes urbanes: reobertura d’espais perquè els joves s’expressin i canalitzin inquietuds. Crida final Tothom convidat el divendres 11 de març, 18:00, Sala Utopia per gaudir de la mostra i celebrar l’homenatge a les dones del Casal.


L'actualitat de Sant Just Desvern

Entrevista a Patrícia Daudé al voltant de la seva participació a l’exposició “El món propi” del cicle “Mons” a l’Espai MercArt de Sant Just. Conversa centrada en la seva visió de la subjectivitat, el procés creatiu, la peça de diapositives “In and Out” i la relació entre matèria, temps i agents externs. Temes principals • “Món propi” i subjectivitat: el món com a construcció personal en diàleg amb l’objectiu i l’extern. • Procés creatiu obert i intuïtiu: sense temàtica prèvia; la idea emergeix amb la materialització. • “In and Out” (passi de diapositives): arxiu de fotografies analògiques (1996–2016) que trenen interior–exterior, taller–món i processos de treball. • Agents externs i pas del temps: la matèria canvia; el temps actua com a “tercer autor” i s’incorpora al resultat. • Dibuix subtil i imaginari oníric: grafit i llapis de color per a cartografies imaginades i “hibernacles” com a micromons. • Posicionament estètic: art contemporani sí; art conceptual (idea per sobre de forma), no. La forma i el material generen la idea. Context i origen de l’exposició Col·laboració sorgida amb la comissària Laura Beringo (i Quim Déu), que veu en Daudé una pràctica de dibuix molt personal que encaixa amb “El món propi”. Selecció de tres peces (dos dibuixos i un passi de diapositives), principalment d’obra ja existent que reflecteix el tema. “Món propi”: visió subjectiva i objectiva Daudé entén el “món” com una realitat objectiva i, alhora, com una dimensió personal potent que filtra l’exterior. El seu treball activa aquest “va i ve” entre interior i exterior, i assumeix que l’art inevitablement és subjectiu. “Hi ha un va-i-ve entre el que és extern i el que és intern… el que veu tothom s’ha de relacionar amb les visions personals.” Procés creatiu i relació amb el públic Treball no temàtic: s’alimenta del que ve de peces anteriors, amb processos llargs i aturades deliberades. Intuïció, cicles i retorns: la forma es clarifica amb el temps; sovint deixa reposar i reprèn. Sense objectiu d’incidir: prefereix una experiència oberta, sensorial i intel·lectual, no dirigida. “No m’agrada dirigir-ho massa; prefereixo una experiència bastant oberta.” “In and Out” (passi de diapositives) Fotografies analògiques de viatges, interiors i processos de taller (1996–2016). No són postals: capten detalls que ressonen amb la seva obra (p. ex. forats, túnels, buits). Neix d’un treball que trasllada elements del taller a la intempèrie: interior–exterior com a fil conductor. Esdevé una projecció d’imatges que s’entrellacen, articulant un arxiu personal com a món en si mateix. Agents externs i pas del temps Experimenta amb materials fràgils, barreges no estàndard, despigmentació i exposició a la intempèrie. El temps i l’entorn actuen com a “tercer agent” que transforma la peça; aquesta evolució s’accepta i s’incorpora. Defensa l’ús analògic: l’envelliment (p. ex. lleu decoloració) pot formar part del cicle vital de l’obra. “No acaben les meves accions: hi ha un element tercer —el pas del temps— que obre possibilitats.” Els dibuixos: cartografies imaginades i hibernacles Tècniques: grafit i llapis de color sobre paper. Imatges tènues, subtils i emergents sense referent previ. Obsessions visuals: representacions antigues del món, cartografia d’allò desconegut, i els hibernacles com a micromons encapsulats (metàfora del món propi). To oníric: s’allunya del real immediat per explorar una realitat interior. Posicionament estètic S’identifica amb art contemporani per context temporal, però no amb l’art conceptual entès com la primacia de la idea sobre la forma. En el seu cas, la idea sorgeix de la formalització i del treball amb materials i processos. “La idea apareix a través de la formalització dels materials.” Exhibició a Sant Just i accés al públic Valora apropar l’art contemporani a circuits no especialitzats i contribuir perquè Sant Just entri en el mapa de l’art. Detecta un substrat cultural local i desitja que projectes com “Mons” fructifiquin en el futur. Com apropar-se a l’art contemporani Reconeix les ruptures estètiques i conceptuals del segle XX–XXI i demana temps i curiositat al públic. No cal “entendre” de manera única: cal disponibilitat i atenció, com amb lectures exigents (p. ex. James Joyce). “Trobar coses que a priori no entens no és negatiu: activa sentits i intel·lecte.”


L'actualitat de Sant Just Desvern