Entrevistes de la Justa del 17/6/2021 — Jaume Plensa presenta “Chloe” a Sant Just: rostres femenins, introspecció i l’escultura a l’espai públic
Context i presentació Dijous 17 de juny de 2021, al magazín matinal “Just a la Fusta” de Ràdio d’Esvern, entrevista a Jaume Plensa amb motiu de la inauguració de “Chloe” al Parc de la Rambla de Sant Just Desvern. Punts clau de l’entrevista “Chloe” com a benvinguda al poble: l’obra humanitza l’entrada del parc i convida a redescobrir l’espai públic. Rostres femenins joves: Plensa retrata nenes i dones joves en el llindar de la maduresa, com a memòria i llavor de futur. Ulls tancats, mirada interior: les figures evoquen silenci, reflexió i pau; conviden a mirar cap a dins i compartir el nostre paisatge ocult. Nom propi i dimensió universal: les peces porten el nom real del retrat, però la imatge esdevé mirall de tots nosaltres. Diàleg amb la comunitat: l’art a l’espai públic genera debat, però amb el temps crea pertinença i transforma l’ús del lloc. Lletra i rostre, una mateixa metàfora: les escultures de lletres i els retrats comparteixen la idea que les persones són com lletres que, juntes, formen comunitat. Sobre el procés i els materials Plensa escaneja caps reals i els manipula digitalment per crear escultures com “Chloe”. Materials al llarg de la carrera: ferro forjat, ferro colat (reintroduït per ell a l’escultura contemporània), vidre, resines, fusta, pedra i bronze (com a “Chloe”). Ideari tècnic: la tècnica és suport, no finalitat; el material és un company de viatge que aporta sensualitat i sentit. Espai públic i comunitat L’obra pública no l’han demanat directament els usuaris, però pot emocionar, redefinir el paisatge i intensificar l’ús del parc. Reacció habitual: rebuig inicial i enyorança quan la peça desapareix, perquè el buit revela el seu valor. Art, música i poesia Plensa es nodreix sobretot de poesia i música: la música té el do de la invisibilitat i penetra profundament. Experiència recent: homenatge al Clínic amb Bach al violoncel, moment d’emoció intensa. “Les coses més importants de la vida sempre són invisibles.” Docència i visió de l’escultura L’escultura és relació entre cos, volum i espai: del mirall al caminar, tot és escultura. Paradoxa central: parlar de l’intangible i l’efímer amb materials pesants i tocables. Consell a estudiants: activar referències culturals pròpies i posar-les en diàleg amb la realitat de l’espai. Referents i arrelament Admiració per l’art romànic (fons extraordinari a Barcelona), i per Miró i Calder. Pensament construït sobretot amb poetes. Estudi a Sant Feliu com a “centre de gravetat”, però viatjar és essencial; la pandèmia ha estat una aturada dura. “El meu estudi de veritat és el meu cap.” Cloenda La inauguració de “Chloe” es planteja com una celebració de la ciutat i de la vida, amb música i poesia, en un moment d’esperança de sortida de la pandèmia.
