Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8111episodis
Entrevistes de la Justa del 16/3/2020 — COVID-19 a Sant Just: mesures municipals, CAP i proves, mobilitat (zona blava i transport), subministraments i suport social - episode art
Entrevistes de la Justa
28'

Entrevistes de la Justa del 16/3/2020 — COVID-19 a Sant Just: mesures municipals, CAP i proves, mobilitat (zona blava i transport), subministraments i suport social

Resum general de l'episodi Entrevista informativa amb la Gina Pol (Regidora de Salut) sobre l'aplicació de l’estat d’alarma a Sant Just i l'organització municipal durant la COVID-19. Es tracten temes clau: mesures municipals, serveis essencials, funcionament del CAP, protocols de proves, mobilitat (inclosa la zona blava), transport públic, subministraments, control policial, ús d'espais naturals (Collserola) i suport social (incloses les beques menjador). L’episodi inclou una pausa musical i un breu retorn informatiu final. "El que requereix l'estat d'alarma és màxim confinament en la mesura del possible." Mesures municipals i serveis Organització interna de l'Ajuntament i processos administratius • Reunió del comitè a l’Ajuntament per adaptar el municipi al decret d’estat d’alarma. • Tots els processos administratius queden aturats: multes, llicències, licitacions… els terminis no computen. • Redistribució del personal: teletreball, torns i equips dividits (ex. Serveis Socials) per garantir continuïtat i prevenir contagis. Aplicació del decret i establiments • Compliment alt del tancament d’activitats no essencials; la policia fa rondes i informa inicialment. • Oberts: alimentació, forns, farmàcies i altres serveis essencials (segons decret). Alguns oficis poden treballar a porta tancada amb protecció. • Davant dubtes per ambigüitats del decret: trucar policia o Ajuntament. "Davant de qualsevol dubte, millor que truquin... i s’aclareix." Farmàcies i material sanitari • Farmàcies obertes (servei essencial); coordinació municipal per monitorar subministraments. • Escassetat de gel hidroalcohòlic i mascaretes; es demana a proveïdors i a l’Estat coordinar estocs. • Residències i serveis sanitaris racionalitzen material per garantir continuïtat. Salut i atenció sanitària (CAP) CAP Sant Just: serveis i prioritats • Prioritat a cardiopaties i patologies respiratòries; la resta de cites, anul·lades excepte urgències. • Preferència per teleconsulta; si visita presencial, mantenir distància de seguretat i protecció. • Mesures de protecció improvisades (ex. bufanda/mocador si no hi ha mascareta), sempre amb prudència. Dades de contagis i proves diagnòstiques • No hi ha dades municipals desagregades; la informació es centralitza a nivell autonòmic i estatal. • Nous protocols de proves en revisió; es valora habilitar ambulatoris per testatge i tests ràpids (pendent d’arribar). Què fer si tens símptomes • Quedar-se a casa i autocura; trucar al 061 només si hi ha empitjorament o símptomes greus. • Evitar anar directament a urgències; escalar passos i protegir-se. "Que ningú s’espanti... no és això el que hem de fer." Mobilitat i transport Aparcament i zona blava • Zona blava gratuïta mentre duri la situació per afavorir compres ràpides i gestions essencials. • Preservar zones de càrrega i descàrrega per garantir el subministrament a comerços i farmàcies. • El pàrquing del Mil·lenari funciona amb el tiquet habitual. "La zona blava és gratuïta." Transport públic (AMB/TMB) • Serveis mínims per garantir desplaçaments de treballadors essencials. • Menys freqüència i ocupació; més neteja i separació interna quan sigui possible. • Coordinació amb l’AMB; caiguda de demanda per aturada d’escoles i activitat. Comerç, logística i subministraments Alimentació i bàsics • Subministrament alimentari garantit; supermercats reposen diàriament. Gasolineres obertes. Correus i logística • Correus redueix horari i la logística privada baixa activitat (p. ex. comandes no essencials). • Possibles noves mesures si no baixa la corba de contagis; dependrà del compliment ciutadà i l’evolució epidemiològica. Informació al ciutadà i control • Línies de l’Ajuntament reforçades per consultes i derivacions. Recursos web per a autoavaluació de símptomes. • Fase pedagògica de la policia: primer informar i reconduir; si cal, sancions en incompliments reiterats. • Distribució d’informació bàsica a porteries per millorar l’adhesió. "No és broma, és seriós el que estem vivint." Espais naturals i confinament (Collserola) • No es poden tancar físicament accessos (gran extensió). Es apel·la a la responsabilitat. • Es permet exercici individual; evitar sortides en grup o familiars a la natura (ex. Plaça Mireia va concentrar massa gent). • Sortides amb gos o necessitats bàsiques: curtes i retorn immediat. Suport social i educació • L’Ajuntament articula suport a persones vulnerables: medicació, menjar, gestions bàsiques. Contacte via telèfon municipal o policia. • Coordinació amb el Departament d’Educació per garantir beques menjador durant el tancament d’escoles (mesura en definició; l’Ajuntament prepara alternatives si cal). • Reunions periòdiques del comitè per actualitzar mesures i cobrir forats de cobertura. Pausa musical i retorn • Pausa musical: cançó en castellà ("Eres un temazo"). • Retorn breu del magazín: recordatori de temes i que hi haurà noves informacions després de la reunió del migdia.

Entrevistes de la Justa del 13/3/2020 — La Sala, Casal Popular de Sant Just: autogestió, habitatge i associacionisme; oci alternatiu i cooperativa de consum - episode art
Entrevistes de la Justa
25'

Entrevistes de la Justa del 13/3/2020 — La Sala, Casal Popular de Sant Just: autogestió, habitatge i associacionisme; oci alternatiu i cooperativa de consum

Resum general Entrevista a Pol, un dels impulsors de La Sala, el nou casal popular autogestionat de Sant Just. S’hi exposa el diagnòstic del municipi com a poble dormitori, els objectius de reforçar el teixit associatiu, la defensa de l’habitatge com a dret, el model d’autogestió i les línies d’activitat: formació, cultura, oci alternatiu i una cooperativa de consum ecològic. El tram final del programa inclou música i falques institucionals (COVID-19, esport femení, reciclatge, serveis 012 i ZBE). "La vivenda [...] és un dret humà, no és un privilegi" La Sala: què és i per què neix Projecte col·lectiu iniciat a finals de l’any passat amb persones de diverses entitats i a títol individual. Objectiu central: obrir un casal popular a Sant Just per cobrir la manca d’espais on trobar-se, enfortir l’associacionisme i impulsar propostes comunitàries. Diagnosi del municipi Sant Just ha esdevingut un poble dormitori per l’augment dels lloguers i del preu de l’habitatge. Efectes: fuga de joves i adults a altres municipis i debilitament del teixit associatiu local. Objectius clau: • Reforçar el teixit associatiu i l’activisme local. • Ser un punt de lluita contra l’especulació i l’alça de l’habitatge. • Defensar l’habitatge com a dret. Model d’autogestió i finançament La Sala aspira a ser autogestionada: mantenir-se al marge de la institució (Ajuntament) i sostenir-se amb activitat pròpia. Fase inicial de finançament: • Campanya de socis (prevista per Sant Jordi). • Ingressos d’actes i activitats. • Aportacions d’altres col·lectius. Governança i adhesió Assemblea oberta quinzenal (dimarts alterns), comunicada per xarxes; hi pot participar qualsevol persona del poble. Perfil transversal: edats, entitats i tendències ideològiques diverses. Quotes flexibles: ser soci/a no implica obligacions; es plantegen quotes voluntàries (mensuals, trimestrals o anuals) per sostenir el local i materials. Ubicació i relació amb l’Ajuntament No disposen encara d’un espai propi; les reunions s’han fet a plaça Maragall com a mostra de la manca d’espais. Denuncien traves burocràtiques municipals que condicionen formats i discursos de les activitats públiques. Cerca de local en marxa; opció avançada al carrer Major. Activitats previstes i valors Creació de consciència crítica: xerrades, taules rodones, formacions (acadèmica i política), presentacions de llibres i cultura. Oci alternatiu: propostes que evitin alcoholització, borratxera i cançons masclistes; foment d’estils de vida saludables i valors comunitaris. "Un oci que no passi per l’alcoholització [...] ni les cançons masclistes" Cooperativa de consum ecològic: projecte encarrilat, possiblement com a extensió de la PACA (Baix Llobregat) per connectar directament productors i consumidors i evitar grans superfícies. Estat actual del col·lectiu Constitució legal en tràmit imminent (reconeixement per la Generalitat). Impulsors: unes 15 persones a cada assemblea; unes 30 vinculades de forma rotatòria. Com participar i contactar Xarxes socials: Instagram, Facebook, Twitter — sota el nom “Casal Popular La Sala”. Contacte: missatge per xarxes; disposen de grups de Telegram i WhatsApp per a informació i convocatòries. Espai obert: conviden tothom a sumar-se a l’assemblea i a la campanya de socis. Segment final: música i falques institucionals Pausa musical després de l’entrevista. Falques: • COVID-19: símptomes, prevenció i contacte 061 Salut Respon. • Esport femení: crida a visibilitzar-lo (campanya CAC/Generalitat/CCMA). • Reciclatge: separació correcta d’envasos (contenidor groc). • Serveis 012 i Institut Català de les Dones: recursos i assessorament. • ZBE (Zona de Baixes Emissions): reducció del trànsit més contaminant a Barcelona. — Idees clau Autogestió i independència institucional com a principi rector. Habitatge digne i lluita contra l’especulació com a eixos polítics. Enfortiment del teixit associatiu i espais de trobada per a la comunitat. Oci alternatiu i consum responsable com a pràctiques transformadores.

Entrevistes de la Justa del 12/3/2020 — COVID-19 a Sant Just Desvern: Pla d’Emergència, tancament d’equipaments, escoles i esport, i protocols si tens símptomes - episode art
Entrevistes de la Justa
23'

Entrevistes de la Justa del 12/3/2020 — COVID-19 a Sant Just Desvern: Pla d’Emergència, tancament d’equipaments, escoles i esport, i protocols si tens símptomes

Context i participants • Entrevista amb Josep Perpinyà (alcalde) i Gina Pol (regidora de Salut) sobre l’estat del COVID-19 a Sant Just. "L’objectiu principal és no col·lapsar el sistema sanitari." Pla d’Emergència i coordinació • S’ha activat el Pla d’Emergència Municipal seguint les directrius de la Generalitat. • Coordinació constant amb l’ambulatori (Dr. Jesús Moniesa), l’Hospital Moisès Broggi i el Consorci Sanitari Integral. • A data de l’entrevista, cap cas confirmat a Sant Just. Mesures municipals (15 dies) • Suspensió d’activitats de més de 100 persones. • Anul·lació d’activitats municipals i tancament d’equipaments per 15 dies: Centre Social del Mil·lenari, Can Ginestar, Joan Maragall, La Vagoneta, Casal de Joves i locals d’associacions veïnals. • Seguiment d’activitats privades amb alta concentració per estar-ne informats. Comitè d’emergència i farmàcies • Comitè amb policia, salut, serveis socials, equipaments, via pública i residus. • Implicació de farmàcies per detectar mancances de subministrament i informar la ciutadania. Fase de màxima contenció: què demana l’Ajuntament • Catalunya està en fase de màxima contenció. • L’Ajuntament aprofitarà els tancaments per a neteja i desinfecció profundes. • Crida a evitar aglomeracions i a reduir la vida social innecessària (bars, restaurants, trobades). "Evitem les concentracions; afluixem el ritme." Proveïment i rumors • Es demana prudència davant les compres del pànic (paper higiènic, llegums, etc.). • Rebuig als rumors: decisions basades només en autoritats sanitàries. Escoles i extraescolars • En el moment de l’entrevista, escoles obertes a Sant Just; extraescolars anul·lades (evitar barreja d’infants de centres diferents). • Un eventual tancament general d’escoles seria decisió de la Generalitat o per casos concrets amb protocol. Esport i altres equipaments • Camp de futbol, tancat. • Al Complex de la Bonaigua, anàlisi d’activitat de socis/es i competicions (p. ex., hockey possiblement a porta tancada). • Seguiment d’espais amb concentració com el tanatori. Sanitat: CAP i Hospital Broggi • El CAP prioritza patologies respiratòries. • L’Hospital Moisès Broggi manté operacions oncologia i casos greus i ajorna les no urgents per preservar recursos. Si tens símptomes: què fer • Truca al 061 i explica els símptomes; si cal, prova a domicili. • No anar directament ni al Broggi ni a l’ambulatori. • Si és positiu, Salut indicarà mesures i avisos de contactes. "Truquem al 061... no anem corrents al Brogi ni a l’ambulatori." Residències i atenció domiciliària • Restringides les visites a les residències (Itàlia i Les Monges): com a molt una persona i només si és imprescindible. • Treballadores d’atenció domiciliària equipades amb mascareta i guants. Missatge final • Apel·lació a la prudència, responsabilitat individual i confiança en la sanitat pública. • Objectiu: minimitzar contagis i evitar el col·lapse. Postprograma: comentaris finals • Reflexions sobre la serietat de la propagació, comparacions històriques (grip espanyola) i el paper dels interessos i la percepció social.

Entrevistes de la Justa del 11/3/2020 — L’últim tabú: la mort — dignitat, eutanàsia, cures pal·liatives i més enllà + la previsió del temps - episode art
Entrevistes de la Justa
29'

Entrevistes de la Justa del 11/3/2020 — L’últim tabú: la mort — dignitat, eutanàsia, cures pal·liatives i més enllà + la previsió del temps

Tema central: “L’últim tabú, la mort” (entrevista a Xavier Morlans) Per què la mort és un tabú avui? • Canvi cultural: abans la mort era visible a casa; avui s’ha invisibilitzat (hospitalitzada) i no se’n parla amb la canalla. • Silenci social: por, incomoditat i manca de llenguatge compartit per abordar-la. Estem preparats per morir? Què tracta la conferència • Parlar-ne sense por amb la família, inclosos els fills. • On i com morir: idealment a casa i amb acompanyament. • Evitar l’“acarnissament terapèutic” i deixar clar el propi testament vital (per escrit o almenys dit i confiat a algú de confiança). Aportacions dels germans Morlans • Dr. Màrius Morlans (nefròleg, bioètica): de què morim, com morim a l’hospital, opcions per morir a casa, i la importància del testament vital per evitar intervencions desproporcionades. • Dr. Germà Morlans (cures pal·liatives): és possible alleujar el dolor; la sedació ben indicada no accelera la mort però pot reduir la consciència per disminuir l’angoixa psicològica. Mirada teològica de Xavier Morlans • Crítica a una deriva massa hedonista del concepte de “mort digna” reduïda només a benestar i absència de malestar. • Reivindica també la dignitat de resistir (amb cures pal·liatives, suport emocional i afecte familiar), pel missatge que transmet als qui estimem. “Sostinc que… hi ha una dignitat, també, la dignitat de resistir.” • La mort pot dignificar els altres: cuidar pares/avis, retornar l’afecte rebut de petits, és una experiència que humanitza. Creences sobre el més enllà • Visió oriental/“oceànica” (sovint panteista): la “gota” es fon en el gran tot; la felicitat seria la pèrdua de la individualitat. • Religions profètiques monoteistes (judaïsme, cristianisme, islam): pervivència del jo i comunió/abraçada amb Déu (no fusió). El cristianisme parla de ressurrecció amb una certa “corporalitat celeste”. Dubtes habituals del públic • Testament vital: com formalitzar-lo (notari o comunicació clara a familiars), criteris quan el pacient ja no pot decidir. • Com parlar amb la persona en procés de mort: recomanen dir la veritat i permetre acomiadar-se (excepte si l’interessat ho ha prohibit explícitament). “És cruel amagar-li a l’avi que se’n va.” • Crítica a la “cultura del silenci”: sovint el jove evita el tema per no patir, però el malalt ho percep i també calla per no fer patir els altres. Logística de la xerrada • Divendres, 19.30 h, Local Les Escoles (Sant Just Desvern), c/ Montserrat, 2. Tres intervencions de 20’ i col·loqui obert. Servei meteorològic (Carles) • Avui (dimecres): sol, ambient primaveral; costa 19–20 °C; a l’interior puja més (fins a +4/+6 °C vs ahir). • Dijous: més núvols però temperatures similars; possible ruixat de dijous nit a divendres matí. • Divendres: baixa la temperatura (màx. 15–16 °C). • Cap de setmana: incert (núvols/clarianes i possibilitat de pluja puntual), però clarament més fresc. • Dilluns-dimarts: possible inestabilitat i ambient una mica més hivernal. • Equinocci: la primavera arriba el dia 20 cap a les 4–5 h. Altres continguts • Falques i autopromos: programes de la casa (La plaça Mireia, Veus de la parròquia, Seixanta i més, Cara B), campanyes públiques (reciclatge, ZBE rondes BCN, 012, esport femení, cursos de català del CPNL/parla.cat), i informació comarcal. • Tema musical: peça pop en català amb tornada “Canta, que la vida ho demana; el que vull és que camines amb mi”, com a transició abans de la tertúlia esportiva anunciada.

Entrevistes de la Justa del 10/3/2020 — Entrevista a Ferran Gallego: com es va formar el feixisme a Espanya i els seus ecos al present - episode art
Entrevistes de la Justa
21'

Entrevistes de la Justa del 10/3/2020 — Entrevista a Ferran Gallego: com es va formar el feixisme a Espanya i els seus ecos al present

Context i convidat Dimarts 10 de març de 2020, al magazín matinal Just a la Fusta de Ràdio d’Esvern (98.1 FM). Convidat: Ferran Gallego (escriptor, historiador, doctor en història contemporània i professor de la UAB). Motiu: Anunci de la conferència a Can Ginestar (19 h) organitzada pel Centre d’Estudis Sant Justencs sobre com es va formar el feixisme a Espanya. Tesi central de Gallego Defensa que el franquisme s’ha d’entendre en clau de feixisme, no només com a règim autoritàri o nacionalcatòlic. La Falange, tot i ser petita, va aconseguir hegemonitzar l’extrema dreta antirepublicana, com el partit nazi abans de prendre el poder. Feixisme: fenomen internacional i arrels europees Hi ha moviments feixistes o afins fora d’Europa: Japó (cas clar als anys 20-30), Amèrica Llatina, Xina (camises blaves), i casos menors als EUA. Tot i això, la forma més elaborada i articulada del feixisme es desenvolupa a Europa, per la interacció amb cultures polítiques prèvies. Diferències nacionals dins Europa El feixisme és nacionalista i s’arrela en la mística particular de cada nació. Espanya: feixisme molt nacionalcatòlic i imperial (mites d’“Espanya imperial”); la dreta s’articula amb l’Església catòlica. Alemanya: menys enfasi en l’“estat totalitari” (comparat amb Itàlia) i més en la comunitat popular (Volk), el darwinisme social i l’expansió territorial per recursos (Lebensraum: cap a Polònia i Rússia) per “protegir” el poble. Itàlia: centralitat de l’estat totalitari mussolinià. Falange, JONS i la lògica del creixement feixista JONS com a primer partit feixista espanyol; fusió amb Falange i posteriorment FET y de las JONS com a partit únic. Patró comú: partits inicialment marginals que, en crisis nacionals profundes, aglutinen tendències contrarevolucionàries. Dada clau: > "El 95% de qui va votar nazi el 1932 no ho havia fet quatre anys abans." Falange: ~30.000 militants en un país de 25 milions, però esdevé l’eix del partit únic durant la Guerra Civil. Paral·lelismes contemporanis i el cas Vox Debat metodològic: definició estricta (checklist A, B, C...) vs definició elàstica (familia de trets comuns adaptats al context). Exemple comparatiu: Moviment Social Italià (post-1945) — es declaraven feixistes però acceptaven el parlamentarisme, no reclamaven dictadura; mostra com el feixisme pot mutar sense replicar calcadament el model dels anys 20-30. Implicació: cal analitzar semblances de fons més que exigir identitats exactes amb el feixisme clàssic. Extrema dreta avui: continuïtats i diferències Context diferent als anys 20-30: milícies uniformades als carrers i violència paraestatal són poc versemblants avui. Risc emergent: proteccionisme implacable de recursos escassos (aigua, aliments, matèries primeres) per part de països rics, amb xenofòbia i exclusió de “els de fora” — un guió que ressona amb l’escriptura feixista sobre supervivència col·lectiva. Migracions i epidèmies poden catalitzar respostes excloents. Ús i abús del terme “feixista” El terme s’ha banalitzat històricament (de “socialfeixisme” als anys 20 a l’ús quotidià per qualificar autoritarismes variats). Efecte: el concepte perd precisió si ho abasta tot; però si el limitem només al feixisme italià dels anys 20, també el desactivem analíticament. Cal cura conceptual: aplicar “feixisme” amb criteri per conservar el seu nucli semàntic i utilitat analítica. Per què estudiar el feixisme? Interès social sostingut (assignatures amb alta demanda). Clau moral i històrica: > "Mentre no puguem respondre a l’enigma d’Auschwitz, Europa no pot reconstruir la seva consciència ni entendre** el segle XX." Entendre el feixisme és imprescindible per comprendre la modernitat, la tecnologia, la societat de masses i la política contemporània — i per anticipar-ne reincarnacions al segle XXI. Tancament i logística Recordatori: conferència de Ferran Gallego a Can Ginestar, 19 h (Centre d’Estudis Sant Justencs). Crida a la prudència per les concentracions. El programa tanca amb un tema musical: Let Me Down Slowly (Alec Benjamin).

Entrevistes de la Justa del 9/3/2020 — Just a la Fusta: ordenança de mobilitat, 0-3 i segona escola bressol, PGM a Torreblanca, policia local i pintades; Cuina Miracle amb producte de temporada i nova llei del ‘porta’t el menjar’ - episode art
Entrevistes de la Justa
27'

Entrevistes de la Justa del 9/3/2020 — Just a la Fusta: ordenança de mobilitat, 0-3 i segona escola bressol, PGM a Torreblanca, policia local i pintades; Cuina Miracle amb producte de temporada i nova llei del ‘porta’t el menjar’

Panorama general de l’episodi Entrevista d’actualitat municipal amb Sergi Seguí (ERC Sant Just) i secció de Cuina Miracle amb Joan Targarona. Es tracten temes clau de Sant Just Desvern: ordenança de mobilitat per bicicletes i VMP, canvis normatius del cementiri, places 0-3 i segona escola bressol municipal, modificació del PGM a Carretera Reial–Torreblanca, gestió interna de la policia local i rebuig a les pintades al local del PSC. A cuina: productes de temporada i la nova llei catalana que impulsa envasos biodegradables i el dret a emportar-se el menjar sobrant. Ordenança de mobilitat (bicicletes, VMP i cicles +2 rodes) Vot favorable d’ERC perquè és una ordenança necessària per regular la convivència entre nous VMP i el trànsit tradicional. S’emmarca en un model tipus de l’AMB, per evitar heterogeneïtat normativa entre municipis veïns. Punts clau: • Harmonització metropolitana per a 31 municipis. • Adaptacions locals possibles, però mantenint l’estàndard comú. Dificultat principal: • Coordinar 31 municipis i encaixar normatives locals dins un continu urbà comú. "L’espai de via pública és compartit per tots i no hi pot haver normes diferents." Cementiri: canvi tècnic de regulació i abstenció d’ERC S’aprova una ordenança reguladora de prestacions patrimonials públiques no tributàries del servei del cementiri i es deroga l’ordenança fiscal anterior. ERC s’absté: canvi tècnic, sense impacte en preus ni en el fons de la gestió; no hi ha motiu per oposar-s’hi, però tampoc és una decisió política de calat. 0-3: ajudes econòmiques i segona Escola Bressol Municipal (EBM) Ajudes econòmiques a famílies A favor: es va poder treballar esmenes i millorar la proposta. Segona EBM Vot en contra d’una nova moció perquè el compromís ja estava negociat als Pressupostos 2020 i hi havia una moció prèvia aprovada per unanimitat. Crítica política a la repetició de mocions sense incorporar esmenes. "Si tu fas una proposta d’emoció... no n’acceptes cap, doncs després no pretenguis que te la votin a favor." Voluntat política i model de gestió Segons ERC, no ha faltat voluntat política; el fre és pressupostari i de cofinançament amb la Generalitat. Rebuig a privatitzar la construcció i el servei: la xarxa d’escola bressol ha de ser municipal i coherent amb l’EBM existent (Marrecs). Modificació puntual del Pla General Metropolità (PGM) a Carretera Reial–Torreblanca Àmbit: darrere dels edificis de Torreblanca (“els Miralls”). Preveu 6.500 m² de sostre majoritàriament per lloguer; aproveitament municipal en forma d’habitatges construïts (clau en mà). Queixa veïnal: compradors dels Miralls al·leguen que els van vendre la zona com a verda/equipaments. Seguí apunta al promotor (mateix del nou sostre) com a responsable d’una possible manca d’informació. ERC s’absté: cal comparar el conveni vigent (aportaria un 15% d’aprofitament amb valor de sòl 70% lliure/30% HPO) amb el nou decret d’habitatge (15% sobre un sòl 60% lliure/40% HPO), que podria reduir el nombre de pisos per a l’Ajuntament. Falta d’estudis i temps per avaluar-ho. Inclou la legalització d’equipaments del Consell Comarcal canviant qualificacions de vial a equipament, fet que el govern va afegir dins el mateix paquet urbanístic. "No pot ser que ens demanin el suport en unes situacions així" (per la premura i la informació tardana). Metodologia de govern: temps i informació Crítica a la convocatòria exprés d’un ple extraordinari amb documentació tardana. Demanda de comunicació prèvia i voluntat de corresponsabilitzar l’oposició si es vol suport. Policia Local: queixes internes i gestió de baixes Al ple, un agent de baixa denuncia irregularitats: quadrants en festius i el complement de 300€. Seguí defensa que: • Hi ha mecanismes i representació sindical en la valoració (accident laboral, etc.). • El sistema ha reduït indisposicions oportunes, mantenint el dret a la baixa. • S’ha renovat el pla amb bons resultats i ampli suport de la plantilla. Pintades al local del PSC i manifest antifeixista Condemna de les pintades al PSC, com també ho han fet sempre amb altres casos (PDeCAT, Vd). Aposten per respecte i convivència. "No pot ser que ens anem assenyalant els uns als altres perquè no és la manera." Cuina Miracle: producte de temporada i idees Productes estrella de març Fruita: • Maduixes (abundants i a bon preu) • Taronges • Mandarines • Kiwis • Pomes • Peres • Plàtans • Llimones. Verdures: • Carxofa (depurativa) • Calçots • Verds (bledes, bròquil, coliflor, escarola) • Cols (trinxat encara ve de gust amb fresca) • Espàrrecs (verd/blader i blanc, frescos o en conserva) • Fabetes. Idees de plats • Trinxat també en versió vegetariana. • Amanida d’escarola amb bacallà, anxoves i salsa de calçots. Llei d’envasos biodegradables i ‘porta’t el menjar’ El Parlament de Catalunya aprova una llei que obliga a: • Oferir al client emportar-se el menjar sobrant en envasos biodegradables. Valoració: molt positiva. Alguns restaurants (com el de Targarona) ja ho aplicaven per cultura de rostisseria/menjar per emportar. Dada rellevant de malbaratament alimentari: • A Catalunya es llencen 262.000 tones/any (uns 35 kg per persona/any). Impacte esperat: més consciència, menys residus i millora en la gestió de sobrant tant a casa com a la restauració.

← Torna a tots els podcasts