Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8111episodis
Entrevistes de la Justa del 11/2/2020 — Entrevista sobre la suspensió de militància de Quico Ferrer (Cs) a Sant Just i repàs d’actualitat a Ràdio d’Esvern - episode art
Entrevistes de la Justa
19'

Entrevistes de la Justa del 11/2/2020 — Entrevista sobre la suspensió de militància de Quico Ferrer (Cs) a Sant Just i repàs d’actualitat a Ràdio d’Esvern

Resum del contingut Context Programa: Just a la Fusta (Ràdio d’Esvern) Data: dimarts 11 de febrer de 2020 Convidat: Josep Maria González (responsable d’Acció Institucional de Ciutadans a la província de Barcelona) Punts clau de l’entrevista Motiu de la suspensió de militància de Quico Ferrer: incompliment reiterat dels estatuts del partit, especialment l’article 12, per manifestacions en plenari contràries als principis ideològics i programàtics i que perjudiquen la imatge de la formació. Precedent rellevant: vot favorable al pressupost de Sant Just (desembre) sense informar els òrgans del partit; el partit se n’assabenta per Twitter. El problema no és el sentit del vot, sinó la manca de comunicació interna. Acusació de “mobbing”: González ho nega i argumenta que la relació va ser esporàdica, no habitual; per tant, no hi ha base per parlar de mobbing. Precedents al grup municipal: no hi havia hagut cap cas similar en el mandat anterior amb l’exregidor Guillermo Frances. Reaccions i cites a xarxes: "Quico Ferrer si fóra tan hombre y sincero... devolvería el acta..." (Guillermo Frances) "El que fue impuesto por dedazo... reclama ahora el acta que jamás mereció" (Charles Ablett) González declina valorar comentaris d’exmilitants. - Retorn de l’acta: Cs dona l’acta per perduda. Referència a “1.200 raons o 1.200 monedes de plata” per no tornar-la. - Procediment intern: suspensió temporal mentre el Comitè de Garanties resol. Termini d’al·legacions: 10 dies hàbils (des de l’1 de febrer; a punt de concloure el 11-12 de febrer). - Missatge final: disculpes a la ciutadania de Sant Just per l’errada i compromís de no repetir el cas. Cs continuarà present al municipi; el portaveu o referent es decidirà després del Congrés del partit (14-15 de febrer). Falques i campanyes emeses Esport femení: campanya del CAC, Generalitat i CCMA per fomentar-ne l’audiència. Reciclatge: recordatori que envasos de plàstic, llaunes i brics van al contenidor groc. Zona de Baixes Emissions: rondes de Barcelona; informació sobre vehicles sense distintiu ambiental. Indicatius i promocions de Ràdio d’Esvern i del magazín. Repàs de notícies (CCMA) Mort sobtada de Diana Garrigosa (75): esposa de Pasqual Maragall i figura clau de la Fundació Pasqual Maragall contra l’Alzheimer. Trajectòria acadèmica i implicació pública (documental “Bicicleta, Cullera, Poma”). Condols institucionals. Successos: mort d’un excursionista de 30 anys en precipitar-se al Pedraforca. Salut: nou protocol del part: primera visita a casa, detecció de depressió postpart i prevenció de la síndrome del nadó sacsejat.

Entrevistes de la Justa del 10/2/2020 — Mobilitat, Zona Verda i Ateneu a Sant Just; Cuina: Tot sobre el Pollastre - episode art
Entrevistes de la Justa
26'

Entrevistes de la Justa del 10/2/2020 — Mobilitat, Zona Verda i Ateneu a Sant Just; Cuina: Tot sobre el Pollastre

Entrevista política: Sant Just Desvern Projecte “regidor de barri” i primera trobada a Mas Lluí • Esquerra (ERC) recupera la figura del regidor de barri —proposta ja de 2011 i 2015— per parlar directament amb el veïnat, recollir necessitats i portar-les al ple municipal. • Primera trobada a Mas Lluí (dimecres vinent), centrada en mobilitat i connexions i en el dèficit d’equipaments. • Objectiu: contrastar les prioritats amb la ciutadania i traslladar solucions al ple. Mobilitat: tramvia, carrils bici i Rodalies • Prioritat clau: unificar els dos tramvies a la carretera (inversió que depèn dels pressupostos de la Generalitat). • Xarxa ciclable: acabar els carrils bici pendents i pacificar més vies, reduint la presència de cotxes. • Connexió amb Rodalies (Renfe): millorar l’accessibilitat cap a estacions properes (p. ex. Sant Joan Despí/Sant Feliu) per escurçar temps cap a Barcelona i enllaçar amb metro, bus o FGC. • Reclam a tots els partits del ple (amb representació al Parlament): actuar en clau de territori per fer possible la inversió. Zona verda i subvencions de transport per a joves • Zona verda al centre: implantació immediata (pintura i parquímetres/app). Si funciona, extendre a altres barris. • Subvencions de transport: debat obert (edats, tipus de títol –ara T-usual, existència de la T-16, criteris d’ingressos, estudiants d’FP fora del municipi vs. batxillerat local, universitaris i males connexions, centres públics vs. privats). El regidor de mobilitat farà una proposta amb criteris clars. Rehabilitació de la sala de l’Ateneu • ERC insisteix en un pla funcional previ a les obres per definir l’ús: des d’actes escolars fins a programació d’arts escèniques de circuit mitjà i potent. • Visió estratègica: convertir-la en referent comarcal complementari a Barcelona. “No hem de competir amb Barcelona; hem de ser un complement.” • Coordinació amb l’entitat de l’Ateneu per evitar solapaments de programació i optimitzar la gestió. Paper d’ERC a l’oposició • ERC participa en reunions, dona opinió i respon preguntes, però no té cap rol de govern. El govern és lliure d’incorporar o no les propostes. Ordenança de residus: abstenció i canvi de model • Abstenció per permetre avançar una modificació necessària però que ERC hauria volgut més actualitzada (p. ex. control amb app, no només targeta). • Aposta per un canvi de model de recollida per millorar xifres de reciclatge estancades. “Si vols resultats diferents, doncs fes coses diferents.” 8M i polítiques d’igualtat • Es reubica la calçotada d’ERC a l’1 de març per alliberar el 8M per actes i manifestació. • S’ha augmentat la partida pressupostària per a la promoció de la dona: més educació i cultura en igualtat davant l’increment de violències masclistes. Concursos culturals (biblioteca i Sant Jordi) • ERC s’absté: comparteix l’objectiu de fomentar lectura i cultura, però alerta que els concursos poden incentivar la competitivitat més que el gaudi de la lectura. Tot i així, dona vot de confiança a l’equip de la biblioteca i a cultura. Secció culinària: Tot sobre el pollastre (amb Joan Targarona) Tipus i criança • Diferències de preu i qualitat segons mida i criança (granja intensiva vs. de corral/pagès, a l’aire lliure). Millor sabor i perfil nutricional en pollastres criat en llibertat i engreix lent. Plats bàsics i clàssics • Bàsics: pollastre a la planxa, arrebossat. • Rostits i cassola/forn: “a la catalana” (ceba, prunes, pinyons, toc de tomàquet i conyac), amb samfaina, o rostit tradicional. Elaboracions especials • Pollastre farcit (sovint per Nadal): farciments variats (verdures, pernil, foie micuit, prunes i pinyons). Recomanat demanar el desossat a la carnisseria. • Internacionals: - Pollastre al curry amb llet de coco. - Fricassé (recepta francesa: ceba, xampinyons, crema de llet, vi blanc; acabat gratinat amb formatge i julivert). - Tex-mex: fajitas, enchiladas, burritos (pollastre amb verdures i coriandre, embolicat en truita). Consells • Variacions de color de la carn poden deure’s a alimentació, temps de refrigeració o manipulació; diferències marcades dins el mateix pollastre no són habituals i indiquen una incidència.

Entrevistes de la Justa del 7/2/2020 — Catalunya medieval: formació del català i autors clau — Conferència de Romi Porredones (CEAS) - episode art
Entrevistes de la Justa
4'

Entrevistes de la Justa del 7/2/2020 — Catalunya medieval: formació del català i autors clau — Conferència de Romi Porredones (CEAS)

Resum de la conversa Context A Radio Gents, la presidenta de les CEAS, Romi Porredones, presenta la conferència d’aquest vespre dins el cicle "Catalunya dins el món medieval". L’eix serà la formació de la llengua catalana i la seva literatura en l’època medieval. Objectiu de la conferència Situar Catalunya en el món medieval a través de la llengua i la literatura. Cobrir un període ampli (del segle V al XV): de la fi de l’Imperi Romà fins a l’esplendor baixmedieval. Explicar el pas de la llengua oral a l’escrita i l’aparició d’una tradició literària pròpia. Oferir un repàs sintètic d’un mil·lenni, destacant moments i autors clau. Continguts principals que s’abordaran Ramon Llull, figura central de la prosa i el pensament medievals catalans. Les Cròniques (les quatre grans cròniques), com a peça clau de la historiografia i la identitat política. La literatura didàctica del segle XIV: Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda i Vicenç Ferrer. La Cancelleria Reial i Bernat Metge, capdavanters de l’estil i el model de llengua. Segle XV: Ausiàs March i Joanot Martorell (el Tirant lo Blanc), culminació de l’esplendor literària. Format i logística del cicle El cicle temàtic de les CEAS alterna una conferència divendres i una sortida relacionada diumenge. Hora i lloc d’avui: 20:00 h, al local de les CEAS (no a la Sala de Piquet, per possibles interferències d’assajos). Sortida vinculada a aquesta sessió: Organyà, per visitar el Museu de les Homilies d’Organyà. "la sortida serà a Organyà, on hi ha el Museu de les Homilies d’Organyà, que és el primer text escrit en llengua catalana." Missatges clau Importància històrica: la formació del català i la seva literatura es consoliden a l’edat mitjana. Esplendor cultural: expansió territorial i gran producció literària amb autors canònics. Divulgació i proximitat: l’objectiu és que el públic surti amb quatre idees clares del període. Connexió amb el territori: la llengua i la literatura complementen les visites a castells, molins i altres espais medievals. Activitats de les CEAS A més del cicle temàtic, les CEAS organitzen matinals, la marxa de la realitat i altres sortides culturals. Dades clau Quan: avui, 20:00 h On: Local de les CEAS Sortida: Organyà — Museu de les Homilies d’Organyà (primer text en català)

Entrevistes de la Justa del 7/2/2020 — Audicions de l’Escola de Música al Casal de Joves: instruments, estils (rock, clàssica, Beatles), beneficis d’estudiar música i horaris - episode art
Entrevistes de la Justa
23'

Entrevistes de la Justa del 7/2/2020 — Audicions de l’Escola de Música al Casal de Joves: instruments, estils (rock, clàssica, Beatles), beneficis d’estudiar música i horaris

Context i objectiu • Entrevista a Oleguer sobre les audicions de l’Escola de Música al Casal de Joves de Sant Just, dins el magazín matinal de Ràdio d’Esvern. Audicions: què, quan i com • Dues audicions per curs: una al febrer (aquesta és la primera del curs) i una al juny. • Jornada dividida en 4 franges: 10–12 h, 12–14 h, 17–19 h i 19–21 h. • Participació oberta a l’alumnat que vulgui; al matí els més petits, i a la tarda grans i combos. • A última hora (a partir de les 19 h), actuen els grups de l’assignatura de tocar en grup (combos). Instruments i estils • Instruments: guitarra, piano, bateria, cant, i també flauta i saxo. • Forta presència de classes de cant (en promoció activa). • Estils: versions de rock, música clàssica (especialment piano infantil), pop i temes dels Beatles, a més de grups actuals. • Metodologia: es deixa que l’alumnat triï els temes, cosa que aporta gran varietat i motivació. Participació i dinàmica del dia • Aproximadament 100 alumnes participen a cada audició. • Els inicis no són obligatoris: es prioritza que qui pugi a l’escenari ho faci amb ganes i confiança. • Matí amb peces curtes i seguides (infantil); a mesura que avança el dia, cançons senceres (1–2 per alumne). Beneficis d’estudiar música • La música com a activitat social i de comunicació (especialment en combos). • Valor educatiu de tocar en públic: gestió de l’escena i de l’exposició. • Estudi instrumental integrador: vista, oïda, musculatura i coordinació — aprenentatge molt complet i agraït. "Una bona educació pels nens és anar a concerts… i aquests són gratuïts al Casal de Joves." Edat d’inici i alumnat adult • Desmuntant el mite: es pot començar a qualsevol edat. • De petits, l’aprenentatge és més inconscient i progressiu; d’adults, és més conscient però viable i satisfactori. • Hi ha molts adults a l’escola que toquen i canten bé. "És com un idioma, sempre el pots aprendre; et costarà més o menys." Evolució durant el curs i motivació per assistir • Entre febrer i juny es nota una evolució clara de l’alumnat. • Alumnes veterans canten i toquen molt bé (piano, cant…), i serveixen de model als que comencen. • Crida a les famílies: anar a audicions i concerts com a part de l’educació musical dels infants. Oferta formativa i tallers (per edats) • Enfocament adaptat a l’alumne. • Infantil: sobretot teclat/piano i cant. • Des de 7 anys: saxo, bateria (molt atractiva). • Cant recomanat per aprendre a respirar bé i per la seva transversalitat; obert a totes les edats. • Flauta i saxo: a partir de 8–9 anys (per mida/pes de l’instrument). • Mòdul de tastet per als més petits: provar piano, guitarra… per triar instrument. Horaris i informació pràctica • Lloc: Casal de Joves. • Horari: 10–14 h i 17–21 h (amb pausa al migdia). • Entrada: gratuïta. • Recomanació: apropar-se al llarg del dia per descobrir diferents estils i donar suport a l’alumnat.

Entrevistes de la Justa del 6/2/2020 — Cicle de Jazz a l’Ateneu: concert de demà i funcionament del cicle (amb Joan Urpinell) - episode art
Entrevistes de la Justa
3'

Entrevistes de la Justa del 6/2/2020 — Cicle de Jazz a l’Ateneu: concert de demà i funcionament del cicle (amb Joan Urpinell)

Resum de la conversa Demà: quartet liderat pel guitarrista Jorge Abadías presentant l’àlbum Retrato a l’Ateneu (a la nit). Formació: Sergi Felipe (saxo), Òscar Domènech (bateria) i Té Fernández (contrabaix). Periodicitat: un concert al mes, normalment el primer divendres. Cicle d’octubre a maig amb vuit concerts; amb excepcions si hi ha ponts. Programació: curada per Joan Urpinell; criteri obert i de proximitat, prioritzant músics de Barcelona i Catalunya. Formats habituals: duets, trios i quartets per limitacions de pressupost; formacions grans, casos excepcionals. Estils: tot i el nom, el cicle s’obre més enllà del jazz: blues, folk i pop rock. Planificació: cartell tancat des del setembre i difós amb un díptic al primer concert d’octubre. Trajectòria: 6–7 anys d’història del cicle. Abast: projecte finalment local; intents d’expandir-lo a altres municipis del Baix Llobregat no es van concretar. Crida: suport a la música en directe i de qualitat al poble. "Animar la gent a que vingui... i així donem suport a la música en directe i música de qualitat aquí al poble." Dades clau Lloc: Ateneu (àmbit local) Demà a la nit: presentació de Retrato (quartet de Jorge Abadías) Calendari: 8 concerts, d’octubre a maig, primer divendres de mes (amb possibles excepcions)

Entrevistes de la Justa del 5/2/2020 — Renaturalització de la Vall de Sant Just: Can Biosca i la Beca, litigis i paper de Collserola + Reemissió de l’entrevista a Lluís Ribas (Copa Mundial de Gelats) - episode art
Entrevistes de la Justa
23'

Entrevistes de la Justa del 5/2/2020 — Renaturalització de la Vall de Sant Just: Can Biosca i la Beca, litigis i paper de Collserola + Reemissió de l’entrevista a Lluís Ribas (Copa Mundial de Gelats)

Temes principals • Projecte de renaturalització de la Vall de Sant Just: objectius, àmbit (Can Biosca i la Beca) i retirada d’edificacions fora d’ordenació. • Calendari i estat de les obres: fase iniciada al setembre i ja finalitzada; la fase de la Beca resta pendent per la presència de residents i litigis privats. • Actuacions tècniques clau: plantació d’espècies autòctones i canalitzacions naturals per gestionar l’aigua i l’erosió en episodis de pluja intensa. • Governança i aprovacions: treball consensuat amb el Consorci del Parc de Collserola (no finançament directe, però sí suport tècnic i validació del projecte). • Altres casos al municipi: nau Mixa (ordre d’enderroc subsidiari), Can Cuscoi i Can Ristol (adaptació a ús agroramader per conservar-se). • Processos legals i socials: acords voluntaris vs. via judicial; diferències entre Can Biosca (contractes clars) i la Beca (litigis entre privats i contractes qüestionats). • Reemissió: entrevista amb el gelater Lluís Ribas sobre la Copa Mundial de Gelats a Rimini: l’equip d’Espanya queda en sisena posició, molt a prop del podi. Resum estructurat 1) Context i objectius del projecte (Vall de Sant Just) El regidor Joan Bassaganyes explica que la renaturalització forma part d’un projecte més ampli de recuperació de la Vall, que inclou millores de camins i connexions entre barris. L’objectiu és retirar edificacions fora d’ordenació (com part del conjunt de Can Biosca i l’entorn de la Beca) i restaurar l’espai per integrar-lo al medi natural. “...amb els anys tots aquests indrets recuperin l’aspecte que tindrien si no hi hagués hagut allà mai implantació humana.” • Àmbit: millora del camí de la muntanya i connexió Can Biosca–pont de Can Pedrosa/deixalleria. • Retirada d’edificacions no reconegudes pel PGM; preservació d’usos vinculats a activitat agrícola o ramadera (masies) com a excepció. 2) Estat de les obres i properes fases • Les obres principals van començar al setembre i ja han finalitzat. • La fase de la Beca resta pendent: mentre hi visquin persones no es pot intervenir; quan vagin marxant (per acords o via judicial), es procedirà a enderrocar i renaturalitzar. 3) Reubicació d’activitats i enderrocs a Can Biosca • Antigues activitats econòmiques (magatzems de jardineria, fusteria, paleteria) s’han reubicat a Sant Just o municipis veïns. • Les darreres dues llars van trobar alternatives i les seves cases es van enderrocar junt amb les naus. 4) Precedent municipal i canvi de planejament • Per embargadura, seria el primer cop a Sant Just (sense descartar petits antecedents). • Canvi de planejament: la Vall, abans pensada per acollir moltes edificacions, es redefineix com a espai natural; per això, tot el que no sigui agroramader “no té sentit que hi sigui”. 5) Litigis a la Beca i desallotjaments • Situació complexa per litigis entre privats (ocupants vs. antics propietaris) i la validesa de contractes de lloguer qüestionada judicialment. • Algunes famílies han arribat a acords; d’altres segueixen via judicial. Un cop desocupades, cases desallotjades i enderrocades. 6) Actuacions tècniques de renaturalització • Plantació d’espècies autòctones pròpies de Collserola (evitant invasores). • Execució de canalitzacions naturals per conduir l’aigua i minimitzar fang/erosió en pluges intenses; estabilització dels moviments de terres per preservar els espais naturals. 7) Paper del Parc de Collserola • No hi ha aportació econòmica, però sí ajuda en la redacció, direcció d’obra i aprovació del projecte. • Tots els projectes dins l’àmbit del parc han de ser aprovats pel Consorci del Parc de Collserola. 8) Altres zones en situació similar • Mixa: antiga nau industrial sota el nou Camp Mèl·lic; el jutge ordena enderroc. Davant la inacció de la propietat, l’Ajuntament actuarà de manera subsidiària i repercutirà la despesa. • Can Cuscoi i Can Ristol: per conservar-se, han d’adaptar-se total o parcialment a ús agroramader. Són casos més puntuals i manejables que la Beca o Can Biosca. 9) Negociació vs. judicialització • Dos escenaris: (a) litigi Ajuntament–particular (com Mixa), i (b) litigis entre privats amb llogaters (com la Beca). • Can Biosca va ser més “pacífic” per contractes que preveien la sortida en desplegar-se el planejament; a la Beca, alguns casos han requerit sentència. 10) Reemissió: entrevista amb Lluís Ribas (Copa Mundial de Gelats) • Presentació del gelater santjustenc que va competir a Rimini representant Espanya. • Resultat: 6a posició, molt a prop del tercer lloc, després de mesos de preparació i diverses proves de competició. • To positiu i d’orgull professional per l’experiència i el nivell assolit. Punts clau i impacte • Recuperació ambiental i reforç de la connectivitat ecològica a la Vall. • Reducció de riscos d’erosió i millora hidrològica mitjançant drenatges naturals. • Reordenació d’usos: trasllat d’activitats econòmiques i gestió social de reallotjaments. • Precedent municipal en escala i model de gestió, amb coordinació tècnica amb Collserola.

Entrevistes de la Justa del 4/2/2020 — Sánchez Fíber als Premis VOC: Sala Oberta, presentació i possible emissió a BTV — entreteniment i cohesió social des de Sant Just - episode art
Entrevistes de la Justa
52'

Entrevistes de la Justa del 4/2/2020 — Sánchez Fíber als Premis VOC: Sala Oberta, presentació i possible emissió a BTV — entreteniment i cohesió social des de Sant Just

Visió general Entrevista amb Pau Ardèvol (Muntfilms) sobre el projecte audiovisual Sánchez Fíber, seleccionat com a finalista a la categoria Sala Oberta dels Premis VOC (Òmnium). Parlen de com va anar la defensa del projecte, què és Sala Oberta, el format de la presentació i el sistema de premis, el to d’entreteniment del projecte en contrast amb propostes més reivindicatives, l’impacte social i comunitari del FÍBER, el calendari de veredicte, la festa local pendent i una possible emissió a BTV. Temes principals Selecció als Premis VOC (Sala Oberta): Sánchez Fíber és finalista en una categoria pensada per a nous formats i projectes que no encaixen en circuits convencionals (websèries, webdocumentals, formats digitals i de xarxes). Presentació i defensa del projecte: Sessió de 7 minuts + 10 de preguntes; van mostrar teaser i making of, i van aportar un to d’humor i entreteniment que va connectar amb el públic. Sistema de premis: Premi del jurat (1.800 € enguany; creix a 4.000 € l’any vinent per alta participació) i premi del públic (honorífic). To i impacte: Malgrat ser entreteniment, el jurat destaca el valor d’“iniciativa social” i cohesió comunitària del projecte. Calendari: Veredicte previst d’aquí a un mes aproximadament (2 o 3 de març) a la Sala Ingràcia. Agenda local: Festa del Sant Just FIBER encara per tancar per qüestions logístiques (dates, obres del poliesportiu). Difusió: Possibilitat en estudi d’emetre els capítols per BTV. Detalls destacats Com va anar la presentació • Van ser els últims a presentar i van trencar el to solemne amb humor i dinamisme. • Van ensenyar un teaser i un making of que van sorprendre el jurat per la magnitud de la feina de producció. "Ens ho vam passar molt bé... la gent va riure" Què és la categoria Sala Oberta • Enfocada a nous formats i continguts de xarxes i entorns digitals: websèrie, web documental, etc. • Pensada per projectes que no encaixen fàcilment en festivals o mostres tradicionals. • Dotació: 1.800 € enguany; 4.000 € l’any vinent per l’alta participació. To del projecte i lectura del jurat • El mateix equip es percep com a entreteniment més que no pas reivindicació. "El nostre format és entertainment" • El jurat ho contrapunta i defensa que és iniciativa social i fomenta la cohesió social i l’esperit de comunitat. "No... és una iniciativa social... cohesió social" Participació i vot del públic • El premi del públic depèn de l’afluència i suport d’assistents; el convidat no concreta xifres, però destaca que hi havia força gent i suport local. Calendari i properes passes • Veredicte: 2 o 3 de març (Sala Ingràcia). • Festa Sant Just FIBER: pendent de confirmar per solapaments i obres del poliesportiu. • BTV: en estudi la possible emissió dels capítols (fora del Tub d’Assaig, però amb encaix a la graella). Conceptes clau • Sala Oberta • Websèrie • Web documental • Nous formats • Xarxes socials • Cohesió social • Entreteniment • Participació ciutadana • Teaser • Making of

← Torna a tots els podcasts