Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8111episodis
Entrevistes de la Justa del 3/2/2020 — Ple de gener a Sant Just: incentius a la policia, canvis electorals, residus, escoles bressol, mobilitat i tramvia - episode art
Entrevistes de la Justa
25'

Entrevistes de la Justa del 3/2/2020 — Ple de gener a Sant Just: incentius a la policia, canvis electorals, residus, escoles bressol, mobilitat i tramvia

Resum general Entrevista a Laia Flotats (Junts per Catalunya Sant Just) sobre els principals punts del ple municipal de gener. Es tracten temes clau com l’incentiu per reduir l’absentisme a la Policia Local, la reordenació de seccions electorals, l’actualització de l’Ordenança de residus, les mocions sobre escoles bressol i transparència, el Pla de Mobilitat i el projecte del tramvia per la Carretera, així com la moció contra la supressió dels jutjats de violència masclista i l’impacte del temporal Glòria. 1) Complement d’assistència a la Policia Local Punt clau • Aprovada la pròrroga 2020 d’un programa d’incentius (300€) per reduir l’absentisme al cos de Policia Local. Dades destacades • Laia apunta una reducció molt significativa de baixes i permisos: de ~70 a ~7 (IT) i de ~40 a ~4–6 (permisos), ressaltant l’efecte del complement. Debat de fons • Dilema ètic i de model: > "Un govern progressista d’esquerres és correcte que pagui els seus treballadors perquè deixin d’exercir drets reconeguts?" • Reconeixement d’un canvi de direcció i gestió al cos els darrers anys; la mesura es manté a petició del cap de la policia i per resultats. 2) Préstec d’Horizon City Park • Ratificació d’un decret per permetre un préstec hipotecari a l’empresa gestora de l’hotel (on s’allotgen menors tutelats, a tocar de Sant Feliu). • Vot de “abstenció” per manca d’informació a l’expedient sobre la destinació dels fons. 3) Reordenació de seccions electorals • L’INE impulsa la revisió per corregir anomalia de col·legis (veïns del mateix carrer votant en llocs diferents). • Es crea el col·legi electoral núm. 10 (Mas Lluís) i es redistribueixen seccions (ex. Escola Montseny per futurs residents als Miranys; previsió de Bomer i Frigicony). • Motiu de fons: creixement demogràfic i nous nuclis urbans. 4) Modificació de l’Ordenança de Residus • Actualització de l’ordenança per alinear-la amb el nou contracte i el model de recollida selectiva (implantació per fases, èmfasi en residus comercials). • Valoració: cal veure l’evolució; percepció de poca empenta del govern en el desplegament. 5) Cultura i lectura • Aprovades bases del Concurs de prosa i poesia en català (Sant Jordi) i dels concursos de foment de la lectura de la Biblioteca Joan Margarit. Vot a favor. 6) Escoles bressol: ajudes, equipaments i transparència Mocions retirades per a un ple monogràfic • Junts presenta dues mocions: ajudes 0–3 anys i construcció d’una llar d’infants. Es retiren per demanar un ple extraordinari i debatre-ho a fons (també s’hi afegeix una contramoció de PSC i Movem). Comunicació institucional i “invisibilització” de l’oposició • Crítica a un tuit municipal i a una notícia del butlletí que no expliquen el context (retirada per ple extraordinari) ni destaquen que la moció sobre l’EBM Tic-Tac (desembre) es va aprovar amb els 9 vots de tota l’oposició. • Efecte: > "S’està invisibilitzant l’acció política de l’oposició" i es perjudica la transparència. Model de transparència i participació • Principi: la informació pública és de tothom, i cal retre comptes contínuament. • Proposta: implicar col·lectius interessats i acostar la informació als barris. 7) Mobilitat: Pla municipal i projecte del tramvia Pla de Mobilitat municipal • Crítica a l’aprovació per decret d’alcaldia a final del mandat anterior (peça d’obra d’ERC) i a l’ús de dades antigues que no contemplen nous desenvolupaments ni problemes com el de l’Escola Miranda (alta afluència en cotxe, manca d’autobús). Tramvia per la Carretera (ATM) • L’ATM fa aprovació inicial i obre exposició pública. El govern convoca un Consell de Mobilitat obert amb poca difusió i baixa assistència (~20 persones, 7–8 veïns). • En contraposició, Junts organitza una sessió de proximitat al barri (buzoneig, Escola Antoni Algueró) amb 41 assistents. • Missatge: acostar la informació i facilitar la participació veïnal millora la qualitat del debat públic. 8) Polítiques de gènere i jutjats de violència masclista • Aprovada per unanimitat la moció de rebuig a la supressió/comarcalització dels jutjats de violència contra les dones (reduir-los a dos al Baix Llobregat allunyaria el servei de víctimes en situació vulnerable). • Petició al PSC i Comuns locals que traslladin la preocupació al Ministeri de Justícia (PSOE–UP) perquè no l’aprovi. • Valoració positiva del Consell de la Dona i de la tasca de la regidora Gina Pol; espai actiu, regular i obert a noves generacions, amb potencial per fer més. 9) Temporal Glòria: impacte local i prevenció • Condol per les víctimes i reconeixement de danys materials generalitzats; a Sant Just, sobretot arbres i murs. • Propostes: • Reposició de l’arbrat caigut que no s’ha restituït. • Revisió del pla de manteniment de l’arbrat urbà, incorporant el canvi climàtic com a factor de risc. • Prevenció i reforç de murs i construccions antigues susceptibles de fallar en episodis extrems.

Entrevistes de la Justa del 31/1/2020 — Ple municipal de Sant Just: policia local, contenidors intel·ligents, seccions electorals i altres acords clau - episode art
Entrevistes de la Justa
18'

Entrevistes de la Justa del 31/1/2020 — Ple municipal de Sant Just: policia local, contenidors intel·ligents, seccions electorals i altres acords clau

Introducció Entrevista amb Joan Bassaganyes (tinent d’alcalde) sobre els principals punts tractats al ple municipal de gener a Sant Just. "El marc legal és el que és" i cal trobar solucions operatives per garantir serveis clau sense incrementar la despesa global. Temes principals i decisions Pla de millora a la Policia Local: pròrroga/modificació del complement d’assistència (associat popularment als 300 €) per reduir l’absentisme en dates crítiques i retallar hores extres. Autorització d’un préstec a l’empresa concessionària de l’hotel d’Horizon City Park (en sòl municipal) per a inversions i renovacions. Revisió de seccions electorals: reequilibri de col·legis i aproximació del lloc de votació al veïnat en funció de la nova distribució poblacional. Ordenança de residus: implantació de contenidors intel·ligents (obertura amb targeta per a orgànic i rebuig), amb objectiu d’augmentar el reciclatge del 50% al 60% en un any de prova. Bases de concursos culturals: formalització jurídica dels concursos de prosa i poesia (Sant Jordi) i foment de la lectura (Biblioteca Joan Margarit); sense canvis percebuts per la ciutadania. Mocions educació 0–3: retirades per debatre-les aviat en un ple específic o proper. Moció unànime contra la supressió de jutjats de violència contra la dona: mesura considerada inoportuna en un context de repunt de casos. Al·legacions CUP al PMU: presentades abans del tràmit; caldrà esperar l’aprovació inicial (febrer–març) per obrir el període formal. Detalls clau i arguments Policia Local i complement d’assistència Objectiu: reduir l’absentisme en Nadal i estiu i garantir presència policial adequada. Impacte econòmic: tot i un cost addicional del pla, es compensa amb menys hores extres i s’aconsegueix fins i tot lleu reducció de despesa global en personal. Debat amb la CUP: es qüestiona l’incentiu; el govern defensa que, amb el marc laboral actual, calen instruments efectius per assegurar el servei. Horizon City Park (hotel en concessió municipal) Concessió a llarg termini (≈75 anys). Cada crèdit per millores i inversions requereix autorització prèvia municipal. Reequilibri de seccions electorals Criteris: equilibri d’electors i proximitat del col·legi. Efectes pràctics: electors propers al centre passen del Montseny a Can Ginestà; canvis creuats cap al Barri Nord segons carrers. Residus: contenidors intel·ligents Funcionament: targeta per obrir orgànic i rebuig; detecció d’ús excessiu del rebuig per orientar campanyes de conscienciació. Calendari: inici març–abril, desplegament progressiu per barris, 1 any de prova. Objectiu: +10 punts de reciclatge (fins al 60%). Context regulatori: la Generalitat (alineada amb la UE) endurirà cànons si no s’incrementa el reciclatge, amb risc de més costos o retallada de serveis. Debat: CUP prefereix el porta a porta; altres grups critiquen però sense alternativa clara. Concursos culturals (Sant Jordi i Biblioteca) Es creen bases marc per donar seguretat jurídica; la ciutadania no notarà canvis operatius. Jutjats de violència contra la dona Rebuig unànime a la reordenació del TSJC per inoportuna i per enviar un missatge erroni en un moment de repunt de casos (casos recents a l’entorn). Pla de Mobilitat Urbana (PMU) Les al·legacions formals s’admetran després de l’aprovació inicial (prevista febrer–març). Les presentades abans no es consideren com a tals. Comunicacions addicionals Falca del Servei Català de Trànsit: "L'excés de velocitat és incompatible amb la vida. No corris. Viu més." Recordatori sobre reciclatge (referències a ampolles, llaunes i brics). Properes passes Seguiment del pilot de contenidors intel·ligents i de les seves metrics de reciclatge. Ple específic o pròxim debat sobre 0–3 anys (ajudes, llar d’infants, oferta educativa). Tràmit d’aprovació inicial del PMU i obertura del període d’al·legacions. Idea-força final El consistori aposta per solucions pragmàtiques (seguretat, residus, organització electoral) amb l’objectiu de millorar serveis i contenció de costos, mentre demana debats ordenats i consens en àmbits sensibles com mobilitat i violència masclista.

Entrevistes de la Justa del 30/1/2020 — Entrevista a Nico Bassó sobre “El muntaplats” de Harold Pinter i inici de tertúlia sobre el “pin parental” (Ràdio Desvern, 30/01/2020) - episode art
Entrevistes de la Justa
21'

Entrevistes de la Justa del 30/1/2020 — Entrevista a Nico Bassó sobre “El muntaplats” de Harold Pinter i inici de tertúlia sobre el “pin parental” (Ràdio Desvern, 30/01/2020)

Context i obertura Programa: Just a la Fusta, magazín matinal de Ràdio Desvern. Data: Dijous, 30 de gener de 2020. Bloc: Entrevista del dia amb Nico Bassó i, després, inici de tertúlia d’actualitat. L’obra “El muntaplats” (Harold Pinter) Proposta de la companyia BasSobrat: “El muntaplats” (1957), teatre de l’absurd d’Harold Pinter. Nico remarca que és una peça “diferent” i encara molt actual. Sense espòilers: dues persones en una habitació intenten desesperadament fer-se una tassa de te mentre reben ordres/codis des de dalt. Percepció del públic: genera moltes preguntes i pot requerir més d’un visionat per captar-ne totes les capes. “És Teatre de l’Absurd… i, tot i així, no deixa de ser bastant actual.” “S’ha de veure.” Recepció i funcions Estrenada prèviament a Esplugues amb molta assistència i bon feedback, tot i la confusió argumental de part del públic. Aquest cap de setmana a Sant Just Desvern serien probablement les últimes funcions del muntatge. La companyia BasSobrat i el procés de creació Integrants: Nico Bassó i Lluís Sobrado. Nom com a joc de paraules: “BasSobrat”. Procés: assajos des de 2017. Sense local; van assajar a la terrassa de l’Ateneu L’Avenç (a l’aire lliure), amb dificultats a l’hivern. Direcció: duet autogestionat; Nico actuava i alhora codirigia amb Lluís. Repte notable per la necessitat de mirar-se “des de fora”. Cada assaig revelava nous significats en accions i frases, propi del teatre de l’absurd. “No és una comèdia típica per tota la família… per mi ha suposat un repte.” Trajectòria de Nico Bassó Inicis als 12 anys amb “Macbeth” (Shakespeare) dirigit per Calixto Bieito al Teatre Romea; gira estatal i actuació a Londres. Òpera “Peter Grimes” (Benjamin Britten) al Liceu, direcció de Lluís Pasqual. Formació a Eòlia (interpretació i doblatge). Treball amb Paco Mir (tricicle) en l’adaptació de “Invasió subtil i altres contes” (Pere Calders) amb la companyia d’Eòlia. Creació de la companyia La Mercancia (“Benvinguts a Painapell Store”), quatre bolos a Porta 4 i Barcelona. Direcció i actuació als Pastorets. Actualment, combina escena i docència teatral (infantil i adults), que li agrada especialment. Teatre de proximitat i Mostra “Quilòmetre Zero” Valoració: proposta molt encertada de Roger Cònsul per impulsar teatre local a Sant Just. Repte local: cost d’atreure públic a Sant Just en comparació amb Barcelona o Esplugues. Objectiu: fer entendre que a prop també es poden fer propostes molt dignes i bones. “Em sembla una super proposta… si hi posem tots de la nostra part, podem aixecar-ho i que sigui anual.” Crida final i agenda Dissabte 1/02, 20:30 h: “El muntaplats”. Diumenge 2/02, 18:30 h: darrera funció. Lloc: Sala Cinquantenari de l’Ateneu (Sant Just Desvern). Durada: prop d’1 hora. “Us animo a tots que vingueu… em faria molta il·lusió veure molts santjustencs i cares conegudes.” Transició musical Pausa amb cançó (“It takes every kind of people…”) abans de la tertúlia. Tertúlia d’actualitat: “pin parental” (inici) Tema: debat sobre el pin parental i la seva aplicació. Idees clau exposades: L’escola té una funció sociabilitzadora: espai de convivència amb pluralitat d’idees (creients, ateus, diverses ideologies…). Risc de fragmentació si cada família “exclou” continguts: vulnera el dret del menor a una formació integral. Paper de les famílies: acompanyar, explicar i donar temps perquè la canalla assimili la informació segons maduresa. Diversitat de centres (laics/religiosos) ja permet triar marc educatiu sense restringir continguts curriculars comuns. “La funció de l’escola és una funció sociabilitzadora.”

Entrevistes de la Justa del 29/1/2020 — Lluís Ribes repassa la seva participació a la Copa Mundial de Gelats: innovació, obstacles i aprenentatges - episode art
Entrevistes de la Justa
14'

Entrevistes de la Justa del 29/1/2020 — Lluís Ribes repassa la seva participació a la Copa Mundial de Gelats: innovació, obstacles i aprenentatges

Resum de l’entrevista Context i protagonista Lluís Ribes, gelater artesanal de Sant Just, explica la seva experiència a la Copa Mundial de Gelats en una entrevista a “Just a la Fusta” (Ràdio d’Esvern). L’equip va quedar 6è classificat, però molt a prop del 3r lloc. "La posició final tampoc és tan fonamental" Resultats i incidències clau La prova crítica va ser l’escultura de gel: 25 °C d’ambient, 30 minuts sense electricitat (i més talls posteriors) que van impedir usar la serra elèctrica i van fer que el gel es desfés. Conseqüències: penalització per no acabar a temps i resultat per sota del que havien assajat. Hi ha reclamació presentada pendent de resolució. "Casualment només vam ser els únics que ens vam quedar sense llum" Proves destacades i propostes Cubeta de gelat: Combinació atrevida de 3 sabors: xocolata, vainilla de tres orígens i albarcoc. Decoració de xocolata (en lloc de sucre) i glassejat diferent. Valoració general: molt bona i felicitacions. Got monoporció (restaurant): Proposta innovadora; part del jurat no la va entendre del tot. En petit comitè, felicitacions per la innovació. Xou i posada en escena: Presentacions trencadores: el got sortia d’una xistera amb un mecanisme activat a la taula; altres plats s’elevaven prement un botó en l’ordre de degustació. Punt feble del reglament: no hi ha categoria que premiï la fantasia. "...vam anar a trencar molt" Criteris del jurat i dinàmiques de puntuació Criteris tècnics valorats: Gust i maridatge de sabors. Textura i temperatura de servei adequades. Qualitat del tall en elaboracions amb diverses capes (sorbet, pa de pessic, gelat) sense que la cullera s’enganxi. Creativitat i coherència amb la temàtica triada. Observacions de Lluís (com a membre del jurat tècnic): No es demana qualificació prèvia per ser jurat; hi ha desnivell de criteri. Sovint es mira “de reüll” i s’afavoreixen equips amb fama. Itàlia va guanyar; tradició i execució fortes, però també decisions i incidències que els beneficiaven en cas de dubte. "No vull treure mèrit a la feina que fa Itàlia" Preparació, esforç i retorn professional Preparació molt exigent: aproximadament 18 mesos (6 per a Espanya + 12 per al Mundial), amb moltes tardes i nits d’entrenament. Gran retorn: desenvolupament de noves tècniques i productes; Lluís ja prepara cursos per compartir aquests descobriments. "És molt exigent... molta hora i desgast" Mirant al futur Per tornar al Mundial cal tornar a ser campió d’Espanya. Lluís ho veu difícil pel desgast i el compromís de temps: “avanti los jóvenes”. Missatge final El més valuós: experiència única, contactes internacionals i reconeixement professional. La classificació és anecdòtica davant l’aprenentatge; amb la figura de gel resolta i algun detall més, podien haver estat 2ns o 3rs amb una satisfacció similar a l’actual.

Entrevistes de la Justa del 28/1/2020 — Del cas de l’Institut de Sant Just a la inclusió: investigació, vies de denúncia i mirada comunitària - episode art
Entrevistes de la Justa
22'

Entrevistes de la Justa del 28/1/2020 — Del cas de l’Institut de Sant Just a la inclusió: investigació, vies de denúncia i mirada comunitària

Resum estructurat 1) Cas de les agressions a l’Institut de Sant Just Desvern (entrevista amb el regidor d’Educació, Just Fosalva) Context i actors El cas s’origina amb un comunicat inicial del grup Empoderament Lila (nascut a l’institut). Posteriorment, alguns membres passen al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). La situació genera gran preocupació comunitària i activa tots els mecanismes institucionals (direcció del centre, inspecció educativa, Ajuntament). Investigació interna Es crea una comissió d’investigació interna (professorat del centre) que treballa més temps del previst pel protocol i recull diversos testimonis. Les conclusions (presentades a un Consell Escolar extraordinari a mitjans de desembre) indiquen: Testimonis coincidents en comentaris inadequats i actuacions poc apropiades d’un docent. Fets ocorreguts fa 3-4 cursos i, per tant, prescrits. D’acord amb la normativa del centre, serien faltas lleus si s’haguessin denunciat en el seu moment. Percepció de gravetat i consens Malgrat la qualificació reglamentària, hi ha consens al Consell Escolar que els fets són greus i no es poden permetre. "els fets eren greus i que evidentment en cap moment s'ha de poder permetre que passi això" Mecanismes de denúncia: existeixen, però cal fer-los visibles El regidor insisteix que les eines ja existeixen: Tutor/a, altres docents i delegats de classe. Casal de joves i serveis d’acompanyament juvenil. Serveis municipals especialitzats i serveis territorials d’Educació. Famílies i, si escau, policia. "No és que s'hagin d'introduir, és que ja existeixen." Problema detectat: falles de comunicació i percepció d’utilitat d’aquestes vies per part de l’alumnat i, en alguns casos, desconnexió amb les famílies. Compromisos i accions Reforçar la pedagogia i visibilització de les eines de denúncia dins i fora de l’aula. Enfortir la confiança de l’alumnat en adults de referència (docents, personal del centre, serveis municipals, famílies). L’Ajuntament manté el suport a l’institut i la voluntat d’aclarir els fets i assegurar entorns segurs. 2) Secció Residència Vitàlia: diferència entre integració i inclusió (amb Melania i Lucrecia) Marc general A partir dels anys 80 s’impulsen models socials per atendre col·lectius amb necessitats especials. Definicions clau "La integración ... era un colectivo con necesidades que se metía dentro de un contexto ordinario y se adaptaba a ello." "En cambio la inclusión ... es el entorno que se adapta a las necesidades de este colectivo, quitando barreras y formando a los profesionales." Diferència essencial Integració: la persona s’adapta al context ordinari (normalització del subjecte). Inclusió: el context s’adapta a la persona, elimina barreres i forma professionals per respondre a les necessitats. Idees clau Els fets al centre educatiu són considerats greus pel conjunt de la comunitat, tot i la seva qualificació reglamentària com a faltas lleus i la prescripció temporal. Les vies de denúncia ja existeixen, però cal més pedagogia, visibilitat i confiança perquè l’alumnat les percebi com a útils. Inclusió supera integració: el canvi de focus va de l’“adaptar-se” a l’“adaptar l’entorn”.

Entrevistes de la Justa del 27/1/2020 — De la tolerància rància a la diversitat: col·lectiu trans, educació sexual i plans LGTBIQ a Sant Just (xerrada a Can Ginestà i Casal de la Dona) - episode art
Entrevistes de la Justa
27'

Entrevistes de la Justa del 27/1/2020 — De la tolerància rància a la diversitat: col·lectiu trans, educació sexual i plans LGTBIQ a Sant Just (xerrada a Can Ginestà i Casal de la Dona)

Tema central i context Entrevista a Gina Pol (Regidora de Polítiques de Gènere de Sant Just) al magazín matinal “Just a la Fusta” sobre la realitat del col·lectiu trans, la xerrada a Can Ginestà, i les polítiques locals i comarcals per a la diversitat sexual i de gènere. També es presenta el procés per al futur Casal de la Dona. "Per què m'has de qüestionar amb una visió mèdica, patològica, la meva realitat?" Participants i iniciativa Xerrada a Can Ginestà (dimecres, 18:30, Sala Isidre Consul): espai per resoldre dubtes, trencar tabús i escoltar veus en primera persona. Entitats i ponents destacats: • Transvash Power (Sant Feliu) amb Rosa Maria Maristanya • Ara Eufòria (inicialment centrada en menors trans, ara més àmplia) • Col·lectiu liderat per Ivan Erradur (transsexualitat i VIH) • Regidoria d’Educació (Justfos Alba) i Eupold Estapé (historiador LGTBI) per aportar la mirada educativa i històrica Reptes clau del col·lectiu trans Despatologització: crítica a marcs que exigeixen avaluacions psiquiàtriques per validar decisions d’identitat. Burocràcia i drets: dificultats pel canvi de DNI i per accedir a un sistema sanitari que garanteixi el trànsit físic sense costos elevats o haver d’anar a l’estranger. Llenguatge inclusiu: evitar expressions discriminatòries i acordar fórmules respectuoses (no binari, opcions més enllà d’home/dona). Context polític: debat arran del veto parental i iniciatives que restringeixen la educació afectivosexual (esment de Vox a Múrcia, i intents a Madrid i Andalusia). Polítiques públiques i plans Àmbit comarcal (Baix Llobregat) En marxa el primer Pla de Diversitat Sexual i de Gènere del Consell Comarcal amb procés participatiu (recollida tècnica i d’entitats) per definir accions i un marc normatiu comú. Àmbit municipal (PAM 2019–2023, eix 5) Sant Just com a municipi inclusiu, solidari, cohesionat, feminista i igualitari. Pla local LGTBIQ: s’alinearà amb el marc comarcal. Accions previstes: • Dades i estudis per conèixer la realitat local • Ocupació: plans específics per a persones en trànsit (p. ex., desajustos entre identitat expressada i documentació) • Salut: itineraris accessibles per al trànsit sense barreres • Identificació: adaptar formularis i estadístiques a opcions no binàries i realitats diverses • Formació i sensibilització: tallers i capacitació en serveis públics Educació, llenguatge i cultura Escoles i instituts: cal iniciar tallers sobre diversitat afectivosexual i de gènere, especialment per a jovent que ja no es defineix binàriament. "Jo estimo la persona, m’és igual quin sexe o quin gènere tingui." Metodologies per arribar a totes les edats: • Sessions obertes i cinefòrums (exemple a l’Ateneu) amb debat respectuós • Fomentar la informació a internet i l’esperit crític • Convertir la polèmica política en debat plural i profund i no quedar-se en l’anècdota Marc conceptual: de la “tolerància rància” a l’acceptació activa de la gran diversitat sexual i de gènere. Casal de la Dona Procés participatiu per definir nom, serveis i funcionament (p. ex., Casa Lila, Casal de la Dona…). Serveis previstos: • Suport psicològic i jurídic • Espai de trobada i atenció a violència masclista (incloent infants) • Activitat i militància feminista Crida a la participació de dones anònimes del municipi per coproduir l’espai. Crida a la participació i properes cites Invitació a assistir a la xerrada a Can Ginestà (Sala Isidre Consul, dimecres 18:30). Implicació de tota la ciutadania (LGTBIQ+ i aliances) en el disseny de polítiques inclusives. Extra: música Tancament amb la cançó “Roma” de Manel com a bloc musical final.

← Torna a tots els podcasts